El mot: estructura i classes, morfologia i formació de paraules en català

Document sobre El Mot: Estructura i Classes. El Pdf, un material d'estudi per a la universitat, explora la morfologia i la formació de paraules en català, incloent derivació i composició, amb exemples detallats i classificacions de categories gramaticals com el substantiu i l'adverbi.

See more

12 Pages

EL MOT: ESTRUCTURA I CLASSES
Morfema: unitat lingüística amb significat que no es pot descompondre en unitats significatives
menors. Segons el tipus d’informació que aporti al mot, pot ser:
- Lèxic: la significació primària i pot aparèixer sol (malalt), o amb altres morfemes (malalt-ia).
- Flexiu o desinències: al final del mot, aporten informació gramatical.
- Paradigma de flexió: conjunt de formes d’un mot que obtenim amb l’addició de morfemes
flexius, el dels verbs rep el nom de conjugació.
- Derivatiu: al costat del lexema per formar els mots derivats. Tres classes:
- Sufixos: darrera del lexema. blanc (adj) Blanc-or (subst)
- Prefixos: davant del lexema. Es classifiquen en: tònics (la major part) i àtons (a-,
bes-, bi-, con-, des-, en-, in-, pre-, re-, sub, trans- i tri-). Alguns com pre- i co-, són
àtons.
- Infixos: entre el lexema i el sufix.
1. S/SS: La majoria dels mots formats per un prefix acabat en vocal i un lexema començat
amb s mantenen una sola s. En canvi, la s es dobla amb els prefixos àtons pre-, re-, i a-,
quan aquest no aporta un sentit de negació.
2. R/RR: No doblen la r els mots formats per un lexema que comença amb r i un prefix
acabat en vocal.
3. N/M: El prefix en- canvia la ena per ema (em-) davant d’un lexema que comenci per m, b, o
p.
4. N/M/L/R: El prefixos in- i con- prenen les formes im-, il-, ir-, i com-, col-, cor-, quan
s’uneixen a un lexema que comença amb les consonants m, p, b, l, o r.
2. LA FORMACIÓ DE MOTS
Mot: consta d’un o més morfemes i que realitza una funció dins d’un sintagma.
2.1 La derivació
Arma: armadura i armament.
2.2 La composició
Mot compost: format per la unió de dues o més paraules (o lexemes), de vegades és molt proper al
del conjunt dels seus components (portadocuments) i d’altres n'està força allunyat (trencaclosques.
gratacel). Quan s’escriuen separats, és el cas de les locucions, (blat de moro, cap d’any, pa de
pessic). Hi ha de dos tipus:
- Juxtaposats: sense alterar cap llei gramatical (mal de cap, escura-xemeneies).
- El.líptics: amb l’alteració de les lleis gramaticals:
- Unió dels dos mots principals d’un sintagma (filferro).
- Amb un canvi d’ordre de les paraules (sangglaçar)
- Amb pèrdua de concordança (camallarg).
En aquest cas, el mot resultant és un adjectiu que concorda amb el nom que qualifica.
Un gran nombre de noms i adjectius acaben en vocal tònica en el masculí singular han perdut una n
que forma part del lexema i que es recupera tant amb l’addició de morfemes flexius com al formar
derivats: lleó (n), lleons, lleonet, lleonera.
Mots compostos amb guionet:
- Si el primer component acaba en vocal i el segon comença amb s, x o r. (mata-rates,
para-xocs).
- Si el primer component acaba en una consonant oclusiva ( t, d, p, b, c, g) i el segon
comença amb r. (pit-roig, cap-rodó).
- Si un dels components és el nom d’un punt cardinal: (nord-americà, sud-est)
- Si els elements són repetitius (compostos reduplicatius): (tic-tac, poti-poti, xim-xim, io-io).
Altres: abans-d’ahir, cul-de-sac, déu-n’hi-dó, ciència-ficció
Accents en els compostos:
- Si el segon component és un monosíl.lab, el mot resultant segueix les normes d’accentuació:
capgrós
- Si algun dels components porta accent diacrític, aquest es manté: pèl-roig, mà-llarg.
Segons la categoria lèxica a què pertanyi el mot resultant, els mots compostos es classifiquen en
- Nominals:
verb + nom passaport, cobrellit,
pica-soques
nom + adjectiu pellroja
adjectiu/det + nom altaveu
nom + nom coliflor, capicua, filferro
- Adjectivals:
nom + adjectiu (o participi) caragirat,
palplantat
adjectiu + adjectiu agredolç,
blau marí.
adverbi + adjectiu (o participi)
maleducat.
- Verbals:
nom + verb sangglaçar, corprendre
adverbi + verb malparlar, menysprear
3. EL SUBSTANTIU O NOM: paraula que designa tota mena d’éssers vius, objectes, espais i realitats
immaterials. Admet els morfemes de gènere i nombre i constitueix el nucli del sintagma nominal.
NOMS: Designen éssers vius, objectes, espais, sentiments,...
Propis
Topònims: Lleida, Llobregat, Canigó…
Antropònims: Pau, Laia, Mozart…
Comuns
Concrets: llibreta, arbre, dona…
Abstractes: amistat, justicia, odi…
Individuals: roure, be, persona…
Col.lectius: roureda, ramat, gent..
Comptables: llapis, casa, entrepà…
No comptables: gespa, calor, oli…
3.1 El gènere: Aquests noms no presenten cap marca de gènere, per la qual cosa ens cal recórrer a
la concordança amb l’article, que ens indicarà si són masculins o femenins: el clavell, el consol, la
dent, la il.lusió.
En el cas dels éssers animats el gènere del substantiu coincideix amb el sexe de l’ésser que designa:
A. Dues formes diferents per a mascle i femella: pot ser que les dues formes tinguin lexemes
diferents (home/dona, amo/mestressa, porc/truja….) o que tinguin el mateix lexema però
amb morfemes de gènere diferents (bruixot/bruixa, gall/gallina, actor/actriu)
B. La mateixa forma, per als noms formats amb els sufixos -aire,- arca, -cida, -ista i sovint, tot i
que no sempre, amb -ant i ent: escombriaire, monarca, homicida, artista, estudiant,
delinqüent. però gegant/geganta, parent/parenta.
C. Una sola forma, per alguns animals, que pot anar seguida de la paraula mascle o femella,
per tal d’especificar-ne el sexe: el cocodril, la pantera
Alguns substantius tenen doble gènere (mar, fel). Altres comparteixen forma (homònims) però
tenen significats diferents segons el gènere:

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

Estructura i classes del mot

Morfema: unitat lingüística amb significat que no es pot descompondre en unitats significatives menors. Segons el tipus d'informació que aporti al mot, pot ser:

  • Lexic: la significació primaria i pot apareixer sol (malalt), o amb altres morfemes (malalt-ia).
  • Flexiu o desinencies: al final del mot, aporten informació gramatical.
  • Paradigma de flexió: conjunt de formes d'un mot que obtenim amb l'addició de morfemes flexius, el dels verbs rep el nom de conjugació.
  • Derivatiu: al costat del lexema per formar els mots derivats. Tres classes:
    • Sufixos: darrera del lexema. blanc (adj) -> Blanc-or (subst)
    • Prefixos: davant del lexema. Es classifiquen en: tonics (la major part) i atons (a-, bes-, bi-, con-, des-, en-, in-, pre-, re-, sub, trans- i tri-). Alguns com pre- i co-, son àtons.
    • Infixos: entre el lexema i el sufix.
  1. S/SS: La majoria dels mots formats per un prefix acabat en vocal i un lexema començat amb s mantenen una sola s. En canvi, la s es dobla amb els prefixos àtons pre-, re-, i a-, quan aquest no aporta un sentit de negació.
  2. R/RR: No doblen la r els mots formats per un lexema que comenca amb r i un prefix acabat en vocal.
  3. N/M: El prefix en- canvia la ena per ema (em-) davant d'un lexema que comenci per m, b, o p.
  4. N/M/L/R: El prefixos in- i con- prenen les formes im-, il-, ir-, i com-, col-, cor-, quan s'uneixen a un lexema que comença amb les consonants m, p, b, I, o r.

La formació de mots

Mot: consta d'un o mes morfemes i que realitza una funció dins d'un sintagma.

La derivació

Arma: armadura i armament.

La composició

Mot compost: format per la unió de dues o més paraules (o lexemes), de vegades és molt proper al del conjunt dels seus components (portadocuments) i d'altres n'està força allunyat (trencaclosques. gratacel). Quan s'escriuen separats, és el cas de les locucions, (blat de moro, cap d'any, pa de pessic). Hi ha de dos tipus:

  • Juxtaposats: sense alterar cap llei gramatical (mal de cap, escura-xemeneies).
  • El.líptics: amb l'alteració de les lleis gramaticals:
    • Unió dels dos mots principals d'un sintagma (filferro).
    • Amb un canvi d'ordre de les paraules (sangglaçar)
    • Amb pèrdua de concordança (camallarg).

En aquest cas, el mot resultant és un adjectiu que concorda amb el nom que qualifica. Un gran nombre de noms i adjectius acaben en vocal tonica en el masculí singular han perdut una n que forma part del lexema i que es recupera tant amb l'addició de morfemes flexius com al formar derivats: lleó (n), lleons, lleonet, lleonera.

Mots compostos amb guionet

  • Si el primer component acaba en vocal i el segon comença amb s, x_o_r. (mata-rates, para-xocs).
  • Si el primer component acaba en una consonant oclusiva ( t, d, p, b, c, g) i el segon comença amb r. (pit-roig, cap-rodó).-
  • Si un dels components és el nom d'un punt cardinal: (nord-america, sud-est)
  • Si els elements són repetitius (compostos reduplicatius): (tic-tac, poti-poti, xim-xim, io-io). Altres: abans-d'ahir, cul-de-sac, deu-n'hi-dó, ciència-ficció

Accents en els compostos

  • Si el segon component és un monosíl.lab, el mot resultant segueix les normes d'accentuació: capgrós
  • Si algun dels components porta accent diacrític, aquest es manté: pèl-roig, mà-llarg.

Segons la categoria lexica a que pertanyi el mot resultant, els mots compostos es classifiquen en

  • Nominals:

    verb + nom passaport, cobrellit, pica-soques nom + adjectiu pellroja adjectiu/det + nom altaveu nom + nom coliflor, capicua, filferro

  • Adjectivals:

    nom + adjectiu (o participi) caragirat, palplantat adjectiu + adjectiu agredolç, blau marí. adverbi + adjectiu (o participi) maleducat.

  • Verbals:

    nom + verb sangglaçar, corprendre adverbi + verb malparlar, menysprear

El substantiu o nom

paraula que designa tota mena d'éssers vius, objectes, espais i realitats immaterials. Admet els morfemes de genere i nombre i constitueix el nucli del sintagma nominal.

Tipus de noms

NOMS: Designen éssers vius, objectes, espais, sentiments, ...

  • Propis
    • Topònims: Lleida, Llobregat, Canigó ...
    • Antroponims: Pau, Laia, Mozart ...
  • Comuns
    • Concrets: llibreta, arbre, dona ...
    • Abstractes: amistat, justicia, odi ...
    • Individuals: roure, be, persona ...
    • Col.lectius: roureda, ramat, gent ..
    • Comptables: llapis, casa, entrepa ...

No comptables: gespa, calor, oli ...

El gènere del substantiu

Aquests noms no presenten cap marca de gènere, per la qual cosa ens cal recorrer a la concordança amb l'article, que ens indicarà si son masculins o femenins: el clavell, el consol, la dent, la il.lusió. En el cas dels éssers animats el gènere del substantiu coincideix amb el sexe de l'ésser que designa:

A. Dues formes diferents per a mascle i femella: pot ser que les dues formes tinguin lexemes diferents (home/dona, amo/mestressa, porc/truja .... ) o que tinguin el mateix lexema però amb morfemes de gènere diferents (bruixot/bruixa, gall/gallina, actor/actriu) B. La mateixa forma, per als noms formats amb els sufixos -aire,- arca, -cida, -ista i sovint, tot i que no sempre, amb -ant i ent: escombriaire, monarca, homicida, artista, estudiant, delinquent. però gegant/geganta, parent/parenta. C. Una sola forma, per alguns animals, que pot anar seguida de la paraula mascle o femella, per tal d'especificar-ne el sexe: el cocodril, la pantera Alguns substantius tenen doble gènere (mar, fel). Altres comparteixen forma (homònims) però tenen significats diferents segons el gènere:el canal /la canal (excavació/ conducte); el colera/la colera (malaltia/ ira); El cremallera/la cremallera (ferrocarril/ sistema tancament); un editorial/una editorial (text periodístic/ empresa); el llum/la llum (aparell/claror); el pudor/la pudor (vergonya/mala olor); el son /la son (estat/ ganes); el vall/la vall (excavació/ Depressió) Al formar el gènere, cal tenir en compte que, de vegades, es produeixen canvis consonantics:

  • c / g amic / amiga
  • p / b llop /lloba
  • t / d abat / abadessa
  • f / v serf / serva
  • s / ss gos /gossa
  • I/ L.I Marcel / Marcel.la

El nombre del substantiu

En català el plural es forma, generalment, afegint una -s al singular. Ara bé:

  • En els noms masculins aguts acabats en -s, -c, -x, i -tx, s'afegeix -os. cas, casos
  • En els masculins plans i en tots els femenins acabats en -ç, i -x, només s'afegeix -s; apendix, apendixs
  • Els acabats en -sc, -st, -xt, i -ig admeten dues formes de plural, amb -s, i amb -os: disc, discs, discos
  • N'hi ha que son invariables: dilluns, dimarts, atles, Ilapis, temps, cactus, lapsus ...

L'adjectiu

classe de mot que es relaciona amb un nom, al qual atribueix una qualitat i amb el que concorda en gènere i nombre.

Els graus de l'adjectiu

segons la intensitat amb que l'adjectiu expressa aquesta qualitat:

  • Grau positiu: Expressa la qualitat sense cap matis d'intensitat. intel.ligent, discret
  • Grau comparatiu: Relaciona dos éssers que tenen una mateixa qualitat, indicant si la tenen en la mateixa mesura o bé un en major o menor mesura que l'altre:
    • Igualtat: tan discreta com tu
    • Superioritat: més discreta que la majoria
    • Inferioritat: menys discreta que jo
  • Grau superlatiu: Expressa una qualitat amb la maxima intensitat:
    • Absolut: No estableix cap tipus de comparació i es forma amb adverbis quantificadors com molt, ben, tot o amb el sufix -íssim /a
    • Relatiu: Estableix una comparació de superioritat o d'inferioritat: el més intel.ligent de l'escola, el menys creible de la historia.

Pel que fa als adjectius, bo, dolent, gran, petit, les relacions de superioritat i d'igualtat també es poden expressar de vegades amb el mots: millor, pitjor, major, menor, tot i que el seu ús és molt més restringit que en castellà. Aquestes mateixes formes també es poden utilitzar per al grau superlatiu i conviuen amb el sinònims, optim, pèssim, màxim, mínim.

El genere i el nombre dels adjectius

adjectius d'una i de dues terminacions

  • D'una terminació: una sola forma per al singular i una altra per al plural ( invariables en gènere). Son els molts dels adjectius acabats en -l, -or, -ar, -ent, -ant, -ble, -ista, i alguns altres: facil, superior, irregular, intel.ligent, interessant, amable, altruista, lleu, suau, àrab ... Cal afegir aquí els adjectius que tenen una sola forma en el singlar, però dues en el plural, és a dir, pel que fa al gènere son invariables en singular però variables en plural. són tots els que acaben en -aç, -iç, -oç: capaç, capaços, capaces; feliç, feliços, felices ...-
  • Adjectius de dues terminacions: dues formes per al singular i dues per al plural. blanc, blanca, blancs, blanques. I també els que tenen dues formes per al singular i una sola per al plural ja que acaben en vocal neutra: correcte, correcta, correctes, apte, apta, aptes.

Els especificadors

dividits en determinants (delimiten l'extensió referencial del SN) i quantificadors nominals (mesuren entitats comptables i no comptables). Concorden en gènere i nombre amb el nom que especifiquen.Se situen habitualment davant del nom, però no sempre van davant del nucli del SN.

Determinants

  • ARTICLES: identifiquen i concreten el nom.
    • Personals: precedeix el nom de pila d'una persona, el seu cognom o el seu sobrenom (el, I', en, la, I'). Ex: El Jordi i l'Oscar ja han arribat.
    • Indefinits: acompanya un nom comú que és un element nou en el discurs, no conegut pel receptor. (un, una, uns, unes). Ex: Van entrar al vestibul de l'estació un home i una dona.
    • Definits: acompanya un nom comú quan l'entitat o persona als quals fa referencia son coneguts per l'emissor i el receptor. (el l', la I', els, les). Ex: A les zones humides, la molsa es troba sovint als troncs dels arbres.

Apostrofació dels articles

Recorda que els articles s'han d'apostrofar:

  • Davant d'un nom o un adjectiu que comenci amb vocal: l'error, l'Amelia, l'últim ..
  • Davant d'una essa líquida (la essa inicial seguida d'una altra consonant que trobem en alguns estrangerismes i que pronunciem amb una vocal neutra al davant): l'Stanley Kubrick.
  • Davant de sigles i acronims la pronúncia dels quals comenci per vocal: l'IVA, I'FBI

Però l'article femení no s'apostrofa en aquests casos:

  • Davant d'una i o una u atones: la Isabel, la universitat, la UEFA
  • Davant dels mots: la una (hora), la ira, la host, la Haia
  • Davant de noms de lletres: la hac, la o, la efa.

Pel que fa a l'article neutre, l'unica forma normativa en català es el. Per tant, cal evitarl'us incorrecte del *lo.

Funció abstractiva i intensiva

  • Amb funció abstractiva:
    • A lo millor ... - > A la millor
    • Ara ve lo bo. - > Ara ve la bona.
    • Sempre van a lo seu -> Sempre van a la seva.
    • Això és lo de menys -> Aixì rai!
    • Lo demés no m'interessa -> La resta no m'interessa
  • Ho fem lo millor que podem -> Ho fem tan be com podem. No m'importa lo mes minim -> No m'importa gens ni mica. Lo màxim que et puc dir -> Tot el que et puc dir Lo pesat que és -> Que pesat que és!, Que n'és, de pesat!

Possessius

Expressen una relació de possessió, de parentiu o de pertinença amb la persona o cosa que designa el nom

  • Atons: només s'utilitzen davant de noms que expressen parentiu (mon pare, ta tia, sos germans) i en algunes expressions (en ma vida) i refranys (Cada terra fa sa guerra). (mon, ma, mos, mes/ ton, ta, tos, tes/ son, sa, sos, ses)
  • Tonics: davant del nom sempre van precedits per un article: Es el meu cotxe. Però: Anirem a casa meva. És amiga nostra. Els possessius llur/Ilurs pertany al registre culte i significa "d'ells" o "d'elles": Els habitants reclamaven el reconeixement de llurs drets. (meu, meva, meus, meves/ teu, teva, teus, teves/ llur, llurs (posseïdor en plural)).

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.