Cures infermeres a la persona amb problemes de salut a l'aparell digestiu

INFERMERIA CLÍNICA I

Aina Nieto Roca

BLOC 6: CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB PROBLEMES DE SALUT A L'APARELL DIGESTIU

TRASTORNS ORALS, ESOFÀGICS I GÀSTRICS

FISIOLOGIA DE LA DEGLUCIÓ

Està dividit en 3 fases:

1. Fase oral: es la voluntaria, es mastega els aliments. La digestio es mecanica i química, te com a objectiu facilitar la deglució per l'acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu.
2. Fase faríngia: ja no es voluntaria, es tanca l'hioides perquè passi el bol alimentari. Aquí s'inicia el reflex deglutori o masticatori.
3. Fase esofágica: no és voluntaria, és la fase on el bol alimentari passi a l'estomac. Es fa a través del moviment peristaltic.

ALTERACIONS DE LA BOCA

ESTOMATITIS AFTOSA

Definició Infecció de la cavitat oral que apareix generalment amb forma de aftes. De caracter benigne i autolimitant, és a dir, és una lesió que apareix dura uns dies i desapareix, no requereix de cap cura.

Símptomes Enrogiment, inflor i enduriment moderat. Prèviament hi ha hagut un període prodromic. Es caracteritza per una sensació de coïssor, dolor i formigueig localitzat.

Localització A les mucoses de revestiment. Superfície interna de galtes i llavis, vores i dors de la llengua, paladar tou i base de les genives.

Causa Immunologica, no se sap, perquè els pacients mai van al metge quan els hi passa aquesta malaltia.

Factors desencaden ants Predisposicióngenètica Malalties sistèmiques

• Traumatismes
• Factors hormonals
• Estres
• Infeccions

Evolució Lesió centrífuga -> va augmentant de grandaria fins aconseguir el seu diametre màxim en un termini que pot variar de 24h a la setmana, després comença a remetre espontàniament. Poden persistir entre 7-14 dies, es curen sense cicatrització.

Cures infermeres Evitar aliments molt calents o condimentats. Higiene bucal acurada amb raspall de dents suau i col·lutori amb clorhexidina després del raspallat. Tractament del dolor sobretot als menjars: lidocaína al 2% per adormir la mucosa abans de cada menjar.

Període prodròmic = que apareix una manifestació abans de que aparegui la malaltia o el diagnostic.

INFERMERIA CLÍNICA I

Aina Nieto Roca

HERPES SIMPLE

Definició Infecció vírica per tota la vida. Aparició de les vesícules. Període prodromic: sensació de formigueig, picor o coïssor en la zona. Els simptomes poden reapareixer periodicament.

Localització A la boca part exterior o llavis, també es poden trobar als genitals.

Tractament Per casos lleus pot ser que no necessiti tractament i per als perllongats o severs es necessiten antivirals.

Complicacio ns Persones immunodeprimides pot ser més greu. Perill de meningoencefalitis o infecció generalitzada o queratitis (infecció ocular). Dones embarassades, no poden tenir el nadó per part vaginal perquè és molt probable que passin la infecció i provocar encefalitis o comprometre organs.

Cures infermeres Prevenció i transmissió de la malaltia. Herpes labial -> evitar el contacte bucal i evitar compartir objectes que hagin estat en contacte amb la saliva.

ESTOMATITIS DE VINCENT

Definició Infecció bacteriana aguda de la geniva.

Símptomes Dolor intens, genives envermellides, úlceres tipus crater entre les dents, sabor desagradable a la boca i halitosi. Les genives sagnen espontàniament o per irritació lleu.

Localització Geniva

Evolució Inici sobtat normalment està relacionat amb la disminució de la resistencia dels teixits a la flora bacteriana bucal normal.

Factors de risc Malnutrició Leucèmia Mala higiene bucal Estres

Cures infermeres Control antibioticoterapia i higiene bucal.

SímptomesAina Nieto Roca

INFERMERIA CLÍNICA I

CANDIDIASI BUCOFARÍNGEA

Definició Infecció fúngica. Anomenada també muguet.

Símptomes Plaques blanquinoses a la llengua, paladar i mucosa bucal.

Localització Llengua

Causa Humitat excessiva Alteració de la flora normal Immunosupressió Quimioterapia

Factors de risc Immunodeprimits Diabètics Embarassades Tractament antibiotic Estrès Desnodrits

Cures infermeres Antifúngics, menjar iogurt i higiene bucal.

ABSCÉS PERIAMIGDALÍ

Definició Absces creat per la disseminació dels teixits entre l'amígdala i l'aponeurosi muscular subjacent. És una complicació de l'amigdalitis.

Símptomes Febre, odinofagia, cefalea, trismus, bavejo. Dificultat a la parla.

Exploració Hipertrofia amigdalar, desviació de la úvula.

Tractament Antibiotic i/o desbridament de l'abscés.

CANCER DE LA CAVITAT ORAL I LA FARINGE

Definició La majoria de les neoplasies malignes de la cavitat oral solen ser carcinomes epidermoides.

Localització Els llavis, les cares laterals de la llengua, el pis de la boca i el paladar tou son les que afecten amb més freqüència.

Evolució Bon diagnostic si es troba de manera precoç.

Factors de risc Si una afta no s'autolimita s'ha d'anar al metge perquè possiblement pot arribar a ser cancer. Fumar i l'ús excessiu d'alcohol.

Símptomes Úlcera que no cicatritza i passa a dolor, dificultat a la masticació, deglució o parla i augment dels ganglis limfàtics.

Tractament Quirúrgici radioterapia.

INFERMERIA CLÍNICA I

Aina Nieto Roca

CURES DELS PROBLEMES A LA CAVITAT ORAL

Higiene oral - Raspallar les dents almenys dues vegades al dia amb un raspall de dents suau - Utilitzar fil dental diariament per eliminar la placa entre les dents.

Hidratació - Beure aigua freqüentment per mantenir la boca hidratada - Utilitzar substitut de saliva si és necessari - Esbandir la boca amb solucions o col·lutoris sense alcohol per evitar la sequedat bucal

Dieta o suport nutricional - Evitar aliments i begudes àcides, picants o amb alt contingut de sucre - consumir aliments rics en vitamines i minerals per promoure la salut bucal - Col·laborar amb un dietista, si escau, per assegurar una dieta adequada i equilibrada - Proporcionar aliments suaus i facils de mastegar per evitar el dolor durant la ingesta

Educació i suport emocional - Gestió del dolor - Necessitat d'aprenentatge de la persona i dels cuidadors

Dolor - Administrar analgesics segons la prescripció - Aplicar gels o solucions anestèsiques tòpiques per alleujar el dolor local

Cures de la traqueotomia - Augment líquids, evitar alcohol i tabac i aliments secs i irritants

Manteniment de la integritat de la pell - Estat nutricional - Ús d'humidificador a la nit i si és el cas algun estimulant de la producció de saliva, o ús de saliva sintètica.

ALTERACIONS DE L'ESÒFAG

ESÒFAG

Te una mida entre 23-25 cm de llarg i 1,5 - 2 cm de diàmetre. Capes -> 3 capas: mucosa, submucosa i muscular. Format per 2 tipus de musculs.

• Muscul estriat: el terç superior de la capa muscular, permet la deglucio i fer el moviment involuntari.
• Muscul Ilis: fa que es desplaci els aliments i produir els moviments peristaltics cap a l'estomac.

INFERMERIA CLÍNICA I

Aina Nieto Roca

DIVERTICLE DE ZENKER

Definició Evaginacions saculars on s'acumulen aliments i liquids ingerits. Son protrusions en forma de sac que es formen a la paret de l'esofag.

Símptomes Poden ser asimptomatics o poden ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació i halitosis (halitosis = mal alè).

Diagnostics Estudi radiografic amb presa de bari per buscar l'ompliment del diverticle. Endoscopia.

Tractament Higienic-dietetic: aliments semisolids es solen tolerar millor, es poden modificar les posicions (capçalera del llit elevada o posició semisentada), cap elevat almenys 2h després dels àpats i evitar roba estreta. Quirúrgicextirpació. Si els simptomes són molt acusats o impedeixen una nutrició adequada dels pacients.

Cures infermeres

• Cures postoperatories
• Cures de la ferida quirúrgica
• Intervencions infermeres per a minimitzar el dolor
• Prevenir i controlar hemorragies o perforacions esofagiques
• Cures generals de la SNG
• Elevar la capçalera del llit 30º per reduir l'edema
• Higiene bucal
• Suport psicologic.

ACLÀSIA

Definició Peristalsi ineficaç o absent de la part distal de l'esofag. S'acompanya d'insuficiencia de l'esfínter esofàgic per relaxar-se en resposta a la deglució. La contracció persistent fa que l'esòfag es dilati de manera exagerada. Si hi ha dificultats a la deglució hem d'estar pendents de valorar la disfagia i estar alerta de les causes i les manifestacions cliniques.

Signes i símptomes Disfagia a sòlids i líquids, regurgitació, perill d'aspiració broncopulmonar, pèrdua de pes, i a vegades dolor toràcic.

Diagnostic Presa de bari i endoscòpia.

Tractament Farmacològic per relaxar l'esòfag. Dilatació del esfínter amb un globus a vegades quirúrgic

Cures infermeres

• Tractament higiènic - dietetic
• Adopció postures adequades
• Control dolor i medicaments que augmenten el risc d'aspiració orofaríngia
• Control estricte i avaluació de la deglució
• Complicacions potencials: risc d'aspiració ...

INFERMERIA CLÍNICA I

Aina Nieto Roca

ESOFAGITIS

Definició Inflamació de l'esòfag

Causes Externes: ingestió de substancies que alterin la mucosa de l'esòfag Internes: reflux de l'àcid gastric per incontinencia del cardia, hèrnia diafragmatica ... Pot ser la precursora de l'esofag de Barrett, trastorn premaligne associat al cancer d'esofag.

REFLUX GASTROESOFÀGIC

Definició Patologia molt comuna. Apareix com a consequência d'una alteració a l'esfínter inferior, una banda circular de muscul que envolta la part inferior de l'esofag. En condicions normals es relaxa per permetre que els aliments i els liquids baixin a l'estomac, després es torna a tancar.

Causes Embaràs, obesitat, hernia de l'hiat, tabac, efecte secundari a medicaments.

Signes i símptomes Pirosi (si és greu pot irradia al coll), dolor retroesternal (després dels àpats entre 20 min i 2h, s'alleuja amb la ingestió de liquids), regurgitació ( típic al inclinar-se cap endavant o en decubit lateral dret, pot manifestar-se amb dispnea o crisis de tos), disfagia i odinofagia, eructes, flatulencia o distensió després dels àpats, rarament nàusees, vòmits o pèrdua de pes.

Diagnostic Clínica de signes i símptomes, endoscopia (sensibilitat baixa), biopsia (per descartar carcinoma), TEGD.

Tractament Farmacològic i higienic-dietetic.

Complicacio ns potencial Hemorràgia digestiva, úlcera esofágica, esofagitis, estenosi esofàgica, esòfag de Barret.

Cures infermeres

• Preveure les complicacions
• Establir estrategies terapeutiques a llarg termini amb l'objectiu d'evitar l'aparicio dels simptomes
• Seguiment de la adherencia als canvis higienics-dietètics.

Important el tractament preventiu doncs l'acidesa de l'estomac només pot suportar-la l'estomac.

HÈRNIA DE HIAT

Definició Hèrnia diafragmatica. La porció inferior de l'esòfag i/o part de l'estomac es desplacen cap al torax a través del hiat diafragmatic.

Tractament Quirúrgics'anomena funduplicatura de Nissen; s'agafa la primera part de l'estomac i es fa una "bufanda" a la part de l'esofag. A part es posa una malla per reforçar la paret abdominal, per reforçar la fascia. Algun dels problemes que poden tenir les persones es que tanquen una mica el cardias i llavors hi haurà aliments que els hi costarà trafar i vomitar.

Simptomes Un bulto, dispnea, regurgitació, son els mateixos que el reflux gastroesofàgic.