Apunts sobre la personalitat i els trastorns emocionals de la conducta

Apunts del Bloc 5: La personalitat i els trastorns emocionals de la conducta

Fundació Jesuites Educació
Professor: Eduard Escudero RuizJESUĪTES
educació
230405_bat_eer_bloc5

Índex

1. Què és la personalitat?

pàg. 3

1. 1 .- Etimologia de la paraula persona

pàg. 3

1. 2 .- Temperament, caracter i personalitat.

pàg. 4

1. Teories de la personalitat

.....
pàg. 6

1. 1. Les teories psicoanalítiques.

pàg. 7

1. 1.1 .- La psicoanalisi de Freud

påg. 7

1. 1.2 .- Carl Gustav Jung

pàg. 9

1. 1.3 .- Erik Erikson: Teoria de la identitat personal

pag. 11

1. 2. Les teories dels trets i tipus

pàg. 13

1. 2.1 .- La teoria d'Eysenck

pàg. 13

1. 2.2 .- Els big five

pag. 15

1. 3. Les teories humanistes

pag. 17

1. 4. Les teories conductistes

pàg. 19

1. 5. L'enneagrama

pàg. 20

1. Avaluació de la personalitat

pag. 22

1. Els trastorns de la personalitat

.....
pàg. 24

1. 1. Normal/Anormal

pàg. 24

1. 2. Diferents trastorns de la personalitat

pàg. 26
2JESUĪTES
educació
230405_bat_eer_bloc5

Què és la personalitat?

Com ets tu com a persona? Et coneixes a tu mateix? Hi ha aspectes de la teva
personalitat inconscients? Quines són les virtuts i els defectes de la teva manera de ser?
Aquestes preguntes son difícils de respondre perque tracten de les qualitats
psicologiques que condicionesn la conducta d'una persona i la distingeixen de les altres.
L'ésser humà viu condicionat i programat des del seu naixement. Son hereditaris els trets
de la personalitat? Els psicolegs asseguren que els gens, l'educació rebuda i la realitat
social i cultural influeixen en la configuració de la nostra personalitat.
Els éssers humans som psicolegs de la personalitat des que desenvolupem la
consciência i el sentit del jo. En la vida diaria, observem els nostres congèneres,
formulem idees sobre les seves caracteristiques psicologiques i els motius del seu
comportament. Aquestes reflexions son semblants al que fan els investigadors.
Els psicolegs de la personalitat pretenen explicar per què les persones es comporten
com ho fan i, malgrat que hi ha molts interrogants sense desvelar, es pregunten: què és
la personalitat?, quines variables internes (trets, cognicions, expectatives) o situacions
son les més importants en la seva constitució?, com es desenvolupa al llarg de la vida de
cada individu?, existeixen els trastorns de la personalitat?

Etimologia del terme persona

El terme personalitat procedeix del vocable llati persona, que deriva del grec prosopon,
que significa 'mascara', la qual utilitzaven els actors en el teatre classic. Com la mascara
assumida per l'actor, el terme persona suggeria una pretensió d'aparença, és a dir,
l'aspiració de tenir uns trets diferents dels que caracteritzen la persona que hi ha darrere
de la màscara.
A Roma, al segle I, Cicero va utilitzar el terme persona amb quatre sentits diferents,
semblants als significats que hi atorguem actualment.

• La imatge que oferim davant dels altres i no com som en realitat.
• El paper que el comediant té en l'obra i que nosaltres representem en la vida.
• La interacció de les qualitats de l'individu orientades a l'acció (en aquest sentit es
  basen algunes definicions psicologiques).
• Com a sinonim de prestigi i dignitat. En aquesta accepció es basa la consideració
  comuna, i és la que predomina en l'actualitat.

3JESUĪTES
educació
230405_bat_eer_bloc5

Temperament, caràcter i personalitat

La personalitat es pot definir com la manera característica i habitual en què cada
persona pensa, sent i es comporta. És un prisma de múltiples cares que es comença a
formar en la infantesa i es desenvolupa a poc a poc, fins aconseguir que la nostra
conducta sigui estable i consistent.
Sovint la personalitat es confon amb altres termes: el temperament i el carácter. Malgrat
que en el llenguatge quotidià usem aquestes paraules com a sinònimes, els psicòlegs
han fet diverses precisions d'aquests termes.
El temperament consisteix en la nostra herència biologica, representa la influència de
la naturalesa física codificada i, per tant, és difícil de canviar o modificar.
El temperament és el material biologic heretat, que inclou el substrat neurologic,
endocrinologic i bioquímicaes del qual es començarà a formar la personalitat.
Gordon Allport, en el seu llibre Personalitat: una interpretació psicologica, considera que
el temperament forma part de la dimensio emocional de l'individu i inclou
l'espontaneïtat, la força o el sentit de l'humor. Aquestes qualitats pertanyen a l'estructura
constitucional del subjecte i són heretades.
El carácter és el conjunt de les reaccions i els hàbits de comportament que s'han
adquirit durant la vida. És el nostre estil de comportament i suposa un cert grau de
conformitat amb les normes socials.
Segon Theodore Milon, el caracter pot ser considerat l'adherencia de la persona als valors
i els costums de la societat en que viu. El caracter es forma des de la infantesa i roman
sempre permeable als influxos externs.
El carácter no és una qualitat que es tingui en major o en menor grau, perquè no es
mesura en cap unitat. Tots tenim un caracter que defineix com som, tot el que som i fins i
tot el que ens agradaria ser. Hi ha tants caracters com persones i per això no existeixen al
món dues persones psicologicament identiques.
El personalitat és la conjunció del temperament i el carácter en una única estructura i
consisteix en un conjunt de caracteristiques psicològiques que expressem en tots els
nostres actes.
4JESUĪTES
educació
230405_bat_eer_bloc5
El terme personalitat es refereix a les caracteristiques del funcionament psicologic
individual, i no només explica l'organització interna de l'experiencia, sinó també les
diferencies individuals.
El psicoleg Gordon Allport definia la personalitat com 'l'organització dinamica, dins de
l'individu, dels sistemes psicofísics que determinen la seva conducta i el seu pensament
característica'.
Aquesta definició significa que la personalitat representa un patró de trets cognitius,
afectius i conductuals que persisteixen durant llargs periodes de temps i son resistents a
l'extinció.
Els psicòlegs de la personalitat distingeixen entre la seva estructura i la seva
organització. L'estructura es refereix als elements constitutius de la personalitat; en
canvi, l'organització inclou la interacció entre aquests elements.
L'estructura té a veure amb els elements basics i estables de la personalitat, com els
trets. En canvi, els processos son l'aspecte dinamic de la personalitat; per exemple, els
motius que ens porten a comportar-nos d'una manera o d'una altra. La personalitat és
única en cada individu, encara que té caracteristiques comunes a tots.
Qui ets tu?
"Algun dia tots ens hem d'enfrontar a la terrible pregunta que la l'Eruga a Alícia al País de las
Meravelles: Qui ets tu ?. En efecte: Qui som? Les respostes que tractem de donar a mesura que
es va desenvolupant la nostra vida mai no acaben de ser completament convincents. Som la
cara al mirall, el nom i la nacionalitat que ens van ser donats, el sexe que les nostres cultures
defineixen fermament, el reflex als ulls de qui mirem, la fantasia de qui ens estima i el malson
de qui ens odia, el cos incipient al bressol i el cos inert a la mortalla. [ .. ] Som algú a punt de ser i
també algú que ha estat fa molt. La nostra identitat i l'hora i el lloc en que existim son fluids i
passatgers, com l'aigua".
Alberto Manguel: El sueño del Rey Rojo. Lecturas y relecturas sobre las palabras y el mundo,
Madrid, Alianza, 2021, pag. 87-88

Teories de la personalitat

Una teoria és el conjunt d'hipótesis, postulats i models que relacionen les dades
empiriques d'un sistema i permeten comprendre les seves interrelacions i fer prediccions
sobre el desenvolupament del futur.
Les teories de la personalitat es diferencien perquè parteixen de suposits filosofics
diversos i expliquen, des d'una posició metodologica diferents, l'origen, l'evolució i els
canvis de la personalitat.
Filosofia, ciencia i art es poden considerar tres activitats complementàries que duen a
terme els teorics de la personalitat. Com a cientifics, tracten de desenvolupar hipotesis
factibles que ens ajudin a entendre la conducta humana; com a filosofs, busquen
explorar el que significa ser persona; com a artistes, busquen aplicar els seus
coneixements per fomentar una vida millor.
Segons el psicoleg Lawrence A. Pervin, les recerques sobre la personalitat intenten
respondre tres questions fonamentals:

1. Quines caracteristiques defineixen les persones i com s'organitzen. Manifesten
   conductes coherents i consistents, o varien segons les situacions?
2. Com interaccionen els factors genetics i ambientals?
3. Per què cada persona es comporta d'una manera diferent en una situació, i com
   s'expliquen els canvis de conducta i les causes de la conducta anomala.

Al llarg de la historia, l'estudi de la personalitat s'ha basat en diferents teories:

• Les teories psicoanalitiques (Sigmund Freud, Jung i Erikson) concedeixen molta
  importancia a l'inconscient i se centren en el funcionament de la personalitat,
  especialment en els conflictes interns.
• Les teories dels trets (Hans J. Eysenck) tracten d'identificar quins trets formen la
  personalitat i com es relacionen amb el comportament real.
• Les teories humanistes (Carl Rogers) posen èmfasi en l'experiencia subjectiva
  privada i el creixement personal.
• Les teories conductistes (Julian Rotter) posen l'accent en l'ambient i els efectes
  del condicionament i l'aprenentatge sobre la personalitat.

6JESUĪTES
educació
230405_bat_eer_bloc5

Les teories psicoanalítiques

La psicoanàlisi de Freud

L'any 1923, amb la publicació d'El jo i l'allò, Freud elabora el seu model estructural de la
personalitat, comport per l'Allò, el Jo i el Superjo. Aquests processos psíquics no son
entitats separades amb limits definits, sino que representen una varietat de funcions i
dinàmiques dins de la persona.
La teoria de Freud va tenir un gran impacte a Occident perquè trencava amb el
racionalisme de Descartes, que va defensar la tesi "Penso, per tant existeixo", i el
progressisme de la Illustració. Els éssers humans no som animals racionals, sino
criatures sexuales i agressives, que es guien per les seves emocions i busquen el plaer.
Els postulats basics de la psicoanalisi sobre la personalitat són aquests:

• La personalitat és com un iceberg, amb una petita part visible damunt de la
  superfície. La part que sobresurt és el conscient, i la submergida, l'inconscient.
  L'inconscient és dinamic i exerceix pressions i influències sobre el que una
  persona pensa i fa.
• La personalitat és fruit de la interacció de forces i mecanismes intrapsíquics, i
  l'impuls sexual (libido) exerceix un paper rellevant en la seva organització i
  desenvolupament.
• La infantesa és un periode molt significatiu en el desenvolupament de la
  personalitat. Freud va establir diverses etapes del desenvolupament psicosexual
  o libidinal: oral, anal, fallica i genital, en les quals diferents zones erògenes són la
  font de plaer.
• La terapia es basa en l'associació lliure, que consisteix a deixar el pacient que
  expressi el primer que li vingui a la ment i així pugui recuperar records i
  experiències doloroses, originitats en la infantesa, i alliberar-se'n. Si exposa el
  drama de la seva pròpia vida, el pacient pot acabar acceptant el seu propi "jo".

L'estructura de la personalitat, segons Freud, està integrada per tres instancies
psíquiques conflictives entre elles i que determinen tota la vida psicologica de l'individu.
Són l'Allò, el Jo i el Superjò.

• Allò. És la part més primitiva de la ment humana i consisteix en l'energia psíquica
  que tracta de satisfer els impulsos inconscients de supervivencia, reproducció i
  agressió que requereixen una satisfacció immediata.

7