Lliçó 15: El sistema matrimonial, concepte i regulació a Espanya

El sistema matrimonial: concepte i classificació

Un sistema matrimonial és el criteri amb el que la legislació estatal compatibilitza o harmonitza les regulación matrimonials, tant de l'Estat com de les confessions religioses, en cada país, concedint eficacia civil a la normativa matrimonial confessional. En cada país i en cada moment històric pot haver-hi un sistema matrimonial diferent, encara que puga coincidir algun criteri classificatori dels sistemes matrimonials. Eixos criteris o punts de vista de classificació són: a) Constitutiu que es refereix al reconeixement de la normativa confessional sobre la constitució o origen del vincle matrimonial i la quantitat de vincles que es reconeixen per l'Estat. b) Jurisdiccional, referent al reconeixement de la jurisdicció matrimonial confessional i a les decisions d'eixa jurisdicció que es reconeixen. c) Registral, segons els requisits que l'Estat exigeix per al reconeixement del matrimoni confessional (com és la seua inscripció al registre civil), i d) Extintiu o dissolutori, segons l'aplicació o no de la dissolució civil del matrimoni als matrimonis confessionals; es a dir, segons admeta o no el divorci. Les classes de sistemes matrimonials són les següents:

Classes de sistemes matrimonials segons el punt de vista constitutiu

a) Des del punt de vista constitutiu, segons la quantitat de vincles matrimonials admesos per l'Estat, hi ha els següents:

• Monistes (reconeixen un sol tipus de matrimoni. Hi ha, per una part, el sistema de matrimoni civil obligatori i per altra, el sistema de matrimoni religiós obligatori.
• Dualistes (reconeixen dos tipus de matrimoni). També hi ha dos sistemes: el sistema de matrimoni facultatiu, on es pot triar lliurement entre el matrimoni civil i un matrimoni confessional, i el sistema de matrimoni civil subsidiari, on el matrimoni civil el poden contraure les persones que no siguen membres de la religió oficial del país o que facen apostasia d'ella).
• Pluralistes (reconeixen més de dos tipus de matrimoni): en aquest grup es troba, en primer lloc, el sistema d'estatut personal, on cadascú pot contraure matrimoni segons la religió a la que pertany o matrimoni civil si no pertany a cap d'elles; en segon lloc, el sistema facultatiu de tipus anglosaxó on, dins del matrimoni civil es pot triar una formade celebració religiosa; i en tercer lloc, el sistema facultatiu de tipus llatí, on es tria entre distintes clases de matrimoni com el civil i els confessionals).

També hi ha sistemes mixtes, on es combinen algun dels sistemes anteriors.

Classes de sistemes matrimonials segons el punt de vista registral

b) Des del punt de vista registral, hi ha els següents sistemes:

• De simple transcripció de l'acta de celebració del matrimoni.
• De qualificació àmplia, quan hi ha un control dels requisits per a contraure matrimoni per part de l'Estat tant abans com després de la celebració del matrimoni (el control abans de la celebració al fer l'expedient matrimonial, i després de la celebració, a l'hora de la inscripció al Registre Civil).
• De qualificació limitada, quan només hi ha un control per l'Estat després de la celebració (en el momento de la seua inscripció al Registre Civil).

Classes de sistemes matrimonials segons el punt de vista jurisdiccional

c) Des del punt de vista jurisdiccional hi ha tres sistemes:

• D'irrellevància de la jurisdicció matrimonial confessional.
• De reconeiximent total de la jurisdicció confessional.
• De reconeixement de determinades ressolucions de la jurisdicció confessional.

Classes de sistemes matrimonials segons el punt de vista extintiu

c) Des del punt de vista extintiu: hi ha sistemes divorcistes i sistemes no divorcistes. Els sistemes divorcistes poden ser: - absoluts, quan és possible la dissolució per divorci de qualsevol matrimoni confessional (encara que la legislació confessional no admeta el divorci), o relatius, quan només cap la dissolució per divorci dels matrimonis confessionals que segons el seu dret confessional admeta el divorci.

Evolució i regulació actual del sistema matrimonial espanyol

Durant el temps en que Espanya ha sigut un Estat de confessionalitat católica, ha hagut diversos tipos de sistemes matrimonials. Fins a l'any 1870 l'únic matrimoni admés era el matrimoni canònic, la qual cosa suposava un sistema matrimonial monista de matrimoni religiós obligatori (concretament, de matrimoni canònic obligatori). Amb la promulgació de la Llei de matrimoni civil en 1870 el sistema canvia al sistema, també monista, de matrimoni civil obligatori, i el matrimoni canònic queda sensecap eficacia civil. No obstant això, la immensa majoria de matrimonis que continuaren celebrant-se eren canònics, i per tant, nuls per a l'Estat. L'any 1875, després de la restauració de la monarquia es va restablir la validesa del matrimoni canònic, però dins d'un sistema matrimonial diferent, el sistema de matrimoni civil subsidiari, al que podien recurrir els qui no siguen membres de la religió católica. Eixe sistema és recollit pel Codi civil de 1889. Durant la segona república el sistema tornà a ser el de matrimoni civil obligatori. A partir de 1939 es reprén el sistema de matrimoni civil subsidiari fins a la promulgació de la Constitució de 1978 que, a l'art. 16.2 exclou implícitament eixe sistema per suposar la declaració de professar o no la religió católica. Prèviament, als darrers anys de l'època franquista, encara que formalment continuava el sistema de matrimoni civil subsidiari, en la pràctica era un sistema facultatiu, perqué només calia la declaració de no professar la religió católica per poder contraure matrimoni civil. La normativa espanyola actual sobre el sistema matrimonial, de carácter comú, es troba a l'art. 32 CE, on es reconeix el dret de tots a contraure matrimoni; precepte relacionat amb els arts. 14 i 16 CE, referents a la igualdat i a la llibertat religiosa. També s'ha de tindre en compte els arts. 49, 50 i 60, 61, 63 65 del Codi Civil, relatius a la constitució del vincle matrimonial i els seus requisits, i per a la inscripció del matrimoni, els arts. 69 a 80 de la Llei del registre civil. Pel que fa a la normativa peculiar de les confessions religioses sobre el matrimoni: en el cas de l'Església católica s'aplica l'art. VI de l'acord sobre afers jurídics, i el seu protocol final. Concretament, per a la eficacia civil (exequàtur) de les resolucions canòniques amb eficacia civil s'aplica l'art. 80 del Codi civil, els arts. 778 i 770 de la Llei d'enjudiciament civil (Llei 1/2000, de 7 de gener, i la Llei de cooperació jurídica internacional (Llei 29/2015, de 30 de juliol). Per a les confessions religioses amb acord de cooperació (protestants, jueus i musulmans) s'apliquen els corresponents arts. 11 dels seus respectius acords. Per a les confessions religioses sense acord de cooperació però amb la declaració d'arrelament notori, la Llei de jurisdicció voluntària (Llei 15/2015, de 2 de julio) va permetre l'eficacia civil de les seues formes de celebració de matrimoni.

El sistema matrimonial espanyol actual

Per a determinar el sistema matrimonial espanyol s'ha de tindre en compte els distints punts de vista classificatoris en relació als matrimonis de les diverses confessions religioses. Així, des del punt de vista constitutiu hi ha un sistema de matrimoni facultatiu de tipus anglosaxó per al matrimoni de les confessions religioses distintes de la católica, tant les que tenen acord de cooperació com si no, perquè els seus matrimonis, d'acord amb el Codi civil, són una forma religiosa de celebració del matrimoni civil. Pel que fa al matrimoni canònic, segons l'acord jurídic, signat entre Espanya i la Santa Seu, el sistema és el facultatiu de tipus llatí, perqué el matrimoni de l'Església católica és considerat una classe de matrimoni distinta del civil, no una mera forma religiosa de celebració del matrimoni civil (com aferma, no obstant, el Codi civil). Tenint açò en compte, el sistema matrimonial espanyol des del punt de vista constitutui podria calificar-se com a mixte, per combinar els dos tipus de sistemas matrimonials facultatius. Des del punt de vista registral, per al matrimoni canònic hi ha un sistema de simple transcripció de l'acta de celebració del matrimoni. En el cas del matrimoni musulmà, el sistema és de qualificació limitada, perqué només hi ha un control a posteriori de la seua celebració, a l'hora de la inscripció al registre civil. Per a la resta de matrimonis admesos (els de les altres dues confessiona amb acord de cooperació: jueus i protestants, i el de les confessions amb només arrelament notori, sense acord de cooperció signat) el sistema és de qualificació àmplia, perqué tenen un control abans i després de la celebració (al fer l'expedient matrimonial i al moment de la inscripció). Des del punt de vista jurisdiccional, pel que fa a la jurisdicció matrimonial de l'Església católica hi ha un sistema de reconeixement de determinades resolucions judicials confessionals (concretament, les declaracions de nul· litat del matrimoni canònic, i les decisions pontificies de dissolució de matrimoni no consumat). Per a la resta de confessions religioses el sistema és d'irrellevància de les seues jurisdiccions matrimonials (d'aquelles que les tinguen, com els musulmans i els jueus). Des del punt de vista dissolutori o extintiu, el sistema matrimonial espanyol és divorcista absolut, perqué la dissolució per divorci és posible per a qualsevol matrimoni, inclús per al matrimoni canònic, que no admet el divorci.

Problemes d'interpretació del sistema matrimonial espanyol des del punt de vista constitutiu

La qualificació del sistema matrimonial espanyol des del punt de vista constitutiu té el problema de cóm considerar el matrimoni canònic: com una classe de matrimoni diferent al matrimoni civil o com una forma de celebració religiosa (com ho són els altres matrimonis confessionals admesos en Espanya) del matrimoni civil. Si es té en compte el Codi civil o l'acord sobre afers jurídics (AAJ) signat amb la Santa Seu s'arriba a una qualificació diferent. Així, als arts. 49 i 59 del Codi civil el matrimoni canònic es tractat com una forma religiosa de celebració del matrimoni civil; segons això, el sistema matrimonial seria el facultatiu de tipus anglosaxó: els ciutadans trien la diferent forma religiosa -o purament civil- de celebració del matrimoni civil. En canvi, l'art VI de l'AAJ considera el matrimoni canònic com una classe de matrimoni distinta al matrimoni civil, i a l'hora de contraure el matrimoni canònic s'ha de tindre en compte tant les normes peculiars sobre la seua forma de celebració com les normes de capacitat per a que la celebració del matrimoni siga vàlida (les normes sobre impediments matrimonials) aixì com les càuses que afecten a la validesa del consentiment que s'expressa al moment de la celebració. L'art. VI de l'AAJ diu que "l'Estat reconeix els efectes civils al matrimoni celebrat segons les normes del Dret canònic", és a dir, el matrimoni constituït vàlidament segons les normes de l'Església católica. Per la seua part, el Codi Civil (després de la seua reforma per la Llei 30/1981, de 30 de juliol) diu, a l'art. 49. que "els espanyols poden contraure matrimoni ... en la forma religiosa legalment prevista", i en el 59, que el consentiment matrimonial "podrá prestar-se en la forma prevista per una confessió religiosa inscrita". No obstant aixó, l'art. 60 del Codi Civil, no exent de certa ambigüitat, és més pròxim al que diu l'AAJ: "el matrimoni celebrat segons les normes del Dret canònic o en qualsevol de les altres formes religioses previstes en els acords de cooperació entre l'Estat i les confessions religioses produeix efectes civils. Igualment, es reconeixen els efectes civils al matrimoni celebrat en forma religiosa prevista per les esglésies, confessions, comunitats religioses o federacions de les mateixes que, inscrites en el Registre d'Entitats