El procediment administratiu: mecanisme i garantia d'una correcta actuació administrativa

Escola d'Administració Pública de Catalunya

El procediment administratiu

Nombre de lectures: 271137

Twitter f Facebook in Linkedin WhatsApp Telegram E-mail

Menú

• inici
• Unitat 1. El procediment administratiu: mecanisme i garantia d'una correcta actuació administrativa
• Unitat 2. L'acte administratiu com a manifestació de l'activitat administrativa
• Unitat 3. Les persones en el procediment administratiu
• Unitat 4. Aspectes generals de l'activitat administrativa
• Unitat 5. Regulació del procediment administratiu
• Unitat 6. Execució i revisió de l'acte administratiu

- Unitat 1 | Unitat 3->

L'acte administratiu com a manifestació de l'activitat administrativa

Concepte, elements i tipologia dels actes administratius

= 2.2. Forma

• 2.3. Motivació· 2.4. Eficacia

" 2.5. La notificació dels actes administratius

• 2.6. La publicació

" 2.7. La presumpció de validesa dels actes administratius . Resum de la unitat 2

• Esquema de la unitat 2

Concepte, elements i tipologia dels actes administratius

Què té a veure un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora amb un assentament en el registre electrònic d'apoderaments d'un organisme administratiu? La proposta de resolució d'un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum, en què s'assembla a una autorització municipal per ocupar la via pública amb taules i cadires?

Què tenen en comú una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública donant resposta a una reclamació contra la desestimació d'un recurs de reposició, d'una banda, i el braç d'un mosso d'esquadra alçat formant angle recte mentre estén l'altre horitzontalment, d'una altra?

Tots sis són actes administratius. Aquests constitueixen el mitjà essencial d'actuació de l'Administració pública.

" 2.1.1. Concepte " 2.1.2. Elements . 2.1.3. Classes d'actes administratius

Concepte d'acte administratiu

La doctrina ha elaborat aquesta amplia definició, ja classica, de l'acte administratiu: la declaració intel·lectual de voluntat, judici, coneixement o desig emesa per l'Administració en I exercici d'una potestat administrativa diferent de la reglamentaria.

Quines són, doncs, les notes que caracteritzen l'acte administratiu?

• És una declaració intel·lectual.Això exclou: Les activitats purament materials, com ara l'activitat técnica de l'Administració, les execucions coactives de resolucions judicials o d'altres actes administratius anteriors, etc.
• L'acte administratiu pot contenir els tipus de declaració següents:
  • Una declaració de voluntat (p. ex .: la decisió o resolució final d'un procediment administratiu, la resolució d'un recurs d'alçada, l'acord d'aprovació definitiva d'un projecte d'obres, etc.).
  • Una declaració de judici (p. ex .: actes consultius com ara informes o dictàmens, retiment de comptes, etc.).
  • Una declaració de desig (p. ex .: propostes o peticions d'un organ -o un ens- administratiu a un altre).
  • Una declaració de coneixement (p. ex .: certificacions, diligències, anotacions, registres de documents, actes de comunicació o informació, etc.).

Exemples de declaracions en actes administratius

Mes exemples, tots al voltant d'un mateix tipus d'expedient:

• D'acte administratiu consistent en una declaració de coneixement: l'emissió, per part del Consorci Administració Oberta de Catalunya, d'un certificat d'identitat digital idCAT (que permet, entre d'altres, signar electrònicament la sol·licitud d'una beca Canigó).
• De declaració de judici: l'avaluació que fa l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de les sol·licituds de beques Canigó per a la realització de practiques en organitzacions internacionals.
• De declaració de desig: la proposta de persones seleccionades per gaudir de les beques Canigó que, a la vista de les avaluacions de l'AGAUR i les disponibilitats pressupostàries, acorda la Comissió de Selecció.
• De declaració de voluntat: la resolució del conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparencia per la qual es concedeixen les beques Canigó.· La declaració ha de procedir de l'Administració.

Exclusions de la declaració administrativa

Per tant, queden exclosos:

" tot i que produeixin efectes conforme amb el dret administratiu, els actes jurídics de les persones interessades (p. ex .: la presa de possessió d'una plaça a la qual ha estat nomenat un funcionari, les sol·licituds o instàncies que presentin les persones interessades, els recursos que interposin, etc.); els actes materialment administratius dictats per organismes públics no emmarcats dins de l'Administració (p. ex .: el Parlament de Catalunya, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, etc.);

• els contractes o convenis administratius, atès que són fruit d'un consentiment recíproc, no pas de la voluntat de l'Administració exclusivament i unilateralment.

Exercici de la potestat administrativa

• La declaració es presenta com l'exercici d'una potestat administrativa. Arran del principi de legalitat, qualsevol actuació de l'Administració exigeix una habilitació prèvia de l'ordenament jurídic. Tots els actes administratius es fonamenten en el dret administratiu i s'enjudicien a través de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Exclusions de la potestat administrativa

Queden exclosos, doncs:

• els actes de l'Administració sotmesos al dret privat i a les jurisdiccions civil, mercantil i laboral;
• els anomenats actes polítics o de govern, dictats pels organs superiors de direcció política del poder executiu i no susceptibles de control per part de la jurisdicció contenciosa administrativa (p. ex .: la dissolució del Parlament, l'emissió de deute públic, l'adopció d'acords d'extradicció, etc.).· La potestat administrativa exercida ha de ser diferent de la potestat reglamentària. En dictar un reglament -també se'n sol dir disposició administrativa-, l'Administració crea normes que innoven l'ordenament jurídic i passen a formar-ne part; en canvi, amb un acte administratiu l'Administració es limita a aplicar l'ordenament jurídic.

Diferència entre acte administratiu i reglament

No es tracta pas d'una simple diferencia quantitativa -persones destinatàries generals o indeterminades per al reglament, i determinades per a l'acte-, atès que:

• a) D'una banda, existeixen actes administratius que no apareixen adreçats a una persona destinatària concreta, sinó a un conjunt indeterminat de persones, o fins i tot a tota la col·lectivitat. N'hi ha a balquena, d'aquests actes administratius generals:
  • De vegades, tot i ser determinable, no s'hi determina la pluralitat de persones destinatàries: p. ex., fixació dels torns de vacances per al personal d'un ajuntament, convocatòries d'exàmens, etc.
  • Altres vegades, ni tan sols n'és possible la determinació prèvia o posterior: p. ex., convocatòries d'oposicions per cobrir llocs de treball, anuncis d'informació pública relatius a plans urbanística, licitacions públiques, etc.

Exemples d'actes administratius amb pluralitat de destinataris

Exemples d'actes administratius amb pluralitat de persones destinatàries

• La convocatoria d'un concurs específice mèrits i capacitats per proveir un lloc de treball.
• L'anunci de licitació per contractar el subministrament de pròtesis de genoll per a un hospital públic.
• La circular per la qual es regulen els criteris per realitzar trameses per part d'un departament de la Generalitat i els ens vinculats.
• b) D'altra banda, resulta que en matèria organitzativa se solen dictar reglaments que afecten l'àmbit intern de l'Administració. Per això, se'ls anomena reglaments organitzatius o singulars: es refereixen a un departament o a una direcció general concrets, a la definició del perfil de llocs de treball d'un àmbit singular, etc. Sort disposicions i no pas actes administratius, malgrat la singularitat del contingut, perquè l'organització sempre forma part de l'ordenament jurídic com a tal. A la Generalitat, els reglaments organitzatius, els dicta el conseller corresponent (art. 12, apartats b i d, de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic del'Administració de la Generalitat de Catalunya), llevat dels aspectes que són competència del Govern.

Reglaments organitzatius i actes administratius

• L'ordre d'un conseller que modifica la composició d'un organisme consultiu de la Generalitat perquè passi a formar-ne part un representant de les associacions cinegètiques, tot i haver-se dictat únicament per afegir un vocal més a un òrgan específica'un Departament, té carácter reglamentari.
• En canvi, la resolució del mateix conseller per nomenar com a vocal d'aquell organisme la persona designada per les associacions cinegètiques -i alhora 12 persones més proposades pels ens de l'Administració local per renovar-hi els seus representants-, és un acte administratiu, tot i adreçar-se a una pluralitat de persones destinatàries.

La diferencia, doncs, no rau en el nombre de persones destinatàries, sinó que és de grau: el reglament crea o innova normes; l'acte administratiu les aplica. Una comprovació ben senzilla ens servirà: l'acte administratiu -sigui singular o general- s'exhaureix en complir-lo, de manera que perquè les persones destinatàries el complissin de nou caldria dictar-ne un altre (una nova convocatòria, p. ex.); en canvi, el reglament no es consumeix en complir-lo sinó que és manté, és susceptible d'una pluralitat indefinida de compliments.

.1 2.1. Concepte, elements i tipologia dels actes administratius | .1 Índex de la unitat

Elements de l'acte administratiu

Tradicionalment s'enumeren un seguit d'elements que han de concorrer en un acte administratiu perquè aquest sigui vàlid, és a dir, conforme a l'ordenament jurídic. Es tracta d'un conjunt de condicions o requisits de validesa que el mateix ordenament imposa (articles 34 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en endavant LPACAP).

Els elements de l'acte administratiu son: el subjectiu, l'objectiu, el causal, el teleologic i els for mals

Element subjectiu de l'acte administratiu

Subjectiu L'acte administratiu:

• Ha de procedir d'un ens de dret públic amb capacitat i competência per dictar-lo.
• Ha de ser dictat per l'organ administratiu amb competencia objectiva, funcional i territorial per fer-ho (art. 34.1 de la LPACAP, art. 6 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en endavant LRJPACat).
• Dins d'aquest organ, ha de fer-ho la persona o persones que hagin estat correctament o legalment investides per dictar-lo (és a dir, que hagin estat regularment nomenades, hagin pres possessió i estiguin en actiu com a titulars de l'òrgan o suplents) i no tinguin relació personal i directa o indirecta amb l'afer que s'hi tracta (és a dir, que no hi concorri cap causa legal d'abstenció ni de recusació, art. 23 i 24 de la LRJSP).

Exemples d'actes viciats per l'element subjectiu

Exemples d'actes viciats pel que fa al seu element subjectiu

• L'acte dictat per una persona que no ha estat legalment adscrita a l'organ competent.

" Quan, tot i haver-hi nomenament legal, l'acte es dicta abans que aquest nomenament pugui produir efectes, etc.

Element objectiu de l'acte administratiu

Objectiu L'objecte de la declaració de l'Administració pot ser un comportament, un fet, un bé, una situació jurídica o bé una barreja d'aquests objectes típics.

En qualsevol cas, però, aquest objecte ha de reunir inexcusablement tres características. Cal que sigui:

• Possible (art. 47.1.c de la LPACAP). Aquest requisit no barra el pas a la impossibilitat jurídica -ja que aquesta equival senzillament a la il·legalitat-, sinó que es refereix:
  • A una impossibilitat material o física de bon principi: p. ex., la concessió administrativa d'un cabal d'aigua que el rec d'on s'ha de prendre no pot dur.
  • A una impossibilitat lògica: p. ex., quan l'aplicació d'una part de l'acte administratiu anul·la l'efecte requerit per una altra, de manera que totes dues no es poden aplicar alhora.
• Lícit, és a dir, ajustat a l'ordenament jurídic (art. 34.2 de la LPACAP). 1
• Determinat o determinable (art. 34.2 de la LPACAP), com la convocatoria a oposició o concurs de les vacants existents a la plantilla "a més d'aquelles que puguin produir-s'hi fins que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds".