Index: L'experiència pedagògica i els paisatges educatius

Document from Universitat about Index. El Pdf explora l'experiència pedagògica a través de paisatges literaris i educatius, amb un focus en la Mancomunitat de Catalunya i l'higienisme. Aquests apunts universitaris aborden temes de pedagogia, història i arquitectura educativa.

See more

17 Pages

ÍNDEX
Bloc 0 L’experiència de pensar pedagògic a través dels paisatges literaris i educatius 2
Bloc I El paisatge pedagògic de la masculinitat Imperial 2
Mitjans segle XIX-XX Inglaterra i França.
Tom Brown (novel·la d’impacte a l’educació) i teoria Olimpisme
3
Bloc II Paisatges i arquitectures educatives. Lescola i més enllà.
2
3
Bloc III Paisatges pedagògics de la joventut entre la natura i la guerra
Moviments juvenils a Europa
3
Bloc IV Els paisatges de l'alteritat. Entre la negació, l’assimilació i la llibertat
EEUU
3
Bloc V Els paisatges del cos i del poder. Descolonitzar la pedagogia
gènere, queer i propostes de la pedagogia colonial
3
Bloc 0
Comencem a pensar a partir del llenguatge. El llenguatge no és un instrument per nombrar
el món, sinó que gràcies al llenguatge tenim mon.
“El lenguaje no solo es una de las dotaciones del que está pertrechado el hombre tal y como
está en el mundo, sino que en él se basa y se representa el que los hombres tengan
mundo”. Gadamer, H.G. 1977.
Amb el llenguatge no només expressem el món, també creem món. Pensem el món a partir
de binarisme (base dos, home-dona, si-no). Tipus de llenguatges literari, narratiu, artístic,
científic.
Comprendre la història, per una història viva
La història es crea i el passat es fixa, lo que ha succeït. Accions com evocar recordar allò
ja viscut, imaginar el nostre recorregut ens han ajudat a formar. Per entendre la història
necessites poder imaginar. Pensar fer ús de la raó però també
del sentiment categoritzar, ordenar dibuixar, projectar…
Sentiment + raó La raó poètica, que parteix d’un cos, sóc un
cos que ha estat generalitzat en femení que ha estat viscut uns
privilegis o uns altres.
Llenguatges de la història a través del paisatge i la cartografia.
Postmodernitat
- Palimpsest on es rescrivia
- olimpisme fruit del passat
- Cristianisme, valors que venen del mon cristià. Fraternitat, saber perdonar, solidaritat
que em adaptat i son valides per el segle XXI
- El món moderns, revolució francesa i il·lustració idea d’estat-nació.
La postmodernitat dues línies, realitat social (com canvien les persones), i el discurs
academic, quan es comença a fer ciència investigar
Filòsofs de la sospita Freud, Nietzsche, Marx Mort de l’home o deu a mort: crítica al
cristianisme a canviat el pensament de l’home la cultura apareix. Mort la història és procés
que avança a millor, segons Marx quan arriba el comunisme arriba el fi de la historia. Mort
de les metanarratives polítiques o maneres d’explicar el món = canvi d’inflació
*il·lustració separació entre el món i l’estat

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

ÍNDEX

Bloc 0 L'experiencia de pensar pedagogic a través dels paisatges literaris i educatius 2 2

Bloc I El paisatge pedagogic de la masculinitat Imperial Mitjans segle XIX-XX Inglaterra i França. 2

Tom Brown (novel·la d'impacte a l'educació) i teoria Olimpisme 3

Bloc II Paisatges i arquitectures educatives. L'escola i mes enllà. 2 3

Bloc III Paisatges pedagogics de la joventut entre la natura i la guerra Moviments juvenils a Europa 3

Bloc IV Els paisatges de l'alteritat. Entre la negació, l'assimilació i la llibertat EEUU 3

Bloc V Els paisatges del cos i del poder. Descolonitzar la pedagogia Tª gènere, queer i propostes de la pedagogia colonial 3

El llenguatge i la creació del món

Comprendre la història viva

Bloc 0 Comencem a pensar a partir del llenguatge. El llenguatge no és un instrument per nombrar el món, sino que gràcies al llenguatge tenim mon. "El lenguaje no solo es una de las dotaciones del que está pertrechado el hombre tal y como está en el mundo, sino que en él se basa y se representa el que los hombres tengan mundo". Gadamer, H.G. 1977. Amb el llenguatge no nomes expressem el món, també creem món. Pensem el món a partir de binarisme (base dos, home-dona, si-no). Tipus de llenguatges literari, narratiu, artistic, científic Comprendre la historia, per una historia viva La historia es crea i el passat es fixa, lo que ha succeït. Accions com evocar -> recordar allò ja viscut, imaginar -> el nostre recorregut ens han ajudat a formar. Per entendre la historia necessites poder imaginar. Pensar -> fer ús de la raó però també del sentiment categoritzar, ordenar dibuixar, projectar ... Sentiment + raó -> La raó poètica, que parteix d'un cos, sóc un cos que ha estat generalitzat en femení que ha estat viscut uns privilegis o uns altres.

RAÓ RAO POETICA SENTIMENT COS

Llenguatges de la història i postmodernitat

Llenguatges de la historia a través del paisatge i la cartografia. Postmodernitat - Palimpsest on es rescrivia - olimpisme fruit del passat - Cristianisme, valors que venen del mon cristià. Fraternitat, saber perdonar, solidaritat que em adaptat i son valides per el segle XXI - El món moderns, revolució francesa i il·lustració idea d'estat-nació. La postmodernitat té dues línies, realitat social (com canvien les persones), i el discurs academic, quan es comença a fer ciència investigar Filosofs de la sospita Freud, Nietzsche, Marx -> Mort de l'home o deu a mort: crítica al cristianisme a canviat el pensament de l'home la cultura apareix. Mort la historia es proces que avança a millor, segons Marx quan arriba el comunisme arriba el fi de la historia. Mort de les metanarratives polítiques o maneres d'explicar el món = canvi d'inflació *il·lustració separació entre el món i l'estat

Cosmovisions i evolució del pensament

3 GRANS COSMOVISIONS Món tradicional (pre-modern) Món modern (s. XIX-XX) Món postmodern Agricultura Indústria Serveis Absolut Totalitat Complexitat Mite Teoria Relat fragmentari Narració Formació (bildung) Performació-èxit Saviesa Intel·ligència Emoció Dogma Veritat Verossimil Rígid Sòlid Líquid (Bauman) Enciclopédia (trivium-quadrivium) Llibre de text Hipertext Autoritat .- patriarca Autoritat-mestre Sentit democratic

Paisatges de la masculinitat imperial

La novel·la "Tom Brown's Schooldays" i l'educació victoriana

Bloc I Els paisatges pedagogics de la masculinitat imperial 1856 primera edició novel·la El cas de Tom Brown's Schooldays de Thomas Hughes. Com la lectura ha reflectit la seva lectura. Novel·la de formació. Trama: Nens preadolescents que van a l'escola. Época victoriana 1837-1901 reina Victoria Anglaterra. Potencia mundial, països més rics. Imperi britanic es fortifica i posseïa gran part del món. Época avanç tecnològic, ferrocarril. Public Schools, escoles que van néixer a la edat mitjana. Son internats on els nens passen la majoria dels dies. Es funden destinades a les classes altes o governals amb més potència economica (lores i duques). ITON. Arquitectura neogotica. - classic figures rectes, columnes grecia (neo) Al 1820, aquestes escoles havien perdut el prestigi que tenien abans, ja que els pares es pensaven que els nens no es poden educar aquí per el temps lliure + problemes de bullying, maltractes sexuales, fumadors. La finalitat era formar a Gentleman. Amb la funció del Christian Gentleman (ideal de masculinitat: bon tracte amb les dones, educat, pacients, barret de copa, bon cristià). D'Aquestes escoles surten: polítics, alts estaments de l'exercit, de l'església (high society). · Religió Anglicana, reforma que es va realitzar per a que el rei es pogues separar. El rei i la reina son els caps de la religió. Tom Hughes, va estar a public School's Rugby com a estudiant en l'any 1820, va estar amb Thomas Arnold (director de l'escola) referent de pedagogia anglesa. Thomas es va trobar amb diferents conflictes, va decidir modificar el cv introduint idiomes moderns a mes del llati i el grec, alemany i francès. Ampliar l'area de les ciències i els esports (rugby, futbol, regatas de oxford i cambridge. Els esports = bona condició física, canvi forma del cos. Valors que aporta l'esport per a la formació posterior, cooperativisme, saber perdre i guanyar, farplay (características del Gentleman), vestimenta blanca respectant la cultura. Thomas també, canvia les habitacions a mes petites per a que no hi hagin tants abusos. - fag (ging) -> servent - flogging -> castig que reven amb al cul desnus. El vicio ingles. - escola = república selfgovernment. Els propis alumnes havien d'autogovernar, decisions per ells mateixos de l'organització interna Thomas Arnold intervenia poc. Si es vol governat, abans s'ha de saber fer amb una petita organització. Els alumnes petits havien de servir als mes grans. Primer ets servent i despres pots manar.

L'imperialisme i la figura del "Brown"

Apareix l'imperialisme a partir de la novel·la p.9. La familia (Brown) ha dejado huella de su paso en las selvas amazónicas, montañas de Australia. Donde quiera que las armes y las flotas inglesas han conquistado gloria y renombre los fornidos hijos de los Brown. Mapa Imperialisme p.13. el gran ejército de los Brown, que se halla espacio por todo el imperio en el que el sol no se pone, y cuya difusión es la causa principal del Imperio WORLD p.173-174. Tuve una carta (de East) en febrero antes de que se marchara a la India para incorporarse a su regimiento. _ hará un oficial modelo. - Ah ya lo creo- dijo Tomás- No hay quien maneje mejor a los niños mejor que él, y puede decirse que los soldados son como niños ( ... ) no habrá otro más valiente. p.105. Martín, acabados sus estudios, ha emprendido la travesía del Pacífico Austral en uno de los barcos de su tío. p. 178. Figúratele en las Islas del Sur, entre cherokis, patagones u otros negros salvajes( ... ) a lo mejor anda ya por alli azul y tiene su india y su cabaña. p. 152. Cuando las viejas escenas cobran vida y los actores se animaban también, muchas tumbas en Crimea y en la India remota, así como las que yacen en los camposantos de nuestra tierra querida ... referencies a imperis i personatges

De Ofelia a la New Woman: corporalitat femenina i modernitat esportiva

Canvi Ofelia a New Woman El crepuscle d'ofelia i la new woman la corporalitat femenina a la llum de la "scientia sexualis" i la modernitat esportiva victoriana (pràctica dels cossos -> corporalitat) *cuadra 1: Escena Hamlet Shakespeare la Ofèlia, cau al riu, s'abandona. Es planteja el suicidi. 1851 polemica, posava en manifest el suïcidi. Sufragistes dret a vot de les dones (serie las sufragistas). Cos triàdic - cos biologic sexe-biologia porta una patologia o comportaments el cos de la dona - sexualitat a política. Época victoriana, puritana constantment apareixen discursos relacionats amb el sexe i la sexualitat - gènere a cultura si has nascut en un cos de dona et califiquen lo que has de fer, quedar-te embarassada 1er apareix el concepte homosexualitat segle IXX i després heterosexualitat. En l'època les dones es vesteixen d'homes per poder buscar treball. Treballs forçats a Oscar Wilde per ser homosexual. debilitat de la dona New Woman -> les dones s'assignen aquest concepte, nou art després d'Ofelia. Dones passives, adormides en qualsevol moment podem apreciar el cos de la dona. Quadres amb debilitat de la dona. Per curar la histeria, s'estimula el clítoris i pensaven que es curava. Altre factor que va influir en el canvi de la new woman, va ser l'educació. La bicicleta nova vivencia del cos, experiencia de la corporalitat. Com l'esport influeix en la educació de les dones.

La militarització de la joventut i la Primera Guerra Mundial

La gent surt a celebrar l'inici d'una guerra. Venen d'una educació molt militaritzada. Militarització de la joventut. - > nen soldat. Pels homes era una aventura, idealització de la guerra. Escola i cuartel amb les mateixes marxes. Baden Pawell -> pedagogia Boyscaut. Selecció del més fort a la guerra, relació amb Darwin publicació origen de les espècies. L'experiència del front i la subversió del genere: Verdum (zona entre França i Alemanya), Paris i Calais (França): una catografia postmoderna (all gods dead, all wars fought, all faiths in man shaken) *película Sin novedad en el frente Juguen amb la masculinitat i la feminitat. Referencies a Alemanya: cultur. Alemanya creuen, arriben a França. Importancia guerra de trinxeres, no nomes condicionament físic sino tambe psicologic. Estrès posttraumatic: Shell Shock. Ideal de masculinitat comença a desmoronar-se. Piscoanalisis, relació - pacient metge hi ha una conversa. Els metges donaven l'alta i manaven de nou als soldats a la guerra, signaven la seva mort., Consell de guerra 1GM mundial, guerra tecnologica: indústria tecnologica, avions, alemanys proven gasos van amb mascares. Art cubisme, avantguarda. *señor de los anillos crítica 1GM

París dels anys 20 i la modernitat

París anys 20, arriba el jazz, entra a Europa americans. (EEUU en racisme es queden a Europa cucusclan), improvització -> postmodernitat Modernitat postura de l'home La dona -> kiki Montparnasse Reflexió al gènere: cabells curts no hi ha diferencia amb els nois, ells s'arreglen les barbes a la feminitat. l'homosexualitya convertir en una moda, no per instint sinó com a protesta contra les formes tradicionals de l'amor. Paris capital de la modernitat, l'experimentació, americans a França. Calais 1921. La lliga internacional de l'escola Nova Canvi a l'escoles sorgiment noves pedagogies. A Calais es consolida l'escola Nova i relació amb la guerra, no es pot entendre sense la lluita. Eduquem diferent, per una cultura democratica per fer una societat democratica i en pau. L'impacte de la guerra ens fa adonar-nos de canviar l'educació.

L'Olimpisme i la religió postmoderna

"L'Olimpisme: Una Religio Postmoderna - Una Mirada Pedagogica a través del Simbol de la Creu" El nazisme (abreujat comunament com a nazisme) va ser la ideologia d'extrema dreta que va governar Alemanya des de 1933 fins a 1945, quan el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler va arribar al poder. El nazisme promovia la supremacia racial i la discriminació, marcant un període fosc a la historia mundial.

Religió i Esport

  • Thomas Arnold, diaca del segle XIX, va establir una relació profunda entre la religió i l'esport, fusionant l'educació esportiva amb valors cristians. Ell creia que a través de l'esport, els joves podien cultivar virtuts morals com la disciplina, l'honestedat i la lleialtat, semblants als ensenyaments cristians.
  • Tot i que el cristianisme primitiu no promovia l'esport, Sant Pau va introduir la idea de la vida com una lluita o combat, relacionant l'esforç (agon) requerit a l'esport amb la perseverança a la vida.
  • Thomas Arnold va influir significativament en l'educació a l'Anglaterra victoriana, encoratjant els "Gentleman" a enfrontar els desafiaments de la vida amb determinació i fortalesa, valors que també es van reflectir a l'educació física.

Moviments Juvenils i Cristianisme Musculat

Moviments Juvenils Durant l'Anglaterra victoriana, van sorgir moviments juvenils, com el Muscular Christianity (la cristianitat forta i musculada). Aquests moviments buscaven combinar la fe cristiana amb la preparació física i la salut, promovent la idea que un cos fort i saludable era un regal diví que havia de tenir cura.

  • La YMCA (Associació Cristiana de Joves) es va convertir en una organització que buscava ajudar la joventut desafavorida a través de l'esport, abordant problemes socials com l'alcoholisme i les malalties de transmissió sexual. Aquesta iniciativa s'alinea amb els principis cristians de servei i de solidaritat.

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.