Cos Subaltern de la Generalitat de Catalunya: marc constitucional i autonomia

IAC CATAC

TEMA 1. COS SUBALTERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Marc constitucional: principis, drets i deures fonamentals de les persones. L'Estatut d'autonomia de Catalunya: principis i tipologia de competències. El president o presidenta de la Generalitat de Catalunya. El Govern de la Generalitat de Catalunya

ÍNDEX

1. Marc constitucional. Pàg 1 i 2
2. Estructura Pag 2 a 5.
3. Principis. Pag 6 a 7.
4. Drets i deures fonamentals. Pàg 8 a 15
5. Garanties de drets. Pag 15 a 16
6. L'Estatut d'autonomia de Catalunya. Pàgs 16 a 32
7. El Govern i el president o presidenta de la Generalitat. Pàgs 31 a 34
8. El Govern Pàgs 34 a 36

5. Vocabulari. Pàg 36.

I. Marc constitucional

La Constitució espanyola (CE) és la norma suprema de l'ordenament jurídic de la qual deriva la validesa de la resta de normes. La Constitució de 1978 és fruit d'un complex procés de transició. Després de la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, el príncep Joan Carles de Borbó va ser nomenat rei segons les previsions successòries del règim anterior.

La Llei per a la reforma política de 4 de gener de 1977 va permetre arribar a les eleccions democràtiques del dia 15 de juny de 1977. Un cop constituídes les Corts Generals, es va acordar formar una comissió con vista a redactar l'avantprojecte de Constitució. El projecte de Constitució va ser aprovat per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978, i la Constitució va ser ratificada per referendum nacional el dia 6 de desembre de 1978. El 27 de desembre de 1978 el rei la va sancionar i dos dies després, el 29 de desembre, va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat i va adquirir vigència des d'aquell mateix dia, segons mandat de la disposició final del mateix text constitucional.

DATES RELLEVANTS DE LA CONSTITUCIÓ

15 DE JUNY DE 1977 PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES 31 D'OCTUBRE DE 1978 APROVACIÓ DEL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ PER LES CORTS 6 DE DESEMBRE DE 1978 REFERENDUM CONSTITUCIONAL 27 DE DESEMBRE DE 1978 SANCIÓ I PROMULGACIÓ PEL REI DE LA CONSTITUCIÓ 29 DE DESEMBRE DE 1978 PUBLICACIÓ EN EL BOE I ENTRADA EN VIGOR

Les diferents forces polítiques parlamentàries del moment van designar a 7 persones com Ponents de la Constitució que van ser les encarregades de redactar un projecte de la mateixa. Aquestes van ser: Gabriel Cisneros per UCD, Manuel Fraga per A.P, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón per UCD, Gregorio Peces-Barba pel PSOE, José Pedro Pérez Llorca per UCD, Miquel Roca per Minoria Catalana i Jordi Solé Tura pel PSUC.

Telèfon del sindicat 933 173 151 / Telèfon i correu de Formació d'oposicions 699 203 019 / formacio@catac.cat 1EL 31 d'octubre de 1978 les Corts van aprovar el projecte de Constitució Espanyola en sessió separada. El text es va sotmetre a referendum el 6 de desembre de 1978. El mateix va tenir un resultat positiu doncs van votar a favor de la mateixa 15.706.078 electors i en contra 1400.505 vots.

La Constitució és la norma fonamental i fonamentadora de l'ordenament jurídic i és la norma suprema dins l'ordenament jurídic de l'Estat. Es tracta d'una norma elaborada i aprovada de manera més solemne que altres lleis, i per ser reformada necessita uns requisits especials. Conté una declaració de drets i llibertats i garanteix l'existència d'un sistema de separació de poders (executiu, legislatiu, judicial) i el principi de legalitat, alhora que assegura la submissió dels poders públics a les lleis i la jerarquia normativa entre les lleis. La Constitució espanyola recull la tradició parlamentària del sistema bicameral (Congrés i Senat).

1. Estructura de la Constitució

La Constitució comenca amb un preàmbul en què s'exposen els motius que han conduït a l'adopció del text constitucional i els objectius que es pretenen aconseguir. El preàmbul no té valor normatiu és a dir no obliga jurídicament.

Segueix al preàmbul la part dogmàtica, en la qual figuren els principis generals que han de regir l'organització política, així com els drets i les llibertats reconeguts als ciutadans. La part dogmática inclou el títol preliminar (art. 1 a 9) i el títol I (art. 10 a 55). A continuació hi ha la part orgànica, que inclou els títols II a X (art. 56 a 169 CE), i en la qual es regulen els principals organs i institucions de l'Estat. A banda d'aquests 169 articles, la Constitució conté 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.

Estructuració de la Constitució

L'estructuració és la següent:

• Preàmbul
• Títol preliminar (art. 1 a 9)
• Títol I: «Dels drets i dels deures fonamentals». «Drets de la persona» (art. 10) Capítol I: «Dels espanyols i dels estrangers» (art. 11 a 13) Capítol II: «Drets i llibertats» (art. 14 a 38). (Art. 14: «Principi d'igualtat davant la llei») Secció I: «Drets fonamentals i llibertats públiques» (art. 15 a 29) Secció II: «Drets i deures dels ciutadans» (art. 30 a 38)

Telèfon del sindicat 933 173 151 / Telèfon i correu de Formació d'oposicions 699 203 019 / formacio@catac.cat 2Capítol III: «Principis rectors de la política social i econòmica» (art. 39 a 52) Capítol IV: «Garanties de les llibertats i drets fonamentals» (art. 53 i 54) Capítol V: «Suspensió dels drets i llibertats» (art. 55)

• Títol II: «De la Corona» (art. 56 a 65)
• Títol III: «De les Corts Generals» (art. 66 a 96) Capítol I: «De les cambres» (art. 66 a 80) Capítol II: «De l'elaboració de les lleis» (art. 81 a 92) Capítol III: «Dels tractats internacionals» (art. 93 a 96)
• Títol IV: «Del Govern i de l'Administració» (art. 97 a 107)
• Títol V: «Relacions entre Govern i les Corts Generals» (art. 108 a 116)
• Títol VI: «Del poder judicial» (art. 117 a 127)
• Títol VII: «Economia i hisenda» (art. 128 a 136)
• Títol VIII: «De l'organització territorial de l'Estat» Capítol I: «Principis generals» (art. 137 a 139) Capítol II: «De l'Administració local» (art. 140 a 142) Capítol III: «De les comunitats autonomes» (art. 143 a 158)
• Títol IX: «Del Tribunal Constitucional» (art. 159 a 165)
• Títol X: «De la reforma constitucional» (art. 166 a 169)
• Disposicions addicionals (4) Disposicions transitòries (9) Disposició derogatòria Disposició final

El contingut dels diferents títols constitucionals és desenvolupat de forma més extensa en aquest tema i també en els successius.

El total d'articles és de 169 articles el que fa que sigui una Constitució extensa.

Característiques de la Constitució

La Constitució posseeix les següents característicaes:

• a) Rígida, perquè el seu procediment de reforma és més sever que el de qualsevol altra norma jurídica, amb la qual cosa és molt complicat modificar la Constitució.
• b) Flexible, perquè la lectura dels seus articles permet diferents interpretacions i facilitarà la coexistència en el poder de diferents forces polítiques. És un assoliment important enfront de constitucions anteriors que tenien un carácter excloent i impossibilitaven l'alternança en el poder.
• c) Democràtica d'origen popular, perquè el seu projecte va ser aprovat pels representants del poble tant en el Congrés com en el Senat i va ser votada en referendum pel poble espanyol.
• d) Consensuada, perquè en la seva redacció van participar membres de totes les tendències polítiques del moment com la UCD, PSOE, AP, PSUC-PCE i MINORIA CATALANA. Totes les forces polítiques van haver de rebaixar les seves pretensions a favor d'un text de consens

Telèfon del sindicat 933 173 151 / Telèfon i correu de Formació d'oposicions 699 203 019 / formacio@catac.cat 3e) Norma suprema o de doble valor, ja que la Constitució se situa en la cúspide del sistema normatiu, atès que la resta de les normes resten supeditades a ella. La Constitució té un doble valor atès que és directament aplicable i al seu torn inspira a la resta de les normes integrant els principis i valors fonamentals del sistema jurídic

REFORMA CONSTITUCIONAL

La ubicació sistemàtica de la reforma de la Constitució la trobem al títol X de la mateixa, concretament dels articles 166 a 169.

La nostra norma fonamental preveu un rígid sistema de reforma donada la seva complexitat pel canvi enfront d'altres constitucions estrangeres.

Iniciativa de reforma constitucional

La iniciativa de reforma segons l'art. 166 de la Constitució s'exercirà en els termes previstos en els apartats 1 i 2 de l'article 87. És a dir, tenen iniciativa de reforma:

• _ El Govern.
• _ El Congrés.
• El Senat.
• Les Assemblees Autonomiques.

S'ha de precisar que els avantprojectes de reforma constitucional que presenti el Govern requereixen el dictamen preceptiu del Consell d'Estat com a norma general. En el cas de la iniciativa del Congrés les proposicions de reforma constitucional podran ser adoptades, segons l'article 146 del Reglament del Congrés, quan les subscriguin dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats, enfront de la regla general de l'article 126, segons la qual les proposicions de llei podran ser adoptades a iniciativa d'un diputat amb la signatura d'altres catorze membres de la Càmera o d'un grup parlamentari amb la sola signatura del seu portaveu.

En el cas de la iniciativa del Senat la proposta d'iniciativa la tenen, en virtut de l'article 152 del seu Reglament, cinquanta senadors que no pertanyin a un mateix grup parlamentari, el que suposa una exigência major que la que determina l'article 108 per a les proposicions de llei, això és, un grup parlamentari o vint-i-cinc senadors.

Les Assemblees Autonòmiques poden plantejar la seva iniciativa d'acord amb l'article 87.2 de la Constitució que estableix que:

"les Assemblees de les Comunitats Autonomes podran sol·licitar del Govern l'adopció d'un projecte de llei o remetre a la Mesa del Congrés una proposició de llei, delegant-ne davant dita Càmera un màxim de tres membres de l'Assemblea encarregats del seu defensa."

Reforma ordinària de la Constitució

Aquesta és la reforma que refereix l'article 167 de la Constitució. La mateixa l'has d'estudiar per exclusió, és a dir, la reforma que no afecti a parts essencials de les quals parlarem en relació a l'art 168.1 de la Constitució serà considerada ordinària.

L'art. 167 assenyala textualment:

"1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de 3/5 de cadascuna de les Cambres. Si no hi hagués acord entre ambdues, s'intentarà obtenir mitjançant la creació d'una

Telèfon del sindicat 933 173 151 / Telèfon i correu de Formació d'oposicions 699 203 019 / formacio@catac.cat 4