Unitat 11: La civilització romana i les seves etapes històriques

Què anem a aprendre?

• Aquesta unitat és sobre l'Imperi romà, que va ser el primer gran imperi europeu.
• Actualment podem veure encara construccions romanes en peu, com aqueductes, ponts, banys publics o amfiteatres.
• Anem a conèixer com ens ha influenciat el poble romà en el nostre dia a dia, ja que:
  • Moltes llengües europees estan basades en el llatí.
  • Els romans admiraven la cultura grega, per la qual cosa van difondre la cultura grega arreu del Mediterrani.
  • Les nostres lleis estan basades en lleis romanes.
  • El cristianisme va aparèixer durant l'Imperi romà.

Índex

1. Els origens de la civilització romana
2. Les etapes de la historia de Roma
   1. Monarquia
   2. República
   3. Imperi
3. Societat i economia romana
   1. Com era la societat romana?
   2. Les activitats econòmiques
   3. La vida quotidiana a l'antiga Roma
4. La passió per l'urbanisme
   1. Una arquitectura pràctica i monumental
   2. Edificis publics principals
   3. Altres obres publiques
   4. Com eren les ciutats romanes?
5. Escultura, pintura i mosaics romans
6. Les creences a l'antiga Roma
   1. El politeisme romà
   2. El culte domestic
   3. El naixement del cristianisme

Els orígens de la civilització romana

• SEGONS LA LLEGENDA DE RÒMUL I REM:
  • Els bessons Ròmul i Rem van ser abandonats en una cistella al riu Tíber. Una lloba va trobar els bebès i els va alletar. Més tard un pastor i la seua dona van adoptar els xiquets.
  • Quan els xiquets van créixer, van decidir construir una ciutat a la vora del riu Tíber.
  • Però, un dia, els germans van discutir i Ròmul va acabar matant Rem. Ròmul va anomenar la ciutat Roma, en honor al seu germà.

La ciutat de Roma

• El que sabem és que la ciutat de Roma, a la península Itàlica, va ser el bressol de l'antiga civilització romana:
  • En el I mil ·lenni aC, vivien a la península Italica diversos pobles, com els etruscos (al nord), els llatins (al centre) i els grecs (que havien fundat colonies al sud).
  • En el segle VIII aC, el poble llatí va construir alguns poblats a la vora del riu Tíber. I de la unió d'aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma.

Tiber mar Adriàtic riu · Roma mar Tirré mar Mediterrani Poble Ilatí Poble etrusc Territoris grecs mar Jònic Altres pobles 1. LA PENÍNSULA ITÀLICA EN EL SEGLE VIII AC

Expansió de Roma

• A partir del segle VI aC, Roma anirà conquistant altres territoris fins crear un gran imperi al voltant del mar Mediterrani. Per això, el van anomenar Mare Nostrum, que significa "el nostre mar".
• Cal tenir en compte que civilitzacions antigues properes a l'Imperi romà, com Egipte, Grècia i Mesopotamia es van convertir en les seves provincies.
• El poble romà es va establir preferentment en llocs on el clima era temperat i paregut al de Roma, perquè podien cultivar blat, vinyes i oliveres, tres productes que eren la base de la seua economia.
• A les fronteres van establir posts militars i van construir muralles per evitar l'entrada dels pobles que habitaven en aquells territoris, als quals Roma va anomenar barbars, que significava "estrangers".

mar del Nord Rin riu Danubi OCEÀ ATLANTIC mar Negre mar Tirré riu Tigris mar Mediterrani riu Eutrates DESERT DEL SAHARA riu Nil DESERT D'ARÀBIA mar Roig Limes (frontera fortificada) en el segle Il dC FONT: GEORGES DOBY, Atlas histórico mundial. 3. EL MÓN ROMÀ mar Adriàtic

Activitats

• Activitat 1. Pensa i raona per què el poble romà anomenava el mar Mediterrani Mare Nostrum.

Les etapes de la historia de Roma

• Roma va desenvolupar una civilització que es va estendre des del segle VIII aC fins al segle V dC.
• En la seua historia es diferencien tres etapes: Monarquia, República i Imperi.

MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI > > 753 aC 509 aC 27 aC 1 dC 476 dC

Monarquia romana

• Des de l'any 753 aC, durant els primers segles de la seua historia, Roma estava governada per un rei elegit pels patricis, que eren els representants de els famílies més importants.
• El rei tenia el poder absolut: governava, dirigia els ritus religiosos, estava al capdavant de l'exèrcit i administrava justícia.
• El Senat assessorava el rei. Era una assemblea constituïda pels senadors, que eren els representants de les famílies més destacades.
• La Monarquia va acabar l'any 509 aC, quan l'últim rei, Tarquini el Superb, va ser destronat per una rebel ·lió.

ROVIN 1 SVBERBVS. 20

República romana

• Després de derrocar la Monarquia, a Roma es va implantar una nova forma de govern, la República.
• Ara el Senat era la institució més important i les seues decisions eren acatades sense discussió.
• Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern: questors, edils, pretors ... Els magistrats suprems eren els dos cònsols, que dirigien el govern i l'exèrcit.

Cónsul. Dirige la armada Pretor. Jefe de la Justicia Edil, Administración municipal Cuestor. Se ocupa de las finanzas Censor. Elabora el censo Magistraturas romanas

Conquestes i organització territorial de la República

• En aquesta etapa, Roma va conquistar molts territoris i va organitzar tot el territori en provincies per a facilitar el govern i l'explotació dels recursos.
• Les províncies pagaven impostos a Roma, la capital. Cada província va quedar baix el control d'un governador.
• Els pobles conquerits van ser sotmesos a l'autoritat romana i els que es van resistir van ser massacrats: els romans van arrasar les ciutats i els seus habitants van ser fets presoners i venuts com a esclaus.
• L'exèrcit s'organitzava en legions formades per soldats anomenats legionaris. Hi havia entre 25 i 30 legions a Roma, amb uns 5.000 homes en cada legió.

9. CENTURIÓ ROMÀ (ESQUERRA) I LEGIONARI (DRETA) Monarquía República Imperi BRITÂNIA riu Rin BÉLGICA GERMANIA SUPERIOR riu Danubi LUGDUNENSE RĒTIA GAL-LIA OCEA ATLANTIC PANNÓNIA AQUITANIA NARBONENSE DALMÁCIA MÈSIA mar Negre TARRACONENSE Córsega . TRÀCIA ITALIA Bizanci HISPANIA Sardenya D LUSITANIA mar Tirré CAPADÓCIA c BĖTICA ACAIA. LÍCIA CILICIA NUMÍDIA Creta ASSÍRIA mar Mediterrani Xipre SÍRIA E O A. Casc amb plomall D. Espasa G. Casc sense plomall DESERT DEL SAHARA riu Nil mar Roig FONT: GEORGES DUBY, Atlas histórico B. Daga E. Gamberes o canelleres H. Cuirassa (a C. Vara F. Llança I. Escut B D Roma MACEDÓNIA BITÍNIA I PONT GALÀCIA ARMENIA illes Balears ÀSIA LICAÓNIA Sicilia Cartago MESOPOTÂMIA JUDEA CIRENAICA ARABIA EGIPTE DESERT D'ARABIA ÀFRICA PROCONSULAR 10. L'EXPANSIÓ DE L'IMPERI ROMÀ F G GERMANIA INFERIOR DACIA Província romana A H NÓRIC DÁCIA riu Tiber MAURITANIA mar del Nord .... Limes (frontera fortificada en el segle Il dC)

Activitats sobre províncies romanes

• Activitat 2. Observa el mapa anterior i enumera algunes provincies romanes. On es localitzaven? Els seus noms tenen algun significat per a tu hui dia?

El final de la República

• Les conquestes van proporcionar terres, impostos, etc., però aquestes riqueses van quedar en mans d'uns pocs i van ampliar les desigualtats.
• La situació dels camperols va empitjorar, ja que les collites no podien competir amb els productes agraris que arribaven de les terres ocupades, que eren més barats.
• Les conquestes van proporcionar molta mà d'obra esclava, per això la població romana lliure no trobava faena.
• D'altra banda, el Senat no controlava bé als governadors provincials i es va estendre la corrupció, que va provocar el descontent de la població.

Crisi i guerres civils

• En el segle I aC va començar un període d'enfrontaments interns perquè alguns militars i homes poderosos van intentar prendre el poder i va haver-hi diverses guerres civils.
• Un d'aquests militars va ser Juli Cèsar, que va guanyar als seus adversaris i l'any 45 aC va assumir tots els poders i es va proclamar dictador perpetu. Per això, un grup de partidaris de la República el va assassinar l'any 44 aC.
• Després de la seua mort, s'inicià una nova guerra civil que va guanyar el seu nebot Octavi.

Imperi romà

Pax Romana

• L'any 27 aC, Octavi va arribar al poder i va rebre el títol d'August ("elegit dels déus") i es va convertir en el primer emperador de Roma.
• L'emperador va assumir tots els poders: presidia el Senat, dirigia l'exèrcit i la política, dictava les lleis, decidia els impostos i era la maxima autoritat religiosa.
• El Senat va perdre el seu poder. Es va limitar a confirmar les decisions de l'emperador.
• Seguidament es van crear dinasties, ja que els emperadors exercien el càrrec durant tota la vida i designaven el seu successor.

Pax Romana i romanització

• L'Imperi va ser una etapa de pau i prosperitat economica i cultural coneguda com PAX ROMANA.
• En els segles I-II dC, l'Imperi va arribar a la màxima extensió i es va intensificar la romanització, és a dir, l'assimilació de la cultura i les formes de vida romanes per part d'altres pobles.
• Roma va fundar ciutats, va construir calçades per a comunicar-les, va estendre l'ús de la seua llengua (el llatí) i va aplicar a tot l'Imperi les mateixes lleis (el dret romà).

El final de l'Imperi romà

• A partir del segle III dC, una sèrie de problemes van començar a debilitar les bases de l'Imperi romà.
• Inestabilitat política provocada perquè l'exercit, que tenia molt poder perquè era fonamental per a defensar un imperi tan extens, va començar a imposar i enderrocar emperadors al seu caprici.
• Pressió a les fronteres per part dels pobles germànics (pel nord) i dels perses (per l'est).
• Que els pobles germanics traspassaren les fronteres va causar inseguretat, el comerç va disminuir i la població va abandonar les ciutats i es va traslladar a viure al camp.

Huns Ostrogoths Visigoths ROME Western Roman Empire CONSTANTINOPLE Vandals 1. Huns invade from the east Eastern Roman Empire 2. Germanic tribes are forced west and south, into the Western Roman Empire phillipmartin.info MARTIN