Procés Integral de l'Activitat Comercial: sistema tributari espanyol

Procés integral de l'activitat comercial

Marc tributari espanyol

El sistema tributari espanyol és un conjunt de normes que tenen per fina- litat regular les relacions tributàries entre el ciutadà (en aquest cas, el contribuent) i les institucions públiques.

En la relació tributària normalment l'ens públic és el subjecte actiu (posseïdor del dret) i el contribuent és el subjecte passiu (obligat). En alguns supòsits aquesta relació s'altera. Per exemple, quan el segon rea- litza un ingrés superior al que li correspon i hi ha la devolució per part del primer a causa d'aquest excés.

Aquesta relació tributària que es crea està regulada per una sèrie de nor- mes considerades en la lleis i altres disposicions legals. Per aquest motiu estan regulats per llei tots els elements essencials d'aquesta relació juridi- cotributària.

Pressupost públic

La hisenda pública actua fonamentalment a través de les despeses públiques i dels ingressos públics, que constitueixen el pressupost, on recull la planificació econòmica de la previsió que fa periòdicament.

El pressupost públic persegueix reflectir les depeses i els ingressos previstos per un àmbit determinat del sector públic en un període de temps determinat, habitualment el termini d'una any.

Així mateix, el pressupost públic constitueix un document polític que recull la declaració d'intencions d'un govern quantificada monetàriament per un exercici anual. En els seus pressupostos anuals els governs planifi- quen una intervenció pública per proporcionar determinats béns i serveis que es consumeixen de forma col·lectiva (infraestructures) o per garantir que arribin a tots els ciutadans (serveis públics).

Les característicaes fonamentals del pressupost són:

• Té carácter jurídic. El pressupost és una previsió normativa que ha de ser aprovada pel Parlament i és obligatoria per al Govern. Estableix el límit màxim de despesa realitzable i estableix una previsió dels ingressos.
• És un document d'elaboració i execució periódica.

Procés integral de l'activitat comercial

Ordenament tributari espanyol

Dins de l'ordenament tributari espanyol existeixen dues parts perfecta- ment diferenciades:

• Dret tributari formal: regula totes les obligacions formals dels contribuents i els procediments de gestió tributària.
• Dret tributari material: té per objecte la regulació de tots els ele- ments essencials de cada tribut.

Les fonts del dret tributari son l'origen de les normes jurídiques. Igual que en altres matèries, en l'ordenament tributari existeix un ordre jeràr- quic regulador de les relacions tributàries.

1. Constitució espanyola de 1978, on s'estableixen el principis del dret tributari.
2. Llei, que és la norma per antonomasia que regula les relacions tribu- tàries. El principi de legalitat és essencial en l'àmbit tributari. Dins d'aquesta figura es distingeixen dues classes:
   • Llei de carácter general que regula els principis bàsics d'aplicació a tots els tributs. És la Llei General Tributaria (LGT), de 17 de desembre de 2003. Com a eix central de l'ordenament tributari és on es recullen els seus principis essencials i es regulen les rela- cions entre l'Administració tributaria i els contribuents.
   • Llei que regula cada tribut, que té per finalitat concretar per a cada tribut els elements que han de regular-se per llei.
3. Convenis internacionals de doble imposició, que tenen per finalitat evitar la tributació en dos països d'un determinat fet imposable. Tenen força de llei una vegada publicats en el BOE.
4. Normativa comunitària, que és el conjunt de regles emanades de la UE i aplicables als estats membres. Tots els estats membres han d'harmonitzar les seves normes internes a les directives comunità- ries.
5. Reglaments, que són normes amb rang inferior a la llei que requerei- xen l'aprovació del Consell de Ministres i la sanció del president del Govern. La seva finalitat és la d'interpretar, ampliar i concretar aque- lles matèries que solament han estat dissenyades per la llei.
6. Ordres ministerials, que són promulgades pel ministre i tenen per finalitat desenvolupar i interpretar un aspecte molt concret del sis- tema impositiu, a diferencia del reglament que té un carácter general.
7. Jurisprudência, que és el conjunt d'interpretacions dels tribunals de justícia.
8. Altres fonts: preceptes de dret comú, principis generals del dret i el costum, etc.

Perquè les normes tributàries tinguin validesa i vinculin els contribuents i l'Administració, han d'aplicar-se en un determinat període de temps i en un determinat lloc del territori. Es parla de l'eficacia de les normes tributàries:

• Aplicació de la norma en el temps. Tota norma per ser eficaç ha de ser objecte d'aplicació des de la seva entrada en vigor fins a la seva

Procés integral de l'activitat comercial

No obstant això, la norma pot tenir efectes de retroactivitat, és a dir, pot tenir efecte per a períodes anteriors a la seva publicació.

• Aplicació de la norma en l'espai. S'apliquen dos tipus de criteris:
  • Criteri de residência efectiva de les persones físiques i de l'adreça efectiva de les persones jurídiques. S'entén per residência efec- tiva el lloc en què un ciutadà habita durant almenys 183 dies a l'any.
  • Criteri de territorialitat. Significa que és aplicable la norma del lloc on es realitzi el fet gravat.

Dins del marc tributari espanyol cal comentar el règim de concert i el règim de conveni. El País Basc i Navarra posseeixen règims especials de tributació que els concedeixen una major autonomia de l'Estat. Aquest règim es denomina concert, en el cas del País Basc, i conveni, a Navarra.

Principis del dret tributari

Els principis tributaris són el límit del poder de l'Estat a fi que no es vul- nerin els drets fonamentals de la persona ni es col·lideixi amb altres sec- tors i potestats amb les quals s'ha de coexistir. Mitjançant aquests princi- pis se subordina l'Estat a la voluntat general de la societat, protegint la societat de qualsevol arbitrarietat de l'ús del poder estatal en l'exercici de la seva potestat tributària.

La Constitució espanyola estableix l'obligatorietat per a tots els espanyols d'atendre al pagament dels seus tributs. En l'article 31.1 s'indica que "tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confisca- tori".

Es dedueixen els principis fonamentals del sistema tributari espanyol:

• Principi d'igualtat i generalitat: el compliment de les obligacions tributàries afecta tots els ciutadans per igual, sense excepcions.
• Principi de capacitat econòmica: cada ciutadà haurà de pagar segons la seva capacitat econòmica per generar ingressos i riquesa.
• Principi de progressivitat: hi ha tributs que exigeixen un major pagament proporcional als que tinguin major capacitat econòmica, de manera que el percentatge del tribut sobre la renda generada anirà en augment a mesura que ho faci aquesta renda.
• Principi de no-confiscatorietat: la tributació no pot ser mai superior a la renda o patrimoni gravat, ja que la referida tributació no pot tenir mai caracter confiscatori.
• Principi de legalitat: en el seu article 133, la Constitució estableix que la potestat originària per establir els tributs correspon exclusiva- ment a l'Estat, mitjançant llei, de tal manera que perquè un tribut sigui exigible ha d'existir una llei dictada per qui en té competência. No obstant això, les comunitats autonomes i les corporacions locals poden establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitució i les lleis.

Procés integral de l'activitat comercial

Segons la definició de Menéndez Moreno, el tribut és una modalitat d'ingrés públic.

"Obligació legal i pecuniària, fonamentada en la capacitat econòmica dels seus destinataris passius i establerta a favor d'un ens públic, en règim de dret públic, per atendre a les seves necessitats econòmi- ques".

Menéndez Moreno, A. Derecho financiero y tributario español. Nor- mas bàsicas

A partir del concepte de tribut, es defineixen les características:

• El tribut és una obligació en la qual hi ha un creditor i un deutor.
• És una obligació legal, ha d'establir-se conforme a la llei.
• És una obligació de carácter pecuniari, és a dir, és una obligació formalitzada en diners en efectiu o el seu equivalent.
• S'estableix a favor d'un ens públic.
• S'estableix a favor d'un ens públic perquè aquest pugui finançar les seves despeses.
• Recau sobre qui realitza certs actes que posen de manifest la seva capacitat econòmica.

L'Estat i altres entitats públiques, per fer front a les necessitats i serveis públics, necessiten una sèrie d'ingressos. Aquests ingressos es classifiquen en:

• Ingressos de dret privat. Són els derivats del propi patrimoni de l'Estat o els que obté quan actua com a empresa privada.
• Ingressos de dret públic. Són aquells exigits obligatòriament pels ens públics a causa del poder especial que tenen enfront del ciutadà, si escau, aportant a canvi una contraprestació (taxes i contribucions especials), i en uns altres sense cap contraprestació (impostos).

Segons s'indica en l'article 2.2 de la Llei General Tributaria (LGT), dins dels ingressos de dret públic hi ha tres tipus de tributs:

• Taxes: tributs que s'exigeixen amb motiu de la prestació d'un servei públic.
• Contribucions especials: la prestació de l'ens públic sol ser la rea- lització d'una obra pública que implica un benefici indirecte en els béns del subjecte passiu.
• Impostos: tributs per excel·lència. La seva principal característica, a diferencia dels altres tributs, és que no hi ha cap contraprestació per part de l'ens públic.

Taxes

La Llei General Tributaria (LGT) defineix les taxes com "els tributs el fet imposable dels quals consisteix en la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o la realització d'activi- tats en règim de dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de