Equilibri hidroelèctric i líquids corporals, Presentació de l'Hospital Del Mar

Hospital del Mar Institut FP Sanitària Barcelona

Tema 7.1.

Equilibri hidroelectricHospital del Mar Institut FP Sanitària Barcelona

L'equilibri hidroelectric; L'aigua i els liquids corporals

Total body mass (female) Total body mass (male) 45% Solids 40% Solids En una persona adulta, el percentatge en massa d'aigua dins el seu organisme és aproximadament del 60%. L'equilibri hidroelectric es el balanç corporal entre l'aigua i els electròlits dissolts. Aquest equilibri s'aconsegueix mitjançant la regulació dels liquids i soluts del cos, assegurant un entorn intern estable par les cèl·lules, amb un subministrament constant de nutrients i una eliminació continua de residus metabolics.

Tissue cells 2/3 Intracellular fluid (ICF) 55% Fluids 60% Fluids 1/3 Extracellular fluid (ECF) 80% Interstitial fluid Blood capillary 20% Plasma (a) Distribution of body water in an average lean, adult female and male (b) Exchange of water among body fluid compartments

Preocupacions sobre líquids corporals

Què ens preocupa? - La quantitat de líquid corporal - La composició dels liquids corporalsHospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Factors que afecten la quantitat d'aigua corporal

Quins factors afecten a la quantitat d'aigua del nostre cos? · Adipòcits; són les cèl·lules que s'encarreguen d'emmagatzemar greixos (TAG). Son cèl·lules amb molt poc contingut hidric. Per tant, com mes teixit adipos tingui una persona, menys percentatge d'aigua té al cos. . Edat; amb l'edat disminueix el contingut d'aigua del cos.

a) TAB (adipòcits blancs) TAM (adipòcits beix/brite) TAM (adipòcits marrons classics)

b) Nucli Mitocondris Vesícules lipídiques 65% 75% 50% 80% 85%Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Sistemes de regulació de l'aigua corporal

L'hormona antidiuretica (ADH)

1. L'hormona antidiuretica (ADH): Té afecte sobre les cellules del tub col·lector de l'orina, als ronyons. Estimula la reabsorció d'aigua al tub col·lector, fent que l'orina sigui mes concentrada i no perdem tanta aigua a través de la micció. És inhibida per l'alcohol.

B E ALIE PELIGRO CORTEX DCT /H2O H301 Na+cr Na+CI Very dilute Na+Cr Na+cr HO Na Cra Na+CI- Na+CRL Na+cr H2O Na+Cl >Na+CI Na+Cl Na+cr HO HO . HO Na+Cl >Na+CI Na+Cl Na+cr H2O Na+Cr Na+Cr NatCR Na+cr HO HO HO Solutes 20 H2O MEDULLA Collecting duct Very concentrated (a) Absence of ADH (b) Presence of ADH Large volume of dilute urine Small volume of concentrated urine 120 HO H2O HOS HO DONHospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Regulació de l'aigua corporal per ADH

Sistemes de regulació de l'aigua corporal 1. Body dehydrated 2. More water absorbed Antidiuretic hormone Water reabsorption Increased ADH Hypothalamus H20 2 ADH Hormone released H20 Distal tubule Collecting duct H20 ADH Posterior pituitary Produce 3 Binds with V2 Receptor Less ADH Collecting tube 4 1. Body hydrated Diluted urine Water reabsorbed back into circulation 2. Less water absorbed labpedia.net 1 Concentrated urine Plasma osmolality increases Brain (posterior pituitary gland) L'hormona antidiürètica és una neuro-hormona, que es produeix a l'hipotàlem, i s'emmagatzema a la glândula pituïtària posterior (neurohipofisi). Aquesta s'envia a la circulació i té efectes sobre l'epiteli dels tubs col·lectors de les nefrones del ronyó.Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Sistema Renina-Angiotensina-Aldosterona (SRAA)

Sistemes de regulació de l'aigua corporal 1 Dehydration, Na' deficiency, or hemorrhage 2. El sistema Renina-Angiotensina- Aldosterona (SRAA) 2 Decrease in blood volume 14 Blood pressure increases until it returns to normal 4 3 Decrease in blood pressure Juxtaglomerular cells of kidneys 15 13 Vasoconstriction of arterioles Increased blood volume 5 Increased renin Liver 6 Angiotensinogen 16 10 Increased K+ in extracellular fluid 8 Increased angiotensin I ACE 9 Increased angiotensin II Increased aldosterone 12 > In kidneys, increased Na+ and water reabsorption and increased secretion of K+ and H+ into urine Sistema de regulación hormonal. Quan la pressió arterial Baixa per manca d'aigua, les cèl·lules yuxtaglomerulars fabriquen la Renina, que s'uneix al Angiotensinògen, una proteína plasmática fabricada al fetge i inactiva. En entrar en contacte amb la renina, l'angiotensinògen s'activa i es transforma en angiotensina I. Els pulmons (amb l'ECA) transformen l'angiotensina I en angiotensina II. Aquesta té efectes vaso-constrictors i estimula la secrecíó d'aldosterona a les glàndules suprarenals. L'aldosterona estimula la reabsorció d'aigua i sals al ronyó per preservar aigua i fer pujar la pressió arterial. Lungs (ACE = Angiotensin Converting Enzyme) Adrenal cortex 7 11Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

El centre de la set

Sistemes de regulació de l'aigua corporal Hipertonicidad Barorreceptores Angiotensina II Osmorreceptores Región anterior del hipotálamo Hipotalamo lateral superior Órgano subfornical Órgano vasculoso de la lamina terminal (OVLT) Hipotálamo Umbral para la sed: 295 mOs/L Tálamo Hipotálamo Hipófisis anterior Infundibulo Hipófisis posterior Sed 3. El centre de la set; A l'hipotalem tenim osmoreceptors i baroreceptors que detecten quan hi ha una baixada de la pressió arterial. Quan noten això estimulen les vies nervoses de la sensació de set, per adquirir més aigua dins el cos i fer augmentar la pressió arterial. HipovolemiaHospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Efectes de l'osmosi sobre les cèl·lules

Els efectes de l'osmosi sobre les cèl·lules Les molécules d'aigua sempre es mouen a favor de gradient a través d'una membrana semi-permeable. L'aigua es desplaça cap a on hi ha més concentració de soluts, per tal d'equilibrar concentracions. Les membranes cel·lulars són semipermeables, per tant això pot tenir efectes importants en el funcionament cel·lular.

ISOTONIC SOLUTION H2O H2O (1) Normal HYPOTONIC SOLUTION H2O (2) Lysing HYPERTONIC SOLUTION H2O (3) Shriveled · Isotonic = Mateixa concentración de soluts a ambdós costas de la membrana. · Hipertònic = Més concentració de sals al medi exterior. • Hipotonic = Menys concentració de sals al medi exterior.Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Trastorns de l'equilibri hidroelectric per pèrdua d'aigua

Trastorns de l'equilibri hidroelectric; per pèrdua d'aigua Causes de la pèrdua de líquids del cos: · A través del sistema digestiu: Vòmits i diarrea (pèrdua de sucs gastrics, intestinals i biliars) · Per via renal: Malalties renals, Infeccions, administració de medicaments diuretics ... · Per via cutània: Suor excessiva (exercici intens, temperatura ambiental elevada, febre ... )

100 - 1 90 I 1 1 80 - 1 1 70 1 100 Hematocrit 60 - 90 50 1 - 70 40 - - - 60 30 50 20 1 - 30 10 1 20 10 0 0 Normal (hematocrit = 45%) Anemia (hematocrit = 30%) Polycythemia (hematocrit = 70%) Dehydration (hematocrit = 70%) = Plasma = Erythrocytes Brooks/Cole - Thomson Learning . DeshidrataciónReducció del volum corporal total d'aigua. · Hipovolèmia: Reducció del volum de sang circulant al cos. Hematocrit - 80 - - 40 -Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Trastorns de l'equilibri hidroelectric per excés d'aigua

Trastorns de l'equilibri hidroelectric; per excés d'aigua · Hiperhidratació: Augment del contingut total d'aigua del cos, o sobrecarrega de volum. · Pressió hidrostática: Pressió que exerceix l'aigua contra la paret del capil·lar sanguini. · Pressió oncòtica: Pressió osmotica causada per les proteïnes. Dins la sang, la proteïna encarregada de fer aquesta funció és l'albúmina.

Capillary hydrostatic pressure (Pc) (PIF) Interstitial-fluid hydrostatic pressure Osmotic force due to plasma protein concentration (Tp) (TTIF) Osmotic force due to interstitial-fluid protein concentration Quan hi ha hipoalbuminemia, poca albúmina a la sang, la pressió oncòtica de la sang disminueix. Això empeny l'aigua del vas sanguini a sortir cap al liquid intersticial causant un edema.Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Osmolaritat i osmolalitat

Osmolaritat i osmolalitat · Osmol = La suma de mols (equivalents) de tots els soluts que hi ha en una dissolució i que contribueixen a augmentar la pressió osmotica d'aquesta. · Osmolaritat = Osmols de soluts per cada litre de dissolució. · Osmolalitat = Osmols de soluts per cada Kg d'aigua (dissolvent).

Osmol = Tots els mols (equivalents) de soluts d'una dissolució Osmolaritat = Osmol > Osm/L Litres de dissolució Osmol Osmolalitat = Kg d'aigua - Osm/Kg Recorda: També ho podem expressar en miliosmolaritat i miliosmolalitat, que en clínica és quasi el més habitual.

NaCl -> Na+ + Cl- Solución de NaCl O O O O O O O O O O O O 0 O O O O O O O Ósmosis - .Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Exercicis i problemes

Exercicis i problemes 1. Calcula quina és l'osmolaritat de les següents dissolucions. [Important: Tingues en compte en quants ions es dissocien els soluts, et recomano escriure'n la dissociació per visualitzar-ho]. · Una dissolució de manosa 1 M. · Una dissolució 0,25 M de NaCl. 2. El citoplasma d'un eritròcit conté una osmolalitat de 288 mOsm/Kg, mentre que el plasma sanguini que el rodeja presenta una osmolalitat de 279 mOsm/Kg. Justifica si l'eritrocit es troba en un medi hipotònic, isotonic o hipertonic. En quin sentit tendirà a fluir l'aigua de forma natural a través de la membrana cel·lular de l'eritrocit.Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Soluts al plasma i líquids corporals

Electròlits

Soluts que trobem al plasma i als liquids corporals 1. Electròlits (Tenen càrrega positiva o negativa, són ions, es dissocien en dissolució) · Cations: Sodi (Na+), Potassi (K+), Calci (Ca2+), Magnesi (Mg2+) ... · Anions: Clorur (Cl-), Bicarbonat (HCO3-), Fosfat (PO43-), determinades proteïnes ...

No electròlits

2. No electròlits (No tenen càrrega, no es dissocien en dissolució) • Glucosa i altres monosacarids, Urea, Bilirubina, creatinina ...

HCO 3 Na+ K+ PO 4 - Mg2+ SO4- Proteins Proteins CI Cations Anions 150 100- 50 EXTRACELLULAR Na+ Ca++ CI- HCO3 mEq/L 0- K+ Mg++ Protein 50- 100 PO=4 and organic anions INTRACELLULAR 150Hospital del Mar Institut FP Sanitaria Barcelona

Sodi (Na+); generalitats

Sodi (Na+); generalitats El sodi es el principal catio del medi extracellular i la principal partícula osmotica de fora dels cellules. Molt present al plasma sanguini. La seva concentració al serum acostuma a estar entre 135 i 145 mmol/L en persones sanes.

EXTRACELLULAR FLUID [Na+] high [K+] low Na+ Na+ Na+ [Na*] low [K+] high CYTOPLASM 1 Cytoplasmic Na+ binds to the sodium-potassium pump. Na+ Na+ Na+ Na+ 1 Na+ ATP P P ADP 2 Na+ binding stimulates phosphorylation by ATP. 3 Phosphorylation causes the protein to change its conformation, expelling Na+ to the outside. K+ 6 K+ is released and Na+ sites are receptive again; the cycle repeats. Sodium-Potassium Pump Na+ Na+ Na+ Extracellular fluid Cytoplasm ATP ADP K+ K+ + Pi La bomba de sodi-potassi és un tipus de transport actiu de membrana que manté concentracions elevades de sodi al medi extracellular i concentracions elevades de potassi al medi intracellular. K K P 4 Extracellular K+ binds to the protein, triggering release of the phosphate group. K K 5 Loss of the phosphate restores the protein's original conformation. Na+