El moviment obrer: orígens, ideologies i desenvolupament a Catalunya

El moviment obrer

La industrialització va provocar el sorgiment d'una nova societat, protagonitzada per dues classes socials molt diferents, la burgesia, la classe propietària, i el proletariat, la classe treballadora.L'explotació que patien els obrers va fer que comencessin a actuar per tal de mostrar la seva protesta i a mes, procurar aconseguir millores. Naixia el moviment obrer, primer d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes). Els obrers van fer sentir les seves reivindicacions, per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, no gens bones.

La ideologia que va impulsar el moviment obrer va ser el socialisme, que es presentava com alternativa justa i solidaria al capitalisme. Primer amb el socialisme utòpic, i després amb els dos grans corrents revolucionaris: el marxisme i l'anarquisme.

Orígens del moviment obrer (fins al 1848)

La condició dels obrers

La Revolució Industrial va comportar profunds canvis en l'estructura economica i social, en l'organització del treball i en les condicions de vida.

Els antics pagesos o artesans es convertiren en proletaris, amb unes condicions de treball i de vida molt dures.

Les condicions de treball dels obrers eren pèssimes:

• estaven sotmesos a llargues jornades de treball,
• salaris escassos, dura disciplina,
• explotació de dones i infants,
• absència de protecció legal, etc.
• A més, les associacions de treballadors eren considerades il.legals.

Els obrers vivien en barris poc equipats, en habitatges precaris, amb manca d'assistència, abocats a la misèria. Aquests fets van donar origen, per part dels treballadors, a moviments destinats a lluitar per canviar la seva situació.

Un habitatge obrer

gàbies per a animals terrat dormitori per al servei dormitori infantil terrat altres dormitoris bany dormitori principal dormitori principal sala d'estar comuna cuina economica menjador sala de rebre pati interior carbo menjador ciris per a il.luminar sala d'estar cuina C apf Vicens Vives

Un habitatge burgés

El luddisme

• Moviment nascut a Anglaterra el 1811, prop de Nottingham, caracteritzat per la destrucció de màquines o les fabriques, com a forma de protesta.
• L'origen es troba en una manifestació de treballadors que protestaven contra els baixos salaris per la introducció de les màquines i que fou durament reprimida per l'exercit. La nit següent foren incendiats els telers.
• El nom prové d'un personatge imaginari, Ned Ludd, que signava cartes d'amenaça als propietaris.
• El moviment luddita es va estendre per les zones industrialitzades d'Anglaterra i d'altres països. El fenomen fou perseguit, i a Anglaterra 18 luddites foren executats.

El socialisme utòpic

• El socialisme utòpic propugna models ideals de societat, basats en la cooperació i la solidaritat.
• Charles Fourier va idear uns falansteris, on la propietat era colectiva.
• Etienne Cabet va intentar la creació d' Icaria, població on la propietat era compartida.
• Robert Owen va implantar a la seva fabrica textil el cooperativisme, la propietat era de tots els treballadors.

El sindicalisme

Les primeres organitzacions obreres eren societats de socors mutu, en les que els treballadors cotitzaven en cas de malaltia o atur. També van organitzar vagues.

El 1824 es va aconseguir el dret d'associació a Anglaterra, LN van ser derivades les Combination Acts, lleis que prohibien l'associacionisme obrer, i el 1830 es va crear l'Associació Navional per a la Protecció del treball. El 1834, la majoria de sindicats britanics es van agrupar en la Great Trade Union.

El cartisme

El nom prové de l'anomenada Carta del Poble, redactada per una nova associació, la Working Men's Association, i tramesa al,Parlament britanic. Es tracta d'un moviment reformista que aspirava a que els treballadors puguin set elegits per al Parlament, i des d'allà, canviar les lleis en favor de la classe treballadora. Per això demanaven sufragi universal masculí i un salari pels diputats.

Les revolucions de 1848

Les revolucions liberals, especial et a partir de la francesa del 1848, va ser motiu de desengany per als treballadors i per al moviment obrer, que no van veure realitzades les promeses d'una major justícia social. Els Tallers Nacionals, que havien de donar feu a als desocupats de París, van ser tancats, i van donar lloc a una revolta popular: les Jornades de juny.Des d'aquell moment, el moviment obrer se separa del liberalisme polític i busca noves vies de lluita social, laboral i política.

Les grans ideologies del moviment obrer

Les teories socialistes

.Les teories socialistes apareixen en el segle XIX com a resposta als principis liberals i al sistema burgès-capitalista. ·Paral.lelament a l'organització dels obrers, es van començar a difondre, entre 1820 i 1830, les primeres reflexions d'intellectuals que criticaven les contradiccions de la industrialització i les injustícies del capitalisme, i que formulaven models alternatius centrats en l'igualitarisme i la solidaritat.

El moviment obrer o obrerisme aplega el conjunt de totes les manifestacions organitzatives, reivindicatives o revolucionàries del obrers industrials en defensa dels seus interessos col.lectius com a treballadors. Neix a mida que creix el proletariat i s'endureixen les seves condicions de vida i de treball imposades per la industrialització.

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciência col.lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns,es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivel nacional com a nivel internacional.

Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme, serviran de suport ideologic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès, que tant els explotava.

La consciència de classe i l'experiència organitzativa va estendre la idea de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països per defensar llurs interessos. Naixia l'internacionalisme, que es va concretar en les dues Internacionals del segle XIX.

El marxisme

• El mateix any 1848, Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895) publicaven el "Manifest Comunista", en el que exposen el que seran les seves principals teories: a) L'economia i les relacions socials que d'ella se'n deriven són la base de la societat (materialisme historic), b) La lluita de classes, entre explotats i explotadors, és el motor de la historia; tos els periodes històrics s'acaben amb la victoria d'una classe damunt l'altra o amb la desapariciónbdues. c) en aquella època, les classes en conflicte són la burgesia i el proletariat, aquest darrer el consideren la classe revolucionaria.
• La futura revolució del proletariat ha de dur, segons Marx i Engels, a una societat sense propietat privada dels medis de producció i sense classes socials, una societat comunista.
• Marx i Engels, col.laborant o per separat, anaren desenvolupant el seu pensament en diverses obres, entre les que destaca "El Capital", de Marx. Segons Marx, l'obrer genera per al propietari uns beneficis superiors al salari que percep, aquesta diferència és el que anomena la plusvàlua, la clau de l'acumulació capitalista.
• Segons Marx, La revolució de la classe treballadora ha d'anar seguida d'una dictadura del proletariat, que porti cap a la societat sense classes i sense propietat privada; posteriorment, aquesta dictadura hauria de desaparèixer, arribant-se a la societat comunista.
• El cos teòric i practic elaborat per Marx i els seus seguidors s'anomena marxisme. Els seus autors el consideraven un socialisme cientific (per contrast amb el socialisme utopic) perque deien analitzar científicament la historia i la societat del seu temps.

Engels Marx

L'anarquisme

• Anarquisme és una paraula d'origen grec que significa "sense mandat, origen o govern"; bàsicament s'oposa a tota classe de poder polític o religiós, i està en contra de l'existència de l'estat.
• En el segle XIX, Pierre Joseph Proudhon afirmava que "la propietat era un robatori" i defensava una societat basada en la lliure associació i col.laboració dels individus.
• El gran activista de l'època fou Mikhaïl Bakunin (1814-76), que propugnà la revolució dels oprimits i la destrucció de l'estat, creant-se una societat sense classes.
• Encara que el projecte revolucionari i la societat sense classes sembla coincidir amb el marxisme, en realitat, Bakunin i els anarquistes criticaren durament el l'autoritarisme i dirigisme dels marxistes, i estaven radicalment en contra de la dictadura del proletariat i qualsevol forma d'estat, ni que fos dirigit per un partit de la classe treballadora.

La Primera Internacional (1864-1876)

L'Associació Internacional de Treballadors

• L'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com a "Primera Internacional", va ser una associació de sindicats, grups i dirigents obrers fundada a Londres l'any 1864.
• La seva finalitat principal era l'emancipació de la classe obrera de tot el món, ja que consideraven que el treballador no tenia patria, formava part d'una única classe. Malgrat aquest internacionalisme, els delegats eren europeus i nord-americans.

. La Primera Internacional impulsa mobilitzacions de treballadors i vagues a diversos països per aconseguir: la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball dels infants, la millora de les condicions laborals d'homes i dones.

• La Primera Internacional va entrar en crisi i va desapareixer basicament per les diferencies entre marxistes i bakuninistes, essent aquests darrers expulsats de l'organització (Congrés de L'Haia, 1872).
• L'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com a "Primera Internacional", va ser una associació de sindicats, grups i dirigents obrers fundada a Londres l'any 1864.
• La seva finalitat principal era l'emancipació de la classe obrera de tot el món, ja que consideraven que el treballador no tenia patria, formava part d'una única classe. Malgrat aquest internacionalisme, els delegats eren europeus i nord-americans.

. La Primera Internacional impulsà mobilitzacions de treballadors i vagues a diversos països per aconseguir: la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball dels infants, la millora de les condicions laborals d'homes i dones.

. La Primera Internacional va entrar en crisi i va desapareixer basicament per les diferències entre marxistes i bakuninistes, éssent aquests darrers expulsats de l'organització (Congrés de L'Haia, 1872).