Diapositives de la UPF sobre competència imperfecta. El Pdf, un recurs d'Economia per a la Universitat, explora el monopoli i l'oligopoli, comparant-los amb la competència perfecta i classificant els mercats segons el nombre d'empreses i el tipus de producte.
See more30 Pages
Unlock the full PDF for free
Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.
Principal referencia: Mankiw Caps. 15-17
Contacte: roger.sabater@upf.eduMercat amb productor monopolista
Un productor serà un monopolista quan és l'únic venedor del producte, sense
que hi hagi substituts propers. La causa principal dels monopolis privats són les
barreres d'entrada al mercat, provocades per:
Les economies d'escala en un rang
considerable de producció generen
monopolis naturals
A igual quantitat produïda en el mercat,
que hi hagi més d'un productor
comportaria un major cost total mitjà
en el conjunt del mercat -> Ineficiència
E.g. sistema de distribució d'aigua,
construcció d'infraestructures (ponts,
vies de tren ... ) -> Elevats costos fixes,
negligibles costos marginals
Cost
A diferencia dels temes
anteriors, la corba de
Costos Mitjans només
té pendent negativa
Els elevats costos fixes
total
Average
desincentiven entrar al mercat
cost
0
Quantity of Output
Un monopolista, com qualsevol productor, buscarà maximitzar el benefici que
pugui obtenir amb la venda dels seus productes
En aquest cas, però, el monopolista no serà preu-acceptant, podrà establir el
preu del producte depenent dels seus interessos racionals, ajustant la quantitat
d'equilibri en conseqüència
Així, mentre que amb competència perfecta la corba de demanda que afronta
cada productor és plana, i.e. els productors són preu-acceptants, hi ha un preu
d'equilibri al que sempre es tendeix, el monopolista afronta una corba de
demanda amb pendent negativa, el monopolista pot establir preus
discrecionalment; assumint que no hi ha intervenció estatal que limiti la
llibertat d'establiment de preu al monopolista
Ara el preu d'equilibri depèn
de la quantitat, amb relació
inversa per pendent negativa de
la corba de demanda
Quantity
of Water
(Q)
Price
(P
Total Revenue
(TR = P X Q)
Average Revenue
(AR = TR/Q)
Marginal Revenue
(MR = ATRIAQ)
0 gallons
$11
$ 0
-
1
10
10
$10
8
2
9
18
9
6
però superior a l'ingrés
4
7
28
7
marginal; per cada unitat
5
6
30
6
0
addicional, el preu de mercat
6
5
30
5
per unitat serà menor, pel que
7
4
28
4
-4
8
3
24
3
$10
Així, en el cas d'un monopoli, el
preu és igual a l'ingrés mitjà,
3
8
24
8
4
2
-2
s'afronta un ingrés marginal
decreixent
Que l'ingrés marginal per a un monopolista sigui inferior al preu es deu a dos
efectes contraris sobre ingressos totals quan augmenta marginalment la
quantitat venuda, sabent que:
Ingressos Totals = Preux Quantitat venuda
Així, la corba d'ingrés marginal
està per sota de la corba de
demanda, sabent que la corba de
demanda correspon als ingressos
mitjans per cada nivell de
quantitat produïda/venuda
Ambdues corbes tallen l'eix de les y
(vertical) al mateix punt, doncs
quan la quantitat és zero l'ingrés
marginal és igual al preu, i a
l'ingrés mitjà en conseqüència
Price
$11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
Marginal
revenue
1
Demand
(average
revenue)
0
-1
1
2
3
4
5
6
7
8
Quantity of Water
-2
-3
-4
Hi ha un tram de la
corba d'Ingressos
Marginals que té
valors negatius
La quantitat d'equilibri que
escollirà el monopolista serà la que
correspongui a la intersecció entre
la corba d'ingressos marginals i la
corba de costos marginals; com en
el cas de competència perfecta,
però sense ser preu-acceptant
A una producció menor o major, el
monopolista tindrà marge per a
generar uns beneficis majors
modificant la producció
Costs and
Revenue
2. .. . and then the demand
curve shows the price
consistent with this quantity.
1. The intersection of the
marginal-revenue curve
and the marginal-cost
curve determines the
profit-maximizing
quantity . . .
B
Monopoly
price
Average total cost
A
Demand
Marginal
cost
Marginal revenue
0
Q1
QMAX
Q2
Quantity
Per a determinar el preu
d'equilibri, el monopolista es fixa
en el punt de la corba de demanda
corresponent a la quantitat
d'equilibri, doncs és en aquesta
corba on està reflexada la màxima
disposició a pagar dels consumidors
per cada unitat marginal
En mercats perfectament
competitius, el preu és igual al cost
marginal, i amb monopolista el
preu és superior al cost marginal
Costs and
Revenue
2. .. . and then the demand
curve shows the price
consistent with this quantity.
B
1. The intersection of the
marginal-revenue curve
and the marginal-cost
curve determines the
profit-maximizing
quantity . . .
Monopoly
price
Average total cost
A
Demand
Marginal
cost
Marginal revenue
0
Q1
QMAX
Q2
Quantity
Costs and
Revenue
Beneficis = Ingressos Totals - Costos Totals
Beneficis = (
Ingressos Totals
Costos Totals
/
x Quantitat venuda
Quantitat venuda
Quantitat venuda
Beneficis = (Preu - Costos Mitjans) x Quantitat venuda
Marginal cost
E
B
Monopoly
price
Average total cost
Monopoly
profit
Average
total
cost
D
C
Demand
Marginal revenue
0
QMAX
Quantity
El monopolista tindrà
beneficis al llarg termini,
tenint en compte els costos
totals mitjans, a diferència
del mercat en competència
perfecta
En comparació amb l'equilibri de mercat en competência perfecta, en la
intersecció de les corbes d'oferta (cost marginal) i demanda (ingressos mitjans),
l'equilibri amb monopolista suposa una menor quantitat d'equilibri, i un
major preu d'equilibri
Això suposa que hi hagi transferència d'excedent des dels consumidors al
productor, i també genera Pèrdua Irrecuperable d'Eficiencia; l'excedent total
amb monopolista és inferior a l'excedent total que hi hauria amb competencia
perfecta -> Que hi hagi un monopolista genera ineficiència al mercat
Malgrat això, l'equilibri de mercat amb monopolista és Pareto-eficient; no hi
ha marge per a millorar el benestar d'ambdós agents a la vegada. El productor
està maximitzant benefici, qualsevol desviació li provocarà menor excedent
Quan el monopolista cobra un preu
superior al cost marginal de
producció, hi ha consumidors que
valoren el bé o servei per més que
el cost marginal i que no el
consumeixen perquè el seu preu
està "artificialment" inflat
La PIE generada és igual que en el
cas d'un impost, però en aquest
cas qui el col·lecta és un agent
privat; el productor monopolista
Price
Marginal cost
Deadweight
loss
Excedent
del Consumidor
Monopoly
price
Excedent del
Productor
Marginal
revenue
Demand
0
Monopoly
quantity
Efficient
quantity
Quantity
Estàvem assumint que el preu d'equilibri amb monopolista és uniforme, però
aquest pot vendre el mateix bé o servei a diferents compradors per a
diferents preus, depenent de les características d'aquests compradors,
principalment segons disposició a pagar
Aquesta és una estratégia racional per part del monopolista; establint preus
diferenciats segons disposició a pagar (preus més elevats si disposició a pagar
és alta, preus més baixos si disposició a pagar és baixa) el monopolista
augmentarà el seu benefici
Ara bé, per a que pugui fer-ho cal que el monopolista posseeixi informació
sobre la disposició a pagar dels demandants; bé sobre aquesta disposició a
pagar directament, o sobre una característica intermitja (proxy)
A la vegada, la discriminació de preus incrementa l'eficiência respecte el
monopoli no discriminador. Si és una discriminació perfecta de preus segons
disposició a pagar, llavors es maximitza l'excedent total al mercat
Price
Consumer
surplus
Monopoly
price
Deadweight
loss
Profit
Marginal cost
Marginal
revenue
Demand
0
Quantity sold
Quantity
Price
Mateix punt d'equilibri que
amb competència perfecta,
però l'excedent total se
l'endú el monopolista
Profit
discriminador
Marginal cost
És socialment
desitjable?
Demand
0
Quantity sold
Quantity
A la vida real, no es pot discriminar perfectament segons disposició a pagar,
doncs és impossible que el monopolista tingui informació perfecta. D'aquesta
manera, els exemples que trobem a la vida real són de discriminació
imperfecta de preus, en què es divideix la demanda en subgrups segons una
característica dels demandants (edat, país d'origen, dia de la setmana ... ) des de
la qual es pot deduir la disposició a pagar de cada grup:
Com que amb un monopoli no perfectament discriminador no es maximitza
l'excedent total en el mercat, el poder public que es preocupi per l'eficiência
voldrà reduir el poder de mercat del monopolista fins el punt en què
l'equilibri de mercat sigui el de competència perfecta
Per a fer-ho, el poder públic pot seguir tres estratègies: