Drets i deures dels funcionaris públics: el codi de conducta

Document sobre Drets i deures dels funcionaris públics. El codi de conducta. El Pdf detalla els drets individuals i col·lectius, com la llibertat sindical i la negociació, i explora els principis ètics que guien l'operat dels empleats públics en l'àmbit del Dret per a Oposicions.

See more

52 Pages

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

Drets i Deures dels Funcionaris Públics

Les relacions entre l'administració i el funcionari, poden ser de dos tipus: relacions organiques, en les quals el funcionari es confon amb l'administració i relacions de servei, segons les quals existeix una relació de subjecció especial entre el funcionari i l'administració. És en aquestes darreres relacions jurídiques en les quals apareixen els drets i el deures del funcionari públic.

El TRLEBEP regula conjuntament els drets, els deures i el codi de conducta tant dels funcionaris públics com dels treballadors amb contracte laboral, i estableixen un marc jurídic comú per a tots els empleats públics. Cal tenir en compte, però, que hi ha certs drets que es poden predicar del personal funcionari i no del personal laboral, i drets que són comuns a tots dos però no al personal eventual o al personal funcionari interí.

Drets dels Funcionaris Públics

L'article 14 TRLEBEP

Reconeix als empleats públics els drets de caracter individual següents:

  1. A la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera.
  2. A l'exercici efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició professional i d'acord amb la progressió assolida en la seva carrera professional.
  3. A la progressió en la carrera professional i promoció interna segons principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la implantació de sistemes objectius i transparents d'avaluació.
  4. A percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei.
  5. A participar en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on presti els seus serveis i a ser informat pels seus superiors de les tasques que ha de dur a terme.
  6. A la defensa jurídica i protecció de l'Administració pública en els procediments que se segueixin davant qualsevol ordre jurisdiccional com a consequência de l'exercici legitim de les seves funcions o càrrecs públics.
  7. A la formació contínua i a l'actualització permanent dels seus coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari laboral.
  8. Al respecte de la seva intimitat, orientació sexual, imatge pròpia i dignitat a la feina, especialment enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe, moral i laboral.
  9. A la no-discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  10. A l'adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Pagina 1 de 52k. A la intimitat en l'ús de dispositius digitals posats a la seva disposició i davant de l'ús de dispositius de videovigilância i geolocalització, així com a la desconnexió digital en els termes que estableix la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
  11. A la llibertat d'expressió dins dels limits de l'ordenament jurídic.
  12. A rebre protecció eficaç en materia de seguretat i salut en el treball.
  13. A les vacances, descansos, permisos i llicències.
  14. A la jubilació segons els termes i les condicions que estableixen les normes aplicables.
  15. A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que els sigui aplicable.
  16. A la lliure associació professional.
  17. Els altres drets reconeguts per l'ordenament jurídic.

L'article 15 TRLEBEP

Reconeix també als empleats publics uns drets individuals exercitables de manera col·lectiva, com ara:

  1. A la llibertat sindical.
  2. A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball.
  3. A l'exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
  4. Al plantejament de conflictes col·lectius de treball, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas.
  5. Al de reunió.
Dret a la Negociació Col·lectiva

Els empleats publics tenen dret a la negociació col·lectiva, representació i participació institucional per ala determinació de les seves condicions de treball.

Per negociació col·lectiva, als efectes d'aquesta Llei, s'entén el dret a negociar la determinació de condicions de treball dels empleats de l'Administració pública.

Per representació, als efectes d'aquesta Llei, s'entén la facultat d'elegir representants i constituir organs unitaris a través dels quals s'instrumenti la interlocució entre les administracions públiques i els seus empleats.

Per participació institucional, als efectes d'aquesta Llei, s'entén el dret a participar, a través de les organitzacions sindicals, en els organs de control i seguiment de les entitats o organismes que es determini legalment.

Les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit de la funció pública estan legitimades per ala interposició de recursos en via administrativa i jurisdiccional contra les resolucions dels organs de selecció.

Dret de Reunió

Estan legitimats per convocar una reunió, a més de les organitzacions sindicals, directament o a través dels delegats sindicals:

Pagina 2 de 52a) Els delegats de personal. b) Les juntes de personal. c) Els comitès d'empresa. d) Els empleats públics de les administracions respectives en un nombre no inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat.

2. Les reunions al centre de treball s'han d'autoritzar fora de l'horari de treball, llevat en cas d'acord entre l'organ competent en matèria de personal i els qui estiguin legitimats per convocar-les. La realització de la reunió no pot perjudicar la prestació dels serveis i els qui la convoquin són responsables del seu desenvolupament normal.

De la Representació Sindical

Els funcionaris gaudeixen també del lliure exercici dels drets i llibertats sindicals d'acord amb la legislació en aquesta matèria i en particular a:

  1. La consulta i negociació de les condicions de treball.
  2. L'exercici del dret de vaga.
  3. Participar en els organs de representació col·lectiva.
  4. L'elecció dels seus representants mitjançant sufragi universal directe, igual i secret.
Representació Sindical del Personal

Els organs de representació dels funcionaris al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya son les juntes de personal o, si s'escau, els delegats de personal.

L'acció sindical s'exerceix mitjançant les seccions sindicals, les quals són constituïdes pels empleats públics afiliats a cada sindicat, lliurement, d'acord amb els seus estatuts.

La participació en la determinació de les condicions de treball dels funcionaris i del personal estatutari es porta a terme en la Mesa General de Negociació i en les meses sectorials que, per decisió d'aquesta, s'acordi de constituir en sectors específics.

Organs de Representació

Els organs específics de representació dels funcionaris son els delegats de personal i les juntes de personal. En les unitats electorals on el nombre de funcionaris sigui igual o superior a 6 i inferior a 50, la seva representació correspon als delegats de personal. Fins a 30 funcionaris s'elegeix un delegat, i de 31 a 49 se n'elegeixen tres, que han d'exercir la seva representació conjuntament i mancomunadament.

Les juntes de personal s'han de constituir en unitats electorals que tinguin un cens minim de 50 funcionaris.

Cada junta de personal es compon d'un nombre de representants, en funció del nombre de funcionaris de la unitat electoral corresponent, d'acord amb l'escala següent, en coherencia amb el que estableix l'Estatut dels treballadors:

  • De 50 a 100 funcionaris: 5.
  • De 101 a 250 funcionaris: 9.
  • De 251 a 500 funcionaris: 13.

Pàgina 3 de 52De 501 a 750 funcionaris: 17. De 751 a 1.000 funcionaris: 21. De 1.001 en endavant, dos per cada 1.000 o fracció, amb el màxim de 75

L'article 92 TRFP

Per la seva banda, en aquesta línia i a nivell de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, reconeix als funcionaris els drets següents:

  1. Ser assistits i protegits per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns, per raó de l'exercici de les seves funcions.
  2. Romandre en el lloc de treball, sempre que les necessitats del servei ho permetin i si haguessin de prestar serveis en una altra localitat, tindran dret a les indemnitzacions reglamentàries.
  3. Ser retribuïts d'acord amb el lloc de treball que ocupen i el grau personal que els correspon i quedar acollits al règim general de la Seguretat Social.
  4. Optar a les possibilitats de carrera administrativa i de promoció interna que els ofereix aquesta Llei, sempre que compleixin els requisits que s'exigeixen.
  5. Participar en la millora de l'Administració de la Generalitat mitjançant un sistema d'iniciatives i suggeriments.
  6. Beneficiar-se de l'assistència sanitaria i l'acció social, ells mateixos i els seus familiars, beneficiaris, i les persones que tenen reconeguda l'assimilació a aquesta condició, d'acord amb el que estableix el sistema de Seguretat Social a què es troben acollits, i gaudir també dels altres beneficis de qualsevol classe que aquest sistema ofereix.
  7. Conèixer el seu expedient individual i accedir-hi lliurement.
  8. Ser tractats amb respecte a la seva intimitat i amb la consideració deguda a la seva dignitat, i rebre protecció o assistència envers les ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual o de qualsevol altra naturalesa.

L'article 16 TRLEBEP

Estableix que els funcionaris de carrera tenen dret a la promoció professional i defineix la carrera professional com el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional de conformitat amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, preveient les següents modalitats:

  1. Carrera horitzontal, que consisteix en la progressió de grau, categoria, esglaó o altres conceptes anàlegs, sense necessitat de canviar de lloc de treball.
  2. Carrera vertical, que consisteix en l'ascens en l'estructura de llocs de treball pels procediments de provisió.
  3. Promoció interna vertical, que consisteix en l'ascens des d'un cos o escala d'un subgrup, o grup de classificació professional en el supòsit que aquest no tingui subgrup, a un altre de superior.
  4. Promoció interna horitzontal, que consisteix en l'accés a cossos o escales del mateix subgrup professional.

Pagina 4 de 52

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.