L'Administració Local: ajuntaments, consells comarcals i diputacions

Periodisme i Proximitat

Periodisme = peri (proper, al voltant) + Hodos (camí) + isme (pensament)

• Camí circular, que retorna al punt de partida, en intervals regulars
• Professió que recull o transmet notícies en intervals regulars de temps

Proximitat = pope (prop) + ximo (superlatiu) = el que està més a prop S'ha de tenir en compte el petit univers de cada municipi

• Un univers similar però diferent a l'univers del municipi del costat
• Un univers amb singularitats, de les quals participen els seus habitants
• Un univers amb emissors i receptor que cal identificar

L'Administració Local

Els Ajuntaments

Els ajuntaments són les corporacions públiques que representen, governen i administren un municipi. Poden incloure entitats municipals descentralitzades (EMD) o districtes.

Els districtes són un organ territorial de gestió descentralitzada. Són una demarcació administrativa en què s'estructura / se subdivideix el territori d'una ciutat per ordenar els serveis administratius. També permeten la descentralització ciutadana i permeten la representació dels interessos de diverses zones del municipi.

El mandat de les EMD i els districtes té la mateixa durada que el consistori. Atribucions: . Proposar a l'organ municipal competent l'aprovació d'instruments d'ordenació urbanística que afectin el districte. · Proposar als organs de govern municipal la inclusió de punts de l'ordre del dia i trasladar propostes d'acord. · Elaborar estudis sobre les necessitats del districte. · Emetre informe perceptiu en: Instruments ordenació urbanística Projectes d'equipaments de districte " Concessió d'habitatges Pressupostos municipals, etc.

Els districtes de Barcelona son: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià- Sant Gervasi, Gracia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, establerts per acord del Consell Plenari de 18 de gener de 1984

Organs dels Districtes de Barcelona

1. El Consell de Districte: es l'organ de govern del districte. Constituït per una representació proporcional als resultats electorals del districte. Els consellers/es són proposats pels partits polítics i nomenats per alcaldia. Reunions ordinaries cada dos mesos, sessions publiques. Informar de proposicions i proposar plans i programes sobre temàtiques que afectin el seu territori
2. El President/a del Consell del Districte: nomenat per alcaldia entre regidors/es a proposta del Consell de Districte. Representa l'Ajuntament, estableix ordre del dia Consell, vetllar pel correcte desenvolupament sessions, etc.
3. El Regidor/a del Districte: nomenat per alcaldia, assisteix als consells de Districte amb veu i sense vot. Representa els interessos del districte als organs municipals.
4. La Comissió de Govern del Districte: el regidor/a del Districte + 5 consellers/es, assisteix el regidor/a en la direcció del govern del districte i emet informes, entre d'altres.
5. Les comissions i organs consultius i de participació previstes en aquestes normes.

Els Consells Comarcals

Els consells comarcals són entitats locals de caracter territorial formades per l'agrupació de municipis contigus, tenen personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.

Les diputacions són les institucions de govern local que donen suport tècnic, economic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat de manera més homogenia a tot el territori. Coordinen serveis municipals i organitzen serveis publics de caracter supramunicipal.

L'administració local pot legislar? NO POT LEGISLAR. Supeditació a les administracions que legislen: governs central i autonomic. Els ajuntaments regulen gran part de les activitats que més afecten la nostra vida quotidiana però sense poder legislar, ja que es basen un poder executiu. Així doncs, no podem fer servir el terme legislatura per a referir-nos al govern local, sinó mandat.

Origen Històric dels Ajuntaments

Els ajuntaments és una corporació pública que representa, governa i administra un municipi.

Es tracta d'una institució originaria de Castella (antecedents en el segle XIII), amb origen en els "concejos" (assemblea general dels veïns o consell obert). Transformació posterior en consells tancats, perdent el sentit democratic, i transformació en eines del centralisme de la monarquia espanyola. Al segle XIV, conversió dels antics "concejos" en AYUNTAMIENTOS, amb nomenament reial de "regidores".

2A Catalunya, després de la Guerra de Successió, Felip V va desfer l'organització de consells i universitats (organs d'administració local) > DECRET DE NOVA PLANTA. Reducció d'atribucions municipals. Relació dels carrecs municipals nomenats per la Corona amb el feudalisme. El senyor nomenava el batlle. Manteniment d'aquesta situació fins l'abolició de les jurisdiccions d'origen feudal per les Corts de Cadis (1812).

Amb la Constitució de 1812 -> AJUNTAMENTS CONSTITUCIONALS. Unificaciónègim local a tot l'estat espanyol. ESTATUTO MUNICIPAL > Projecte de legislació municipal que entra en vigor el 1924, inspirador de les noves normes d'administració local. El règim local franquista va elaborar una llei de bases al 1945, articulada el 1950 i refosa amb una altra normativa el 1955.

Actualment, el sistema de normatives del regim local deriva de la LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL DE 1985. Les comunitats autonomes desenvolupen i concreten aquestes normes generals.

Competències Municipals

Manca de referencies especifiques sobre les ADMINISTRACIONS LOCALS tant a la Constitució com a l'Estatut. Els ens locals i la seva capacitat d'intervenció en la societat depen de la legislació ordinaria catalana o estatal, sobretot a partir del bienni 1985-87, amb la LRBRL (Ley Reguladora de las Bases del Regimen Local) i les lleis d'ordenació territorial catalanes. Així doncs, l'autonomia local no depen d'una norma general (com l'Estatut, per exemple), sino d'un reguitzell de normes sectorials basades en la llei de bases de 1985.

Paràmetres de l'Autonomia Local

• Capacitat jurídica d'intervenció (disposicions legals sectorials).
• Capacitat material (recursos economics i de personal).
• Flexibilitat per organitzar la seva activitat.
• Mes/menys grau d'interdependencia o de submissió respecte altres administracions.

La legislació sectorial tendeix a centralitzar competencies i funcions en el nivell de govern legislador (central o autonòmica).

Fenòmens que Minven l'Autonomia Local

• Atribució a administracions superiors per coordinar, planificar o tutelar l'acció local (prevenció incendis, obertura gran superfícies comercials, serveis socials municipals, abastament d'aigua, sanejament, centres educatius o sanitaris ... ).
• Procediments bifàsics, amb capacitat final de decisió d'administracions superiors (plans urbanistics, cementiris i serveis funeraris, plans d'orientació comercial, protecció civil, parcs aquatics).
• Centralització de competencies en administracions superiors (habitatges protecció oficial, estacions trens, recollida i tractament de residus).
• Buidatge de competencies en una matèria per excepcions en la norma sectorial (per exemple: reducció competencies urbanistiques per espais naturals, carreteres, costes; o en competències comercials, de serveis socials ... ).

Política o Gestió?

• Funcions administratives feixugues (en lloc de competencies plenes): cobrament tarifes aigua, atenció reclamacions sobre habitatge public ...
• Manca de competencies clares i autonomia + recursos > relega la vida municipal a a pla mes aviat administratiu i apolític.
• Actuacions similars amb independencia color polític.

Està clar, doncs, que la gestió està per sobre de la política en el cas local. Els ajuntaments acaben fent mes funcions de gestió que fent política com a tal.

Organigrama i Organització Institucional Ajuntament

Els dos organs de govern més importants de l'Ajuntament són: Alcaldia >EQUILIBRI Ple municipal Presideix el Ple 0 Nomena, controla i pot cessar l'alcalde Executa les decisions del Ple AYUNTAMIENTO · Funció representativa Tinències d'alcaldia

1. Comissió informativa
2. Comissió de comptes

Junta de govern local Regidories

1. Comissió de suggeriments

• Regidors i regidores de govern tenen carteres polítiques i responsabilitats de gestions
• Regidors i regidores de l'oposició no en tenen, i formen part del ple municipal.

Funcions de l'Alcaldia

1. Representa la institució i el govern polític de l'ajuntament.
2. Dirigeix el govern, l'administració i els serveis municipals
3. Gestiona i executa el pressupost economic municipal.
4. Li correspon la direcció de la Policia Local > Seguretat ciutadana
5. Sanciona, atorga llicències, planejament urbanístic
6. Li correspon les atribuïdes per llei i fins i tot aquelles que no ho estan.

** L'alcaldia pot delegar en la junta de govern, les tinències i les regidories.

Junta i Altres

1. Junta de govern local. Membres designats lliurament per l'alcaldia. . El nombre no pot superar 1/3 del total de regidors del municipi i s'hi afegeix l'alcalde. · Han de tenir necessariament la condició de regidor/regidora. . Serveix per donar suport a l'alcaldia i coordinar el govern municipal.
2. Tinències d'alcaldia. Hi ha d'haver al menys una. · Funció basica: substituir l'alcalde/essa en cas d'absencia o de vacant.
3. Regidories. · Funció bàsica: delegar encarrecs específics: educació, esports, cultura ...

Ple Municipal

" Les competencies son les mes transcendents per al municipi i tenen a veure amb el caracter representatiu, gairebé parlamentari. Hi ha govern i oposició.

1. Competencia normativa. És legalment responsable, practicament en l'exclusiva, d'aprovar acords de continguts normatiu, o Aprova les normatives locals: ordenances reglaments, plans urbanistics ... o Aprova el pressupost municipal o Aprova la plantilla de personal i la relació de llocs de treball Aprova les formes de gestió dels serveis locals o Accepta la delegació de competencies o les refusa o
2. Competencia d'elecció. Escull l'alcalde/essa, a qui també pot destituir via moció de censura o qüestió de confiança.
3. Competencia de control. Fiscalitza els altres organs municipals i, en especial, l'alcaldia. És la funció que dona més joc a l'oposició.
4. Competencia de patrimoni. Alterar la qualificació jurídica dels béns municipals, vendre patrimoni, endeutar-se ...
5. Competencia per llei. Li correspon les competencies que li sigui atribuïdes per les lleis: urbanisme, seguretat, medi ambient ...

Les Comissions

1. Comissió informativa. Integrada per representants de tots els grups. · Estudia i dictamina els temes que s'han de sotmetre a ple. . Facilita la feina del ple i fan possible l'aprofundiment en els temes. · Els debats del ple van al moll de l'ós, se centren en les discrepancies. · Facilita a l'oposició un coneixement millor i anticipat dels temes.