VIDRES
INTRODUCCIÓ
Diferencia entre vidre i cristall
És una qüestió d'ordre.
En el cristall els components, atoms i molecules, estan disposats segons un sistema seguint unes lleis
perfectament establides, la qual cosa dona lloc a formes definides amb eixos i plans de simetria. - a la
natura
En el vidre no estan subjectes a regles, estan disposats de manera aleatoria. - artificial
- Estat cristal·lí
Reticle cristal·lí
Temperatura de fusió fixa
influència de la calor
•
Estat vitri
No presenta una ordenació reticular
Refredament ràpid
Ordenament de curt abast
Rigidesa mecànica
Sense punt de fusió determinat
Viscositat inversament proporcional a temperatura
Reversibilitat rigid-fos
Els cristalls els crea la natura i es poden trobar en diferents formes, com per exemple, el quars.
La majoria dels cristalls es formen a partir de la cristal·lització de gasos a pressió a la paret interior de
cavitats rocoses (geodes).
La geoda no es un mineral, sino un continent de cristalls. Son curioses formacions que es troben a l'interior
de roques de diferent naturalesa (ígnies, metamorfiques i també les sedimentàries).
El nom de cristall de roca s'empra per a designar el quars incolor i transparent.
La composició del cristall de roca és oxid de silici (SiO2), quasi pur, encara que pot contenir traces d'altres
elements, especialment alumini, que generaran centres de color si se sotmet a l'acció de la radioactivitat
natural o artificial.
VIDRE
Es fabrica fonent principalment arena de sílice.
Hi ha, tanmateix, vidres creats per la natura seguint el mateix procediment de fosa: com ara l'obsidiana,
anomenada també vidre volcanic, que es forma per la calor generada a l'interior dels volcans; les
fulgurites, que és el resultat de la caiguda d'un llamp a l'arena, i les tectites, formades per meteorits.
- OBSIDIANA: L'obsidiana, anomenada a vegades cristall volcanic, és un tipus de roca ígnia (roca
volcanica pertanyent al grup dels silicats), amb una composició química de silicats alumínics i un
gran percentatge (70% o superior) d'òxids silícics. La seua composició és semblant al granit i la
riolita.
- FULGURITES: La fulgurita es una roca metamorfica en forma de tub composta per lechatelierita que
es pot trobar en arenes o gres. La seua formació es deu a la caiguda de llamps atmosfèrics.
- TECTITES: Les tectites, mesuren centimetres o millimetres en grandària que, d'acord amb la
majoria dels cientifics, s'han format per l'impacte de grans meteorits a la superficie de la Terra.
VIDRE + CRISTALL
A alguns vidres se'ls afegeixen determinats metalls, com ara el plom, perque les seues propietats quant a
lluentor, sonoritat i pes siguen molt semblants a les dels cristalls.
Aquest es el cas de la vaixella de vidre, encara que es vidre li diem cristall.
I aquesta confusió continua perquè s'admet denominar cristalls aquesta mena de vidres. En concret la
normativa espanyola admet dir cristalls als vidres que incorporen en la seua composició almenys el 24%
d'oxid de plom. Encara que en rigor continuen sent vidres, es denominen cristalls.
DEFINICIÓ DE VIDRE
Producte inorganic amorf constituït predominantment per sílice, fos a altes temperatures i refredat fins a
un estat rigid sense experimentar cristal·lització.
- Un VIDRE presenta una xarxa aleatoria de curt abast, un punt de fusió imprecís i unes caracteristiques
fisicoquímiques variables. Anisotrop (no igual comportament). Reversible.
- Un CRISTALL presenta una xarxa ordenada en una direcció de l'espai, un punt de fusió determinat i unes
características fisicoquímiques constants. Isòtrop. No reversible.
- El vidre comú és un producte inorganic amorf, constituït predominantment per sílice, és dur, fragil,
transparent i impermeable als fluids, d'elevada resistencia química nomes alterable per l'acid fluorhídric i
deformable a alta temperatura.
- Es fabriquen en forns industrials que fonen arena de sílice, carbonat de sodi i pedra calcària a uns 1500
ºC.
EXIGÈNCIES
- Seguretat: Ha de ser resistent als agents atmosfèrics i pot tenir també missions de defensa, protecció,
resistencia al xoc i a impactes eventuals.
- Habitabilitat: Transmissió Iluminosa, regulació de la radiació solar, visibilitat, funció d'intimitat, aïllament
acustic, termic i contra el foc.
- Durabilitat: Haurà de conservar-ne les propietats durant un període fix de vida. Respondrà a les
exigències d'economia i racionalitat de manteniment.
- Estètica: Ha de contribuir a la qualitat arquitectonica i adequació ambiental.
OXID DE SILICI
El dioxid de silici (SiO2) es un material molt fi, abrasiu i lleuger. Com el gel de sílice, és també un dessecant.
S'utilitza en la industria de cosmetics per les seues propietats de difusió de la llum. S'utilitza com a abrasiu
lleuger en productes com és la pasta de dents.
- Els perills:
Als pulmons, l'oxid de silici pot produir silicosi: unes cicatrius als alveols que impedeixen que l'oxigen arribe
a la sang. La silicosi pot dificultar la respiració i, a vegades, fins i tot pot ocasionar la mort.
MATÈRES PRIMERES
Vidre = V (70%) + F (20%) + E (10%) + uns altres
Vitrificants: Són oxids formadors de la xarxa de vidre.
Fundents: Substancia que s'afegeix a una altra per a facilitar la fusio. Oxids modificadors de la xarxa.
Rebaixen la temperatura de fusió. La seua addició esta limitada per l'estabilitat del vidre.
Estabilitzants: Per compensar l'efecte negatiu dels fundents. Corregeixen l'increment de solubilitat que
provoca els elements fundents.
Components secundaris: Fins específics, però no essencials a la formació de la xarxa del vidre.
- Fluorurs: s'utilitzen com a opacificants.
- Aigua: acceleren les reaccions de formació del vidre i millorar-ne l'homogeneïtat.
- Calcina: acceleren les reaccions de formacio del vidre i millorar-ne l'homogeneïtat.
- Colorants: Encarregats d'introduir tons i colors diferents.
La coloració del vidre no respon nomes a criteris estètics. El verd o marro de les botelles de cervesa té per
objecte absorbir la radiació UV que pot alterar-ne el sabor.
Butirat de Polivinil (BPV): és un compost quimic resultat de mesclar alcohol de polivinil amb butiraldehid. El
material resultant és un polímer de gran adherencia i durabilitat, utilitzat principalment en la industria del
vidre.
FABRICACIÓ I CONFORMACIONS
- Preparació de la matèria prima
Netejar impureses
Triturar la mescla
- Fusió (800-1200ºC)
Forns de cresol (cavitat als forns que rep el metall fos)
Forns de brasa (permetran mantenir una gran uniformitat de temperatura a les diferents zones del tanc,
fixar condicions de treball determinades i garantir la rigorosa constancia de viscositat)
- Emmotllament
Bufament - estiratge - premsatge - colada - flotació - laminatge - etc.
- Recuita
Per a garantir la solidesa, es refreda de manera lenta i controlada.
- Control de qualitat
Se sotmet a controls de qualitat manual i per mitjà d'un control automatitzat.
- Paletització i expedició
Es posen en palets i es protegeixen perquè arriben a destinació en les condicions adequades.
COM ES FA EL VIDRE AMB ARENA
En la fabricació del vidre s'empra generalment forns continus, alimentats constantment per un dels
extrems per matèries primeres i que proporciona, per l'altre extrem, vidre pastos i ja afinat (mantingut en
fusió a l'interior del forn a uns 1500 ºC ) i, per tant, sense gasos. El vidre sol ser treballat a temperatures de
vora 800 ℃ amb maquines i instal·lacions de rendiments molt elevats.
FASES
- Reacció dels components i formació del vidre
- Dissolució de l'excedent de sílice sense reaccionar
- Afinament i homogeneïtzació
- Repòs i condicionament termic
- Conformació i modelatge
- Refredament i recuita
PROCÉS D'ELABORACIÓ
- Reacció dels components
La mescla de materies primeres moltes i homogeneïtzada passa als forns de fusió.
Les reaccions entre components de la mescla comencen a produir-se a baixes temperatures, però son molt
lentes fins que no s'aconsegueix la temperatura de formació de la fase líquida.
Durant el proces d'elaboració de temperatura els components de la mescla experimenten transformacions
cristal·lines, evaporació d'aigua combinada i d'humitat, dissociació de carbonats i sulfats, reaccions entre
les diferents espècies químiques, fusió de la mescla i dels productes de reacció i la seua dissolució en la
fosa.
Aquest primer proces dona lloc a la formació d'una fase fosa amb un exces de sílice sense digerir pel vidre.
- Dissolució de l'excedent de sílice sense reaccionar
Digestió pel vidre de l'exces de sílice de la fase fosa.
El temps estimat que tarden els grans d'arena a dissoldre's es directament proporcional al seu radi al
quadrat.
S'acceleraria la dissolució reduint-ne la grandaria com mes millor, però això provocaria un increment
prematur de la viscositat de la fosa sense donar temps perquè s'eliminen els gasos dissolts i oclusos
(bombolles).
A uns 1250 ℃ tota l'arena es dissol en la massa vitria.
La dissolució de la sílice en la fosa forma nombroses bombolles produïdes per l'augment d'acidesa que
experimenta la fosa.
- Afinat i homogeneïtzació
Procés d'homogeneïtzació de la massa vitria fosa i d'eliminació de part dels gasos dissolts i de les
bombolles ocluses.
El vidre ha d'aconseguir un grau d'homogeneïtat física i química com mes perfecte millor.
Procediments químics: Substancia que es descompon termicament
Mitjans mecanics: Injecció gasosa al forn
Mitjans termics: Brusc calfament del vidre
- Repos i condicionament termic
El vidre ha de ser refredat entre 300-350 ℃, fins que aconseguisca uniformement en tota la seua massa la
temperatura adequada al procés de conformació a què se sotmetrà.
En aquesta etapa, la fosa entra en una fase de repòs.
Conclou el proces de fusió del vidre i queda aquest en disposició de ser extret i modelat en la forma
definitiva
- Conformació i modelat
El comportament plasticoviscos que presenten tots els vidres a alta temperatura permet modelar-los al
llarg d'un interval termic per diferents procediments com ara:
Colat
Bufat
Estirat
Laminat
Flotat
Premsat
Mètodes de fabricació del vidre emprat en construcció:
- Fabricació de vidre pla:
Procediment de flotació
Procediment de laminatge
- Fabricació de vidre modelat:
Procediment de modelat (premsatge)
PROCÉS D'ELABORACIÓ: CONFORMACIÓ DEL VIDRE COLAT
Tecnica de conformació i de decoració de vidre que consisteix a colar la pasta de vidre fosa dins d'uns
motles prèviament modelats, tancats o buits.
Aquest vidre s'obte mitjançant l'abocament de la massa vitria sobre una taula metallica calenta i l'acció
d'un corró que dona lloc a la làmina.
En l'actualitat es denomina laminat i es la tecnica que s'empra per a obtenir les grans planxes de vidre
industrial.
És un vidre que es caracteritza per ser de baix cost, és prou demanat i divers. És el més usat entre els
vidriers principiants.
PROCÉS D'ELABORACIÓ: CONFORMACIÓ DEL VIDRE BUFAT
Es denomina vidre bufat la tecnica de fabricació d'objectes de vidre mitjançant la creació de bombolles al
vidre fos. Aquestes bombolles s'obtenen injectant aire dins d'una peça de material a través d'un llarg tub
metàl.lic per mitjà d'una maquina o be de manera artesanal bufant per l'altre extrem. És un sistema
semblant al que s'utilitza per a fer les bombolles de sabo.
PROCÉS D'ELABORACIÓ: CONFORMACIÓ DEL VIDRE ESTIRAT
Vidre transparent amb distorsio visual, fabricat per un procediment mecanic d'estiratge vertical.
Reprodueix l'estructura superficial irregular de les finestres dels edificis dels segles XVIII i XIX. Estiratge a
maquina, que es manté fidel a l'estetica original i a les impressionants caracteristiques de l'època.
PROCÉS D'ELABORACIÓ: CONFORMACIÓ DEL VIDRE LAMINAT
El vidre laminat s'obté per un procés de laminació; això és, que ha sigut passat per dos corrons. És un
procés de deformació en què la grossària del material de treball es redueix mitjançant forces de
compressio exercides per dos corrons oposats.