Ut 4: Pla General de Comptabilitat per a la Universitat

El Pla General Comptable: Concepte

UT 4: PLA GENERAL DE COMPTABILITAT

Concepte del Pla General de Comptabilitat

El Pla general de comptabilitat son les regles del joc de la comptabilitat, on s'expliquen i es donen les normes per portar la comptabilitat, de manera que tothom faci servir els mateixos criteris, principis i normes. Aquestes han de ser homogènes per poder-les contrastar, facilitar-ne l'analisi i la comprensió. L'objectiu del Pla general de comptabilitat és aconseguir l'harmonització comptable, és a dir, que totes les empreses registrin les seves operacions d'acord amb els mateixos criteris, normes i principis, de manera que la informació que transmetin sigui comprensible per a tots els usuaris de la informació comptable.

La normalització comptable preten l'adopció de metodes i practiques comptables homogenis per les empreses, tant en l'ambit nacional com internacional.

El primer Pla general de comptabilitat es va iniciar amb el Reial decret 530/1973, de 22 de febrer. Posteriorment, es van revisar per incloure-hi noves tendencies més modernes en concepte de normalització comptable i donar lloc al Pla general de comptabilitat del Reial decret 1643/1990, de 20 de desembre. El darrer Pla aprovat ha estat el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, que s'aplica des del primer de gener del 2008.

La comptabilitat, a més d'estar regulada pel PGC, està regulada per altres lleis que regulen el funcionament comptable. El principi de jerarquia normativa estableix l'ordre de no-contradicció entre elles.

El Pla general de comptabilitat (PGC) ha estat elaborat per diferents organismes europeus, entre els quals l'ICAC, Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

El Pla general de comptabilitat regula els criteris que ha de complir la comptabilitat de les empreses d'un país. Però quins criteris se segueixen als altres països? Hi ha cap normativa comuna? Les NIC (normes internacionals de comptabilitat) són una resposta europea a aquestes preguntes.

1La problematica de les diferències comptables entre països, i no només dins l'àmbit europeu, ha anat creixent en parallel a l'incremento de les relacions financeres internacionals. La diferencia de criteris comptables genera greuges comparatius, dificulta la comparació d'empreses de diferents països i augmenta la desconfiança d'inversors i analistes sobre els comptes de les empreses.

L'estrategia seguida per la UE en l'harmonització comptable té el seu origen en les directives comptables. L'objectiu d'aquestes directives era aconseguir la comparabilitat i l'equivalencia en la informació proporcionada per les empreses dels estats membres.

La UE es va adherir a les normes IASB (Accounting Standards Board) , cosa que li va permetre l'aplicació directa de les normes internacionals de comptabilitat abans NIC i en l'actualitat NIIF(normes internacionals d'informació financera).

L'objectiu de les normes NIC/NIIF és:

1. Reflectir l'essència economica de les operacions d'un negoci.
2. Presentar una imatge fidel de la situació financera d'un negoci.
3. Unificar la normativa comptable dels països membres de la Unió Europe

Estructura del Pla General de Comptabilitat

El Pla general de comptabilitat té cinc parts, més una introducció en què s'explica les caracteristiques fonamentals i les principals diferencies amb el Pla anterior (de l'any 1990).

1a part. Marc conceptual de la comptabilitat 2a part. Normes de registre i valoració 3a part. Els comptes anuals 4a part. Quadre de comptes 5a part. Definicions i relacions comptables

Estructura del Pla General Comptable

Marc Conceptual del PGC

Es defineix com a marc una serie de directrius generals on s'enquadra una activitat. Aquest marc no és en si una regla, sino un entorn on encabeixen totes les regles d'una activitat.

2Aquest marc conceptual es divideix en 7 parts:

Els Comptes Anuals

A. Els comptes anuals Els comptes anuals son els documents que mostren les dades finals del proces comptable de l'exercici i que estan a l'abast de l'usuari interessat. S'han de redactar amb claredat, de manera que la informació subministrada sigui comprensible i útil als usuaris a l'hora de prendre les seves decisions economiques. També han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

En els casos de conflicte entre principis comptables obligatoris haurà de prevaler aquell que garanteixi millor que els comptes anuals expressin la imatge Fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Els comptes anuals han de tenir utilitat en la presa de decisions als seus usuaris i mostraran la realitat economica de les operacions per sobre de la seva forma jurídica. Aquests comptes són:

• Balanç de situació.
• Compte de perdues i guanys.
• Estat de canvis en el patrimoni net.
• Estat de fluxos d'efectiu.
• Memòria.

Requeriments de la Informació en els Comptes

B. Requeriments de la informació a incloure en els comptes La informació que s'ha d'incloure en els comptes ha de ser:

• Rellevant: útil a l'hora de prendre decisions.
• Fiable: la informació ha d'estar lliure d'errors materials, amb intenció o sense intenció, de tal manera que sigui la millor imatge fidel de l'empresa.
• Integritat: qualitat derivada de la fiabilitat. Ha d'incloure tota la informació necessaria per a la presa de decisions correcta, sense omissions que puguin influir-les.
• Comparabilitat: s'han de poder comparar comptes anuals de la mateixa empresa en el temps i també amb altres empreses.
• Claredat: que sigui facil l'emissió d'un dictamen sobre la situació economica i financera que faciliti la presa de decisions.

Principis Comptables

3C. Els principis comptables L'aplicació d'aquests principis, a més dels requisits i criteris comptables, haurà de reflectir la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa. L'empresa ha de complir obligatoriament els següents principis comptables:

• Principi d'empresa en funcionament. Es considerara, a menys que . esprovi el contrari, que la gestió de l'empresa funcionarà en un futur previsible.

Aquest principi és l'eix central dels principis comptables. Sempre s'ha de pensar que l'empresa es un negoci en marxa i amb futur.

Exemple de principi d'empresa en funcionament Quan es fa l'inventari s'ha de tenir en compte que la valoració dels elements es farà considerant que l'empresa continua la seva activitat, és a dir, no es farà con si l'empresa anés a desaparèixer.

• . Meritacio. Els efectes de les transaccions o fets economics es registraran quan esdevinguin. Aquestes imputen a l'exercici al qual els comptes anuals es refereixen amb els ingressos i les despeses afectats.

Exemple de principi de meritació Els rebuts que es reben a final de l'any 20x0, com els del gas, l'electricitat i d'altres, que s'han de pagar a gener del 20x1, com que el consum s'ha fet l'any 20x0, s'han d'enregistrar l'any que s'han consumit, és a dir, l'any 20xx.

• Uniformitat .. Adoptat un criteri entre les alternatives possibles s'ha de mantenir en el temps i aplicar-se d'una manera uniforme per a transaccions o altres esdeveniments i condicions similars mentre no es modifiquen les condicions que ens va fer elegir el criteri. Si es modifica algun criteri s'ha de fer constar a la memoria.

Exemple de principi d'uniformitat Si una empresa decideix valorar les existències pel mètode del PMP, ha d'utilitzar sempre aquest mètode de valoració. En cas que decidís canviar-lo, ho ha d'anotar a la memoria degudament justificat.

4Prudencia .. S'ha de ser prudent en les estimacions en temps d'incertesa. La comptabilitat no vol ser agosarada sino prudent.

Exemple de principi de prudència Suposant que l'empresa té un edifici valorat en 150.000€ i se'l ven per 200.000€, ha de comptabilitzar el benefici de 50.000€. Només pot comptabilitzar el benefici que s'ha materialitzat.

• . No-compensació .. Llevat que es disposi el contrari, no es podran compensar les partides de l'actiu i del passiu ni les de despeses i ingressos.

Aquest principi serveix per quan un client és a la vegada proveïdor. No és correcte compensar partides.

Exemple de principi de no-compensació Suposant que una empresa compra una furgoneta i ven un edifici, per la compra de la furgoneta té una pèrdua, i per la venda de l'edifici, un benefici. S'ha de comptabilitzar la pèrdua en el compte de despeses i el benefici en el compte d'ingressos, mai no es podrà compensar la pèrdua amb el benefici.

• D'importancia relativa. S'admetrà la no aplicació estricta d'alguns dels principis i criteris comptables quan la importancia relativa en termes quantitatius i qualitatius de la variació que tal fet produis sigui escassament significativa i, en consequência, no alteri la imatge fidel de l'empresa.

Exemple de principi d'importancia relativa Si en una joieria roben quatre rellotges, s'ha de comptabilitzar com a perdua. Ara bé, si es perd un drap del personal de la neteja, és tan poc significatiu que per aquest principi no ha de ser enregistrat.

En el cas que hi hagués algun conflicte entre els principis comptables, haurà de prevaler el que millor condueixi a que els comptes anuals expressin la imatge Fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Elements dels Comptes Anuals

5D. Elements dels comptes anuals El PGC defineix cada un dels elements que formaran part dels comptes anuals. Els elements que es registren al Balanç son:

Actius, Passius i Patrimoni net Els elements que es registren al compte de Perdues i guanys son:

Ingressos i Despeses

Criteris de Registre Comptable dels Comptes Anuals

E. Criteris de registre comptable dels comptes anuals En aquest apartat es mostra en quin moment s'han de reflectir els elements dels comptes anuals en els estats financers. Aquests han de complir dos requisits: complir els criteris de probabilitat i poder ser valorat amb fiabilitat. En concret:

• Actiu: s'han de registrar al balanç quan sigui probable l'obtenció de beneficis o rendiments economics per a l'empresa en el futur.
• Passiu: Quan al seu venciment l'empresa hagi de desprendre'l d'un actiu.
• Ingrés: Quan comporti un increment del patrimoni de l'empresa.
• Despesa: Quan comporti un decrement del patrimoni de l'empresa.

Seguint la mecanica comptable de la partida doble, qualsevol fet comptable afectarà com a mínim dos elements, per la qual cosa qualsevol reconeixement d'un element implicarà un efecte equivalent a un altre o uns altres elements.

Normes de Registre i Valoració

2.2NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ En la segona part del Pla general comptable es desenvolupen les normes de registre i valoració. Aquestes normes de registre i valoració desenvolupen els principis comptables i altres disposicions que hi ha en el marc conceptual.

Comptes Anuals

2.3 COMPTES ANUALS En la tercera part del PGC es desenvolupen les normes d'elaboració i els models dels comptes anuals. D'una banda hi ha les normes de com elaborar els comptes anuals i d'una altra els models a presentar.

Els comptes anuals de les petites i mitjanes empreses inclouen: el Balanç, el compte de perdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memoria. S'elaboren amb una periodicitat de 12 mesos.

6