L'esser humà: origen, hominització i implicacions morals de l'evolució

0. Introducció

S.A. 5 L'ÉSSER HUMÀ, ENTRE NATURA I CULTURA 0. Introducció. (2)

Què és l'ésser humà?

L'ésser humà, un animal racional?

1. QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ? A. L'ésser humà, un animal racional? (4) B. L'ésser humà, centre de l'univers? (5) C. L'ésser humà, un ésser sociable? (5) D. L'ésser humà, un ésser lliure? (6) E. L'ésser humà, un ésser espiritual? (6) F. L'ésser humà, dignitat o misèria? (7) G. L'ésser humà, el gen egoista? (8)

Teories sobre l'origen de l'ésser humà

Teories no evolucionistes

2. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE L'ÉSSER HUMÀ. 2.1. Teories no evolucionistes. (9)

Teories evolucionistes

2.2. Teories evolucionistes. (9)

Implicacions filosòfiques de l'evolució

2.3. Implicacions filosofiques de l'evolució. (12)

Negació de l'evolucionisme

2.3.1. Negació de l'evolucionisme.

Negació de l'antropocentrisme

2.3.2. Negació de l'antropocentrisme.

Negació del racisme

2.3.3. Negació del racisme.

Implicacions morals

2.3.4. Implicacions morals.

Implicacions polítiques, econòmiques i sociològiques: el darwinisme social

2.3.5. Implicacions polítiques, economiques i sociologiques: el darwinisme social.

Implicacions filosòfiques: el marxisme

2.3.6. Implicacions filosofiques: el marxisme.

El procés d'hominització

Característiques morfològiques dels homínids

3. EL PROCÉS D'HOMINITZACIÓ. 3.1. Características morfologiques dels homínids. (17)

Antropogènesi. Esquema evolutiu dels homínids

3.2. Antropogènesi. Esquema evolutiu dels homínids. (19)

La humanització

Característiques de la humanització

4. La HUMANITZACIÓ. 4.1. Características de l'humanització. (25)

El cas dels nins-llop i les conseqüències en relació a la nostra naturalesa

4.2. El cas dels nins- llop i les conseqüències en relació a la nostra naturalesa. (27)

La dialèctica ment - cervell. El dualisme ànima - cos

4.3. La dialéctica ment - cervell. El dualisme ànima - cos. (28)

El problema ment-cervell. Plantejament de la qüestió

4.3.1. El problema ment-cervell. Plantejament de la qüestió. (29)

El problema ment-cervell en la història de la filosofia

4.3.2. El problema ment-cervell en la historia de la filosofia (30)

Teories monistes

A. Teories monistes.

Monisme fisicalista

A.1. Monisme fisicalista.

Monisme emergentista

A.2. Monisme emergentista.

Teories dualistes

B. Teories dualistes.

La globalització

4.4. La globalització. (33)

L'ésser humà en el pensament filosòfic

5. L'ÉSSER HUMÀ EN EL PENSAMENT FILOSOFIC. ()

Ésser humà i persona

6. ÉSSER HUMÀ I PERSONA.( )

La identitat

7. LA IDENTITAT. ( ) Video TV3 sobre la identitat. Contestar preguntes del guió.

Introducció

10. INTRODUCCIÓ. Fer-se la pregunta "què és l'home?" pot resultar estrany i paradoxal, perquè ... com es pot pretendre que no sabem el que som? Al llarg de la historia trobem aquesta obsessió per a descobrir-nos a nosaltres mateixos. "Què som?", "d'on venim?", "on anem?" ... són preguntes que es plantegen filosofs de totes les èpoques. La raó d'aquesta insistência la va apuntar Kant fa més de dos segles: potser si aconseguíssim respondre la pregunta què és l'home sabriem com hem de viure i que tenim dret a esperar despres de la mort.

Aristòtil (s. IV a.C.) Animal racional; l'unic esser que posseeix logos (paraula raonada o pensament).

Aristòtil (s. IV a.C.) Animal polític. Equival a dir "animal social"; qui no viu en societat nomes pot ser o un déu o una bestia.

R. Descartes (s. XVII) Cosa pensant (Res cogitans). L'ésser humà és una cosa que pensa. No està segur de l'existència del seu propi cos, tan sols està segur del seu pensament.

Thomas Hobbes (s. XVII) Homo homini lupus: L'esser huma es un llop per a la resta d'humans; com que som conflictius i volem dominar els altres,m cal que hi hagi un govern (monarca absolut) que regeixi el nostre destí.

Blaise Pascal (s. XVII) Home sensible: Enten que les veritats a que pot aspirar l'ésser humà son assolides no pels sentits i tampoc per la raó, sino per una mena d'intuïció o sensibilitat de tipus sentimental o afectiva que no en té res de sensiblera. "El cor té raons que la raó desconeix".

Carl Von Linné (s. XVIII) Homo sapiens. Taxonomia de tots els éssers vius, on es qualifica l'ésser humà com" aquell que sap".

Adam Smith David Ricardo (XVIII) Homo aeconomicus. Es el concepte utilitzat a l'escola classica d'economia per tal de dir que l'home es comporta de forma racional davant d'estímuls economics, sent capac de processar adequadament la informacio que coneix i actuar en conseqüència.

Henri Bergson (s. XIX) Homo faber. El mes característicade l'esser humà es la fabricació d'eines i útils, que, amb el temps, ha donat peu a la tecnica i, en l'època contemporània, , a la tecnologia.

Karl Marx (s.XIX) Homo laborans. Des de sempre, els humans han transformat el medi natural en que viuen mitjançant el treball. Per tant, el treball i les relacions de producció són bàsiques per a entendre'ns.

Jean-Paul Sartre (s. XX) Ésser lliure. L'home és un esser condemnat a la llibertat. No podem deixar d'elegir i aquesta elecció ens fa ser responsables del que triam, la qual cosa ens crea un malestar constant per les consequències que pot comportar la nostra elecció.

2Johan Huizinga (s. XX) Homo ludens. El joc és l'aspecte creatiu i innovador de l'ésser humà. com diu el refrany: "mes s'aconsegueix amb una ditada de mel que amb una tona de fel". Tanmateix, però, la majoria de les coses que l'escola ha d'ensenyar no es poden aprendre jugant.

Hans Jonas (s. XX) Homo pictor. La meditació del filosof jueu alemany posa l'èmfasi de la diferencia entre animals i humans en el fet que els humans dominem la imatge, especialment en el cas de la pintura. "Dibuixar una imatge serà donar expressió perceptible a aquella imatge interior de la qual el signe fònic és només una abreviatura".

Richard Dawkins (s. XX) L'home és una maquina de supervivencia dels gens. Explicació de la sociobiologia.

Edgar Morin (s. XX) Homo demens. No s'han de menysprear l'afectivitat, el desordre, la neurosi, l'aleatorietat. L'autentic home es troba en la dialéctica sapiens - demens. Però cap d'aquestes qualificacions no sembla totalment satisfactòria perquè no abraça la totalitat del que és l'ésser humà, sino que només en destaca alguns aspectes. En certa manera, els humans som una raresa, una anomalia. En part és natura perquè està subjecte a les seves lleis físiques, però es ben diferent de la resta d'animals. Com que te consciencia de si mateix, compren les limitacions de la seva existencia, mai no s'allibera d'haver de pensar la seva existencia i contempla la seva pròpia fi: la mort. L'ésser humà és un ésser singular, especial dins del món natural:

• Des del punt de vista genetic, té 23 parelles de cromosomes.
• Des del punt de vista anatomic, té una postura erecta i és bípede.
• Gracies al fet d'estar dret te una peculiar disposició dels organs sensitius.
• L'alliberament de les mans respecte de la locomoció el fa diferent i únic.
• El volum cerebral mitjà d'un humà és d'uns 1.400 cm3 .; el primat amb més volum és el goril·la, amb 600 cm3.

Les persones sentim que vivim en un mon on ens hem d'instal·lar, on els comportaments no vénen fixats per la genetica i, per tant, els hem d'aprendre; vivim en un mon on ens hem de fer un lloc. Les persones no ens adaptem al medi, com els animals, perquè els humans no tenim medi, tenim mon. com afirma Max Scheller en el seu famós assaig "El puesto del hombre en el cosmos". Així com en la majoria dels animals el comportament es transmet a través de la informació genetica, en l'esser humà, la cultura substitueix aquesta funció de la naturalesa. La llibertat, és a dir, la capacitat d'escollir i l'exercici de la voluntat, deriven d'aquesta condicio d'esser obert al mon i menys determinat que la resta d'animals.

Què és l'ésser humà?

QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ? Fer-se la pregunta "què és l'home?" pot resultar estrany i paradoxal, perquè ... com es pot pretendre que no sabem el que som? Llegim el que escrivia Max Scheler el 1928, el mateix any en què moria aquest famós filosof alemany:

"Si hom pregunta a un europeu culte que pensa en sentir la paraula "home", 3segurament començaran a rivalitzar en el seu cap tres cercles d'idees totalment irreconciliables. Primer cercle d'idees, el de l'antiguitat classica: l'home és home perquè posseeix la raó o "logos", on logos significa tant la paraula com la facultat de capturar el que son les coses. El segon cercle és el de la tradició judeo-cristiana: Adam i Eva, la creació, el paradís, la caiguda. El tercer cercle és el de les idees forjades en la ciencia moderna i que han esdevingut tradicionals. L'home seria un producte final i tardà de l'evolució del planeta Terra, un ésser que només es distingiria dels seus precursors en el regne animal pel grau de complicació en què s'hi combinarien energia i facultats. ( ... ) Aquests tres cercles d'idees no tenen unitat entre ells. Posseïm, doncs, una antropologia científica, una antropologia filosófica i una altra de teològica, que no es preocupen l'una de les altres. Però no posseïm una idea unitaria de l'home. D'altra banda, la multitud sempre creixent de ciències especials que s'ocupen de l'home amaguen l'essència d'aquest molt més que la mostren". Max Scheler: El puesto del hombre en el cosmos. Ed. Losada, pp. 23-24 A continuacións farem unas preguntes per tal de veure que hi ha visions contraposades i que no resulta facil donar una explicació clara i concisa de la naturalesa humana.

L'home, un "animal racional"?

a) L'home, un "animal racional"? La majoria de gent defineix l'home com un "animal racional". Així el va definir el pensament grec, que valorà extremadament la raó i considerà l'home sobretot com un ésser contemplatiu i teòric (el treball manual era per als esclaus, és a dir, per als no-lliures, els "menys homes"). Els grecs situaren l'home entre els deus i les feres, i digueren que tenia quelcom d'ambdos: animal sí, però racional. Sembla que la definició es remunta a Plató, qui, en un text que se li atribueix, diu "Home, animal sense ales, amb dos peus, amb les ungles planes, l'únic entre els éssers que és capaç d'adquirir una ciència fonamentada en raonaments". Aristotil ens ho diu amb major claredat:

"S'admet que hi ha tres coses per les quals els homes es fan bons i virtuosos, que són la naturalesa, l'hàbit i la raó. Els altres animals viuen primordialment per acció de la naturalesa, si bé alguns, en un grau molt petit, també són portats pels hàbits. L'home, en canvi, viu també per acció de la raó, ja que és l'únic entre els animals que posseeix raó, de manera que en ell aquestes tres coses han de guardar harmonia recíproca entre elles. Els homes, en efecte, obren sovint de manera contrària als hàbits adquirits i a la seva naturalesa a causa de la seva raó si estan convençuts de què algun altre camí d'acció els és preferible" Aristotil. Política VII, 12, 1332 També és coneguda la frase de Pascal:

"L'home és una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'armi per aixafar-lo: un vapor, una gota d'aigua, basten per a matar-lo. Però, encara que l'univers el matés, l'home seria encara més noble que el qui el mata perquè sap que mor. Tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Afanyem-nos, doncs, a pensar bé". Pascal. Pensaments. 4