Procés Integral de L'activitat Comercial de Ioc.xtec.cat

Document de Ioc.xtec.cat sobre el Procés Integral de L'activitat Comercial. El Pdf detalla la gestió de tresoreria, incloent llibres obligatoris i voluntaris, conciliació bancària i pressupostos, útil per a Formació professional en Economia.

See more

12 Pages

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

Procés Integral de l'Activitat Comercial

Gestió i control de tresoreria

Les empreses planifiquen a llarg termini les inversions i el finançament. Per això han de confeccionar el pressupost de tresoreria, l'eina que per- metrà la gestió i la detecció de necessitats d'obtenció de fons a curt ter- mini.

Les empreses han de portar un control de la tresoreria de manera regular i precisa per mitjà dels llibres i registres comptables. Per comprovar que les xifres comptables registrades en els llibres existeixen o quadren amb les xifres reals que hi ha a la caixa, als bancs, etc., hi ha mecanismes de con- trol per evitar els errors o corregir les desviacions.

Llibres de registre

L'empresa ha de confeccionar els llibres de comptabilitat perquè és una exigencia legal, segons recullen els articles 25-33 del Codi de comerç, i perquè això garanteix el bon funcionament de la gestió financera.

Les empreses i els professionals estan obligats, segons el Codi de comerç i la legislació laboral i tributària, a portar uns llibres obligatoris:

  • Llibre diari
  • Llibre d'inventari i comptes anuals
  • Llibre major
  • Llibre d'actes
  • Llibre de registre de socis
  • Llibre de registre de contractes
  • Llibre de registre d'accions nominatives
  • Llibre de registre d'aportacions al capital
  • Llibre de registre d'IVA

Aquests llibres s'han de legalitzar segellant-los en el Registre Mercantil. Per tenir la relació de tots els llibres obligatoris vegeu la taula 3.1:

Taula 3.1. Llibres obligatoris

Exigits per Llibre Codi de comerç · Llibre diari · Llibre d'inventari i comptes anuals · Llibres societaris: llibre d'actes (per a totes les societats), lli- bre d'actes del consell d'administració, llibre de registre d'accions nominatives en les societats anònimes i en les comanditàries per accions · Llibre de registre de contractes, en les societats unipersonals · Llibre de registre de socis, associats, col·laboradors i aporta-

Liei a impost sobre societats · Llibre de registre de compres · Llibre de registre de vendes · Llibre de registre de cobraments i pagaments · Llibre de registre de despeses Llei d'impost sobre el valor afegit · Llibre de registre de factures expedides · Llibre de registre de factures emeses · Llibre de registre de béns d'inversió · Llibre de registre de determinades operacions intracomuni- tàries Llei de l'impost sobre la renda de les perso- nes físiques Empresaris: · Llibre de registre de vendes i ingressos · Llibre de registre de compres i despeses · Llibre de registre de béns d'inversió Professionals: · Llibre de registre d'ingressos · Llibre de registre de despeses · Llibre de registre de béns d'inversió · Llibre de registre de provisió de fons i suplerts

Però les empreses també tenen llibres de carácter voluntari que contenen informació complementària dels anteriors que resulta de gran utilitat. Aquests llibres s'anomenen llibres auxiliars, i la seva funció és ampliar la informació per ajudar a desenvolupar els llibres comptables principals i per ajudar a gestionar i planificar les necessitats internes de l'empresa.

Els llibres voluntaris són:

  • Llibre de registre de caixa
  • Llibre de registre de bancs
  • Llibre de registre d'efectes comercials a cobrar
  • Llibre de registre d'efectes comercials a pagar
  • Altres llibres auxiliars comptables

Aquests llibres voluntaris s'elaboren en funció de les necessitats de cada empresa i del sector en què es desenvolupa la seva activitat. Per a la gestió de tresoreria es fan imprescindibles.

Llibre de registre de caixa i arqueig

El llibre de registre de caixa serveix per registrar tots els cobraments i pagaments que fa l'empresa en efectiu cada dia.

L'estructura segueix l'esquema de taula 3.2:

Taula 3.2. Llibre de registre de caixa

Data Concepte Deure Haver Saldo dd/mm/aaaa Saldo inicial EUR Comentari de l'operació Entrades EUR (+) Sortides EUR (-) EUR

El llibre de registre de caixa té cinc columnes:

  1. Data: data en què es fa l'ingrés o el pagament.
  2. Concepte: motiu que origina l'ingrés o el pagament.

5. Saldo: càlcul del diner disponible en efectiu (EUR). Una anotació al deure suma, mentre que una anotació a l'haver resta al saldo anterior.

Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del llibre de registre de caixa:

Exemple de llibre de registre de caixa

L'empresa A ha realitzat, el dia 10 de maig, les següents operacions:

  • El saldo de caixa en iniciar el dia és de 1.360 EUR.
  • Paga la factura núm. 365 de l'empresa B per import de 580 EUR.
  • Cobra la factura núm. 126 al client Z per import de 283 EUR.
  • Paga a un taller la reparació d'un vehicle per import de 230 EUR (factura núm. 67).
  • Fa una comanda de mercaderies lliurant a compte 540 EUR (rebut núm. 132).
  • Cobra el lloguer d'un local de la seva propietat per import de 900 EUR (factura núm. 156).
  • Paga un avançament a un treballador per import de 600 EUR.

Es demana registrar les operacions anteriors en el llibre de registre de caixa.

Agafarem el llibre auxiliar i anotarem en ordre totes les operacions tenint en compte que els cobraments s'anoten a la columna del deure i els pagaments a l'haver, segons taula 3.3:

Taula 3.3. Llibre de registre de caixa de l'empresa A

Data Concepte Deure Haver Saldo 10/05/20XX Saldo inicial 1.360,00 10/05/20xx Pagament fra. núm. 365 B 580,00 780,00 10/05/20XX Cobrament fra. núm. 126 Z 283,00 1.063,00 10/05/20xx Pagament fra. núm. 67 230,00 833,00 10/05/20xx Avançament rebut núm. 132 540,00 293,00 10/05/20xx Cobrament lloguer fra. num. 156 900,00 1.193,00 10/05/20XX Avançament treballador 600,00 593,00

Un cop anotats tots els moviments al llibre de registre de caixa s'efectua el recompte de caixa, que consisteix a inventariar els diners i a calcular el total. Després es fa l'arqueig de caixa, que consisteix a comprovar que el recompte coincideix amb el saldo final de la caixa. Aquestes operacions es porten a terme al final de cada jornada, de manera que qualsevol error es pugui localitzar i esmenar immediatament. Els errors solen ser per errades d'anotació, per equivocacions en cobrar o pagar o per la pèrdua d'algun justificant. Si no es pot esmenar cal fer una anotació al llibre que corregeixi la diferencia de saldos. Sempre ha de coincidir:

Saldo final = Saldoinicial + entrades - sortides

Una vegada anotades al llibre de caixa les correccions detectades en el procés d'arqueig, aquestes s'han de traslladar a la comptabilitat de l'empresa mitjançant el corresponent assentament comptable.

Exemple d'arqueig de caixa

L'empresa A ha realitzat, el dia 10 de maig, l'arqueig de caixa, i el resultat és de 580 EUR. Observa una diferencia de 13 EUR de les ano- tacions fetes al llibre de registre al recompte fet. Per resoldre la dife- rència detectada fa la corresponent anotació al llibre de caixa.

Aquesta correcció s'haurà de traslladar també a la comptabilitat de l'empresa mitjançant el corresponent assentament comptable (vegeu taula 3.4).

Taula 3.4. Llibre de registre de caixa de l'empresa A

Data Concepte Deure Haver Saldo 10/05/20XX Saldo inicial 1.360,00 10/05/20XX Pagament fra. núm. 365 B 580,00 780,00 10/05/20XX Cobrament fra. núm. 126 Z 283,00 1.063,00 10/05/20XX Pagament fra. núm. 67 230,00 833,00 10/05/20XX Avançament rebut num. 132 540,00 293,00 10/05/20XX Cobrament lloguer fra. núm. 156 900,00 1.193,00 10/05/20XX Avançament treballador 600,00 593,00 10/05/20xx Regularització arqueig 13,00 580,00

Les causes més habituals de desquadraments, és a dir, de quantitats no coincidents del recompte, arqueig de caixa i tancament de caixa, són:

  • Equivocacions en el moment de fer els cobraments o els pagaments.
  • Errors en anotar les quantitats en el llibre de caixa o en els justifi- cants de cobrament o pagament.
  • Pèrdua d'algun justificant de cobrament o pagament, o bé que s'hagin omès.
  • Errors en el registre comptable.

L'objectiu de l'arqueig ha de ser solucionar qualsevol desquadrament detectat.

S'han de diferenciar les tres fases de l'arqueig de caixa:

  1. Recompte: el fa el responsable de caixa, normalment al final del dia o de la seva jornada laboral. També es pot fer l'endemà. Aquest treba- llador només fa un inventari físic dels diners de la caixa de l'empresa, però no en fa la comptabilització.

saldo uer mivie ue caixa. 3. Tancament: serveix per corregir les diferències detectades. Aquestes han de solucionar-se com abans millor fent les anotacions pertinents i l'ajust comptable.

Llibre de registre de bancs i acarament d'extractes bancaris

El llibre de registre de banc és el document que registra totes les operaci- ons efectuades amb una entitat financera.

L'estructura que segueix es mostra a taula 3.5:

Taula 3.5. Llibre de registre de bancs

Entitat bancaria: Domicili: Codi del compte: Data Concepte Deure Haver Saldo dd/mm/aaaa Saldo inicial EUR Comentari de l'operació Entrades EUR (+) Sortides EUR (-) EUR

El llibre de registre de bancs té cinc columnes:

  1. Data: data en què es fa l'ingrés o el pagament.
  2. Concepte: motiu que origina l'ingrés o el pagament.
  3. Deure: registre de les entrades de diners en efectiu (EUR).
  4. Haver: registre de les sortides de diners en efectiu (EUR).
  5. Saldo: càlcul del diner disponible en efectiu (EUR). Una anotació al deure suma, mentre que una anotació a l'haver resta al saldo anterior.

Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del llibre de registre de bancs:

Exemple de llibre de registre de bancs

L'empresa A té obert al Banc de Comerç un compte corrent amb IBAN ES76 8784 2050 8757 5147 133. A través del compte corrent indicat, fa les operacions següents:

  • El saldo del dia 1 de juny de 20xx és de 1.630 EUR.
  • 2 de juny: transferencia a Blister, SA per import de 650 EUR, pel pagament de la seva factura BL352.
  • 5 de juny: transferencia de Buga, SL per import de 783 EUR, fra. C38.
  • 10 de juny: rebut del telèfon del mes de juny per import de 450 EUR.
  • 15 de juny: ingrés d'un xec d'un client per import de 1.230 EUR.
  • 23 de juny: pagament d'una lletra d'un proveïdor per import de 930 EUR.

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.