Evolució motora i gràfica en la infància, posicions estàtiques i gargots

Evolució motora en la infància

Evolució de les posicions estàtiques

El cap (I)

§
Cos en posició vertical:
· Nounat: Hi ha un esbós de redreçament.
· 3 mesos: Pot sostenir-lo.
§
Cos en posició ventral:
•
Nounat: girat a un costat, pot canviar de costat.
. 1 mes: Pot elevar el cap durant un temps curt.
· 3 mesos: Recolzant-se en els avantbraços, pot sostenir el cap.
. 6 mesos: Recolzant-se en les mans i amb els braços estirats, aixeca el
cap i el pit.
31Ltamar

El cap (II)

§
Cos en posició dorsal:
. Nounat. El cap penja cap als costats.
. De 5 a 6 mesos. Pot aixecar el cap.
Moviment d'asseure l'infant a partir de la posició dorsal:
. 1 mes. Pendulació pronunciada del cap cap enrere.
· 3 mesos. Aguanta el cap.
. 5 mesos. Actitud activa per empènyer el cap endavant.
32Ltamar

El tronc (I)

§
Cos en posició dorsal:
. 2 mesos. Pot passar d'una posició lateral a una de dorsal i viceversa.
· De 5 a 6 mesos. Pot passar, girant-se, de la posició ventral a la posició
dorsal i viceversa.
33Ltamar

El tronc en posició sedent

§
Nounat. Se'l pot asseure, pero no aguanta l'equilibri.
§
De 3 a 4 mesos. Es pot estar assegut sense suport (molt poc temps) o
recolzant-se en la regió lumbar.
5 mesos. Pot mantenir-se assegut poc temps amb les mans recolzades
a terra.
De 5 a 6 mesos. Pot passar de posició dorsal a posició sedent.
•
6 mesos. Es mante assegut, sense suport.
· De 7 a 8 mesos. S'asseu i s'està assegut sense subjecció.
· 12 mesos. Pot passar directament de la posició dorsal a la sedent.
. 18 mesos. Pot asseure's sol, amb alguna dificultat, en una cadira baixa.
•
24 mesos. Passa de la posició dorsal a la sedent com un adult.
34Ltamar

Els membres inferiors (I)

Cos en posició dorsal:
. 1 mes. Reflex tonicocervical o postura de l'esgrimidor.
. 4 mesos. Desaparicio del reflex tonicocervical.
· De 6 a 7 mesos. Es pot posar els dits dels peus a la boca.
Cos en posició dreta:
§
§
Nounat. Reflex de redrecament estatic.
2 mesos. Desaparicio del reflex de redreçament estàtic.
4 mesos. Sostingut dret, flexiona i estira les cames.
De 6 a 7 mesos. Soste el pes del cos amb les cames estirades.
9 mesos. Pot mantenir-se una estona dret amb ajuda o amb suport.
§
10 mesos. Pot posar-se dret recolzat en algun moble o suport.
35Ltamar

Els membres inferiors (II)

Cos en posicio dreta: (continuació)
•
11 mesos. Pot aixecar un peu, ajupir-se agafat a un suport i
posar-se de genolls.
•
14 mesos. Pot posar-se dret sense necessitat d'ajuda.
•
18 mesos. Pot ajupir-se i agafar un objecte de terra sense caure.
. De 22 a 24 mesos. Pot xutar una pilota i jugar a la gatzoneta.
. De 30 a 36 mesos. Pot mantenir l'equilibri amb els talons junts i
recolzar-se sobre un peu sense ajuda.
•
60 mesos (5 anys). Pot sostenir-se indefinidament amb un sol
peu, i de puntetes, uns quants segons.
36Ltamar

Evolució del desplaçament

Desplaçament horitzontal

§
Fins als 3 mesos. Moviment de reptación reflex.
De 4 a 6 mesos. Pot desplacar-se lateralment.
De 6 a 7 mesos. Esta en condicions de reptar.
De 8 a 9 mesos. Pot gatejar.
De 10 a 11 mesos:
· El gateig és més sincronitzat.
· Pot gatejar sobre les mans i les plantes dels peus (ós).
. Pot practicar altres formes de desplacament.
37Ltamar

Desplaçament vertical (I)

§
Nounat. Reflex de marxa automatica.
De 3 a 6 mesos. Flexiona les cames quan se l'aguanta.
§
De 7 a 8 mesos. Aguantant-lo dret, salta, s'ajup i fa unes quantes passes.
De 9 a 10 mesos. Pot caminar agafat per les dues mans.
11 mesos. Pot caminar amb suport.
§
12-15 mesos. Camina sense ajuda i amb seguretat.
§
§
18 mesos:
. Pot caminar de costat i cap enrere.
· Pot arrossegar o empenyer una joguina amb rodes mentre camina.
•
Pot correr amb caigudes frequents.
38Ltamar

Desplaçament vertical (II)

§
24 mesos:
· Pot caminar més de pressa amb equilibri.
. Pot saltar, ballar, grimpar i xutar una pilota.
36 mesos:
§
Pot caminar de puntetes i correr amb mes facilitat.
§
Pot pedalar un tricicle.
48 mesos:
§
§
Domina el ritme de la cursa, i controla l'aturada.
§
Pot saltar sobre un sol peu, botar i saltar amb els peus junts.
39Ltamar

Capacitat per pujar i baixar escales

§
De 13 a 14 mesos. Pot pujar escales gatejant.
18 mesos. Pot pujar escales amb ajuda i baixar-les asseient-se o
gatejant cap enrere.
§
21 mesos. Pot baixar les escales amb ajuda.
24 mesos. Pot pujar escales alternant els peus amb ajuda, i baixar-les
col·locant els dos peus a cada esglaó.
36 mesos. Pot pujar les escales alternant els peus, sense ajuda.
§
48 mesos:
· Pot baixar-les, alternant els peus, sense ajuda.
•
Pot grimpar sobre objectes escalonats.
40Ltamar

Evolució de la prensió

La prensió és la capacitat d'agafar objectes amb la mà.
§
Prensió reflexa.
§
Prensió voluntaria:
· Aproximació amb el braç.
· Prensió amb la mà.
El que determina si s'exerceix un tipus o un altre
de prensió és la part de la mà i dels dits que
evita que l'objecte caigui a terra.
41Ltamar

Prensió reflexa

§
De 0 a 2 mesos: Reflex de grasping o de prensio.
De 2 a 4 mesos: Prensio per contacte.
42Ltamar

Prensió voluntaria

Aproximació amb el braç

. De 4 a 6 mesos: Aproximació lateral.
· De 6 a 8 mesos: Aproximació parabolica.
. De 8 a 10 mesos: Aproximació directa.
43Ltamar

Prensió amb la mà (I)

· De 5 a 6 mesos: Prensió palmar.
•
De 7 a 8 mesos: Prensió amb
pinça inferior.
44Ltamar

Prensió amb la mà (II)

· De 9 a 11 mesos: Prensió amb pinça
fina o superior.
· 15 mesos: Es perfecciona la prensió i
l'operació de deixar anar.
· 18 mesos: Utilitza les mans amb
independència.
O
24 mesos.
· 36 mesos.
Evolució en la precisió i perfecció
dels moviments.
O
48 mesos.
45Ltamar

Desenvolupament de la motricitat grafica

Etapes de l'expressio grafica (V. Lowenfeld)

• L'etapa dels gargots.
• L'etapa preesquemàtica.

Evolució de la motricitat grafica (G. Calmy)

§
· Predomini del factor motor.
· Predomini del factor perceptiu.
· Predomini del factor representatiu.
46Ltamar

Etapa dels gargots

§
Inici (18 mesos). Descobriment dels grafismes.
§
Gargots desordenats (2 anys).
§
Gargots ordenats (3 anys).
Gargots amb nom (3 anys i mig).
47Ltamar

Gargots desordenats

§
Gargots desordenats:
•
Sense control sobre els traços.
· Traços desordenats.
. No tenen intenció representativa.
Gargots sense control dels traços
Gargots de vaivé
Gargots circulars
Gargots de bucle
48Ltamar

Gargots ordenats

§
Gargots ordenats:
•
Connexio entre els traços i els
moviments que fa.
· Els traços són més llargs, variats i
acostuma a omplir tot el full.
· Després de fer-los, els pot donar un
significat o un nom.
49Ltamar

Gargots amb nom

§
Gargots amb nom:
•
Son mes diferenciats.
. Pot anomenar els gargots abans de
fer-los o quan els executa.
•
Quan passi això, seran intencionals.
- un sol
50Ltamar

Etapa preesquemàtica

§
Abasta dels 4 als 7 anys.
És conscient del que representa (vivències pròpies).
S'aconsegueix la figura humana («capgrossos»).
§
Va millorant la distribució de l'espai.
§
La proporcionalitat de la mida de les figures sol ser molt subjectiva.
0,0
51Ltamar

Evolució de la motricitat grafica (G. Calmy)

Predomini del factor motor

18 mesos:
· Pot utilitzar un llapis, subjectat amb tota la mà.
· Produeix traços que s'assemblen als gargots.
•
Origen motor: la rotacio al voltant de l'espatlla.
· 20-22 mesos:
· Fa un gargot d'escombrat.
· D'escombrats es passa a corbes, i d'aquí, a traçats curvilinis.
. Produeix traços curts, discontinus i repetits en forma d'anells o línies.
30 mesos:
§
. Pot aguantar el llapis entre el polze i l'index.
· Ja pot fer traços independents: bucles i formes arrodonides.
•
L'ull segueix el moviment de la mà.
52Ltamar

Predomini del factor perceptiu

§
Convergeixen la integració visual i motora.
§
3 anys:
•
S'inicia la coordinació ull-ma en la motricitat grafica.
. Domina el punt de partida i el punt d'arribada.
· Apareixen els primers esbossos de la figura humana («capgrossos»).
· Observa el que dibuixa i intenta dirigir els moviments de la mà.
· Procura dibuixar dins del paper, sense passar-ne el limit.
53Ltamar

Predomini del factor representatiu

3 anys i mig:
§
. Dona significat al dibuix, i amb això adquireix un valor simbolic.
•
Inicialment no hi ha semblanca entre el dibuix i el nom; però més
endavant apareix alguna relació entre tots dos.
§
4 anys:
•
Diu prèviament el que dibuixarà.
. Els dibuixos s'entenen mes.
§
5 anys:
•
Pot fer sanefes i greques.
>
54Ltamar

Estimulació motora

L'estimulació motora consisteix en una programació i aplicació
sistematica d'una sèrie d'activitats destinades a potenciar al màxim les
capacitats i possibilitats motores de nens i nenes.
Activitats i exercicis d'estimulació proposats al llibre:
§
Estan orientats per dur-los a terme durant els tres primers anys.
Estan classificats en relació amb el desenvolupament dels dos
aspectes motors:
•
Motricitat global.
•
Motricitat fina.
§
Intenten seguir un ordre de complexitat gradual.
Pretenen ser una guia inicial a partir de la qual es puguin adaptar
altres activitats.
55