L'aparell digestiu: funció, estructura i fisiologia per a Batxillerat

Funció de nutrició

UT2 - PROJECTE INTEGRAT ESO3 TEMA 1. L'APARELL DIGESTIUÍNDEX

1. Funció de nutrició
2. Què és l'aparell digestiu?
3. Estructura i anatomia de l'aparell digestiu
4. Fisiologia de l'aparell digestiu

La nutrició en els organismes és indispensable per a poder mantenir les funcions vitals del cos. L'organisme incorpora i utilitza els nutrients amb la finalitat de mantenir l'estat funcional optim.

• La nutrició humana és el conjunt de processos mitjançant els quals es transformen i s'assimilen els aliments i se n'obtenen els nutrients i l'energia per al manteniment de les funcions vitals, el desenvolupament i el moviment.

La nutrició és un procés complex en el qual hi participen l'aparell digestiu, el respiratori, el circulatori i excretor, i controlada per l'endocrí.

Components de la nutrició

APARELL DIGESTIU L'aparell digestiu extreu els nutrients dels aliments i expulsa aquelles substàncies que no se'n poden digerir. APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori és l'encarregat d'agafar l'oxigen de l'aire per fer-lo arribar a la sang i expulsar el dioxid de carboni que porta la sang. APARELL EXCRETOR L'aparell excretor s'ocupa d'eliminar del cos els productes de rebuig del metabolisme cel·lular. APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori fa arribar oxigen i nutrients a les cèl·lules perquè duguin a terme les seves funcions vitals, i transporta els subproductes de la respiració cellular als pulmons.

Què és l'aparell digestiu?

L'aparell digestiu és l'encarregat d'ingerir els aliments, degradar-los fins molecules petites que puguin ser absorbides per l'organisme i siguin capaces d'entrar en les cèl·lules, i després expulsar les restes no digeribles (femtes).

Ca Zn O NUTRIENTS Mg Protein ALIMENTS FEMTES

Estructura i anatomia de l'aparell digestiu

Tub digestiu

TUB DIGESTIU És un llarg conducte buit amb dues obertures, la boca i l'anus. Des de la boca, i fins l'anus, hi podem distingir els següents organs: faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.

Glàndules annexes

GLANDULES ANEXES Conjunt de glàndules que secreten diferents substàncies que són necessàries per descompondre els aliments, els enzims digestius. Les glandules poden ser organs o cèl·lules que vessen en el tub digestiu els sucs digestius, encarregats dels processos de la digestió. Principals glàndules: glàndules salivals, fetge, pancrees i glàndules unicellulars disperses pel tub (estomac i intestí).

Esquema de l'aparell digestiu

Boca . Llengua · Dents Glandules salivals Faringe · Epiglotis · Saliva Esòfag Fetge Estómac · Càrdies (entrada) · Pilor (sortida) · Suc gastric Intestí prim Pancrees · Vellositats intestinals · Suc pancreatic · Tres regions: duodė, jejů i ili Intestí gros · Anus i apendix vermiforme · Tres regions: cec, côlon i recte GLANDULES DIGESTIVES TUB DIGESTIU · Bilis · Vesícula biliar

ESRUCTURA I ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU

Parts del tub digestiu i glàndules

TUB DIGESTIU Boca Faringe Esòfag Estómac Intestí prim Intestí gros GLANDULES DIGESTIVES Glandules salivals Fetge Pàncrees

Boca

BOCA La boca és l'obertura del tub digestiu a l'exterior i és per on incorporem els aliments al nostre cos. Conté les següents estructures: · Dents: intervenen en el tall i la trituració dels aliments. · Llengua: organ musculós que participa en la barreja i la deglució de l'aliment i en la percepció dels sabors. · Glandules salivals: produeixen la saliva i la vessen a la boca (2 parotides, 2 submaxil.lars, 2 sublinguals). ÚVULA AMÍGDALA PALADAR LLENGUA DENTS GENIVA

Faringe

FARINGE Conducte comú a l'aparell digestiu i al respiratori (passa aire cap a la laringe o aliment cap a l'esòfag). L'epiglotis és un replegament musculós que impedeix que l'aliment entri a les vies respiratories. Participa a la deglució, és una zona de pas del bol alimentari fins a l'esofag. FARINGE EPIGLOTIS

Esòfag

ESOFAG Tub musculós que uneix la faringe amb l'estomac. El moviment de les parets permet que l'aliment avanci. S'anomenen moviments peristaltics.

Estómac

ESTOMAC L'estomac és un eixamplement en forma de sac del tub digestiu, a continuació de l'esòfag. Consta de diferents parts: · Càrdies: entrada del bol alimentari. Conté una vàlvula que evita el reflux dels sucs gàstrics. · Cos · Pílor: regió que separa l'estomac del duodè (intestí prim). Té un esfínter que es manté tancat mentre té lloc la digestió estomacal. Les parets interiors estan recovertes de teixit epitelial anomenat mucosa gastrica. Aquesta mucosa conté glandules que secreten el suc gàstric (moc, HCl i enzims). CÀRDIES PÍLOR COS

Intestí prim

INTESTÍ PRIM L'intestí prim és un tub estret ques'estén des de l'estomac fins al colon. Fa de 3 a 8 m, i es troba plegat a la cavitat abdominal. En aquesta part del tub digestiu, en destaca el gran augment de la capa mucosa a conseqüència de la formació de plecs i vellositats que alhora tenen microvellositats per augmentar la superfície d'absorció dels nutrients. Se'n poden distingir 3 parts: · Duodè: digestió química · Jejú: absorció de nutrients · Ili: absorció de nutrients

Intestí gros

INTESTÍ GROS Última porció del tub digestiu, de longitud de 1,5 m i envolta l'intestí prim. A través de les seves parets s'absorbeixen l'aigua i les sals minerals. S'hi forma la femta amb les substancies no digerides. Se'n poden distingir diferents parts: · Cec: conducte sense sortida. Hi trobem l'apèndix. · Còlon: va des del final de l'intestí prim fins el recte. Es diferencia en 3 parts: colon ascendent, transversal, i descendent. la capa muscular forma un aspecte d'evaginacions o plecs semilunars característica. · Recte: última part de l'intestí gros. S'obre a l'exterior a través de l'anus.

Diagrama d'intestí prim i gros

INTESTÍ PRIMI INTESTÍ GROS duodè còlon transvers intestí gros jejú intestí prim còlon ascendent còlon descendent vàlvula íleo-cecal cec ili apèndix cecal sigma recte esfínter anal @ Fototeca.cat

Glàndules salivals

GLANDULES SALIVALS Elaboren la saliva i l'aboquen a la cavitat bucal. La saliva conté mucus i enzims amb propietats antimicrobianes i digestives. Trobem 3 parels de glàndules salivals: · Paròtide · Submaxil·lar · Sublingual Gl. Parótida Gl. Submaxilar GI. Sublingual Tumores en las glándulas salivales Las glándulas salivales son glândulas exocrinas diel sistema digestivo superior que producen y liberan. " top Doctors /Jun 3, 2019

Fetge

FETGE Glandula exocrina que produeix la bilis, encarregada de degradar els lípids. El fetge secreta la bilis al duodè, abans però aquesta s'emmagatzema a la vesícula biliar. Està situat a la cavitat abdominal i per sota del diafragma, i l'envolta una capsula conjuntiva. Està estructurat en 4 parts, lòbuls. FETGE VESÍCULA BILIAR

Pàncrees

PANCREES Glândula digestiva que produeix el suc pancreàtic, que va a parar al duodè i completa la digestió. Té forma allargada i està situat per sota del fetge, i al costat esquerre de la cavitat abdominal. És una glândula mixta, perquè també actua com a endocrina regulant el metabolisme dels glúcids, ja que produeix la insulina.

Fisiologia de l'aparell digestiu

L'aparell digestiu mobilitza, transforma i absorbeix una part dels aliments, i elimina a l'exterior tot allò que no ha pogut penetrar a través de la paret del tub digestiu. Ens trobem que existeixen diferents processos:

1. MASTICACIO
2. DEGLUCIÓ
3. ABSORCIÓ

?

1. INSALIVACIÓ
2. DIGESTIO
3. DEFECACIÓ

Masticació i insalivació

1 MASTICACIO Procés mecànic (digestió mecànica) en el qual intervenen les dents i la llengua per a trossejar els aliments i així afavorir l'acció de la saliva en augmentar la superfície de contacte. 2 INSALIVACIÓ Procés químic (digestió química) en el qual intervé la saliva en posar-se en contacte amb els aliments. La saliva conté enzims digestius i antibacterians. L'aliment, després de ser mastegat i insalivat es transforma en una pasta anomenada bol alimentari. El moviment de la llengua conduira el bol alimentari cap a l'interior del tub digestiu.

Deglució

3 DEGLUCIÓ El bol alimentari va cap ala faringe empès per la llengua (juntament amb el palar tou s'impedeix el pas del bol cap a les fosses nassals). La deglució és un acte continu, integrat i complet en el qual intervenen músculs llisos i estriats. S'inicia voluntariament i es completa mitjançant el reflex de deglució (involuntari). Gràcies a l'epiglotis, la tràquea es tanca de manera que el bol alimentari va a l'esòfag. Els moviments peristaltics (contracció i relaxació) de l'esofag conduiran el bol alimentari fins a l'estomac.

Digestió a l'estómac

4 DIGESTIÓ La digestó a l'estomac: El bol entra al'estomac i es duu a terme la digestió: · Digestió química: produïda pels sucs gastrics secretats per l'estomac. Els components principals del suc gàstricsón: el mucus (protegeix la paret de l'estomac i lubrica el bol) i l'àcid clorhídrico (efecte bactericida, desnaturalitza les proteïnes i acidifica el medi per afavorir l'acció dels enzims gastrics). Els enzims gàstrics trenquen els enlaços peptídics de les proteïnes donant com a resultat aminoacids. · Acció mecànica: consisteix en moviments peristalticsde les parets de l'estomac, que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs. Després d'unes hores i per l'acció del suc gastric, el bol alimentari es converteix en una pasta líquida denominada quim que, mica en mica, abandonarà l'estomac travessant l'esfínter anomenat pilor.

Digestió a l'intestí

4 DIGESTIÓ La digestó a l'intestí: A l'entrada del duodè es vessen tres sucs: · La bilis, provinent del fetge. · El suc pancreatic, provinent del pancrees. · El suc intestinal, secretat per les parets de l'intestí prim. L'acció d'aquests sucs sobre el quim provoquen la digestió dels glúcids, els lípids i les proteïnes. La bilis actua sobre els lípids, ja que conté lipases. El suc pancreatic i el suc intestinal contenen enzims com proteases (degrades proteïnes), lipases (degraden els lípids) i amilases (degraden el midó). El quim es barreja en el duodé amb els 3 sucs i es transforma en una pasta molt líquida anomenada quil. La digestió dels nutrients finalitza en el duodè.