Document de l'Institut Comte de Rius sobre la teoria del mesclat. El Pdf, de Formació professional en Química, explora els principis i tècniques de mescla, classificant els mescladors segons l'estat dels components i la mecànica, amb un enfocament didàctic i organitzat.
See more8 Pages


Unlock the full PDF for free
Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.
Teoria del mesclat
Institut Comte de Rius 1 CFGS Química IndustrialMP07- Formulació i Preparació de Mescles. UF2- Tècniques de barrejat i preparació de mescles. NF2- Tecniques de preparació de mescles.
L'objectiu fonamental de l'operació de mesclat és aconseguir la maxima interposició entre diversos components i una distribució el més homogenia possible dels mateixos.
Exemples de mescles:
Mescla aleatoria: es aquella en la qual la probabilitat que una partícula d'un determinat component es trobi en una mostra es proporcional al nombre de particules del mateix en la mescla total.
Mescla ordenada: és aquella en la qual els components no son independents uns dels altres. Es donen entre solids altament cohesius en els quals un d'ells actua com a portador de les particules de l'altre sòlid.
La variabilitat es quantifica mitjançant la desviació estandard de mitjana d'un nombre de mostres suficientment alt.
Índex de mesclat: Parametre utilitzat per caracteritzar el grau de mescla assolit, és a dir, el grau d'homogeneïtat.
Desviació estandard:
x= proporció del component analitzat en cada mostra.
o=1 E(x-x)2 i=1 n-1 n
n=nombre de mostres analitzades.
Valors màxims i mínims:
Mescla binaria. Particules esferiques de la mateixa mida.
Desviació maxima: sistema totalment desmesclat.
00 = x(1-x)
Institut Comte de Rius 2 CFGS Química IndustrialMP07- Formulació i Preparació de Mescles. UF2- Tècniques de barrejat i preparació de mescles. NF2- Tecniques de preparació de mescles.
Desviació minima: sistema completament aleatoritzat (mesclat).
x (1-x) N
Índex de mescla:
M1 =0. Om − 2 2 M = 0 2 2 2 − 0 ∞ Logo2 - Logom M3 \ Logo2 - Logo2
Índex de mescla: condicions
Etapes de mesclat:
Mesclat convectiu: en el que un grup de particules d'un component es trasllada en bloc a regions ocupades per un altre.
Mesclat difusional: quan es produeix la transferencia de particules aïllades d'un component a regions ocupades per un altre
Cisalla: aquesta categoria no deixa de ser una variant de la convectiva.
Institut Comte de Rius 3 CFGS Química IndustrialMP07- Formulació i Preparació de Mescles. UF2- Tècniques de barrejat i preparació de mescles. NF2- Tecniques de preparació de mescles.
La mescla de gasos amb gasos es molt senzilla no necessita aparells. La mescla de liquids amb liquids o gasos es un problema mes corrent i està mes estudiat. La mescla de liquids amb solids, pot efectuar-se de la mateixa forma que liquids amb liquids si la quantitat de solid és petita. Si la relació és gran llavors el proces és similar a solids amb solids.
L'operació de mesclat implica una varietat molt gran d'aparells. L'unica mescla en la qual la llista d'aparells és relativament petita és la de liquids amb líquids.
Es pot parlar de dos grans tipus de mescladors:
5 (A) (B) (C) (D)
Institut Comte de Rius 4 CFGS Química IndustrialMP07- Formulació i Preparació de Mescles. UF2- Tècniques de barrejat i preparació de mescles. NF2- Tecniques de preparació de mescles.
Els mescladors mobils operen, sobretot, per difusió. Els troncocònics s'utilitzen per a la producció industrial i els mescladors en V per treballs de petita o mitjana escala.
És costum dividir aquests aparells en a) simples i b) complexos, si incorporen algun agent agitador, com un eix de pales, o similar, per agilitzar el procés.
Dins dels avantatges d'aquests aparells es troba la facilitat per la carrega i descarrega, la facilitat per netejar-los i el minim manteniment.
Els mescladors immobils poden portar el recipient en posició horitzontal o vertical. La majoria disposen de pales internes per agilitzar la mescla.
En el grup dels horitzontals es troben els mescladors de cintes. Porten dues cintes helicoidals que giren sobre el mateix eix a l'interior de la cambra de mesclat. La primera es mou a poc a poc en un sentit i l'altra gira rapidament en direcció contraria. S'obté així una mescla convectiva.
Un altre tipus de mescladors horitzontals porten un agitador d'aspa en forma de Z i produeixen, a més, un efecte de pastat. Hi ha models amb dues Z.
Ejes de rotación Barras de agitación
Institut Comte de Rius 5 CFGS Química IndustrialMP07- Formulació i Preparació de Mescles. UF2- Tècniques de barrejat i preparació de mescles. NF2- Tecniques de preparació de mescles.
El mesclador estatic amb contenidor troncoconic, orbital i amb cargol intern, es molt utilitzat. Disposa d'un recipient cònic de mesclat, en el qual s'introdueix un cargol sense fi, que fa un moviment planetari. Els components es mesclen per difusió i convecció.
Cubeta + Motor Pala de mezclado Recorrido rotatorio del borde de la pala Tornillo giratorio Recorrido rotatorio del eje de la pala Cuerpo del mezclador Figura 13.11 Mezclador planetario visto desde arriba, mostrando el recorrido de la pala.
Existeixen mescladors estatics molt senzills amb parets incompletes que actuen com a deflectors. El mecanisme de la mescla és convectiu i s'utilitza per materials que poden segregar-se amb facilitat.
L'equip per aquesta operació està normalitzat i compren agitadors amb pales de tipus helix marina i de turbina. El agitadors amb pales planes s'utilitzen molt poc, únicament per treballs petits. Els agitadors de tipus helix marina son els més importants.
L'agitador vertical (o talla-corrents) central no es considera adequat perquè tendeix a produir un moviment de rotació pura i remolins per sota de l'agitador, els quals poden originar una entrada d'aire en l'agitador. Una millor solució és instal·lar agitadors al voltant del dipòsit. Quan es mesclen liquids, aquests agitadors van directament units a la parets del dipòsit; però si hi ha solids en suspensió es deixa una petita ranura entre el paret i el talla-corrents.
També és molt utilitzat la instal·lació de l'agitador excentric , be vertical o inclinat. Tant l'angle que forma amb la vertical com la distancia al centre son critics.
Aquesta operació es porta a terme usualment injectant gas per sota d'un agitador de turbina. Introduir el gas per sota d'un agitador d'hèlix no és útil, ja que el flux que surt d'ell és axial i descendent.
Institut Comte de Rius 6 1 CFGS Química IndustrialMP07- Formulació i Preparació de Mescles. UF2- Tècniques de barrejat i preparació de mescles. NF2- Tecniques de preparació de mescles.
Per masses molt espesses és molt corrent utilitzar una pastera. Consisteix en una recipient obert, amb el fons semicilíndric, dintre de la qual giren dos braços o dos ganivets en forma de Z. Els ganivets estan col·locats i conformats de manera que el material que gira cap a dalt per un dels ganivets és immediatament girat cap a baix per l'altre.
Aquestes màquines es fabriquen en grans dimensions i poden projectar-se per consumir grans potències. Poden portar una camisa per escalfar o refredar i poden anar també tancades per retenir dissolvents volatils. Sempre treballen en carregues i per això van muntades de forma que puguin buidar-se per mitja de gats actuats mecanicament.
Una modificació d'aquesta maquina es el mesclador Banbury, actualment utilitzat per mesclar i tallar cautxú. És una máquina excessivament pesada, amb dos ganivets o paletes que giren cadascuna en l'interior d'un envoltori cilíndric. La paleta (perpendicular a l'eix) té forma de pera. Degut al gran consum de potencia d'aquesta maquina, les parets dels envoltoris cilíndrics van refredant-se per ruixadors d'aigua.
S'introdueixen els materials mitjançant una bomba i la mescla es produeix per interferencia dels seus fluxos o corrents. Només s'utilitza en sistemes continus o circulant per a la barreja de liquids o fluids miscibles.
Consisteixen en una o diverses paletes horitzontals o inclinades unides a un eix horitzontal, vertical o inclinat que gira axialment dintre d'un recipient. D'aquests manera el mesclat es empes o arrossegat al voltant del recipient seguint una trajectòria circular.
Institut Comte de Rius 7 CFGS Química Industrial