Secularització i pluralisme en la societat catalana d'avui

Sociologia i Societat Catalana

1r curs de batxillerat Sociologia INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES de Barcelona 4t dossier Secularització i pluralisme en la societat catalana d'avui (lectura) professor: Non Casadevall i Sala1r curs de batxillerat Sociologia INSTITUT SUPERIOR DE CIENCIES RELIGIOSES de Barcelona 4t Dossier Secularització i pluralisme en la societat catalana d'avui Joan Estruch i Gibert Institut d'Estudis Catalans

D'un temps ençà ha esdevingut força habitual referir-se a l'actual societat catalana tot qualificant-la de societat secular, d'una banda, i de societat plural, de l'altra. Fins i tot en el si de l'Església católica, reticent durant molt de temps a acceptar aquesta terminologia si no era carregant-la de connotacions negatives, ambdós adjectius semblen haver adquirit recentment carta de naturalesa. Les resolucions del Concili Provincial Tarraconense celebrat l'any 1995 són encapçalades per un reconeixement obert d'aquesta doble condició de la nostra societat.

I certament, tots dos adjectius escauen perfectament en aquest cas, puix que des d'una perspectiva d'anàlisi sociocultural la modernització ha suposat, a Catalunya, un doble procés de secularització i de pluralització. La qual cosa vol dir que les dues nocions de secularitat i de pluralisme poden ser-nos unes eines força útils per a entendre-la. Sempre, és clar, que es facin servir amb un minim rigor, i no pas com unes meres formules retòriques, i segons com demagògiques i tot. I el perill de la banalitat, de la reducció d'aquests conceptes a un mer tòpic, avui hi és, i molt. Per tres raons diferents: en primer lloc, perquè tant l'un com l'altre són termes polisèmics, és a dir, que poden significar coses diverses i que són, per tant, susceptibles de diverses interpretacions. En segon lloc, perquè en l'àmbit de la sociologia les teories de la secularització i del pluralisme foren elaborades des d'uns contextos culturals diferents del nostre, pensades per a explicar unes situacions que no sempre coincideixen amb la nostra, i importades massa sovint de manera acrítica per tal de ser aplicades mecànicament a una realitat diferent d'aquella per a la qual havien estat concebudes. I en tercer lloc, perquè subjacents a l'ús d'ambdues nocions hi ha algunes ambigüitats més que notables, que fan que en algunes ocasions més que ajudar a entendre la nostra societat ens puguin despistar i desorientar.

La Societat Catalana Secular

Què volem dir exactament, doncs, quan afirmem que la societat catalana és avui una societat secular? Les teories sociologiques sobre la secularització posen l'accent en múltiples dimensions diferents, tres de les quals són aquí particularment pertinents, en la mesura que posen de manifest elements cabdals i certs de la nostra situació actual, ni que totes elles es presentin simultàniament amb alguna de les ambigüitats suara esmentades.

Una societat secular -se'ns dirà d'una banda- és aquella en la qual la religió deixa de jugar un paper clau en l'articulació de les creences, en la defensa dels valors dominants, en la preservació de la cohesió social i en la construcció de la identitat personal dels individus que la integren. És, per tant, una societat -diran alguns- caracteritzada per una crisi de la religió, en el doble sentit que hi ha una crisi de credibilitat de les institucions religioses, i que les persones travessen una crisi que les condueix a l'abandó de les pràctiques i de les expressions de la religiositat. És en definitiva una societat -diran d'altres, més agosarats, o que confonen tal vegada llurs desitjos personals amb la 4t DOSSIER - Secularització i pluralisme en la societat catalana d'avui - 21r curs de batxillerat Sociologia INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES de Barcelona realitat- en la qual la religió no és sinó un vestigi residual del passat, en via de desapariciónadual i progressiva. La societat catalana seria doncs una societat que, com a consequència del procés de secularització, apareixeria avui com una societat "descristianitzada".

Elements Culturals de la Catalunya Actual

Sembla prou clar que molts d'aquests elements s'adiuen, efectivament, amb alguns dels trets culturals bàsics de la Catalunya de l'any dos mil; però no sense introduir-hi, tanmateix, una serie de precisions i de matisacions prou importants.

És cert, en primer lloc, que modernització i secularització hi han estat dos processos ben parallels, i coincidents en el temps. Mes això no ens hauria de fer perdre de vista el carácter no pas general ans, al contrari, més aviat excepcional de la situació europea, i més específicament encara de la situació catalana contemporània. A escala mundial, difícilment es pot parlar avui de l'existència d'una crisi religiosa de dimensions universals. Al contrari: amb l'excepció de la majoria dels països europeus -entre els quals Catalunya ocupa, en aquest sentit, un lloc destacat- als quals caldria afegir algun altre cas escadusser, com és ara el del Quebec o el d'alguna de les societats de l'Extrem Orient, el món de l'any dos mil no ha deixat de ser religiós. Continua essent religiós com sempre, i àdhuc ferotgement religiós en molts casos. L'expansió de tota mena de fonamentalismes en el si de les grans tradicions religioses n'és una prova força indiscutible. Com ho és igualment el fet que una societat com la nord-americana, que no és d'altra banda una societat poc moderna o premoderna, pugui ser qualificada de qualsevol cosa menys de societat poc impregnada de religiositat.

Abandó de Pràctiques Religioses i Enquestes Sociològiques

També és ben cert, en segon lloc, que en el decurs dels darrers decennis l'abandó de les practiques religioses i de moltes expressions de la religiositat ha assolit en la societat catalana unes proporcions molt notables. Però en aquest punt topem amb la primera de les grans ambigüitats, de la qual les "enquestes sociologiques" en són les principals responsables. Allò que sistemàticament hom pregunta en els questionaris d'aquests mal anomenats estudis sociològics és si la gent va o no va a missa, i amb quina freqüència. I de la constatació d'un descens de la pràctica dominical dedueixen, amb una injustificable frivolitat, que la gent és menys religiosa que no pas abans. Quan allò que diuen les dades és estrictament que van menys sovint a missa, i no pas si són molt o poc religiosos. Succeeix, però, que es produeix en aquest punt una curiosa connivència d'interessos no explicitats entre, d'una banda, els autors d'unes enquestes que no saben com posar-se a mesurar i a quantificar la religiositat si no és per la via dels recomptes de la pràctica dominical i, d'altra banda, un cert tipus de buròcrates eclesiàstics en qui aquest mateix desfici per la comptabilitat denota més aviat una voluntat de control.

Hipòtesi Alternativa al Descens de la Pràctica Dominical

De fet hi hauria, però, una hipòtesi alternativa perfectament plausible per a explicar les raons d'aquest descens de la pràctica dominical: l'aparició, comprovada en totes aquestes enquestes, d'un sector considerable de població que es declara catòlic tot i que poc practicant, en comptes de ser interpretat com una fase transitòria en un procés evolutiu que aniria de la religiositat tradicional a l'abandó pur i simple de tota convicció religiosa, podria molt bé significar la progressiva cristal·lització d'un nou model d'adhesió religiosa, d'una modalitat nova de consciência de pertinença i de relació amb la institució eclesiàstica, que revestiria formes diferents de les tradicionals, i que concretament no estaria basada -com abans- en l'adscripció a unes estructures parroquials, ni seria tan tributària dels antics preceptes, ni es deixaria controlar facilment.

Ambigüitat de la Tesi de la Descristianització

I és que, en darrer terme, la tesi de la descristianització de la societat catalana és, ben mirat, d'una extraordinaria ambiguitat. En part perquè, com s'acaba de dir, tan 4t DOSSIER - Secularització i pluralisme en la societat catalana d'avui - 31r curs de batxillerat Sociologia INSTITUT SUPERIOR DE CIENCIES RELIGIOSES de Barcelona sols des d'una concepció molt determinada del cristianisme es pot afirmar, a la nostra societat d'avui, que el fet d'anar poc sovint a missa equival automaticament a desentendre's de la religió. I en part perquè, per poder parlar de descristianització cal que hom es refereixi comparativament, de manera explícita o implícita, a una altra situació histórica en la qual la societat no estava descristianitzada. I bé: en el cas de Catalunya, quin és aquest període històric en el qual es pot parlar d'una societat plenament cristiana o íntegrament cristianitzada? Són potser els anys del franquisme, que hom enyora amb nostalgia? Era la societat catalana dels anys de la República la que no estava descristianitzada? O bé ens hem de remuntar més enllà, i fins on? Al segle XVII? O tal vegada a una mitificada època medieval? Tothom qui llegeixi qualsevol estudi sobre la societat catalana i sobre l'Església catalana durant l'edat mitjana s'adonarà immediatament que aquesta suposada cristianització és, sense cap mena de dubte, una llegenda. I és ben poc raonable haver de recorrer a una llegenda imaginària per tal de trobar la referencia imprescindible que permeti de diagnosticar "científicament" la situació present d'una societat.

Transformació i Renovació del Cristianisme

Finalment, i en relació encara amb aquest tema de la suposada "descristianització" de la societat catalana, fixar-ne l'esdeveniment en el darrer mig segle, que és el dels canvis culturals que hom sol anomenar modernització, suposa ignorar un fet absolutament cabdal: i és que la immensa majoria d'aquells que avui es consideren catòlics per res del món no estarien disposats a retornar a les condicions d'existència del catolicisme de fa mig segle. En d'altres paraules: que si s'ha produït quelcom que pugui ser imprecisament qualificat de descristianització, alhora cal reconèixer que simultàniament a aquest procés se n'ha produït un altre, de transformació i de renovació internes d'aquest mateix cristianisme.

Autonomització de la Societat Civil

Una segona dimensió bàsica del procés de secularització és aquella que hi veu sobretot una creixent autonomització de la societat -és a dir, de la societat "civil"- respecte de la institució religiosa. Especialment en aquells països on històricament hi havia hagut aliances diverses entre el tron i l'altar, entre la creu i l'espasa, entre l'Estat i l'Església, aquesta diferenciació i relativa independització entre l'un i l'altra és un fet indiscutible, que arrenca de lluny i que és característica la modernitat. Ni que en quedin encara residus en forma d'esglésies que són esglésies oficials d'un estat, es pot dir que no hi ha pràcticament estats moderns que siguin estats confessionals.

Secularització i Règim Franquista

Contemplada des d'aquesta perspectiva, la secularització ajuda d'altra banda a prendre consciencia de fins a quin punt un règim com el franquisme fou, historicament, un pur anacronisme en l'Europa de la segona meitat del segle xx. En tots aquells indrets on la secularització entesa en aquest sentit és un fet, els textos constitucionals consagren el principi de l'autonomia recíproca entre les esferes civil i religiosa, rebutgen tota possibilitat de discriminació de les persones per raó de llurs conviccions religioses, i en molts casos fins i tot exclouen que ningú pugui ser obligat a declarar quines són aquestes conviccions.

Privatització de la Religió en Societats Seculars

Aquest darrer punt reflecteix amb prou claredat la que és probablement una de les conseqüències fonamentals de la secularització: el fet que en una societat secular la religió es privatitza, en el sentit que esdevé un afer de la consciència de cadascú i, per tant, qüestió de preferències personals i matèria opinable. Per descomptat que això no vol pas dir que no hi hagi una presència activa dels cristians en la vida pública, de la mateixa manera que tampoc no significa, ni de bon tros, que l'Església no pugui tenir, a través dels seus diversos moviments organitzats, una incidencia notable en els diferents àmbits de la vida social. Però sí que modifica, i d'una manera força radical, el tipus d'inserció de la institució eclesiàstica en la societat global: en una societat 4t DOSSIER - Secularització i pluralisme en la societat catalana d'avui - 4