La Transició Democràtica Espanyola: del post-franquisme a la Constitució

Diapositives sobre la Transició Democràtica Espanyola. El Pdf, un material de Batxillerat de la matèria d'Història, detalla els esdeveniments clau des de la mort de Franco fins a l'elecció de Leopoldo Calvo Sotelo, incloent el cop d'estat del 23F.

See more

30 Pages

TRANSICIÓ
TRANSICIÓ
DEMOCRÀTICA
DEMOCRÀTICA
2N BATXILLERAT - HISTÒRIA DESPANYA
Anomenen transició política al procés de
destrucció de la dictadura franquista, la qual
fou substituïda per un règim democràtic.
Aquest procés comença amb la mort de
Francisco Franco (20 de novembre de 1975) i
acaba amb laprovació de la Constitució
(desembre de 1978).
El 22 de novembre de 1975, Juan Carles jura
el seu càrrec com a Cap de lEstat. Dins aquest
context trobem el primer govern de la
monarquia, que tenia com a president a
Carlos Arias Navarro. Algunes de les figures
que hi destaquen són José M. de Areilza y
Manuel Fraga.

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

TRANSICIÓ DEMOCRATICA

2N BATXILLERAT - HISTORIA D'ESPANYAAnomenen transició_política al procés de destrucció de la dictadura franquista, la qual fou substituïda per un règim democratic. Aquest procés comença amb la mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975) i acaba amb l'aprovació de la Constitució (desembre de 1978).

El 22 de novembre de 1975, Juan Carles jura el seu càrrec com a Cap de l'Estat. Dins aquest context trobem el primer govern de la monarquia, que tenia com a president a Carlos Arias Navarro. Algunes de les figures que hi destaquen són José M. de Areilza y Manuel Fraga.

L'OPOSICIÓ

La Junta Democràtica (1974, PCE) s'uneix a la Plataforma de Convergência Democràtica (1975, PSOE) per a formar la COORDINACIÓ DEMOCRATICA.

El seu propòsit era establir una constitució d'un Govern Provisional que convocas Corts Constituents.

Algunes figures importants que hi destaquen són Felipe González, Santiago Carrillo i Jordi Pujol.

2 3 1

CLIMA SOCIAL I POLÍTIC DEL MOMENT

Situació complicada, de conflictivitat social.

  • Vagues i manifestacions freqüents per motius econòmics i polítics.
  • Vaga general de març de 1976 a Vitoria que acabà amb cinc víctimes.
  • El mes de maig es produeix un enforntament entre grups carlistes que provocà dues víctimes.
  • ESTIU DEL 1976, LA SITUACIÓ EMPITJORA: un ampli sector del franquisme no acceptava qualsevol reforma + l'oposició no podia establir reformes + 30 de juny Arias Navarro dimiteix i el Rei anomena a Adolfo Suárez President del Govern

QUI FOU ADOLFO SUAREZ?

Adolfo pertanyia al Règim, ja que havia estat Ministre Secretari General del Movimiento. No obstant, la seva ideologia connectava molt més amb els desigs del Rei i dels sectors més oberts.

Amb el seu nomenament com a president, el clima polític començà a patir canvis:

  • Ordenà a la policia a actuar amb menys contundencia a l'hora de sufocar les manifestacions
  • Es van dur a terme alguns contactes amb l'oposició (coordinació democràtica)
  • Es va dur a terme una amnistia, encara que molt limitada

EUROPE TIME Premier Adolfo Suárez Spain: Democracy Wins

PRIMERES MESURES D'ADOLFO SUÁREZ

Setembre de 1976 presenta el projecte de la Llei de Reforma Política:

  • Democràcia com a forma de govern
  • Transformacions de les Corts franquistes en un Congrés i Senat escollits per sufragi universal
  • Comunicava unes eleccions en les que podien participar els partits polítics

PROBLEMES de la Llei de Reforma Política

  • El projecte havia de ser aprovat per les Corts franquistes

EUROPE TIME Premier Adolfo Suárez Spain: Democracy Wins

PER QUÈ L'APROVAREN?

  • Suport del Rei
  • Pressió de l'opinió pública
  • Importants sectors franquistes van creure que era preferible aquesta opció per tal de no arriscar-se a que sorgís un procés revolucionari
  • Algunes potències, així com els EUA o Alemanya, van donar suport a aquest procés
  • Adolfo Suárez oferí als sectors franquistes més oposats: no responsabilitats + no legalitzar el PCE

TINGUÉ ÈXIT?

  • Els sectors oposats desconfiaren i s'apartaren. No obstant, al referendum del 15 de desembre de 1976 els resultats foren molt favorables (94%).

EUROPE TIME Premier Adolfo Suárez Spain: Democracy Wins

ELS MESOS POSTERIORS A L'APROVACIÓ FOREN DIFÍCILS

ETA, GRAPO i extrema dreta protagonitzen assassinats i segrests.

Foren assassinats cinc advocats de Comisiones Obreras a Atocha, Madrid.

Setmana Santa: fou legalitzat el PCE, la qual cosa provocà el no cumpliment de la promesa amb el sectors franquistes.

PRIMERS MESOS DEL 1977 ES VAN ORGANITZANT ELS PARTITS POLÍTICS

ALIANZA POPULAR Manuel Fraga

UNIÓN DE CENTRO DEMOCRÁTICO Partit de Suárez

PSOE Felipe González

PCE Santiago Carrillo

CATALUNYA PACTE DEMOCRATIC PER CATALUNYA Pujol

PAÍS BASC PNV i EUSKADIKO ESQUERRA ETA

PRIMERES ELECCIONS GENERALS DEMOCRATIQUES (15 DE JUNY DE 1977)

  • Victòria per a la UCD d'Aldolfo Suárez
  • Bons resultats pel PSOE
  • Resultats més negatius dels esperats pel PCE

Elecciones de 1977 PSOE 118 PCE 20 UCD 165 AP 16 PSP: 6 Otros 31- CATALANES: 11 PNV: 8

PRIMERES MESURES: ELABORACIÓ D'UNA CONSTITUCIÓ QUE SERIA APROVADA AL DESEMBRE DE 1978

CARACTERÍSTICAS de la Constitució

LLARGA I COMPLEX

SISTEMA DE REFORMA, LA QUAL NO DEPENDÉS DE CANVIS POLÍTICS

DRETS DELS CIUTADANS RECOLLITS. NO OBSTANT, ALGUNS ASPECTES COM EL DE L'ENSENYAMENT O L'AVORTAMENT FOREN AMBIGUS

MONARQUIA PARLAMENTARIA

CORTS BICAMERALS AMB UN CONGRÉS ESCOLLIT DE MANERA PROPORCIONAL I UN SENAT AMB REPRESENTACIÓ MAJORITÀRIA

ES RECONEIX LA POSSIBLITAT DE CONSTITUIR COMUNITATS AUTÒNOMES

PRIMAVERA DE 1979, JA APROVADA LA CONSTITUCIÓ, ES DUEN A TERME UNES NOVES ELECCIONS

  • Alianza Popular obté resultats més negatius
  • Augmenten els escons per a partits nacionalistes: el Partit Socialista d'Andalusia aconseguia 5, el Partit d'Esquerra Radical basc aconseguia 2.
  • Encara que el Partit de Suárez guanyà de manera clara, les principals ciutats passaren a ser governades pel PSOE: Madrid, Barcelona, Sevilla, ....

Elecciones de 1979 PSOE 121 PCE 23 UCD 168 Coalición Democrática (AP) 9 Otros 29

VICTORIA DE UCD I DIMISSIÓ D'ADOLFO SUÁREZ

· TOT I LA VICTORIA DE UCD, LÍDER ADOLFO SUÁREZ, AMB EL PAS DEL TEMPS, CONCRETAMENT ANY I MIG, ES VAN ANAR DETERIORANT, LA QUAL COSA PROVOCA LA SEVA DIMISSIÓ (29 DE GENER DE 1981) I LA DESAPARICIÓN PARTIT

CAUSES de la dimissió de Suárez

  • Crisi económica a conseqüència de la pujada de preus del petroli
  • Problemes autonòmics
  • Diferències ideològiques dins el propi partit que governava
  • Al 1980 PSOE presentà contra Suárez un vot de censura, la qual cosa afavorí al líder del PSOE, Felipe González.

L'EXÈRCIT I EL COP D'ESTAT

· L'EXERCIT SEGUIA SENT UN PERILL IMPORTANT PER A LA DEMOCRACIA (ERA UN DELS FORTS SECTORS DEL FRANQUISME)

· ADOLFO SUÁREZ NOMENA A MANUEL GUTIÉRREZ MELLADO MINISTRE DE DEFENSA, JA QUE TENIA COM OBJECTIU CONTROLAR ELS QUARTERS. A MÉS, REFORMA EL CODI DE JUSTICIA MILITAR, LA QUAL COSA PROVOCA L'ALLUNYAMENT D'AQUELLS D'EXTREMA DRETA DELS PUNTS MÉS DECISIUS.

· CRISI DEL GOVERN D'ADOLFO SUÁREZ AFAVORÍ EL CLIMA DE CONSPIRACIÓ.

LA TARDA DEL 23 DE FEBRER DE 1981, EL TINENT CORONEL ANTONIO TEJERO ENTRAVA AL CONGRÉS DELS DIPUTATS AL FRONT D'UN GRUP DE GUARDIES CIVILS

· EL SEGREST DELS DIPUTATS DURA TOT EL VESPRE, PERO QUAN EL REI APARAGUÉ EN TELEVISIÓ DESAUTORITZANT L'INTENT, EL SEU FRACAS PAREIXIA CLAR. AIXÍ DONCS, EL MATÍ DEL 24 DE FEBRER, TEJERO FIRMA LA SEVA RENDICIÓ I ELS SEGRESTATS FOREN ALLIBERATS.being brought back to life anyway, I am

QUÈ PASSA DESPRÉS?

Leopoldo Calvo Sotelo fou escollit President del Govern

Conseqüencies importants després de l'intent de cop d'Estat: desprestigi de qualsevol nou intent de cop militar + la figura del Rei sortí afavorida + facilità la victòria socialista en les eleccions de l'any següent (1982)

GOVERN DE LEOPOLDO CALVO SOTELO

SITUACIÓ COMPLEXA

UCD S'ANAVA DESCOMPOSANT

MASSIVA INTROXICACIÓ A CAUSA DE L'OLI DE COLZA

ENTRADA A LA OTAN

ESCANDOLS QUE AFECTEN NEGATIVAMENT LA IMATGE DEL GOVERN

DISCUSSIÓ DE LLEIS COM LA DEL DIVORCI O AUTONOMIA UNIVERSITARIA FOREN MOTIUS DE L'ENFRONTAMENT ENTRE DIFERENTS GRUPS DEL UCD

ELECCIONS 28 OCTUBRE 1982

EL PSOE HAVIA OBTINGUT UNA POSICIÓ AFAVORIDA DURANT EL DARRER ANY DEGUT A:

  • Havia fet front al descontent social contra el govern de la UCD, així com la crisi economica
  • Tenia una imatge de cohesió interna que era totalment diferent al que hi havia al a UCD en aquell moment
  • Havia tingut molt bons resultats a les eleccions d'Andalusia

PROGRAMA ELECTORAL del PSOE

El PSOE es centrà en conceptes generals com la qualitat de vida, llibertat i justicia El lema de la seva campanya electoral era "POR EL CAMBIO", que tenia com objectiu superar tot el que havia passat durant els governs de UCD

RESULTATS ELECCIONS 28 OCTUBRE 1982

PSOE aconsegui 202 escons, obtingué la majoria absoluta, la qual cosa va permetre que governàs amb absoluta llibertat

  • PCE, domés aconseguí 4 diputats

UCD va caure, ja que els seus vots passaren, en gran part, a la Alianza Popular, la qual s'anà convertint en el partit principal del partit de la dreta

Elecciones generales del 28 de octubre de 1982 UCD 12 Coalición Popular* 106 PSOE 202 CiU 12 10.127.392 votos 5.478.533 votos Censo electoral: 26.853.909 españoles Otros 18 PNV: 8 PCE: 4 CDS: 2 Participación: 80% Abstención: 20% * Alianza de AP y grupos procedentes de UCD. HB: 2 ERC: 1 EE:1

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT

CRISI ECONOMICA

REFORMA SISTEMA EDUCATIU

ESGLÉSIA - ESTAT

REFORMA I DEMOCRATITZACI Ó DE L'EXÈRCIT

REFERÉNDUM DE LA OTAN

INCORPORACIÓ A LA UE

. F

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT: CRISI ECONÓMICA

  • Programa econòmic per deuir inflació + déficit públic + deute exterior

Congelaren salaris, reducció de les importacions, reestructuracióndustrial

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT: REFORMA SISTEMA EDUCATIU

Dues lleis: LODE (el control dels centres concertats en mans de l'Estat) i impulsà la participació de diferents sectors educatius en la gestió de centres

LOGSE, que augmentà l'escolarització obligatòria fins els 16 anys creant la ESO

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT: ESGLÉSIA - ESTAT

LODE + qüestió avortament feren reaccionar a l'Església Catòlica

. S'adaptaren a la cituació

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT: REFORMA I DEMOCRATITZACIÓ DE L'EXÈRCIT

  • 23F va fer veure que era necessari fer una reforma militar i desactivar la voluntat de cop d'Staat
  • Mesures que s'establiren: Reducacció nombre de caps i oficials + modernització d'armament + millora de la formació

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT: REFERENDUM OTAN

ilefr 1 .

REFERENDUM OTAN

  • 1981 Leopoldo Calvo Sotelo integra Espanya a la OTAN
  • PSOE defensava al seu programa electoral (1982) treure a Espanya de la OTAN

Quan PSOE governa, no compleix amb el que havien promès.

  • Amb polèmica i poc marge, finalment el resultat fou SÍ a estar dins OTAN

*CANVI OPINIÓ? Guerra Freda

FELIPE GONZÁLEZ I ELS PROBLEMES ALS QUE VA HAVER DE FER FRONT: INCORPORACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA

Durant el govern de Felipe González, Espanya s'incorporà a la UE

Significava la integració d'Espanya en les institucions europees, la qual cosa no es va fer durant el franquisme, ja que Espanya estava aïllada.

ELECCIONS 1986, 1989 I 1993

Les tres eleccions tingueren com a resultat la victoria del PSOE, la qual cosa permeté a Felipe González ser President del Govern durant 14 anys.

ELECCIONS 1986 MAJORIA ABSOLUTA

ELECCIONS 1989 MAJORIA ABSOLUTA

ELECCIONS 1993 MAJORIA PARCIAL, necessitá pactar amb altres forces

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.