La Restauració Borbònica i els primers moviments anticentralistes a Catalunya

La Restauració Borbònica

El retorn de la dinastia

1. La preparació de la restauració alfonsina ->Vot molt controlat -> Antonio Cánovas del Castillo, figura clau de la restauració Antonio Cánovas del Castillo va fundar un partit polític durant el Sexenni Democratic (1868-1874) amb l'objectiu de restaurar la monarquia borbònica sota Alfons XII. Aquest partit, conegut com el partit alfonsí, volia atraure sectors de la societat que estaven descontents amb la inestabilitat d'aquells anys: monarquics que no aprovaven el Sexenni, membres de l'Exercit, l'Església, i les classes altes i mitjanes.

El seu lema, "Pau i ordre", expressava el seu compromís amb la restauració de la tranquil litat política i social, posant fi als conflictes i les revoltes constants. La seva idea era establir un règim liberal moderat, és a dir, un sistema polític amb institucions liberals però amb una forta autoritat central i control social, per garantir l'estabilitat del país.

Alfons XII des de l'exili va fer public el Manifest de Sandhurst (desembre, 1874), redactat per Cánovas-> Monarquia integral (tota la societat es representa amb ella) que abastés les diferents posicions liberals -> defensa de l'ordre social -> de tradició católica. Cop d'estat de Martínez Campos (desembre, 1874) -> Proclamació d'Alfons XII com a nou rei d'Espanya.

El nou sistema polític canovista

2. El nou sistema polític canovista es basava en quatre pilars bàsics:

1. Constitució del 1876-> Moderada. Caracter obert i flexible. Molts assumptes quedaven oberts a futures lleis.
2. Corona-> Institució inquestionable i permanent, per sobre de qualsevol decisió política. Àrbitre de la vida política.
3. Partits dinàstics-> Conservador o alfonsí i liberal. Aquests dos es repartien el poder d'una manera pactada per mantenir l'estabilitat política. No intentaven arribar al govern a través de violência o cops d'estat, però manipulaven les eleccions per assegurar-se que sempre fossin ells els que controlaven el govern.
4. Exercit-> Sota el comandament del monarca. Fidel al sistema (monarquia constitucional) i allunyat de la vida política

La Constitució del 1876

3. La Constitució del 1876 i les seves característicaes:

• Combinava els valors tradicionals, com la religió, la família i la propietat (anar a misa, festes, tradicions ... ), amb algunes idees democràtiques del 1868.
• El poder estava repartit entre el rei i les Corts (el Parlament), és a dir, sobirania compartida Rei-Corts, però no reconeixia que la sobirania vingués del poble.
• El rei tenia molt de poder: dirigia el govern, la política exterior, podia vetar lleis, compartia la creació de lleis amb les Corts i decidia qui eren els ministres.

Les Corts bicamerals tenien dues parts:

• 1. El Congrés, elegit pels ciutadans.
• 2. El Senat, amb membres escollits pel rei o formats per nobles, membres de l'Església i l'Exèrcit.
• Sufragi sense concretar, hi haurà vot però no dira quan (però més endevant veiem com es concreta amb les lleis electorals del 1878 i 1890).
• Es permetia la tolerància religiosa (no es de ser-ho però ho has de aparentar), però es prioritzava el catolicisme, que tornava a rebre diners públics. Tot i que la Constitució incloïa drets, aquests es regulaven amb lleis que sovint els limitaven, sobretot pel que fa a la llibertat de premsa, expressió, associació i reunió.

Fi dels conflictes bèl·lics i estabilitat

4. La fi dels conflictes bel-lics i l'estabilitat La tercera guerra carlina va començar després de la caiguda d'Isabel II. Els carlins van intentar que el seu candidat fos rei. A Catalunya, liderats per Ramon Tristany i Francesc Savalls, van guanyar algunes batalles, com les d'Alpens (1873) i Castellfollit (1874), i van ocupar ciutats com la Seu d'Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot.

2Quan Alfons XII va ser proclamat rei, molts carlins van deixar de donar suport al moviment. A més, l'exèrcit liberal, l'any 1875, va derrotar els carlins i va recuperar el control de Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.

La guerra va continuar una mica més al País Basc i Navarra, però el 1876 els carlins es van rendir, i el seu líder va marxar a l'exili. Com a resultat: Les regions amb lleis pròpies van perdre aquests privilegis i van haver de pagar impostos i fer servei militar com la resta d'Espanya. A canvi, se'ls va donar un sistema especial de gestió econòmica, anomenat concerts econòmics, que els donava una mica d'autonomia per gestionar els seus impostos.

el 1868, quan els cubans van aixecar-se contra el govern topanyone un guvern, conseguem a la Guerra dels Deu Anys, va durar fins al 1878 i es va fer mes intensa amb el temps.

Quan va acabar la guerra carlina a Espanya i va començar la Restauració, es van enviar més tropes a Cuba, la qual cosa va debilitar els rebels cubans. A més, es va començar a negociar, i el 1878 es va signar la pau de Zanjón. Aquest acord va incloure:

• una amnistia per als rebels
• l'abolició de l'esclavitud
• la promesa de reformes polítiques i administratives perquè Cuba tingués representants al parlament espanyol.

Però els acords no es van complir, el que va provocar una nova guerra petita el 1879 (anomenada la Guerra Chiquita) i més tard, la futura insurrecció cubana del 1895.

Bipartidisme i alternança en el poder

5. Bipartidisme i alternança en el poder 3Durant la Restauració, el sistema polític es basava en dos grans partits:

1. Els conservadors (més tradicional)

• Dirigit per Antonio Cánovas del Castillo
• Representava els sectors més tradicionals i conservadors

2. Els liberals (més reformista)

• Dirigit per Práxedes Mateo Sagasta
• Més progressista que el conservador però encara molt moderat

Funcionaven amb el sistema de torns, on es van alternar al poder d'una manera pactada per evitar conflictes polítics i garantir l'estabilitat del règim. El sistema de torns funcionava gràcies a l'ajuda del caciquisme (control dels vots a les zones rurals), que manipulava les eleccions perquè guanyés el partit que tocava governar segons el pacte previ.

Tots dos volien que Espanya mantingués un rei (monarquia), que es respectés la llei fonamental del país (la Constitució), que la gent pogués tenir i protegir les seves propietats (la propietat privada) i que el govern tingués poder sobre tot el país des d'un únic lloc (un Estat centralitzat). Per tant, tots dos volien defensar la monarquia, la constitució, la propietat privada i un estat centralitzat. Però tot i que volien el mateix, cada partit tenia la seva pròpia manera de fer-ho.

Els dos partits estaven formats per les classes més altes (rics i poderosos) i les classes mitjanes benestants (diners i bona vida però no són tan rics com els de classe alta).

Els conservadors tenien més terratinents (gent que tenia terres), mentre que els liberals tenien més professionals com a suport. Aquests dos partits eren minoritaris, però tenien molts seguidors a través de diaris, clubs i altres organitzacions arreu d'Espanya.

Els conservadors volien:

• Mantenir les tradicions
• Defensaven l'Església i l'ordre social
• Protegien els interessos de l'Església, els grans terratinents i les classes altes.
• Tenen el suport de les zones rurals i les elits.

Els liberals volien:

• Promovien algunes reformes polítiques i socials, com l'ampliació del sufragi i més llibertats civils.
• Estaven més oberts a separar l'Església de l'Estat i afavorir una societat menys controlada per les institucions tradicionals.
• Representaven sectors urbans, professionals liberals i la burgesia.

Per evitar conflictes, els dos partits es posaven d'acord en no canviar certes lleis quan un canviava de govern.

4La Constitució feia que el rei fos qui decidís quan havia de canviar el govern. Si un partit perdia suport o hi havia una crisi, el rei cridava el líder de l'altre partit per formar un nou govern. Aquest nou govern organitzava eleccions que gairebé sempre sortien a favor seu, per garantir-se una majoria i poder governar amb estabilitat.

Frau electoral i caciquisme

6. Frau electoral i caciquisme L'alternança en el poder es va aconseguir gràcies a un gran frau electoral, on el govern i els "cacics" (persones amb poder local) eren els responsables de manipular els vots. Això va ser possible després de tornar al sistema de vot limitat el 1876 i va continuar quan es va permetre votar a tots els homes el 1891. També va influir que les zones rurals tenien més avantatge que les ciutats i que moltes persones no anaven a votar.

El control del procés electoral es feia a través de diversos actors:

1. Ministeri de la Governació i el sistema d'encasellat: El ministeri elaborava la llista de candidats que havien de ser elegits per cada zona (circumscripció).
2. Governadors civils: Els governadors enviaven aquesta llista de candidats als alcaldes i cacics locals.
3. Cacics i alcaldes locals: Tenien una gran influência sobre els votants a les seves zones, utilitzant pràctiques coercitives (tècniques per forçar a algú d'alguna cosa) com amenaçar o pressionar els votants.

Aquests cacics s'asseguraven que els candidats escollits guanyessin mitjançant practiques com el falsejament del cens (posant-hi persones mortes o eliminant vives), manipulant les actes electorals, comprant vots i utilitzant altres tècniques il·legals per aconseguir el resultat desitjat.

Els governs del torn

7. Els governs del torn Durant la Restauració, el sistema polític va començar amb el govern dels conservadors, però els liberals van aconseguir el poder per primera vegada el 1881. El funcionament del torn polític va ser regular fins al 1898, amb una alternança entre conservadors i liberals en els primers anys.

Quan el rei Alfons XII va morir el 1885, es va temer que el sistema es desestabilitzés, així que es va fer un acord entre conservadors i liberals, conegut com el Pacte del Pardo 1885. Aquest pacte va garantir una alternança pacífica entre els dos partits en el poder, assegurant la continuïtat del sistema polític.

Durant el govern liberal en el "Parlament llarg" (1885-1890), es van aprovar diverses reformes importants com:

• El sufragi universal masculí, que va permetre votar a tots els homes majors de 25 anys.
• L'abolició de l'esclavitud
• La llei d'associacions, que va autoritzar la creació dels sindicats (que permet la creació de grups o associacions per perseguir els seus objectius, defensar els seus drets ... )

5