La fragmentació del món antic: Imperi Bizantí, Carolingi i l'Islam

La fragmentació del món antic

Dossier de continguts Ciències Socials - ESO2

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

1La fragmentació del món antic Quines civilitzacions van apareixer a les terres de l'Imperi roma a partir del segle V? Al començament de l'edat mitjana, tres grans civilitzacions es van repartir les terres de l'Imperi romà.

La part oriental de l'Imperi, que anomenem Bizanci, va aconseguir sobreviure; després de la caiguda de Roma, les insígnies imperials es van enviar a Constantinoble en un acte simbòlic.

A la zona occidental s'hi van establir nombrosos regnes germànics, que van acabar adoptant la tradició romana i la religió cristiana i van originar l'Europa feudal.

Finalment, l'islam, una nova religió apareguda a Aràbia al segle VII, es va estendre per tota la franja costanera del sud del Mediterrani, la península Ibérica i l'Orient Mitjà.

OCÉANO ATLANTICO BRITANOS ANGLO- SAJONES Cambrai PUEBLOS GERMANOS Rávena ESLAVOS REINO FRANCO Mar Negro REINO Toledo Constantinopla . Roma VISIGODO BIZANTINO Mar Mediterráneo Trípoli Alejandría Europa a mediados del siglo VII C I.C.L. expansión del Islam

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

2 LOMBARDO REINO IMPERIO1. Què se'n va fer, de l'antic Imperi romà? Les invasions germaniques del segle V va posar fi a l'afeblit Imperi romà, ja partit en dos (Orient i Occident) des de l'any 395. El trencament va tenir tanta importancia que els historiadors marquen la caiguda de Roma (476) com la fi de l'Antiguitat i el començament de l'edat mitjana.

A més a més, l'aparició al segle VII d'una nova civilització, la islàmica, va fragmentar definitivament la unitat cultural, econòmica i política de l'època romana. A partir d'aleshores, tres grans civilitzacions es van repartir l'espai territorial de l'Imperi romà.

LA FI DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT: ELS REGNES GERMANICS

Al començament del segle V, els huns, un poble barbar que arribava d'Àsia dirigit per Àtila, va envair i va arrasar els territoris de l'est d'Europa.

Fugint dels huns, els pobles germànics van irrompre en passa a l'Imperi romà d'Occident i van acabar conquerint-ne el territori i dominant-lo.

Des de final del segle V es van formar diversos regnes germànics, independents i rivals entre si.

• Els ostrogots, que van ocupar Itàlia i Dalmàcia.
• Els visigots, que es van estendre pel sud de la Gàl·lia i, posteriorment per Hispània.
• Els francs, establerts a la Gàl·lia, que es van anar expandint pel territori d'altres regnes.
• Els burgundis, que van ocupar l'est de la Gàl·lia.
• Els alamans, que es van establir al voltant del Rin.
• Els anglosaxons, els quals es van expandir per Britània.

OCEÀ ATLANTIC ANGLES SAXONS FRANCS ALTRES POBLES GERMANICS ALAMANS Danubi SUEUS OSTROGOTS ·Ravenna VISIGOTS Córsega Roma illes Balears Constantinoble IMPERI ROMA Mar D'ORIENT VANDALS Sicilia Mediterrani Creta" Xipre Alexandria > expansió dels francs Nit Nil O LCL. ELS POBLES GERMANICS Els pobles germànics tenien uns costums i unes formes de vida molt diferents de les dels romans. No tenien escriptura, ni lleis ni una estructura d'Estat. Treballaven la terra i criaven bestiar.

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

3 BURGUNDIŞ Mar Negre Sardenya EufratesEstaven organitzats en clans familiars i els cabdills triaven un cap militar, que també feia de rei. Primerament, aquest càrrec era electiu, però amb el pas del temps es va convertir en hereditari.

En ocupar les terres de l'Imperi, els pobles germànics van imposar el seu poder militar i alguns dels seus costums, però també van adoptar part de la cultura romana.

Els reis es van envoltar de consellers romans, van conservar la moneda imperial i van respectar els privilegis dels grans propietaris. A més a més, el llatí va continuar sent la llengua oficial i el cristianisme es va acabar imposant.

LA PERSISTENCIA DE L'IMPERI D'ORIENT

Mentre Occident sucumbia a mans dels germànics i es convertia en una economia agraria i de subsistência, l'Imperi romà d'Orient va aconseguir mantenir la riquesa i va poder aturar les invasions.

A partir del segle VI, l'Imperi romà d'Orient, que es va anomenar Bizanci (nom grec de la capital, Constantinoble), es va anar hel·lenitzant: va adoptar el grec com a llengua i va introduir formes polítiques i culturals més orientals i allunyades de la cultura romana antiga.

LA IRRUPCIÓ DE L'ISLAM

A partir del segle VII, a més, als territoris abans dominats per Roma hi va irrompre una nova religió assignada a Aràbia, l'islam.

Es tractava d'una religió monoteista -com el cristianisme o el judaisme- que cridava els fidels a la guerra santa per expandir la nova fe.

Mitjançant conquestes militars, en molt pocs anys l'islam es va estendre i va ocupar una part de les terres del que havia estat l'Imperi romà.

OCEÀ ATLANTIC REGNE FRANC TURCS Sirdaria Talas (751) Poitiers xd (732) REGNE LLOMBARD Mar Negre Constantinoble (718) Mar Caspi AL-ANDALUS IMPERI BIZANTÍ Fotret Kairouan · M Me Xipre (654) Bagdad PERSIA Fes errani Damasc . Jerusalem snpu el Caire DO EGIPTE Golf Persic Nil l'islam a la mort de Mahoma (632) - expansió musulmana . la Meca conquestes dels primers califes (632-661) > expansió turca REGNE DE NUBIA ARÀBIA OCEA conquestes dels omeies (661-750) fre de l'expansió musulmana ÍNDIC capital omeia conquestes dels abbassides capital abbassida C .C.L Tigris de Gibraltar · Palerm (831) · Cordova Mar Eufrates di Mar Medina ROIg

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

4 Mar d'Aral2. Un regne germanic: els visigots a Hispania L'any 409 van entrar a la península Ibérica una sèrie de pobles germànics: sueus, vàndals i alans. Els visigots van arribar-hi com a aliats de Roma i van expulsar els invasors.

LA FORMACIÓ DEL REGNE VISIGOT A TOLEDO

A partir de l'any 415, els visigots van aconseguir expulsar els vàndals i els alans cap al nord d'Àfrica i van reduir els sueus al territori de l'actual Galícia.

A mitjan segle V es van establir al sud de la Gàl·lia, on van formar el regne de Tolosa.

Els francs, que venien del nord de la Gàl·lia i volien ampliar els dominis, es van enfrontar als visigots, van derrotar-los (batalla de Vouillé, 507) i els van expulsar cap al sud dels Pirineus.

A partir d'aquell moment, els visigots es van expandir per Hispania, hi van organitzar un regne, que va sobreviure durant més de dos-cents anys, i van establir la capital a la ciutat de Toledo (554).

L'ORGANITZACIÓ DEL REGNE

Els visigots, tot i que eren poc nombrosos (uns 150 000, sobre una població d'aproximadament sis milions), van dominar els hispans i se'n van repartir una gran part de les terres.

Juntament amb els grans propietaris hispanoromans, constituïen el grup social aristocràtic i privilegiat.

D'aquesta manera, la monarquia visigoda va aconseguir establir un regne, que es va fonamentar en:

Qui eren els visigots? Els visigots eren un poble germànic pertanyent als gots orientals. Des del segle III que feien incursions a les terres de l'Imperi romà i cap a l'any 300 es van instal-lar a la Dacia com a mercenaris al servei dels romans.

Al final del segle IV, atacats pels huns, es van dirigir cap a la península Itàlica i van arribar a saquejar Roma.

Finalment, van pactar amb els romans que s'establirien a la Gal-lia.

• Una monarquia forta, que en principi era electiva, tot i que sovint es transformava en hereditària. Per governar, el monarca es basava en una sèrie d'institucions de govern, com ara l'Aula Ràgia (òrgan assessor format per nobles i clergues) i els Concilis de Toledo (assemblees de carácter religiós i civil).
• El control de tot el territori peninsular: van expulsar els sueus (585), van conquerir els territoris que els bizantins havien Codex Emilianense, segle X. Representa la ciutat de Toledo amb les seves muralles i merlets i algunes de les esglésises.

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

5ocupat el sud peninsular (572-623) i van aturar els francs del nord.

• La unificaciónurídica i religiosa entre hispanoromans i visigots: el rei Leovigild va derogar la llei que prohibia els matrimonis mixtos.

Recared es va convertir, juntament amb molts nobles visigots, al cristianisme (587), i va aconseguir, d'aquesta manera, la unitat religiosa.

Finalment, Recesvint va aconseguir la unificaciónurídica establint una única legislació per a tot el regne, el Liber Iudicorum (654).

Tot això, al començament del segle VIII, les disputes nobiliàries van afavorir que un exèrcit musulmà, procedent del nord d'Àfrica, envaís la península Ibérica (711) i derrotés l'últim monarca visigot (Roderic).

3. Bizanci, l'Imperi romà d'Orient

Quan l'any 476 l'Imperi romà d'Occident va deixar d'existir, l'herència romana va perdurar a Orient a l'Imperi bizantí.

L'ÈPOCA DE JUSTINIÀ

L'època de més esplendor de Bizanci va coincidir amb el regnat de Justinià (527-565), que es va proposar restaurar l'Imperi romà.

Amb aquest objectiu va conquerir algunes de les províncies occidentals perdudes (la costa dalmata, la península Itàlica, les illes Balears, part del nord d'Àfrica i el sud d'Hispània).

OCEÀ ATLANTIC FRANCS LLOMBARDS Narbona. Ravenna VISIGOTS Marsella Mar Negre Tarragona Roma Constantinoble Cartagena M ASIA MENOR Cartago AFRICA editer ni Alexandria EGIPTE Imperi Bizanti a l'arribada de Justinià territoris conquerits per Mar Roig Justini O LCL L'Imperi bizantí a l'època de Justinià Igualment, l'emperador, seguint la tradició romana, era aclamat pel Senat i pel poble i concentrava en la seva persona el poder polític, militar i religiós. També va recopilar les lleis romanes en dotze llibres que van constituir el Codi de Justinià.

L'Imperi bizantí va gaudir en aquesta etapa d'una gran prosperitat econòmica, principalment gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç Mediterrani.

LA SEGONA EDAT D'OR I EL CISME D'ORIENT

Entre els segles VII i VIII, Bizanci va perdre una gran part de les conquestes de Justinià. L'Imperi es va replegar sobre la zona oriental, es va hel·lenitzar i el grec es va convertir en llengua oficial.

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

6 AVARS BÚLGARS PERSES ARABSAls segles següents (IX-X), una nova dinastia va aconseguir reconquerir part de les terres perdudes anteriorment i va estimular la recuperació de l'economia. Va ser un nou període de prosperitat comegut com la Segona Edat d'Or de Bizanci.

L'emperador (basileus, en grec) tenia un poder absolut i era considerat la màxima autoritat del món romà i també de la cristiandat.

788888 Mosaic de Teodora, l'esposa de Justinià (segle VI). Església de San Vitale a Ravenna.

Les diferències entre l'Església d'Orient i la d'Occident es va fer cada vegada més grans. Les cerimònies religioses eren diferents, els sacerdots es podien casar i el papa de Roma no tenia autoritat sobre l'església bizantina. El 1054 es va produir el Cisme d'Orient, que va dividir la cristiandat entre l'Església católica de Roma i l'Església ortodoxa de Constantinoble.

EL DECLIVI DE BIZANCI

A partir del segle XI, la prosperitat de Bizanci va començar a decaure i l'Imperi es va descompondre lentament com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs a les seves fronteres. La capital, Constantinoble, va ser conquerida l'any 1453 i l'Imperi bizantí va desaparèixer.

Constantinoble, la nova Roma

Reconstruccióntat de Constantinoble tribunal de justicia Santa Sofia forum hipodrom palau imperial senat far port L'any 330, l'emperador Constantí va fundar una nova ciutat, Constantinoble, a l'emplaçament d'una antiga ciutat grega, Bizanci, situada a l'estret de Bòsfor. La va envoltar de muralles i hi van edificar esglésies i palaus.

Amb més de mig milió d'habitants, es va convertir en el principal port comercial del Mediterrani.

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

7