Apunts sobre la filosofia d'Immanuel Kant per Bernat Rober

Idealisme Transcendental

La filosofia kantiana, anomenada també Idealisme Transcendental per Kant, i coneguda avui en dia com Filosofia Crítica o Criticisme, es desenvolupa a partir d'una nova solució al problema del coneixement segons el qual els elements formals i els elements materials del coneixement han de colaborar per que aquest es doni, pretenent amb això, superar les limitacions de l'empirisme i del racionalisme.

Biografia de Kant

- Va nèixer el 22 d'abril de 1724 a Königsberg, a Prússia. Ciutat de 50.000 habitants que pertenyia als estats hanseàtics, capital del ducat prussià -> Ciutat amb indústria i comerç desenvolupats.

- Els seus pares eren pieteistes1. Aquesta doctrina va influir profundament en Kant.

- Assisteix a l'escola a Königsberg. Rep molta influència del pietisme i de la doctrina filosófica racionalista de C.Wolff, que era deixeble de Leibniz i que escrivint en alemany va ajudar a que el racionalisme penetrès profundament a Alemanya.

- Estudià a la Universitat de Königsberg, Filosofia. Va centrar els seus interessos en la filosofia, les matemàtiques i les ciències naturals. Influït pel pensament de:

OBAMICON.ME YES WE KANT

• Christian Wolff (deixeble de Leibniz)
• Newton
• Tendències empiristes d'Anglaterra (David Hume)
• Ideals de la Il·lustració francesa. (Rousseau)

- Després d'una època donant classes particulars, al 1755 obté el títol de Doctor en Filosofia a la Universitat de Königsberg. Va aconseguir una plaça de professor a la universitat on va exercir la resta de la seva vida.

- Amb el nomenament com a Catedràtic, té temps per dedicar-se a ordenar els seus pensaments i desenvolupar la seva filosofia. Tarda 11 anys més a publicar la primera de les seves obres crítiques: "Krtik der reinen Vernunft" (Crítica de la raó pura).

- Va tenir una vida tranquila, senzilla, regular i sense pertorbacions. Sense tenir en compte el conflicte amb al censura sota el regnat de Federic Guillem II, arran de la publicació de la 1 El pietisme és una doctrina religiosa cristiana d'orientació protestant que donava molta més importância a l'experiència religiosa personal que a la rutina de culte. Emfatitzava molt la lectura i l'estudi de la Bíblia.

seva obra "La religió dins dels limits de la mera raó". Va haver de firmar un document on es comprometia a no escriure més sobre aquests temes.

- Va morir el febrer de 1804 a la seva ciutat natal. Sense haver sortit mai de la ciutat, excepte les rares ocasions en que, com a professor particular es va veure obligat a viatjar al camp. Va morir quan la seva filosofia ja havia aconseguit gran difusió i acceptació.

Obres de Kant

S'acostuma a dividir el seu pensament entre el període Precrític i el Crític.

El Precrític abarca tota la seva joventut fins a la seva Dissertació al 1770. El Crític abarca tota la seva filosofia posterior, en la que desenvolupa tota una corrent de pensament diferent, les línies principals del qual són mostrades a la Crítica de la Raó Pura (1781). Al seu torn el seu període Precrític s'acostuma a dividir en dues fases.

Període Precrític (fins 1770)

1. Període Precrític. Període que acaba amb la Dissertació de 1770.

Primera etapa: física i ciències (fins 1755-1760)

a. Primera etapa on es preocupa de la física i les ciències en general (fins 1755-1760 més o menys)

1. 1747 "Pensamientos sobre el verdadero valor de las fuerzas vivas"
2. 1755 "De igne" ("Sobre el fuego", presentada como tesis doctoral)
3. 1755 "Historia natural general y teoría del cielo"
4. 1755 "Nueva dilucidación de los primeros principios del conocimiento metafísico" A aquesta época se la sol considerar com el període de transició entre la primera i la segona etapa.

Segona etapa: metafísica

b. Segona etapa on el seu pensament es centra en la metafísica

1. 1762 "La falsa sutileza de las cuatro figuras silogísticas"
2. 1762 "El único fundamento posible de una demostración de la existencia de Dios"
3. 1764 "Investigación acerca de la distinción de los principios de la teología natural y de la moral"
4. 1764 "Observaciones acerca del sentimiento de lo hermoso y lo sublime"
5. 1766 "Sueños de un visionario, comentados por los sueños de la metafísica"
6. 1770 "De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis" ("Sobre la forma y principios del mundo sensible e inteligible") més coneguda com la Dissertació de 1770.

Període Crític (després de 1770)

2. Període Crític. Desenvolupa les idees presents a la Crítica de la Raó Pura

1. 1781 "Crítica de la razón pura"
2. 1783 "Prolegómenos a toda metafísica futura"
3. 1784 "Ideas para una historia universal en clave cosmopolita"
4. 1784 "¿Qué es la Ilustración?"
5. 1785 "Fundamentación de la metafísica de las costumbres"
6. 1785 "Sobre los volcanes de la luna"
7. 1786 "Primeros principios metafísicos de la ciencia natural"
8. 1786 "Fundamentos metafísicos iniciales de la cosmología"
9. 1787 Segunda edición de la "Crítica de la razón pura"
10. 1788 "Crítica de la razón práctica"
11. 1790 "Crítica de la facultad de juzgar"

l. 1791 "Sobre el fracaso de todos los intentos filosóficos en teología" m. 1793 "La religión dentro de los límites de la mera razón" n. 1793 "En torno al tópico: tal vez eso sea correcto en teoría, pero no sirve para la práctica" o. 1795 "Hacia la paz perpetua" p. 1797 "La metafísica las costumbres" q. 1797 "El conflicto de las facultades" r. 1798 "Antropología desde el punto de vista pragmático"

Opus Postumum

Recull els escrits no editats per Kant en els que treballava abans de morir i que manifesten una evolució del seu pensament cap a posicions que defensarà posteriorment l'idealisme alemanys.

El problema crític

El problema general de la metafísica

- Tal com apareix al pròleg de la primera edició de la Crítica de la Raó Pura, l'objectiu fonamental de les seves investigacions serà:

"Es tracta, llavors, de decidir la possibilitat o impossibilitat d'una metafísica en general, i d'assenyalar tant les fonts com l'extensió i límit de la mateixa, tot això a partir de principis"

- Això és l'anomenat "problema critic", que torna a ser plantejat al pròleg de la segona edició: mentres que la lògica, les matemàtiques, la física i les ciències naturals han estat trobant el camí segur de la ciència, la metafísica, la més antiga de totes no ho ha aconseguit.

"No hi ha dubte que la seva manera de procedir ha consistit fins ara, en un mer caminar a cegues i, el que és pitjor, a base de simples conceptes. A que es deu doncs que la metafísica no hagi trobat encara el camí segur de la ciència?

- Amb això critica les conclusions de Hume, el racionalisme de Leibniz i mostra admiració cap al desenvolupament de les ciències de Newton.

- La metafísica sembla inevitable com a disposició natural, en la mesura que l'home sent l'inclinació de buscar les primeres causes i principis de la realitat.

- Però segles d'intentar-ho ens fan pensar que potser el problema de la metafísica no és la seva definició sino que busca lo impossible. És necessari preguntar-se per la possibilitat i límits de la metafísica, l'anomenat "problema crític:

"És possible la metafísica com a ciência?"

- A diferencia de les altres ciència, la metafísica ha intentat trascendir l'experiència i oferir-nos un coneixement d'entitats com Déu, l'ànima i el món com a totalitat, a partir de conceptes "a priori", és a dir, independentment de l'experiència.

- Es tracta per tant d'averiguar:

"Què i quant poden conèixer l'enteniment i la raó a part de tota experiència (a priori)?"

- Per tant, s'haurà de realitzar una investigació de la facultat de raonar (no un estudi psicològic que remiteixi a les condicions concretes, empíriques d'aquesta facultat, sinó un estudi de les condicions a priori, és a dir, transcendentals).

- Un cop sapiguem quines són aquestes condicions transcendentals estarem en situació de decidir si permeten o no les pretensions cognitives de la metafísica.

El problema del coneixement a priori

- Ja que la metafísica pretén obtenir un coneixement a priori, independent de l'experiència, la resposta a la pregunta per la seva possibilitat exigeix respondre prèviament a la pregunta de si és possible el coneixement a priori. Però:

- Quines formes hi ha de coneixement?

- És el coneixement a priori una d'elles, o és només una il·lusió?

- Al primer parraf de la introducció de la CRP Kant diu:

- "No hay duda de que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia" (recull la idea empirista de que l'origen de tot coneixement està en l'experiència)

- "... pero aunque todo nuestro conocimiento empiece con la experiencia, no por eso procede todo él de la experiencia" (condicions a priori del coneixement que recull les idees racionalistes)

- A diferència del que havien afirmat els racionalistes i empiristes (pels que tot el coneixement provenia de la raó o l'experiència) per Kant hi haurà dos fonts del coneixement:

• Sensibilitat: que suministrarà la matèria del coneixement procedent de l'experiència. (a posteriori)
• Enteniment: que suministrarà la forma del coneixement, i que serà independent de l'experiència. (a priori)

- Podem parlar per tant de dos tipus de coneixement:

• A priori: amb independência de l'experiència
• A posteriori: amb l'experiència

"En lo que sigue entenderemos, pues, por conocimiento a priori el que es absolutamente independiente de toda experiencia, no el que es independiente de ésta o aquella experiencia. A él se opone el conocimiento empírico, el que sólo es posible a posteriori, es decir, mediante la experiencia."

- El coneixement empíric: (ni necessari ni universal)

• No conté cap necessitat, ja que lo contrari d'un fenomen és sempre possible. (com a les questions de fet de Hume: "El sol sortirà demà" no conté cap necessitat)
• Les proposicions empíriques tampoc impliquen universalitat: al ser el resultat d'una generalització inducitva estan sotmeses a les dades de l'observació. És a dir, aquesta proposició serà vàlida mentres el que fins ara hem observat es mantingui estable d'acord amb aquesta. (acceptació de part de la crítica a lancausalitat de Hume)

- Però estem segurs, que alguns coneixements impliquen necessitat i universalitat (les matemàtiques per exemple). Si aquesta necessitat i universalitat no poden procedir de l'experiència han de ser a priori.

- És fácil demostrar que al coneixement humà existeixen aquests judicis necessaris i estrictament universals, és a dir: judicis purs a priori. (Matemàtiques, física, etc, ... )

- Kant posa d'exemple el següent judici per atacar la interpretació que fa Hume del principi de causalitat.

Tot canvi ha de tenir una causa