L'economia global: organització, activitats i factors de producció

L'economia global

Organització de l'economia global

Entre finals del s.XX i principis del s.XXI la globalització ha estat un procés de creixement de les comunicacions i la interdependencia entre diferents països, procés que ha influït en diferents àmbits, sobretot l'economia.

La globalització ha afavorit la deslocalització industrial, la mobilitat geografica i la lliure circulació de capitals i ha comportat la uniformitat de formes de consum i el mestissatge cultural.

Les noves tecnologies de la comunicació ha generat grans canvis economics, ha impulsat una globalització comercial que dia rere dia guanya terreny al comerç tradicional.

Què és l'activitat economica?

L'objectiu de l'economia es satisfer les necessitats materials dels éssers humans, que es concreten en el consum de bens i serveis, als quals s'accedeix mitjançant el pagament.

BÉNS Ens referim a productes tangibles, mercaderies que es poden tocar

SERVEIS Ens referim a béns immaterials, com per exemple el transport, el comerç, la sanitat ...

Parts implicades en l'activitat economica

• Productors: persones que intervenen en la creació de béns i serveis per obtenir-ne benefici. El conjunt de béns i serveis que es posen a la venda rep el nom d'oferta.
• Consumidors: persones que accedeixen aquests béns i serveis amb el pagament d'una quantitat de diners. El nombre de productes que els consumidors volen adquirir rep el nom de demanda.

L'activitat economica es du a terme en tres fases:

1. La producció de béns (recursos naturals, la tecnologia i el treball humà).
2. La distribució, consisteix en fer arribar els béns de producció als consumidors.
3. El consum, comporta l'intercanvi dels bens mitjançant un pagament monetari.

Que consumim les persones? Existeixen diferents tipus de necessitats.

• Necessitats primàries: béns o serveis necessaris per la nostra supervivencia com aigua, aliments, roba ...
• Necessitats secundàries: aquelles que sense ser imprescindibles per sobreviure, contribueixen al nostre benestar.

Sectors economics

Quants sectors economics existeixen?

SECTOR PRIMARI Inclou aquelles activitats eco- nòmiques que extreuen o recol·lecten matèries primeres del medi natural i que són con- sumides directament per les persones o passen a ser utilit- zades per l'activitat industrial. Les activitats que en- globa són: agri- cultura, rama- deria, pesca i explotació forestal (sil- vicultura).

SECTOR SECUNDARI S'encarrega de transfor- mar les matèri- es primeres en béns ela- borats. És a dir, comprèn els processos industrials que actuen sobre els re- cursos aportats pel sector primari. Inclou totes aquelles activi- tats relacionades amb la mineria, l'energia, la cons- trucció i la indústria.

SECTOR TERCIARI No du a terme cap activitat productiva o transformadora, sinó que proporciona serveis a les persones amb la finalitat de satisfer-ne les necessitats. D'aquí ve que també se'l de- nomini sector serveis. Alguns d'aquests serveis són: ensenyament, transport, sanitat, comerç, turisme, oci, cultura ...

Els factors de producció

• El treball: el temps que gasten les persones en el procés de producció. Depen la dedicació, els coneixements, els mitjans que es posen a la seva disposició i l'experiencia. Forma del procés productiu.
• Els recursos naturals: són els elements de la natura que s'extreuen del medi físic. Poden ser matèries primeres (es fan servir per elaborar altres béns) o fonts d'energia (generen la força necessaria per moure la maquinària de les fabriques i els transports utilitzats en el procés de distribució.
• El capital: Hi ha dos tipus, el capital físic (béns duradors necessaris per a l'activitat economica com instal·lacions, maquinaria ... ) i el capital financer (diners).
• La tecnologia i el coneixement (I+D): Avenços científics i tecnologics que aporten eficacia i eficiencia al proces productiu.

Els agents economics

Aquests intervenen prenent decisions que tenen conseqüències importants en el sistema productiu

• Les persones: Treballen a canvi d'un salari per les empreses o en el cas dels funcionaris publics per l'Estat. El salari es destina a pagar bens i serveis però també a pagar impostos, estalviar o fer inversions.
• Les empreses: Duen a terme la producció i distribució de bens i donen feina a les persones. Obtenen un benefici economic.
• L'Estat: El conjunt d'activitats economiques que realitza l'Estat s'anomena sector public i es finança amb impostos. Mantenen les administracions publiques, la construcció i conservació de les infraestructures dels serveis publics (transports, sanitat, educació ... ). No busca el benefici economic, busca el benefici social.

Elements que intervenen en l'activitat economica

paguen impostos paguen impostos CONSUMIDORS famílies ESTAT PRODUCTORS empreses reben serveis publics reben serveis publics paguen compren compra paga proporcionen obtenen beneficis MERCAT béns de consum i serveis

Els sistemes economics

Adam Smith 1723 - 1790

Els sistema capitalista

Els sistemes economics son la manera que tenen les societats d'organitzar l'economia, un conjunt de normes i costums que regeixen la producció i els intercanvis dels bens i serveis.

El que avui predomina es el capitalisme (o economia de mercat).

S'implanta i expandeix a partir de la revolució industrial del s.XVIII.

Característicaes:

• El mercat es regula amb la llei de l'oferta i la demanda
• La lliure iniciativa per crear empreses
• La propietat privada dels mitjans de producció com element necessari pel bon funcionament de l'economia.
• La defensa de la lliure actuació dels agents economics i les relacions que estableixen. les empreses busquen el màxim benefici i les famílies satisfer les necessitats. L'Estat ha de procurar el benestar social però abstenir-se en els assumptes economics
• Lliure competencia entre empreses.
• Les crisis de sobreproducció (caracter cíclic)

Economia planificada d'Estat

Karl Marx 1818 - 1883

Aquest sistema es va aplicar al llarg del s. XX als països comunistes que van adoptar el model de l'URSS (Hongria, Polonia, la República democratica Alemanya, Txecoslovàquia, Xina, Cuba ... ).

Parteix de la teoria marxista (explicació socioeconómica de la realitat i la historia) que considera les relacions de classe i el conflicte social com el motor de la Historia sota una visió materialista i dialectica.

L'Estat té un predomini total sobre els altres agents economics i és el principal propietari dels mitjans de producció.

El govern determina els béns que s'han de produir, en quines quantitats, el seu preu de venda i els salaris.

Aquest model economic practicament va desapareixer amb l'enfonsament del bloc comunista a finals del s. XX. Només es manté a Cuba, Corea del Nord o Xina on ha evolucionat cap a una economia mixta.

Frederich Engels 1820- 1895

Les economies mixtes

A finals del s. XX, és el sistema economic amb tendencia predominant a gairebé tots els països, tot i que varia el protagonisme atorgat a la intervenció de l'Estat en l'economia.

Es regeix pels principis basics del capitalisme i son dos agents privats (families i empreses) les que prenen la majoria de decisions. Però l'Estat interve en l'economia per regular el funcionament del mercat quan s'esdeve una crisi i per corregir les desigualtat socials (impostos i subvencions).

Als països occidentals aquest sistema s'associa a l'estat del benestar on l'Estat promou un repartiment més equitatiu de la riquesa amb un sistema fiscal progressiu (paga més qui més té) i així es financen els sistemes d'assistència i protecció social.

El sistema d'impostos a l'Estat espanyol

IMPOSTOS DIRECTES IMPOSTOS INDIRECTES per nivell d'ingressos per consum paguen paguen treballadors pel seu salari empresaris per beneficis els ciutadans en consumir mitjançant: · IVA · impostos especials (alcohol, tabac, gasolina ... ) TRESOR PUBLIC HISENDA paguen administració: · central · autonòmica · ajuntaments inversions públiques: redistribució solidària: · pensions · infraestructures de transport · educació i sanitat · ajudes socials · subvencions

Globalització

L'expansió de l'economia capitalista de mercat com a sistema economic dominant al món està estretament relacionada amb la globalització

És un procés de caracter universal caracteritzat per la interconnexió economica entre els països i per una major rapidesa en els intercanvis comercials i en la presa de decisions empresarials. Es desenvolupa des de finals del s. XX i ha transformat l'economia, els territoris i les societats.

Hi ha tres dimensions:

1. Globalització economica (mercat mundial, importancia de les grans multinacionals).
2. Globalització política: Integració de les polítiques nacionals en una única política internacional per fomentar i estendre les seves decisions per tot el planeta.
3. Globalització cultural: difusió mundial de les tendències occidentals pel que fa a la moda, la música, els esports, la forma de pensar ...

Les caracteristiques de la globalització economica. Pols i fluxos de la globalització

La interdependència crei- xent entre les economies dels països, que es mani- festa sobretot amb el co- merç internacional i tam- bé amb les inversions de capital procedents de l'es- tranger. L'augment dels fluxos migratoris internacionals, a conseqüència de la mundialització dels transports i les telecomuni- cacions. Actual- ment, impliquen més del 3,6% de la població mun- dial i la majoria són per causes econòmiques. L'enfortiment de les empre- ses multinacionals que ope- ren a diversos països, tant per produir com per posar a la venda els seus béns i serveis. AMERICA DEL NORD JAPÓ I COREA DEL SUD RÚSSIA EUROPA OCCIDENTAL SUD-EST ASIÀTIC PROXIM ORIENT AMÈRICA LLATINA ÀFRICA BRASIL PRINCIPALS FLUXOS DE LA GLOBALITZACIÓ financers SUD-ÀFRICA mercaderies o productes bruts PRINCIPALS POLS DE LA GLOBALITZACIÓ països industrials del nord països emergents del sud pols emissors de fluxos migratoris migratoris límit N/S països del nord països del sud La internacionalitza- ció dels mercats fi- nancers, és a dir, que el capital i els diners puguin circular de manera ràpida i sen- zilla entre diferents països, cosa que faci- lita que les empreses facin intercanvis co- mercials i inversions.