Model UdG XXI: un nou enfocament educatiu per a la Universitat de Girona

Preàmbul del Model UdG XXI

El Model UdG XXI té com a finalitat definir un model educatiu propi que singularitzi la Universitat de Girona i doni resposta als nous reptes i canvis socials que es preveuen en l'aprenentatge a la nostra societat en les properes decades. La necessitat d'un nou model educatiu ja es recull en el mandat del Pla Estrategic UdG 2030: La suma d'intel·ligències, on es posa de manifest que la UdG ha de cercar una estrategia propia que orienti el model docent així com una part de la recerca i la mateixa estructura universitaria en una direcció consequent amb el nou context. Una de les seves línies estrategiques és la d'oferir un aprenentatge integral i de valor per a l'estudiantat.

El Model UdG XXI es una proposta de gran abast que suposa una transformació important de la universitat i comportarà canvis en la planificació docent i en la planificació académica, i també canvis estructurals. Es tracta d'un projecte estrategic en l'àmbit educatiu que, per tant, requereix d'un procés de disseny ben articulat, amb contribucions d'experts, participatiu i deliberatiu.

El model ha de definir quin tipus d'aprenentatge volem promoure i quines condicions s'han de donar per fer-ho possible, quina tipologia d'estudis volem oferir, identificar els elements constitutius dels plans d'estudis i les metodologies docents més adients, així com el suport necessari per implementar-lo, utilitzar-lo i millorar-lo, en un procés continu de revisió.

Per dur a terme aquest procés no partim de zero. A la fase inicial en què es justificava la necessitat del projecte, recollida en el document "Model UdG XXI" (presentat en el Claustre 1/2023, de 8 de juny ), la seguí una segona en la qual es va encarregar a un grup de treball compost per 7 persones de l'equip de govern identificar, en primer lloc, quins reptes calia afrontar per impulsar el projecte i, en segon lloc, traçar l'estrategia que ens hauria de permetre assolir-lo.

Aquest grup, reunit periodicament fins al febrer del 2022, ha establert tres grans reptes:

• Repte 1, "Nova Societat": fa referencia als canvis socials als quals la universitat en general ha de donar resposta.
• Repte 2, "Nou model educatiu": la definició del model educatiu de la UdG estarà guiat per les respostes que donem al primer repte, però representa en si mateix un repte important sobre el qual cal aprofundir.
• Repte 3, "Governança": un canvi d'aquesta volada requerirà una estructura administrativa i de governança que faci possible portar a la pràctica el model educatiu.

Un cop identificats els reptes, el grup impulsor va passar a treballar en les línies estrategiques Aquestes línies proposen els tipus d'accions que caldrà dur a terme de manera organitzada per 1Model UdG XXI Claustre 2/2023 de 16 de novembre de 2023 donar resposta als reptes identificats i constitueixen una guia per a tot el treball que caldrà fer durant els propers mesos i anys. Es tracta d'un full de ruta que, volgudament, deixa molt de marge d'actuació perquè en el proces posterior es vagin prenent les decisions que convingui.

El 8 de juny del 2023 es va presentar al Claustre de la Universitat de Girona el projecte UdG XXI, es va fer un resum de la feina realitzada fins aquell moment i es van enunciar els passos que s'havien de seguir d'aleshores endavant per a l'elaboració del model. S'inicià un proces participatiu amb la creació de tres grups de treball integrats per representants de tota la comunitat universitaria, un per cada un dels tres reptes identificats pel grup impulsor. En paral·lel, es va crear un quart grup per analitzar la relació amb el territori, promovent la implicació de la societat amb una enquesta a ocupadors, i la participació d'experts. Aquest ha estat un proces que ha implicat la feina de prop d'un centenar de persones, entre PDI, PTGAS i estudiantat.

En aquest document identifiquem quins son els eixos estrategics del model, i dins d'aquests, quines son les línies d'acció a realitzar. Es una proposta resultant de la feina feta fins ara i té l'autoria del grup impulsor. És el resultat de la seva visió després de cosir i descosir el document inicial una i mil vegades, enriquit amb les aportacions dels grups de treball. Es una proposta que estructura, relaciona i prioritza un conjunt determinat d'accions, així com l'estrategia per activar- les com a palanques del canvi. Alhora, és un intent de simplificar l'espectre conceptual de les accions, d'equilibrar-ne el seu pes i el recorregut i, fonamentalment, fer visible la seva potencialitat a l'hora de vincular-se de forma coordinada amb altres accions en l'assoliment d'un objectiu comú.

Hem de dir que aquest document no recull totes les aportacions sorgides en les nombroses reunions de treball. Les accions desestimades ho estan nomes provisionalment.

D'una manera figurada, es tracta, d'una banda, d'identificar l'esquelet i els organs vitals del model i, d'una altra, de trobar-ne l'anima, allò que fa que la proposta de la UdG sigui singular i la faci diferent respecte a altres institucions semblants a la nostra. Trobar l'anima de la Universitat de Girona es la gran aventura que us convidem a iniciar avui. I ho farem entre tots i totes, estudiantat, PDI i PTGAS, per la qual cosa es molt important la participació i implicació de tothom.

2Model UdG XXI Claustre 2/2023 de 16 de novembre de 2023

Eixos estratègics del Model UdG XXI

Definició del mapa competencial de l'estudiantat

S'han de definir les competencies que tot l'estudiantat ha d'assolir al llarg de la seva formació a la Universitat de Girona. Sabem que el nostre estudiantat es divers i no ha tingut les mateixes oportunitats i experiències fins arribar a la universitat. Per això mateix, no estem parlant d'imaginar-nos un estudiant estandard o ideal que assoleixi un conjunt de competencies de forma homogenia. D'una banda, perquè no ho volem però, per sobre de tot, perquè no és possible tal com entenem avui en dia com es construeix el coneixement. Per aquesta raó és molt important que la Universitat pugui garantir l'accès de tot el seu estudiantat a situacions i contextos que li donin l'oportunitat de participar-hi i desenvolupar les competencies que entre tots determinem que són crucials.

La clau està més a garantir oportunitats que no pas a identificar una llista exhaustiva i interminable de competencies. És una obvietat que l'estudiantat ha de sortir de la universitat sabent expressar-se correctament de forma oral i escrita, comprendre el que llegeix, ser competent en una tercera llengua, entendre una analisi descriptiva, etc. Son competencies instrumentals i només faltaria que no les treballessim a l'academia. L'estudiantat les assolirà si ho planifiquem i ho fem be. Nomes hem de tenir present que cadascu de nosaltres som una peça clau del conjunt i no oblidar que un pla d'estudis és més que la suma de totes les seves assignatures.

El pensament critic, la responsabilitat social, la sensibilitat pel medi ambient, el treball en equip, la construcció d'una societat inclusiva, la superació dels limits invisibles que la societat patriarcal imposa son competencies que s'aprenen i es desenvolupen si tenim l'oportunitat de fer-ho de forma acompanyada.

El mon en que vivim augmenta en complexitat, i les competencies de les quals estem parlant nomes es poden desenvolupar de forma personalitzada a partir d'experiències vitals també complexes. Els plans d'acció han d'establir criteris per definir el mapa competencial de la UdG tenint en compte l'especificitat de cada àmbit i la seva revisió periodica.

Aquest eix s'inicia amb les següents línies d'acció:

1. Els centres docents hauran de revisar les competencies instrumentals, les competencies "toves" i les competencies transversals (del segle XXI) per garantir el seu assoliment (prioritats, temporalitat, ... ).
2. La Universitat ha de garantir que l'estudiantat hagi pogut participar com a mínim, abans de la finalització dels seus estudis, en una experiencia d'internacionalització.
3. La Universitat ha de garantir que l'estudiantat hagi pogut participar com a mínim, abans de la finalització dels seus estudis, en una experiencia solidaria que impliqui voluntariat.
4. La Universitat ha de fomentar les practiques externes curriculars (en empreses, fundacions, entitats públiques ... ) a tots els estudis.
5. La Universitat ha d'abordar la questió lingüística mitjançant la definició de polítiques clares sobre quines llengües s'utilitzen en els diferents contextos academics i quins són els nivells de competencia lingüística requerits per a la graduació. Això ha de fer-se tenint en compte la diversitat lingüística i cultural de la Universitat i el seu entorn.

3Model UdG XXI Claustre 2/2023 de 16 de novembre de 2023

Restituir el coneixement i promoure un aprenentatge profund

En els últims anys hem desplaçat el pes del coneixement en l'activitat docent en pro de les anomenades noves metodologies, probablement per una interpretació equivocada del que significa el paper actiu de l'estudiantat en les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

Aprendre és quelcom més que un escenari atractiu o dotat de tecnologia puntera. Aprendre és un acte que requereix esforç i energia, i no ha de ser necessariament agradable o lúdic. Aprendre no és facil, moltes vegades, ni tampoc s'aprèn només el que es facil. Aprendre requereix un temps vital que no es pot escurçar ni estalviar.

Hem de recuperar el paper que juguen els continguts, els sabers, en l'activitat docent i en la nostra activitat vital. És la unitat basica en la qual es fonamenta l'activitat d'ensenyament i aprenentatge, les competencies, les habilitats i els valors. El coneixement és la base de les competències, que són les capacitats que els alumnes necessiten per actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles. Sense coneixements, les competencies esdevenen buides o superficials i no permeten a l'estudiantat comprendre, analitzar, crear o transformar la realitat. I també és un dret de tot l'estudiantat, que ha de tenir accés a una cultura comuna i a uns sabers rellevants per a la seva formació integral i el seu creixement personal.

Cal recuperar el temps que es dedica i que necessita l'aprenentatge. Hem de deixar que passi el temps necessari perque el nostre estudiantat tingui, en temps real i no accelerat, l'oportunitat d'aprendre. Avui sabem que això no ho aconseguim programant activitats concatenades, i entretingudes si pot ser, per tal que no sentin que perden el temps. Aprendre tampoc no consisteix a superar avaluacions constants de continguts ni a saber com accedir a molta informació. Consisteix a triangular aquesta informació, contrastar-la amb els altres, escoltar, reflexionar: nomes així aconseguim transformar-la en coneixement, introduint matisos, valorant diferents perspectives, donant rellevancia al context com a escenari necessari en la nostra interpretació de la realitat.

Aquest eix s'inicia amb les següents línies d'acció:

1. Elaboració del document que estableixi els criteris metodologics i orientacions psicopedagogiques que han de recollir tots els estudis de la Universitat de Girona. El document ha de ser aprovat pel Consell de Govern i ha de ser d'aplicació a tots els nous estudis i, en la primera finestra d'oportunitat que s'obri, a tots els estudis actuals.

4