Document sobre Drets i deures dels funcionaris públics. El codi de conducta. El Pdf detalla els drets individuals i col·lectius, com la llibertat sindical i la negociació, i explora els principis ètics que guien l'operat dels empleats públics en l'àmbit del Dret per a Oposicions.
See more52 Pages


Unlock the full PDF for free
Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.
Les relacions entre l'administració i el funcionari, poden ser de dos tipus: relacions organiques, en les quals el funcionari es confon amb l'administració i relacions de servei, segons les quals existeix una relació de subjecció especial entre el funcionari i l'administració. És en aquestes darreres relacions jurídiques en les quals apareixen els drets i el deures del funcionari públic.
El TRLEBEP regula conjuntament els drets, els deures i el codi de conducta tant dels funcionaris públics com dels treballadors amb contracte laboral, i estableixen un marc jurídic comú per a tots els empleats públics. Cal tenir en compte, però, que hi ha certs drets que es poden predicar del personal funcionari i no del personal laboral, i drets que són comuns a tots dos però no al personal eventual o al personal funcionari interí.
Reconeix als empleats públics els drets de caracter individual següents:
Reconeix també als empleats publics uns drets individuals exercitables de manera col·lectiva, com ara:
Els empleats publics tenen dret a la negociació col·lectiva, representació i participació institucional per ala determinació de les seves condicions de treball.
Per negociació col·lectiva, als efectes d'aquesta Llei, s'entén el dret a negociar la determinació de condicions de treball dels empleats de l'Administració pública.
Per representació, als efectes d'aquesta Llei, s'entén la facultat d'elegir representants i constituir organs unitaris a través dels quals s'instrumenti la interlocució entre les administracions públiques i els seus empleats.
Per participació institucional, als efectes d'aquesta Llei, s'entén el dret a participar, a través de les organitzacions sindicals, en els organs de control i seguiment de les entitats o organismes que es determini legalment.
Les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit de la funció pública estan legitimades per ala interposició de recursos en via administrativa i jurisdiccional contra les resolucions dels organs de selecció.
Estan legitimats per convocar una reunió, a més de les organitzacions sindicals, directament o a través dels delegats sindicals:
Pagina 2 de 52a) Els delegats de personal. b) Les juntes de personal. c) Els comitès d'empresa. d) Els empleats públics de les administracions respectives en un nombre no inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat.
2. Les reunions al centre de treball s'han d'autoritzar fora de l'horari de treball, llevat en cas d'acord entre l'organ competent en matèria de personal i els qui estiguin legitimats per convocar-les. La realització de la reunió no pot perjudicar la prestació dels serveis i els qui la convoquin són responsables del seu desenvolupament normal.
Els funcionaris gaudeixen també del lliure exercici dels drets i llibertats sindicals d'acord amb la legislació en aquesta matèria i en particular a:
Els organs de representació dels funcionaris al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya son les juntes de personal o, si s'escau, els delegats de personal.
L'acció sindical s'exerceix mitjançant les seccions sindicals, les quals són constituïdes pels empleats públics afiliats a cada sindicat, lliurement, d'acord amb els seus estatuts.
La participació en la determinació de les condicions de treball dels funcionaris i del personal estatutari es porta a terme en la Mesa General de Negociació i en les meses sectorials que, per decisió d'aquesta, s'acordi de constituir en sectors específics.
Els organs específics de representació dels funcionaris son els delegats de personal i les juntes de personal. En les unitats electorals on el nombre de funcionaris sigui igual o superior a 6 i inferior a 50, la seva representació correspon als delegats de personal. Fins a 30 funcionaris s'elegeix un delegat, i de 31 a 49 se n'elegeixen tres, que han d'exercir la seva representació conjuntament i mancomunadament.
Les juntes de personal s'han de constituir en unitats electorals que tinguin un cens minim de 50 funcionaris.
Cada junta de personal es compon d'un nombre de representants, en funció del nombre de funcionaris de la unitat electoral corresponent, d'acord amb l'escala següent, en coherencia amb el que estableix l'Estatut dels treballadors:
Pàgina 3 de 52De 501 a 750 funcionaris: 17. De 751 a 1.000 funcionaris: 21. De 1.001 en endavant, dos per cada 1.000 o fracció, amb el màxim de 75
Per la seva banda, en aquesta línia i a nivell de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, reconeix als funcionaris els drets següents:
Estableix que els funcionaris de carrera tenen dret a la promoció professional i defineix la carrera professional com el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional de conformitat amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, preveient les següents modalitats:
Pagina 4 de 52