Farmacologia d'urgències i emergències, Diploma Infermeria Intensiva

FARMACOLOGIA D'URGÈNCIES I EMERGÈNCIES

DIPLOMA D'ESPECIALITZACIÓ EN ATENCIÓ INTEGRAL EN INFERMERIA INTENSIVA

2024 2025 MARIA SAÑE FERRAN

ÍNDEX

1. Adenosina. 3
2. Adrenalina 5
3. Amiodarona 7
4. Atropina. 9
5. Bicarbonat sòdic. 11
6. Dobutamina. 13
7. Flumazenil. 15
8. Gluconat calcic. 17
9. Naloxona. 19
10. Nitroglicerina 21
11. Procaïnamida. 23
12. Sulfat de Magnesi. 24
13. Noradrenalina. 26
14. Tenecteplasa 28
15. Bibliografia 29

ADENOSINA

Presentació i Propietats de l'Adenosina

Presentació: Vial 6 mg = 2 ml (3 mg/ml). Propietats: Enlenteix la conducció del node AV, pot interrompre les vies de reentrada del node AV i restaurar el ritme sinusal en pacients amb TPSV. Vida mitjana en sang menor a 10 seg.

Indicacions de l'Adenosina

Indicacions: Taquicardia per reentrada AV i del node AV quan les maniobres vagals no produeixen el resultat esperat o inestabilitat important.

Dosi i Via d'Administració de l'Adenosina

Dosi // via : Adults i.v .: 6 mg - 12 mg - 18 mg. Bolus ràpid de 6 mg seguit de 10-20 ml de SF (el més proximal al cor i el més ràpid possible, aixecant l'extremitat). Si no hi ha resposta en 2-3 min, administreu-ne 12 mg. Si no hi ha resposta en 2-3 min, valoreu administrar-ne 18 mg segons tolerancia i efectes secundaris. Reduïu-ne les dosis a la meitat en trasplantat cardíac i BAV 1r grau. Pediatria i.v .: Bolus inicial a 200 micrograms/kg (ja no es fa 100 micrograms/kg), màxim 30 mg acumulat. Bolus de SF de 10 ml en infants i de 20 ml en adolescents.

Contraindicacions de l'Adenosina

Contraindicaciones: WPW, Broncoespasme sever, BAV de 2n o 3r grau o malaltia del sinus (excepte en pacients amb marcapassos normofuncionant), hipertensió pulmonar, hipotensió arterial, SCA, QT llarg, ICC descompensada i en malalts que prenguin Dipiridamol (s'indica Verapamil).

Efectes Secundaris de l'Adenosina

Efectes secundaris : Acostumen a ser transitoris. Cal que advertiu el malalt: dispnea, dolor toràcic, calor, nàusees, cefalea, mareig i malestar general. Pot provocar bradicardia transitòria de 3 - 6 seg (respon a l'Atropina). En malalties del sinus no detectades, bradicàrdies o asistòlia perllongades.

Observacions sobre l'Adenosina

Observacions: · Si se sospita flutter 2:1 amb conducció aberrada per WPW, la seva utilització pot convertir-lo en flutter 1:1. · La Carbamazepina incrementa el grau de BAV que produeix l'Adenosina. Valoreu reduir-ne la dosi. · L'antídot: metilxantines (cafeïna i teofil·lina).

Adenosina en Embaràs i Lactància

Embaràs: No hi ha estudis en gestants. Utilitzeu-lo si no hi ha alternatives més segures. Lactancia: Farmac segur.

DIN 02267659 2 mt. C605102 Cotex fee @Adenosine Injection, USP 6 mg/2 ml 3 mg/mL

ADRENALINA

Presentació de l'Adrenalina

Presentació: Vial 1 mg = 1 ml (1:1000).

Propietats de l'Adrenalina

Propietats: Agonista adrenèrgic alfa i beta dosi depenent. A dosis baixes (menor de 0,04 micrograms/kg) efecte beta i, a dosis més altes, efecte alfa. Efecte Beta 2 (menor de 2 micrograms/min): relaxa el múscul llis i disminueix les RVP, augmenta el flux sanguini cerebral i coronari, produeix broncodilatació i augment de la glicèmia. Efecte Beta 1 (2-10 micrograms/min): augmenta la contractilitat, la FC i el consum d'O2 del miocardi. Efecte alfa (major de 10 micrograms/min): vasoconstricció i augment de la TA, disminueix el fluxe esplènic, renal i cutani.

Indicacions de l'Adrenalina

Indicacions: ACR, bradicardia simptomàtica, BAV 3r grau, anafilaxia i hipotensió mantinguda mentre les dosis beta de Noradrenalina fan efecte. Com a premedicació a dosi beta en ISR en estats de xoc (reals o ocults) previs a la inducció. En pediatria es pot utilitzar nebulitzat en crup, laringitis i epiglotitis.

Dosi i Via d'Administració de l'Adrenalina

Dosi // via : Adults: 0,3 - 1 mg, i.v .- i.m. - neb. · ACR: 1 mg cada 4 min i.v. · Bradicàrdies: 0,02 mg (2 ml) de la dilució ( 0,5 mg + 49,5 ml SF) / 4-5 min i.v. o BIC perfusió continuada 2-10 micrograms/min. · Anafilàxia: 0,3-0,5 mg i.m. (preferiblement a quadriceps quadrant extern). Es pot repetir als 10-15 min (màxim 2 dosis). Opcionalment i.v. a dosis de 0,05 ml/kg de dilució 1:10.000 (màxim 0,4 mg/dosi), titulant la necessitat i continuant amb BIC perfusió continuada. · Premedicació ISR en xoc real o ocult (índexs de xoc) o mentre la Noradrenalina fa efecte: 0,02 mg (2 ml) de la dilució (0,5 mg + 49,5 ml SF) / 4-5 min. Pediatria: · ACR: Prepareu solució 1:10.000 (1 ml en 9 ml de SF) i després 0,1 ml/kg màxim 10 ml. · Crup, laringitis, epiglotitis: 0,5 mg/kg diluït fins a 5 ml, màxim 3 mg per nebulitzar. · Xoc anafilàctic: 0,01-0,02 mg/kg i.m. (d'elecció), es pot repetir als 15 min (màxim 3 dosis). Opcionalment i.v. a dosis de 0,05 ml/kg de dilució 1:10.000 (màxim 0,4 mg/dosi), titulant la necessitat i continuant amb la perfusió continuada: 0,05 micrograms/kg/min. Perfusió continuada adult: 1 mg (1 ml) + 49 ml SF (20 micrograms/ml) inicieu a 6 ml/h (2 micrograms/min). Pugeu la velocitat de perfusió de 2 ml en 2 ml cada 5 min.

Contraindicacions de l'Adrenalina

Contraindicaciones: No hi ha contraindicaciones del seu ús en situacions de risc vital. Utilitzeu-lo amb precaució en cardiopatia isquèmica, HTA, DM i hipertiroïdisme. Administreu-lo per via diferent al bicarbonat sòdic, nitrats, aminofil·lina i lidocaïna.

Efectes Secundaris de l'Adrenalina

Efectes secundaris: Pot produir arrítmies i isquèmia cardíaca, hiperglucemia, ansietat, tremolor i taquicardia. La seva extravasació pot produir isquèmia local.

Observacions sobre l'Adrenalina

Observacions: · No l'administreu per via i.v. sense estar diluïda (excepte ACR) i sempre amb el malalt monitorat. Pot haver- hi efecte rebot. · IMAO i antidepressius tricíclics poden potenciar l'efecte de l'Adrenalina. · L'Acetilcolina, la Insulina i els betabloquejants, són antagonistes. · Protegiu-lo de la llum per ser fotosensible.

Adrenalina en Embaràs i Lactància

Embaràs i lactància: Utilitzeu-lo només en cas de risc vital.

B. Braun 1 mg/ml 1 ml Adrenalina Solución inyectable Via subcutánea, MM.IV. intracardiaca

AMIODARONA

Presentació de l'Amiodarona

Presentació: Vial 150 mg = 3 ml (50 mg/ml).

Propietats de l'Amiodarona

Propietats: Antiarrítmic de la clase III, inhibint corrents de potassi, pel que pot perllongar el QT. Inhibidor alfa (vasodilatació i hipotensió) i Beta (inotròpic negatiu, disminueix el consum de O2 i broncoespasme).

Indicacions de l'Amiodarona

Indicacions: TV/FV. ACxFA i flutter auricular (3a línia de tractament, després de Flecaïnida i Procaïnamida, si no es poden donar per contraindicaciones).

Dosi i Via d'Administració de l'Amiodarona

Dosi // via : Adults: TV/FV sense pols: Després de la 3a desfibril·lació, bolus de 300 mg (2 vials (6 ml) + 14 ml de SG 5%) i després de la 5a desfibril·lació bolus de 150 mg (1 vial 3 ml + 17 ml de SG 5%). Taquiarrítmies: 300 mg + 50 ml de SG 5% i.v. a passar en 20-30 min. Dosi de manteniment: 10 a 20 mg/kg/24 hores (900-1200 mg en 24 hores). Perfusió continuada de manteniment : 150 mg + 47 ml SG5%. 1 ml = 3 mg a passar a 12,5 ml/ hora. Pediatria: 5 mg/kg en bolus en ACR i administreu-lo en 20 min per al tractament de taquicardias de QRS ample. Perfusió continuada 5 - 15 mg/kg/min. (ús restringit a la UCI pediátrica o risc vital en SVA adult).

Contraindicacions de l'Amiodarona

Contraindicaciones: Taquicardias irregulars de QRS ample (FA preexcitades). No l'administreu en cas de xoc, hipotensió severa, bradicardia i alteracions de la conducció (BAV i malaltia del sinus, tret de marcapassos normofuncionant o QT llarg). Hipersensibilitat al iode. Alteracions tiroïdals. Tractament concomitant amb Sotalol.

Efectes Secundaris Aguts de l'Amiodarona

Efectes secundaris (aguts): proarrítmic, torsade de pointes, hipotensió si infusió ràpida i.v.,deteriorament de IC preexistent, disfunció sinusal i BAV.

Observacions sobre l'Amiodarona

Observacions: · Potencia l'efecte d'anticoagulants orals, digoxina, betabloquejants i calciantagonistes. · La concomitància amb fluoroquinolones i macròlids augmenten el risc d'allargament del QTc.

Amiodarona en Embaràs i Lactància

Embaràs: Utilitzeu-lo només en arrítmies greus refractàries. Lactancia: No l'administreu.

150 mg Amiodaron- 50 mg/ml Derestrat zur Head ngin 3 ml

ATROPINA

Presentació de l'Atropina

Presentació: Vial 1 mg = 1 ml.

Propietats de l'Atropina

Propietats: Anticolinèrgic muscarínic (parasimpaticolític) amb bloqueig vagal (eleva la FC). Inhibeix les secrecions salivals, bronquials i gastrointestinals. Midriasi. Retenció urinària.

Indicacions de l'Atropina

Indicacions: Bradicardia simptomàtica associada o no a SCA. BAV. Inhibir secrecions, efectes bradicarditzants i laringospasme (anestesia) en menors de 10 anys i/o bradicàrdics d'entrada, si utilitzeu Succinilcolina. Intoxicació per organofosforats (pesticides) o altres drogues colinèrgiques (PRECAUCIÓ: fàrmacs per l'Alzheimer, presos per oblit a dosis altes).

Dosi i Via d'Administració de l'Atropina

Dosi // via : Adults: Bradicardia: de 0,5 a 1 mg i.v. / 3-5 min. Màxim 3 mg (0,04 mg/kg). Intoxicació per organofosforats / Síndrome colinèrgica: Bolus inicial 2-4 mg i.v. Posteriorment bolus 2 mg i.v. cada 5-10 min fins a la desapariciónptomes muscarínics (miosi). Després perfusió continuada a 0,02-0,08 mg/kg/hora fins que sigui necessari. Preanestèsic: 0,5 mg i.v. (0,04 mg/kg). Pediatria: Dilució en pediatria: 1 mg/9 ml SF (0,1 mg/ml). Via d'administració: i.v., i.m., intraòssia, intratraqueal. Intubació preanestèsia: si bradicardia prèvia o nounats. 0,01-0,02 mg/kg cada 5 minuts (mínim 0,1 mg -tot i que en infants de menys de de 5 kg no es recomana mínim-, màxim 0,5 mg en infants i 1 mg en adolescents). Intoxicació per colinèrgics en general: només via i.v .!. 0,02-0,05 mg/kg/dosis cada 20-30 minuts fins a aconseguir atropinització (mínim 0,1 mg, màxim 2 mg/dosi). Repetiu cada 1-4 hores durant 12-24 hores, si cal.

Contraindicacions de l'Atropina

Contraindicaciones: Insuficiencia coronària, bradicardia en xoc hipovolèmic (pot provocar arrítmies malignes pel reflex de Bershold Jarridge).

Efectes Secundaris de l'Atropina

Efectes secundaris: Dosis altes provoquen síndrome anticolinèrgica: deliri, taquicardia, coma, pell vermella i calenta, atàxia, midriasi/visió borrosa, paràlisi muscular, ileum i RAO. Pot arribar a ACR.

Observacions sobre l'Atropina

Observacions: · Una dosi inferior a 0,5 mg pot provocar bradicardia paradoxal. · Es pot administrar per via i.m. o subcutània. Efecte més tardà i absorció irregular. · Com a preanestèsic s'ha de fer servir 3-5 min abans. · Antídot: fisostigmina a dosi 0,04 mg/kg (màxim 2 mg), i.m. o i.v. lenta.

Atropina en Embaràs i Lactància

Embaràs: Contraindicat, excepte en situació d'emergência. Lactancia: Compatible a dosis aïllades.

Atropina Braun 1 mg Atropina aun 0,5 mg Parenteral 1 m B BRAUN B. Braun 1 mg/ml 1 ml Fa Pieretterat 10 B BRAUN Solución Inyectable

BICARBONAT SÒDIC

Presentació del Bicarbonat Sòdic

Presentació: Hipertònic: 1 Molar: Vial 10 mEq = 10 ml (1 ml = 1 mEq = 0,084 mg). Isotonic 1/6 Molar: Flascons 250-500 ml (1 ml = 0,16 mEq).

Propietats del Bicarbonat Sòdic

Propietats: Alcalinitzant, tampó per l'acidosi. Neutralitza H+. Augmenta el pH urinari quan la funció renal és normal, facilitant l'eliminació d'àcids (AAS, fenobarbital, etc.).