Característiques de les necessitats educatives específiques per discapacitat intel·lectual

Oposició

Educació GE GENERAL D'ESTUDIS Grup: EEE GENERAL ESTUDIS online Professor/a: Mª Angels Data: 10/09/2024

Tema 11

Característiques de les necessitats educatives específiques (NESE) derivades de la discapacitat intel·lectual

Resposta educativa. Mesures i suports universals, addicionals i intensius.

La discapacitat intel·lectual, segons defineix el DSM 5, és un trastorn que comença en el període de desenvolupament i que inclou limitacions en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa quant al domini conceptual, social i practic, i que té implicacions importants en l'aprenentatge escolar.

L'American Psychological Association (APA) defineix la intelligencia com l'habilitat a través de la qual els individus son capaços de comprendre coses complexes, afrontar i resoldre certes complicacions a través del raonament. Altres dimensions que influeixen: la conducta adaptativa, la participació, la interacció, els rols socials, la salut i el context (AAIDD 2010, 22).

La definició està basada en el model ecologic que determina que el funcionament humà és el resultat entre la interacció de l'individu i el seu entorn.

L'alumnat amb DI presenta discrepancies entre la seva competencia individual i les demandes de l'entorn.

Descripció

L'actual concepte de discapacitat intel lectual es basa en un model multidimensional del funcionament humà organitzat en cinc dimensions de funcionament: capacitats intellectuals, conducta adaptativa, salut, participació i context.Model teòric de la DI (AAIDD - 2002; 2010)

1. Capacitats Intel·lectuals

Il. Conducta Adaptativa SUPORT Funcionament humà III. Salut IV. Participació V. Context

• Habilitats intellectuals: Fa referencia al concepte d'intelligencia. Segons Gottfredson (1997), inclou el raonament, la planificació, la resolució de problemes, el pensament abstracte, la comprensió d'idees complexes, l'aprenentatge rapid i aprendre de l'experiència ...
• Conducta adaptativa: Es refereix al conjunt d'habilitats adaptatives (conceptuals, socials i practiques) apreses per la persona i que li permeten el funcionament diari.

Les habilitats adaptatives que es poden entendre com aquelles que la persona ha de tenir per donar resposta a les demandes que li fa el medi que l'envolta. Aquestes habilitats es complementen i es poden donar conjuntament en determinades situacions.

En trobem de tres tipus:

• Habilitats conceptuals: llenguatge, lectura i escriptura, conceptes relacionats amb els diners, el temps i els nombres.. Habilitats socials: habilitats interpersonals, responsabilitat social, autoestima, candidesa, credulitat, ingenuïtat, seguir les regles i les normes, evitar la victimització i la resolució de problemes socials.
• Habilitats practiques: activitats de la vida diaria (cura personal), habilitats ocupacionals, maneig dels diners, seguretat, tenir cura de la salut, mobilitat (desplaçaments i viatges), programació/rutines i ús del telèfon.
• Salut: Fa referencia al benestar físic, mental i social.
• Participació: Es refereix a la implicació del subjecte en les activitats de la vida diaria i d'interacció amb els altres en els diferents ambits de la vida social.
• Context: Descriu el conjunt de les condicions interrelacionades en què la persona viu, inclou components ambientals i personals.

Resposta Educativa

Serà necessari elaborar un pla de suport individualitzat (PSI) que reculli, a partir de l'avaluació psicopedagogica i formativa de l'alumne, les mesures i suports necessaris així com la seva planificació i avaluació.

En la planificació educativa, caldrà prioritzar les habilitats que permeten l'accés i la participació en aprenentatges, activitats i entorns significatius *:

Habilitats fundacionals: Es consideren basiques per a la interacció amb les persones i la informació. Permeten l'acces a aprenentatges, activitats significatives i entorns rellevants. Son essencials les que faciliten la independencia, la relació, la participació i el benestar. Exemples: participar en el taller de l'hort (ser l'encarregat, actiu que fomenti la relació)

Estratègies d'aprenentatge autodirigit: estratègies que permeten planificar, realitzar i controlar tasques així com regular i modificar la propia conducta. Exemples: sequències amb suport visual, pictogràfic .L'autodeterminació: es refereix a l'autosuficiencia i l'autodirecció de l'individu. Potenciar el demanar o fer-li activitats amb èxit garantitzat. Reforç positiu. Que puguin triar, decidir, participar del seu aprenenentatge, ús d'aplicacions per a dispositius mòbils.

La competencia social: És el resultat de la combinació de la conducta adaptativa, les habilitats socials i l'acceptació dels iguals (Jacobson i Mulick 1996). Exemples: Treballs cooperatius, apadrinament lector, per racons, tallers intercicles.

*Browder i Spooner (2006); Wehmeyer i altres (2002).

La Discapacitat intel·lectual

Al llarg de la historia podem observar diferents canvis en la comprensió i la denominació de les persones que presenten discapacitat intellectual. S'han deixat enrere termes com el de retard mental i ha canviat la perspectiva des de la qual es contempla.

Abans nomes es tenien en compte factors centrats en la persona, associats a desordres, parametres mèdics, el QI (quocient intel·lectual), etc., i es feia èmfasi en aspectes negatius i persistents. Actualment ens referim a un estat particular de funcionament que depen tant de la propia persona com de les barreres i els suports de l'entorn.

Segons l'AAIDD (American Asociation on Intellectual and Developmental Disabilities, antiga AAMR):

"La discapacitat intel.lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa que es manifesta en habilitats adaptatives conceptuals, socials i practiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." (AAIDD 2002).

Es fa referencia a les limitacions de funcionament intellectual i d'habilitats adaptatives, dins d'un context social i d'edat determinats. El desequilibri entre les capacitats i les demandes del medi representa un desavantatge substancial per a la persona.Les causes de la DI poden ser multifactorials i en podem fer una valoració diferent en funció de l'entorn. Sovint trobarem limitacions i fortaleses, descriure les primeres nomes té sentit per determinar les necessitats de suport. L'objectiu ha de ser poder millorar les capacitats funcionals de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Habilitats adaptatives i suports

Quan l'AAIDD parla del funcionament humà, dona molta importancia a la dinamica d'interacció recíproca entre cinc dimensions i el rol dels suports. Posa l'accent en l'equilibri entre les demandes existents i la competencia personal per donar-hi resposta. En aquesta competencia personal les habilitats adaptatives són fonamentals i l'èmfasi s'ha de posar en el sistema d'ajuts que cal proporcionar.

Dimensions de funcionament

• Habilitats intellectuals (dimensió I): fa referencia al concepte d'intelligencia. Segons Gottfredson (1997), inclou el raonament, la planificació, la resolució de problemes, el pensament abstracte, la comprensió d'idees complexes, l'aprenentatge rapid i aprendre de l'experiencia ...
• Conducta adaptativa (dimensio II): es refereix al conjunt d'habilitats adaptatives (conceptuals, socials i practiques) apreses per la persona i que li permeten el funcionament diari.
• Salut (dimensió III): fa referencia al benestar físic, mental i social.
• Participació (dimensió IV): es refereix a la implicació del subjecte en les activitats de la vida diaria i d'interacció amb els altres en els diferents ambits de la vida social.
• Context (dimensió V): descriu el conjunt de les condicions interrelacionades en què la persona viu. Inclouria els sistemes de Brofenbrenner: el microsistema (situació social immediata), el mesosistema (comunitat, serveis ... ) i el macrosistema o megasistema (els patrons globals de la cultura, la societat, etc). Els factors contextuals engloben tant factors ambientals com personals.

Model teòric de la DI (AAIDD - 2002; 2010)

I. Capacitats Intel·lectuals Il. Conducta Adaptativa SUPORT € Funcionament humà III. Salut IV. Participació V. Context

Ens centrarem en les habilitats adaptatives que es poden entendre com aquelles que la persona ha de tenir per donar resposta a les demandes que li fa el medi que l'envolta. Aquestes habilitats es complementen i es poden donar conjuntament en determinades situacions.

En trobem de tres tipus:

• Habilitats conceptuals: llenguatge, lectura i escriptura, conceptes relacionats amb els diners, el temps i els nombres.
• Habilitats socials: habilitats interpersonals, responsabilitat social, autoestima, candidesa, credulitat, ingenuïtat, seguir les regles i les normes, evitar la victimització i la resolució de problemes socials.
• Habilitats practiques: activitats de la vida diaria (cura personal), habilitats ocupacionals, maneig dels diners, seguretat, tenir cura de la salut, mobilitat (desplaçaments i viatges), programació/rutines i ús del telèfon.

Les habilitats adaptatives s'han de valorar en el context que els correspon (funcional i significatiu) considerant els suports que en fan possible la millora. Les limitacions sovint coexisteixen amb fortaleses que s'han de destacar.

Hi ha caracteristiques personals (p. ex .: discapacitats sensorials associades, cansament, malaltia ... ) i características ambientals (p. ex .: escassa participació) que poden interferir en gran mesura. Si les dificultats comporten menys experiències es limiten les oportunitats d'aprendre, per tant, cal fer especial èmfasi a facilitar l'accessibilitat i la participació.

El funcionament de l'individu queda mediat pels suports. Aquests els entenem en sentit ampli com a recursos i estratègies (materials, humans, metodologics, organitzatius, etc.) que pretenen promoure el desenvolupament, els interessos, l'educació i el benestar personal tot millorant la qualitat de vida i la participació.

Quan parlem de la necessitats de suport ens referim tant al perfil o a la tipologia, com al grau d'intensitat que cal perquè una persona participi en les activitats relacionades amb un funcionament estandard. Es tracta de poder adequar els suports perquè assoleixi un bon desenvolupament físic, personal i social, és a dir, de totes les dimensions.

Des de la vessant educativa es tractaria de minimitzar les barreres a l'aprenentatge i a la participació, procurant un disseny dels suports que l'alumne requereix per al seu progrés, principalment en les competencies basiques i habilitats adaptatives.

Educació inclusiva

L'atenció educativa a l'alumnat amb discapacitat intel·lectual ha anat evolucionant a la nostra societat. Hem passat dels centres específics on l'alumne no interaccionava amb els seus iguals sense discapacitat, passant per la integració i la normalització fins arribar a la concepció d'educació inclusiva on s'intenta donar resposta a les necessitats educatives de l'alumnat des de l'enriquiment de la diferencia. Aquest principi queda recollit a la Llei Organica d'Educació (2/2006, de 3 de maig -àmbit estatal-) i la Llei d'educació de Catalunya (12/2009, del 10 de juliol de 2009).