Supòsit 23: Orientació educativa i violència de gènere per a oposicions

XALOC OPOSICIONS

Centre Preparador d'Oposicionsals
e Preparado
Cossos Docents de Catalunya

Suposit 23

Orientació educativa

Una alumna de 3r d'ESO et demana que intervinguis per ajudar a una companya de classe, perquè té la
sospita que aquesta companya pateix violencia masclista per part del noi amb el que surt, també
alumne de 3r de l'institut.
Refereix que aquesta companya ha deixat el grup de Whatsapp del grup classe perquè el noi té gelosia
quan parla amb els altres companys de classe. Ella ha deixat de sortir i de trucar a les seves amigues i
sovint, quan es dirigeixen a ella, es mostra trista. Aquesta alumna ha visualitzat a les xarxes socials que
el noi també li fa comentari despectius quan l'amiga publica fotos, per exemple a Instagram, i ella i la
resta d'amics/es han observat que fins i tot esborra publicacions amb fotos on ella surt especialment
bonica.
Finalment, també sospiten que el noi li censura les fotos i refereix a que parla despectivament a la noia
davant dels companys/es de classe, la menysté i sospita que puguin haver fins i tot agressions físiques.

Questions prèvies

1. Exposa alguns fonaments teorics psicopedagogics que haurien d'emmarcar aquesta actuació.
2. Explicita les actuacions que prioritzaries en aquesta intervenció, justificant-les a partir dels
   fonaments psicopedagogics esmentats, la normativa vigent així com dels documents
   d'organització i gestió del centre. Pots fer-ho a partir de les funcions que te assignades
   l'orientador educatiu en un centre o be a partir les funcions que te assignades l'orientador
   educatiu en un equip d'assessorament psicopedagogicindica sota quina opció ho fas i en quin
   àmbit d'actuació:

• Suport a l'aula.
• Assessorament a la comunitat educativa de mesures i suports per a l'atenció educativa dels
  alumnes.

E
DE

• Assessorament a l'equip docent sobre les estratègies, programes i activitats específiques pròpies
  de l'orientació personal, académica i professional dels alumnes.

Concreció d'una actuació educativa

1. Descriu detalladament el desenvolupament d'una de les actuacions que engloba la teva proposa.
   Aquesta actuació a quin dels tres nivells d'intervenció correspon (prevenció, intervenció o gestió i
   organització de centre?
2. Concreta els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta actuació.
3. Concreta els indicadors i instruments per al seguiment i per a l'avaluació d'aquesta actuació
   educativa.

Questions prèvies

1. Exposa alguns fonaments teorics psicopedagogics que haurien d'emmarcar aquesta
   actuació.

1. Societat patriarcal i androcentrisme

La societat patriarcal és l'organització social en què es promou la prevalença del domini
masculí sobre dones i infants dins la família i a la societat en general i afecta tots els àmbits de
la vida de les dones. L'androcentrisme es una visió determinada del món que situa l'home al
centre i considera que el que han fet els homes és, en general, el que ha fet la humanitat o, al
revés, que tot el que ha aconseguit l'especie humana ha estat en gran mesura gracies a l'acció
dels home.

2. La socialització de gènere

La socialització de gènere és un procés d'aprenentatge diferencial per mitjà del qual es
transmeten creences, valors i comportaments desitjables per a la masculinitat i per a la
feminitat potenciant unes capacitats concretes, uns interessos, unes habilitats, uns valors i
uns trets que defineixen la manera de ser, pensar, sentir i fer de les dones i dels homes. A
l'àmbit educatiu, moltes vegades pensem que eduquem indistintament nenes i nens en uns
valors comuns, però sovint transmetem un currículum ocult, que, a mes d'incorporar una
visió androcentrica, pressuposa unes expectatives diferents si ens adrecem a una nena o un
nen.
5
La socialització primaria es dona en l'entorn familiar on l'aprenentatge d'aquests rols s'inicia
per mitjà del llenguatge, no només el verbal, sino que, especialment, durant la primera
infantesa, amb el llenguatge gestual i afectiu, transmetent les expectatives que les persones
adultes col·loquen sobre les criatures en funció del seu sexe. En la preadolescencia i
l'adolescencia, dins el marc de la socialització secundaria, el grup d'iguals passa a constituir-
se en referent i model. Les creences i valors del grup es transmeten entre iguals, sovint
fortament estereotipats (mitjançant les actituds, la música, la manera de vestir, el cinema ... )
de manera que arriben, en alguns casos, a legitimar les relacions abusives.

3. El sexisme

El sexisme és el conjunt d'actituds que es caracteritzen pel menysteniment o la desvaloració
de tot el que son o fan les persones de l'altre sexe. En la nostra societat, en tractar-se d'una
societat eminentment patriarcal, el sexisme es dirigeix a les dones. El sexisme abasta tots els
àmbits de la vida i les relacions humanes, de manera que és impossible fer una relació no
exhaustiva, ni tan sols aproximada, de les seves formes d'expressió i punts d'incidencia.
Trobem sexisme a la publicitat, en l'ús dels espais, en els continguts curriculars o en el
llenguatge, entre altres.

La violencia masclista

Segons la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la
violencia masclista és la violencia que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la
discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels
homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, economics o psicologics, incloses les
amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic,
sexual o psicologic, tant si es produeix en l'àmbit public com en el privat.
La definició de la Llei 5/2008 recull les formes de violència directa adreçada a les dones, però
tampoc no obvia la violencia simbolica, es a dir, un maltractament soterrat i molts cops
intangible, perquè la violencia masclista està en gran mesura interioritzada i naturalitzada
culturalment.
Seguint la Llei 5/2008, l'assetjament per raó de sexe és qualsevol comportament que, per
motiu del sexe d'una persona, s'exerceix amb la finalitat d'atemptar contra la seva dignitat o
la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant,
humiliant, ofensiu o molest, o que provoca aquests mateixos efectes. Aquesta intimidació, la
trobem a voltes entre nens respecte a una nena quan la menyspreen, l'aparten i la insulten
fent-la fora del joc pel fet de ser nena.
L'assetjament sexual consisteix en qualsevol comportament verbal, no-verbal o físic, de
naturalesa sexual, que s'exerceix amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una
persona, especialment si li crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
L'assetjament sexual tambe es pot donar a traves d'Internet i les xarxes socials, com el
sexting.

5. Formes de la violencia masclista

És important conèixer les formes de la violencia masclista per comprendre, a nivell social,
l'abast i la diversitat de la violencia masclista, però no constitueixen compartiments estancs ja
que es tracta de distincions que tenen un sentit explicatiu i que permeten veure o identificar
elements particulars d'aquesta violencia en un context cultural concret. La realitat, doncs, és
més plural i complexa, de manera que es poden combinar les diferents formes entre si.
D'acord amb la Llei 5/2008 la violencia masclista es pot exercir d'alguna de les formes
següents:

a) Violência física:
Compren qualsevol acte o omissió de força contra el cos d'una dona, amb el resultat o el
risc de produir-li una lesió física o un dany.

b) Violencia psicologica:
Compren tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració
o un patiment, per mitjà d'amenaces, d'humiliació, de vexacions, d'exigència d'obediencia
o submissió, de coerció verbal, d'insults, d'aïllament o qualsevol altra limitació del seu
àmbit de llibertat.

c) Violencia sexual i abusos sexuals:
Compren qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa
l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violencia, d'intimidació, de prevalença
o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independencia que la persona
agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o
de parentiu.

d) Violencia economica:
Consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o
psicològic d'una dona, i, si escau, de les seves filles o fills, i la limitació en la disposició dels
recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella. Tanmateix, la violencia
masclista es pot exercir d'una manera puntual o d'una manera reiterada. També pot variar
en intensitat i es pot donar en contextos relacionals diversos (relacions de parella,
esporàdiques ... ) i en alguna o diverses de les formes descrites.

6. El cicle de la violencia

La violencia masclista en l'àmbit de la parella te un proces determinat, cíclic, i l'escalada de
violencia augmenta progressivament en el temps. És a dir, l'agressor té un comportament en
cada etapa del cicle, cicle que es va reproduint i incrementant una vegada rere l'altra mentre
dura la relació. A la dona/noia, se li fa difícil adonar-se'n i sortir-se del procés en què es troba
immersa pels efectes que té el cicle en ella.

• Fase d'acumulació de tensions: escalada gradual de tensió en què la irritabilitat de l'home/el
  noi, manifestada amb critiques, humiliacions, crits o insults, va en augment sense motiu
  comprensible i aparent per a la dona/la noia. Qualsevol forma d'intent de control de la noia
  fracassa.
• Fase d'explosió violenta o episodi agut de violencia: descarrega de les tensions acumulades
  (atacs físics, atacs sexuals, amenaces, etc.) que fan que es produeixi un incident agut
  d'agressió.
• Fase de calma, fase manipulativa o "Iluna de mel": desapareix la violencia i la tensió.
  L'home/el noi utilitza la manipulació afectiva perquè la dona/la noia no l'abandoni,
  argumentant un penediment amb promeses de canvi, regals, etc., que pot semblar sincer.

Fase 1:
Fase d'acumulacions de
tensions

Fase 2:
Episodi agut de
violència