Estudi toponímic dels noms dels carrers de Montuïri, IES Manacor

ESTUDI TOPONÍMIC DELS NOMS DELS CARRERS DE MONTUÏRI

Com es tradueix la identitat d'un poble en el noms propis dels seus carrers?

Joana BARCELÓ MAS 1r curs. Batxillerat Professora: Antonia Parera Blanes Centre IES Manacor Manacor, novembre de 2024

Índex

Introducció 3

Context històric

1. Context historic. 4

Repressió a Mallorca

1.1. Repressió a Mallorca 4

Postguerra i situació del poble

1.2. Postguerra i situació del poble. 5

Toponímia dels carrers

2. Toponímia dels carrers. 6

Què és la toponímia?

2.1. Que és? 6

Tipus de topònims

2.2. Tipus de toponims. .7

Antroponímia i franquisme

2.3. L'antroponímia i el franquisme. 7

Noms que ressonen a Montuïri

3. Noms que ressonen a Montuiri. 8

Montuïri a través de la història

3.1. Montuïri a través de la historia 8

Primera etapa

3.1.1. Primera etapa. 8

Segona etapa

3.1.2. Segona etapa. 8

Tercera etapa

3.1.3. Tercera etapa. 9

Quarta etapa

3.1.4. Quarta etapa. 10

Cinquena etapa

3.1.5. Cinquena etapa. 10

Conclusions

4. Conclusions. 11

Bibliografia

5. Bibliografia. 12 2

INTRODUCCIÓ

Escollir aquest treball d'investigació va ser complicat, ja que al principi em trobava molt perduda i no sabia per on començar. Volia tractar algun tema historic on a la historia del poble hi hagués hagut una impremta important, però no aconseguia centrar cap objectiu específicinalment, gràcies a la tutora de TRB vàrem aconseguir arribar a la conclusió d'investigar sobre la toponímia dels carrers del meu poble, mes concretament la seva antroponímia, creant un treball més pròxim a jo i a les meves arrels, on pogués extreure informació de veus de Montuïri i fer-ho més fidel a la historia.

Aquest treball d'investigació tracta sobre el perquè dels noms propis dels carrers de Montuïri i una analisi profunda sobre concretament aquests personatges, destacant-ne com els seus actes o pensaments han quedat amb pas del temps. També s'intenta generar un poc d'interès a un tema que no sol cridar molt l'atenció de la població resident de Montuïri amb l'objectiu de difondre una atracció al contingut.

Així doncs, aquest treball està enfocat en l'observació de persones destacables dins la historia del poble, els seus projectes, les seves vides i, sobretot, els seus orígens. És a dir, analitzem els canvis dels carrers amb un marge de temps amb constants canvis i feim veure, sobretot a la part jove del poble, que abans de nosaltres hi va haver una època difícil en la que hi destacaven diferents individus. Així tinc l'oportunitat de mostrar i homenatjar a personatges, situacions i etapes historiques donant vida a la memoria de temps difícils com ho va ser el franquisme.

Per realitzar aquesta recerca he utilitzat diferents recursos de via oral de veus del poble, documents dels arxius de Montuïri i informació extreta del llibre de l'investigador Joan Miralles, "Un poble, un temps".

Tancat temporalment Museu Arqueològic de Son Fornés Ma-3200 Ma-3220 Ma-3221 : Ma-3210 Montuïri Ma-3201 Ma-3210 Bar s'Hostal Es Revolt Mat JEGER BigMat Verger Mon Ma-15 Ma-15 Orquidea Major Factory Shop & Ma-5017 3

Context històric

Repressió a Mallorca

Per realitzar aquest treball de forma correcta ens hem de situar cronologicamente un moment historic on existí un dels conflictes més coneguts i violents que pogue assolir Mallorca.

Ens trobem dins una illa sumida en un regim autoritari on havia existit "la intenció clara de represaliar i eliminar totes aquelles persones que en certa manera representaven el govern i les institucions de la Segona República espanyola (abril de 1931-juliol de 1936)".

Baix un concepte de "neteja" es justificava la creació i funció de camps de concentració, l'homicidi de mallorquins de diferents ideologies polítiques i repressions que podem considerar de condicions inhumanes. Aquesta repressió exercida a Mallorca fou la principal eina de les noves autoritats colpistes de segregació, mitjançant l'ús de violencia físiques i mesures restrictives molt dures a les persones considerades enemigues segons el nou règim. Tenim clar, però, sense dubte, que aquest instrument de patiment fou dissenyat i organitzat mesos abans de l'inici de la Guerra Civil.

Per donar a conèixer els succeïts crims de guerra del feixisme a Mallorca, sorgí al 1966, al compliment del seixantè aniversari de l'inici de la Guerra Civil, la col·lecció, dirigida per l'historiador Arnau Company Mates, "La Guerra Civil poble a poble" junt a l'Editorial Documenta Balear i coedició amb la Universitat de les Illes Balears. Aquesta tenia el propòsit de difondre les cruels violències viscudes durant la guerra, aportant informació sobre assassinats, victimes afusellades, i la forma de patiment de les victimes, de vida i mort, a presons i camps de concentració mallorquines, establint la rellevància a la que els afectats tenen dret i així creant una commemoració al seu nom, finalment connectant al lector o investigador de la col·lecció amb aquests i assabentant la seva historia com tal de no repetirla.

Aquesta col·lecció no engloba la investigació de la crueltat de tota l'illa, sino que tracta com diu el títol "poble a poble", cada llibre especificats en el seu entorn local, comentant victimes 4residents del poble tractat. D'autors participants a la col·lecció caldria destacar Consell de Manel Santana Morro1, Sant Joan d'Arnau Company Mates2, Banyalbufar de Benet Albertí3, Selva de Manel Santana Morro4, Montuïri de Guillem Mas i Antoni Mateu5, Santanyi de Cristòfol Miquel Sbert6, Bunyola de Xavier Margais7, Manacor d'Antoni Tugores8, Pollença de Jaume March, Andreu Cerda i Pere Salas9 i finalment Porreres de Bartomeu Garí10.

A la col·lecció, basada en investigacions rigoroses i extenses, donant gran èmfasi al període de la Segona República i les conseqüències, s'inclou el nombre de víctimes de la repressió de cada poble i un petit apunt biografic de les persones que foren afusellades en el transcurs del conflicte.

En el cas de Montuïri, la guerra no fou una situació facil, al igual que els altres pobles, ja que el poble sempre es decantà pel bàndol republicà, complicant la situació socio-política. De fet, en aquella mateixa època, el PSM de Montuïri proposà a l'Ajuntament que devora de la làpida de l'Església on constaven els noms dels caiguts s'hi afegis una altra làpida on constassin els morts republicans. (Garí Salleras, 2009, #)

Postguerra i situació del poble

Tots aquests incidents de guerra ocorreguts durant la década, vulguis no, canvia el transcurs de l'historia sobretot política, de les diferents localitzacions en la que s'hi dóna lloc, i així, també afecta d'alguna manera les idees polítiques i creences d'un poble, tal com ho és Montuïri, on el canvi de toponímia va ser notori ja passada la guerra.

Aquest període compren des de l'any 1940 fins als principis dels anys cinquanta. Un motiu bastant notori de la causa de la situació era que Montuïri no movia res sense el consentiment de la parroquia, la qual era la vertadera dominadora espiritual i social de Montuïri.

1. Manel Santana i Morro: Consell. Les penes de mort. 1996.
2. Arnau Company i Mates: Sant Joan. Cacics i repressors.
3. Benet Albertí i Genovart: Banyalbufar. A l'ombra de la Falange. 1997.
4. Manel Santana i Morro: Selva. Al recer de la muntanya. 1998.
5. Guillem Mas i Antoni Mateu: Montuïri. L'esclafit de la crispació. 2001.
6. Cristòfol-Miquel Sbert: Santanyí, els tres fronts. 2004.
7. Xavier Margais: Bunyola, amb la por al cos. 2004.
8. Antoni Tugores: Manacor, la guerra a casa. 2006.
9. Jaume March, Andreu Cerdà i Pere Salas: Pollença, la revolta contra la rebel·lió. 2006.
10. Bartomeu Garí: Porreres, desfilades de dia, afusellaments de nit. 2007.

5

Toponímia dels carrers

Per poder entendre aquest treball primer hem de tenir clar la definició de toponímia i com es poden classificar segons el seu origen, a mes de com funcionen segons aquest. Així doncs, la toponímia és aquella ciència que estudia els noms d'un lloc i és capaç de denominar al conjunt els noms del lloc d'una determinada regió.

La toponímia i la historia estan més relacionades del que ens solem plantejar, ja que els topònims són testimonis del nostre passat i normalment ens ajuden a revelar informació clau sobre esdeveniments historics, processos de poblacions, llengües i cultures que han influït una localitat al llarg del pas del temps. (Carceller, 2020)

Què és la toponímia?

El terme topònim, en castellà "topónimo", prove del grec topos ('lloc') i onoma ('nom'). En sentit general podríem traduir-ho com a nom geogràfic. Aquests són els que utilitzem per identificar les ubicacions que ens rodegen: carrers, ciutats, pobles, serres, muntanyes, rius, etc. A més, són una part fonamental de l'herència cultural de cada societat i una font d'informació essencial per camps d'investigació com l'evolució de la llengua o el coneixement de paraules que ja no s'usen. (Mercante, (s.d.))

Tipus de topònims

Els toponims poden classificar-se i dividir-se de diferents maneres, normalment segons la apariencia característica del paisatge.

• Hidronimia - S'usa pels noms que designen masses d'aigua. (Exemple: Guadalope, Teruel, Espanya).
• Homonimia - Característica de llacs o masses d'aigua estancades. (Exemple: Llac d'Enol, Cangas de Onís, Espanya).
• Talasonimia - Es denomina al oceans i mars. (Exemple: Mar Cantabric, Teruel).
• Litonímia - Sobretot s'usa per denominar masses rocoses. (Exemple: Roca Las Palomas, Beirut, Líbano).

6

• Oronímia - Per assignar noms de muntanyes. (Exemple: Sant Jeroni, Montserrat, Catalunya).

(Fernández, (s.d.)) (Untitled, (s.d.))

D'altra banda, també és poden classificar segons els grups ètnics propis de la zona en el que s'han desenrotilat aquests. Així els noms propis dels toponims relacionats amb grups de persones es coneixen com etnonims, que a la vegada es divideixen en tres subgrups: epònim, hagiònim i teònim.

Però en aquest cas ens centrarem amb l'antroponímia del poble. Aquesta és la ciència que es dedica a estudiar el significat, la historia i l'origen dels noms i cognoms, al igual que la definició general de la toponímia, però aquesta es centra en els noms propis. Ens remuntarem al perquè del destacament de distints personatges i la seva significació al poble. Ens demanem el perquè de la importancia, ja que el ser posat com a nom d'un carrer no es fita facil.

Antroponímia i franquisme

Així doncs, el franquisme, junt a la seva situació, i l'antroponímia van anar de la mà degut a la castellanització i modificació dels noms dels llocs, imposats pel règim franquista.

Durant la dictadura es van implantar bastants de canvis damunt la nomenclatura de llocs, carrers i places, sobretot a zones de parla catalana, gallega i vasca, amb l'objectiu clar d'eliminar tot tipus de referencia a llengües i cultures que no fossin del castellà. (Comunicació personal de G. M. Miralles el dia 11 de febrer del 2025). Aquesta situació, en algunes localitats, va crear una contribuir a la destrucció de la memoria histórica local, ja que imposant noves toponímies no només eliminava noms republicans, sino que també toponims tradicionals i historics, alterant els patrimonis culturals i linguistics dels territoris.

Amb la recuperació de l'illa i l'arribada de nous governs, es fomentà també la recuperació de la toponímia original de varies localitats. Es van restaurar noms de carrers i places relacionades amb la república o la historia i cultura dels pobles.

Encara i això, molts de municipis tenen el conflicte del debat sobre si seria necessari retirar els noms vinculats al franquisme degut a que també formarien part de la historia, especialment després de l'aprovació de lleis de memoria històrica.

7