Document d'Universitat sobre Història de la Filosofia. El Pdf explora conceptes fonamentals com l'empirisme, l'idealismo i l'ètica, amb seccions dedicades a filòsofs com Sòcrates, Plató, Descartes, Hume, Kant, Mill i Nietzsche, ideal per a estudiants de Filosofia.
See more46 Pages


Unlock the full PDF for free
Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.
Conegut per la seva participació en la vida pública atenesa -> Labor: dialogar amb els atenesos questionant les normes establertes "Només sé que no sé res" Va ser acusat de no respectar als deus i corrompre la joventut i condemnat a mort. -> Van planejar la seva fugida, però el va voler respectar les lleis humanes. Mestre de Plató i una de les seves majors influències.
El món de les Idees és més real que el mon sensible. Si les idees no existissin, tampoc existiria ni podríem conèixer el món sensible. Les idees representen l'essència de les coses, allò que les defineix. ex: flor és bella (coneixem la idea de bellesa i sense aquesta no podriem atribuir-la a res). La flor canviarà i es marcirà, pero la idea de bellesa és eterna i immutable. És una continuació de la lluita de Socrates contra l'escepticisme i el relativisme dels sofistes. Tots dos veien que, sense criteris estables, no es podria distingir entre el bé i el mal, ni entre la veritat i la mentida. Socrates cercava definicions universals; Plató proposa que existeix una realitat eterna -les idees- que permet superar el relativisme. Segons Plató, la veritat absoluta nomes és possible si hi ha una realitat que no canvia. Si tot fos canviant, el coneixement cientific seria impossible. Per això defensa l'existencia d'aquestes idees immutables, com a fonament del saber.
MÓN INTEL·LIGIBLE MÓN SENSIBLE raó, intel·ligència. sentits, sentit visió idees úniques, realitats múltiples (coses) abstractes, immutables i eternes canvi, generació i corrupció universal concretes i particulars absolutes relatives realitat necessaria realitat i contingents món original món derivat perfecte imperfecte objecte ciència objecte d'opinió Parmenides Heràclit Plató és més parmenidia: · Les idees no estan a la ment (el que està a la ment es pot canviar i vol una realitat que mai canviï, ja que si tot canviés contínuament la ciencia no seria possible). Ha d'haver-hi alguna cosa que no canviï (actualment les teories, lleis) i per ell son les idees i és possible conèixer-les. . Sense idees no hi ha coses. El mon sensible ha sorgit del mon intel·ligible, te com a referent les idees. Nomes pot haver-hi ciencia de les idees i l'opinió de les coses. Són dues realitats separades que no es poden ajuntar. · No hi ha idees de coses menyspreables. Només idees bones, perfectes, agradables. El mal existeix al mon sensible. - > les idees estan organitzades en una jerarquia.
Idea de be: idea de perfecció, excel·lència. És la idea més universal. És l'última idea del món intel·ligible; totes les idees participen del bé (sorgeixen/estan incluides). · Funció ontologica: idea de bé és la més real i la que dóna existència i sentit a totes les altres idees. Fa amb el mon intel·ligible el que el SOL fa amb el món sensible: il.luminar i fer possible el coneixement. Sense ella, no existiria res. · Funció epistemológica: si no coneixes el bé, no pots conèixer les idees. · Funció etica i politica (intel·lectualisme moral aplicat a la política): el governant ha de ser el filosof perquè es qui coneix el bé. qui coneix el bé pot fer justicia. Bona política= bons ciutadans.
3. Sòcrates decideix tornar a l'interior de la cova (intenta influenciar a la resta de presoners). -> Els presoners no li escolten: viuen enganyats per la falsa realitat. Socrates = boig.
DUALISME ONTOLOGIC MÓN SENSIBLE MÓN INTEL-LIGIBLE GRAU DE CONEIXEMENT Idees Objectes matematics Coses sensibles Ombres, imatges IDEA DE BÉ + GRAU DE REALITAT Intel·ligència Dialèctica Pensament Matemàtiques, astronomia, ... Creença Objectes fabricats Imaginació art, literatura, ... CIÈNCIA OPINIÓ DUALISME EPISTEMOLOGIC
-> Segons quan l'auriga contempli serà: savi, guerrer o productor. -> Al morir el cos: l'anima pot ascendir o baixar de nivell. Has de purificar l'anima. *Visió elitista del saber: no tots som iguals. Només els filòsofs poden recordar i la dialéctica els ajuda.
ONTOLÒGIC (METAFÍSICO EPISTEMOLÒGIC (GNOSEOLOGIC ANTROPOLÒGIC món sensible opinió (coneix. sensible) cos (sentits) món intel·ligible ciència (coneix. racional) ànima (raó)
"La República, una reflexió sobre la justícia (Llibre III)" Plató vol definir la naturalesa de la justicia (justícia com a virtut de la etica i politica). Què fa que una cosa sigui o no justa? *la bellesa i la justícia són una forma del bé.
Plató considera que l'ésser humà és social per naturalesa i no pot viure sol, ja que no pot satisfer totes les seves necessitats. Això fa que es formi una comunitat, on hi ha una divisió del treball segons les capacitats naturals de cadascú. Plató defensa que no tots som iguals, ja que la nostra anima té tres parts (racional, irascible i apetitiva) i la que predomina determina el nostre lloc en la societat: