Plató: filosofia, mite de la caverna i dualisme gnoseològic

TEMA 2: PLATÓ

"LA INTEL LIGÈNCIA ES UNA VIRTUT QUE ET PERMET DIRIGIR XA JEVA PROPIA VIDA"

1. DADES BIOGRÀFIQUES
2. CONTEXT HISTORIC
3. INTRODUCCIÓ ALLEGORICA: EL MITE DE LA CAVERNA
4. LA CONCEPCIÓ DE LA REALITAT: METAFÍSICA
5. LA CONCEPCIÓ DEL CONEIXEMENT: GNOSEOLOGIA
6. LA CONCEPCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ: DUALISME ANTROPOLÒGIC
7. LA CONCEPCIÓ DE LA VIRTUT: ÈTICA
8. L'ORIGEN I CONCEPCIÓ DE L'ESTAT: LA POLÍTICA

▶

• LA CONCEPCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN L'ESTAT
• LA CONCEPCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN L'INDIVIDU

▶OBJECTIUS D'APRENENTATGE

1. Reconèixer els elements principals del la filosofia de Plató
2. Poder realitzar un comentari de text de Plató
3. Ser capaç d'actualitzar el pensament de Plató
4. Sintetitzar continguts, poder participar en debats o diàlegs sobre termes platonics

Dades Biogràfiques de Plató

• Plató neix a Atenes. El seu nom era Aristocles (esquena ampla)
• Fill d'una de les famílies aristocrates atenenques.
• Va rebre educació d'elit: política, dialéctica, matemàtiques, geometria ...
• Qui més el va influir en filosofia va ser Sòcrates
• Va viatjar a Sicília i entrà en contacte amb teories pitagòriques.
• El 387 aC va fundar l'Academia: objectiu formar governants
• "Que no entri ningú que no sàpiga matemàtiques"

Context Històric i Filosòfic

• Des que va néixer fins els 23 anys va viure en el context de les guerres del Peloponès (431-404 aC)
• L'any 404 aC Atenes perd i li imposen el govern del Trenta Tirans.

Context Històric i Filosòfic: Política Atenenca

• La política atenenca motiva la filosofia de Plató
• Plató es considerat un reformador polític: s'opposa al pensament dels sofistes i al sistema polític vigent.
• L'any 403 aC es produeix la revolta democràtica: represàlies contra col ·laboradors del 30.

Context Històric i Filosòfic: Condemna de Sòcrates

• En aquest context es produeix la condemna i mort de Sócrates
• Plató, desencantat amb la política, reflexiona sobre com aconseguir un govern just.

Context Històric i Filosòfic: Decadència de la Democràcia

• Plató va viure la decadència de la democràcia, la segona sofística: la recerca de la justicia havia estat substituïda per la demagogia.
• Quines idees dels sofistes eren considerades pernicioses per Plató?
• El relativisme moral
• El convencionalisme polític

Context Històric i Filosòfic: Valors Universals

• Plató vol trobar un conjunt de valors universals que puguin servir de fonament de l'Estat.
• Així, Plató converteix el tema de la justícia en l'eix vertebrador de la seva gran obra: "La República".

Introducció al·legòrica: El Mite de la Caverna

• PLATÓ utilitza l'al łegoria per indicar a quina cosa s'assemblen les idees (quan són complexes) .
• EL MITE DE LA CAVERNA és una allegoria en la qual es delimiten dos àmbits de la realitat (DUALISME METAFÍSIC Dins caverna: món que coneixem pels sentits el MÓN SENSIBLE Fora: món que coneixem a través de la raó el MÓN INTEL LIGIBLE

Introducció al·legòrica: El Mite de la Caverna i Tipus de Realitats

Podem distingir 2 tipus de realitats en cada àmbit (dins la cova i fora de la cova):

• Dins la cova: les ombres dels objectes artificials els objectes artificials
• Fora de la cova: reflexos dels objectes naturals els objectes naturals

Introducció al·legòrica: El Mite de la Caverna i Graus de l'Ésser

• Existeix una gradació d'allò que és real (graus de l'ésser).
• Relació entre els diferents graus d'ésser (començant pel grau més baix) còpia o imitació del següent

Introducció al·legòrica: El Mite de la Caverna i Tipus de Coneixement

"El mite de la caverna" ens indica quins tipus de coneixement podem tenir sobre la realitat (DUALISME GNOSEOLOGICO).

SENTITS (llum foc) Aparença - CONEIXEMENT RAÓ (llum sol) Autèntica realitat

Introducció al·legòrica: El Mite de la Caverna (Imatge 1)

3. INTRODUCCIÓ ALLEGORICA: EL MITE DE LA CAVERNA

Introducció al·legòrica: El Mite de la Caverna (Imatge 2)

3. INTRODUCCIÓ ALLEGORICA: EL MITE DE LA CAVERNA EL MITO DE LA CAVERNA 8 6 A 0 goMo

La Concepció de la Realitat: Metafísica

• Plató exposa la seva concepció de la realitat a través de la TEORIA DE LES IDEES: Món sensible COSES Es coneixen a través dels sentits - Per Plató existeixen dues realitats de (dualisme metafísic Món intel ligible IDEES (o món de les Idees) Es coneixen a través de la raó.

La Concepció de la Realitat: Metafísica i les Coses

LES COSES: tenen les característicoes que Heràclit atribuïa a l'ésser. mutables, múltiples, peribles, corruptibles, diferents entre sí i materials - Les coses tenen menys realitat, són aparences.

La Concepció de la Realitat: Metafísica i les Idees

LES IDEES: Tenen les característicaque Parmènides atribuïa a l'ésser. Única, immutable, eterna, universal, idèntica así mateixa i immaterial - Les Idees són l'autèntica realitat, l'essència de les coses.

La Concepció de la Realitat: Metafísica i el Món Sensible

- PER QUÈ PER PLATÓ EL MÓN SENSIBLE NO POT SER EL MÓN REAL? Perquè les coses canvien constantment (Heràclit), per tant lo que puguem dir d'elles serà relatiu (Protàgores).

• Plató vol trobar valors universals que donin estabilitat a l'ordre polític llavors necessàriament ha de postular l'existència de realitats immutables que ens puguin donar un coneixement absolut i definitiu. LES IDEES

La Concepció de la Realitat: Metafísica i la Relació entre Món Sensible i Intel·ligible

• Per tant, l'autèntica realitat no és la que podem percebre a través dels sentits (món sensible) sinó una que la transcendeix, separada i a part (món de les Idees).
• Quina relació hi ha entre el món sensible i l'intel ·ligible? Entre les coses i les Idees? imiten (mimesi) les Idees Les COSES participen (méthexis) de les Idees

La Concepció de la Realitat: Metafísica i Dependència de les Idees

• Dependència que les coses tenen de les Idees:
• Dependència ontològica les Idees són la causa del ser de les coses, la seva essència.
• Dependència gnoseològica el coneixement de les Idees és el fonament dels nostre judicis sobre les coses.

La Teoria del Coneixement de Plató: Gnoseologia

• Plató exposa la seva teoria del coneixement a través de la TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA Aquesta teoria combina idees de dues tradicions de pensament que el van influir:
• La tradició orficopitagorica
• Sócrates

La Teoria del Coneixement de Plató: Gnoseologia i Tradició Orficopitagòrica

• La tradició orficopitagorica:
• L'ànima humana (raó) és immortal i es troba empresonada en el cos (soma/sema).
• Transmigració de les ànimes
• Plató situa a l'ànima originalment en el món Idees (naturalesa afí) i per això les pot conèixer directament mentre habita el món intel ·ligible (contemplació intel ·lectual).
• Quan l'ànima cau al món sensible i s'encarna en un cos material, el coneixement de les Idees queda latent, oblidat. Però observant les coses (còpies de les Idees) pot recordar les Idees vagament (anamnesi).

La Teoria del Coneixement de Plató: Gnoseologia i Sòcrates

Sòcrates:

• Plató adopta el mètode dialèctic: Diàleg (preguntes adequades) entre mestre i deixeble provoca que l'alumne progressi en una ascenció del que és particular al que és més general fins arribar al coneixement de les Idees universals. Això és possible perquè aquestes idees ja eren en l'ànima (oblidades)

La Teoria del Coneixement de Plató: Gnoseologia i Graus del Coneixement

ELS GRAUS DEL CONEIXEMENT: "El símil de la línia"

MENYS REAL GRAUS DE REALITAT MÉS REAL EL VISIBLE L'INTEL-LIGIBLE imatges objectes físics i fabricats objectes matemàtics idees conjectura creença discerniment coneixement EIKASIA PISTIS DIANOIA NOESIS OPINIÓ CONEIXEMENT MENYS CLAR MÉS CLAR GRAUS DE CLAREDAT DEL SABER

La Teoria del Coneixement de Plató: Gnoseologia i Dualisme Gnoseològic

• Per tant, veiem que Plató sosté un dualisme gnoseològic:
• El coneixement dels sentits 2. El coneixement de la raó saber ens proporciona OPINIÓ ens proporciona CIÈNCIA, En definitiva, com descriu Plató al "Mite de la caverna", només aquell que hagi arribat al coneixement (contemplació) de les Idees, i per tant conegui la Idea de Justícia i de Bé, estarà legitimat per governar l'Estat.

La Teoria del Coneixement de Plató: Gnoseologia i Idees Bàsiques

Idees bàsiques de la teoria del coneixement de Plató per realitzar la pregunta 4:

• Desconfiança respecte a la informació que ens proporcionen els sentits. Ens indueixen a l'error. Ens mostren l'aparença, no l'autentica realitat.
• Postula l'existència de les Idees innates, que són conegudes per l'ànima (per ser de naturalesa afí).
• La importancia de les matemàtiques. Ens preparen per a la noesi, contemplació de les Idees.
• Podem conèixer la realitat a partir de l'ús exclusiu de la raó.

La Concepció de l'Ésser Humà: Dualisme Antropològic

• L'ésser humà és el resultat de la unió accidental i transitòria de dues realitats de naturaleses diferents:
• EI COS és material i mortal (pertany al món sensible). S'hi allotgen els plaers, desitjos, passions.
• L'ÀNIMA és immaterial i immortal (pertany al món intel ·ligible) És la seu de la raó.
• Com ja hem dit, la concepció de l'ésser humà de Plató rep la influència de les doctrines orficopitagòriques (soma-sema).

La Concepció de l'Ésser Humà: Dualisme Antropològic i Mite del Carro Alat

• "MITE DEL CARRO ALAT": Exposició al legòrica de l'anima humana: L'ànima es pot comparar a un carro tirat per dos cavalls alats i dirigit per una auriga.
• 1. L'auriga: representa la part racional, seu de la raó, situat al cap. Aspira al coneixement. (Logos)
• 2. Cavall bo: representa l'aspecte irascible, seu dels sentiments nobles (el valor). Es mou per l'honor i fama. (thymos)
• 3. Cavall dolent: representa l'aspecte concupiscible, seu de les passions. Es mou per necessitats corporals. (eros) · Aquesta analogia ens presenta l'ànima com un conjunt de forces en tensió. La part racional és la superior i ha de dirigir i dominar els altres aspectes. Ha de buscar l'harmonia entre els tres aspectes.

La Concepció de l'Ésser Humà: Dualisme Antropològic (Imatge)

6. LA CONCEPCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ: DUALISME ANTROPOLOGIC

La Concepció de l'Ésser Humà i de la Virtut

• Hem vist que per Plató hi ha 3 aspectes (o parts) de l'ànima. Cada aspecte (o part) té una funció pròpia. Realitzar la seva funció de manera adequada i realitzar el paper que li toca és el que Plató defineix com a VIRTUT (de l' ànima):
• 1. La part (aspecte) racional de l'ànima: es dedica a la cerca de coneixement. La seva virtut (areté) és la saviesa (sophia) o prudència.
• 2. La part irascible: busca l'honor i la fama. ha de dur a terme decisions preses per la part racional. La seva virtut (areté) és la fortalesa i el coratge (andreia) .
• 3. La part concupiscible: la seva funció és satisfer les necessitats corporals. Haurà de controlar els els plaers i desitjos corporals. Ha d'evitar caure en l'excés. la seva virtut (areté) és la moderació i la temprança (sophrosyne) .