Aspectes que influeixen en la cura i l'acompanyament en la presa de decisions

CIÈNCIES PSICOSOCIALS APLICADES A LA SALUT

Aspectes que influeixen en la cura i
acompanyament en la presa de decisions

Coordinació

Meritxell Pérez

Professors

Andrea FontánSJD
Sant Joan de Déu
Campus Docent

1. Aspectes que influeixen en la cura.
2. Acompanyar a la persona en les seves decisions.
3. Suport social de la persona i rol del professional infermer.SJD

ASPECTES QUE INFLUEIXEN EN LA CURA

Què vol dir cuidar?
Creieu que els aspectes que influeixen en la cura són els
mateixos en tots els contextos?SJD

ASPECTES QUE INFLUEIXEN EN LA CURA

Factors individuals

Factors socioculturals
Factors institucionals
Factors emocionals i ètics
Factors de l'infermer/aSJD

Factors individuals

Creences i valors

Les creences culturals, religioses i personals poden determinar la manera com una persona enten la salut i la malaltia. Per exemple:

• Testimonis de Jehovà -> Rebutgen les transfusions de sang, encara que siguin necessaries per salvar la vida.
• Budistes i hindús -> Poden preferir opcions de tractament que respectin la seva creença en el karma i la reencarnaciónitant procediments invasius en determinades situacions.
• Medicina tradicional vs. medicina científica -> Algunes cultures confien més en remeis naturals, herbes medicinals o la medicina tradicional (per exemple, la medicina xinesa, l'ayurveda) i
  poden ser reticents a prendre medicació prescrita.
• Persones de cultures asiàtiques (Xina, Japó) -> Sovint prefereixen no expressar dolor verbalment per no "molestar" el professional sanitari, fet que pot dificultar l'avaluació del dolor.
• Comunitats hindús -> Consideren que la mà dreta és la "neta" i la mà esquerra la "bruta", per tant, poden sentir-se incomodes si un professional sanitari els dona un medicament o
  menjar amb la mà esquerra.

Coneixements i alfabetització en salut

Una persona amb poca alfabetització en salut pot tenir més dificultats per comprendre instruccions mèdiques, la importancia de l'adherencia al
tractament o els signes d'alarma d'una patologia.

Actituds cap a la salut

L'actitud d'una persona davant la salut i la malaltia també influeix en la seva cura:

• Proactivitat: Les persones que busquen informació i participen activament en el seu tractament tenen millors resultats.
• Negació: Algunes persones poden rebutjar la seva condició o evitar el tractament per por o desconfiança.SJD

Factors individuals

Salut mental

Els problemes de salut mental (depressió, ansietat, trastorns psicotics) poden dificultar l'adherencia al tractament, la comunicació amb els professionals i
la gestió de la malaltia.

Condició de salut

L'estat físic i clínic de la persona influeix en la seva capacitat de participació en la cura:

• Les malalties cròniques poden requerir una adherencia estricta al tractament i canvis en l'estil de vida.
• Les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda poden necessitar adaptacions especifiques en l'atenció.
• Les comorbiditats poden complicar el maneig de la malaltia principal i requerir una atenció multidisciplinaria.

Factors sociodemografics

Aspectes com l'edat, el gènere, el nivell socioeconomic i el nivell d'educació influeixen en l'accés i ús dels serveis de salut:

• Edat: Les persones grans poden tenir mes dificultats per entendre instruccions mèdiques i necessitar mes suport.
• Nivell socioeconomic: La manca de recursos pot dificultar l'accés a medicaments, tractaments i alimentació saludable.
• Gènere: Les dones poden tenir un major accés als serveis sanitaris en alguns contextos, mentre que els homes poden evitar buscar ajuda per
  estereotips de gènere.SJD

Factors socioculturals

Rols de gènere

Les expectatives socials poden influir en la cura de diverses maneres:

• En moltes cultures, les dones assumeixen la responsabilitat del benestar de la família, fet que pot influir en l'accés als serveis de salut.
• Els homes, en alguns contextos, poden mostrar més reticència a buscar ajuda mèdica.

Barreres idiomatiques

Quan la persona atesa i el professional no comparteixen el mateix idioma, la comunicació es veu afectada, augmentant el risc de:

• Errors en la transmissió d'informació clínica.
• Malentesos que poden afectar l'adherencia al tractament.
• Generació de desconfiança en el sistema sanitari.

Estigma

L'estigma associat a certes condicions mèdiques (trastorns mentals, VIH, addiccions) pot generar:

• Reticència a buscar atenció mèdica per por al rebuig.
• Dificultats per part dels professionals per establir un vincle terapèutic de confiança.
• Diferencies en la qualitat de la cura rebuda segons el perfil de la persona atesa.SJD

Factors institucionals

Accessibilitat als serveis

• L'existència de llistes d'espera llargues, costos elevats o ubicació geografica desfavorable poden dificultar l'accés a la cura.
• La manca d'informació sobre els serveis disponibles també pot ser una barrera.

Qualitat dels serveis

• Recursos insuficients (falta de personal, material o infraestructures) poden afectar la qualitat de l'atenció.
• La formació contínua dels professionals millora la capacitat de resposta a situacions complexes.

Temps d'atenció

• La pressió assistencial sovint limita el temps que els infermers poden dedicar a cada persona, afectant la qualitat de la comunicació i la relació
  terapêutica.
• La falta de temps pot generar una cuidat fragmentada, sense continuïtat entre diferents professionals.SJD

Factors emocionals i ètics

Fatiga per compassió

L'exposició constant al patiment pot generar esgotament emocional i disminució de la capacitat empàtica. Això pot portar a:

• Un desgast professional que afecta la relació amb les persones ateses.
• Un increment en els errors assistencials.
• Una disminució en la satisfacció laboral.

Vincle terapèutic

El vincle que es crea entre l'infermer/a i la persona atesa és essencial per a la confiança i col·laboració en el tractament. Aquest vincle es veu afectat per:

• La capacitat de l'infermer/a per connectar emocionalment amb la persona.
• La continuïtat assistencial i la confiança mútua.

Empatia

L'empatia no nomes es un factor individual sino que també té una dimensió emocional i ètica. Mantenir un equilibri entre empatia i autogestió emocional
és clau per evitar el desgast professional.SJD

Factors de l'infermer/a

Empatia

L'empatia no només implica escoltar i comprendre, sino també transmetre aquesta comprensió de manera efectiva. L'empatia millora:

• La confiança i col·laboració entre la persona atesa i l'infermer/a.
• L'adherencia al tractament.
• La reducció de l'ansietat de la persona.

Experiència

A mesura que els professionals acumulen experiència:

• Desenvolupen millor criteri clínic.
• Gestionen de manera més eficaç l'estrès i les emocions pròpies i de les persones ateses.
• Optimitzen la comunicació i l'abordatge de situacions difícils.

Comunicació

Inclou tant la comunicació verbal com la no verbal (contacte visual, to de veu, postura). Una comunicació efectiva:

• Evita errors i malentesos en la transmissió d'informació.
• Afavoreix una relació terapeutica positiva.
• Contribueix a la satisfacció de la persona atesa i la seva família.SJD

TIPUS D'USUARIS DELS SERVEIS DE SALUT

Segons la condició de salut

Agut

• Persones amb una malaltia o problema de salut sobtat i de curta durada (fractura, infecció, apendicitis).

Crònic

• Persones amb malalties de llarga evolució que requereixen seguiment (diabetis, hipertensió, EPOC).

Crític

• Persones amb patologies greus que posen en risc la seva vida i necessiten atenció intensiva (infart, accident vascular
  cerebral greu, politraumatisme).

Terminal

• Persones amb malalties incurables en fase avançada, on la prioritat és el confort (cancer metastatic, insuficiencia
  cardíaca terminal).

Postquirúrgic

• Persones en fase de recuperació després d'una intervenció quirúrgica, amb diferents graus de dependència i necessitat

Segons el nivell d'autonomia

Autònoms

• Persones que poden gestionar la seva salut de manera independent i seguir les recomanacions sanitàries sense ajuda.

Dependència parcial

• Necessiten suport per algunes activitats diàries, com la gestió de la medicació o desplaçar-se a visites mèdiques

Dependència total

• Requereixen assistència constant per a totes les activitats de la vida diaria, incloent higiene, alimentació i mobilitat.SJD

TIPUS D'USUARIS DELS SERVEIS DE SALUT

Segons l'actitud davant la malaltia

Actius i participatius

• S'informen, fan preguntes i prenen decisions sobre la seva salut de manera conscient.

Passius

• Accepten els tractaments sense questionar-los, depenen totalment del professional sanitari.

Escèptics/desconfiats

• Dubten dels diagnostics i poden buscar segones opinions o tractaments alternatius.

Exigents

• Demanen respostes ràpides, poden ser impacients amb llistes d'espera o protocols mèdics

Segons el nivell de cura requerit

Ambulatori

• Persones que poden ser ateses en consultes externes o centres d'atenció primària

Hospitalitzat

• Persones que necessiten ingrés hospitalari per a tractaments intensius, cirurgies o vigilância mèdica constant.

Domiciliari

• Persones que reben l'atenció a casa per la seva condició

Segons el grup de població segons edat

Nadons i infants (0-12 anys)

• Requereixen controls pediatrics, vacunacions, atenció especialitzada en cas de malalties congènites o infeccions.

Adolescents (13-18 anys)

• Necessiten atenció en salut mental, salut sexual, i assessorament en hàbits saludables.

Adults joves i mitjans (19-64 anys)

• Accedeixen a serveis sanitaris per prevenció, patologies agudes, embarassos, salut laboral i control de malalties
  cròniques inicials.

Persones grans (65+ anys)

• Major risc de multimorbiditat, discapacitat i fragilitat, amb necessitats sanitàries més complexes i frequents.SJD

COM EM SENTO JO PER RELACIONAR-ME AMB EL PACIENT?

La importancia de l'autoexploració en la relació infermer/a-pacient

Quan acompanyem una persona en la presa de decisions, no només intervenim amb els nostres coneixements tècnics, sino també amb les nostres
emocions, creences i experiències personals.

Preguntes per reflexionar com a professionals

• Com em sento quan un pacient pren una decisió amb la qual no estic d'acord?
• Com gestiono les meves emocions davant decisions difícils o èticament controvertides?
• Puc separar les meves experiències personals de la situació del pacient?

L'autoconeixement ens permet detectar quan les nostres emocions poden influir en la nostra manera d'acompanyar a la persona.