Suport vital bàsic i ús de desfibril·ladors per a emergències

UF2 Suport vital basic (SVB) i l'ús de desfibril.ladors

1a part

1.Ressuscitació cardiopulmonar bàsica 2. Desfibril · ladorsemiautomatic (DEA)

Ressuscitació cardiopulmonar bàsica

La primera persona que intervé en l'accident ha d'actuar per socorrer la víctima, evitant que les lesions empitjorin i que es posi en perill tant la vida de la víctima com la seva.

• Ha de controlar la situació
• Transmetre tranquil litat i confiança per evitar el panic.
• S'ha de protegir la victima i a ell mateix.
• Evitar que la situació empitjori.
• Actuar amb rapidesa.
• Saber reconèixer una situació d'aturada cardiorespiratoria (ACR).
• Posar en marxa el suport vital (SV).

Totes aquestes actuacions que van des de la protecció de la zona o el medi afectat fins a la posada en marxa de la cadena de supervivencia és el SUPORT VITAL (SV).

Tipus d'aturada cardiorespiratoria (ACR)

L'aturada cardiorespiratoria es la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació espontànies. (No s'ha de confondre amb l'ACR que te lloc com a proces d'una mort natural, o com a resultat d'una malaltia terminal).

Per identificar una aturada cardiorespiratoria (ACR) s'observarà si la persona presenta:

• Perdua de coneixement. Es a dir, no respon a estimuls verbals ni motors. . Absència de respiració, no s'hi apreciaran moviments respiratoris, ni es notarà la sortida d'aire a la galta del socorrista.

Una ACR espontània, pot passar per diferents situacions: Infart, inhalació de fums o gasos toxics, electrocutació, tall de digestió, asfixia, congelació, estat de xoc ...

Per tant les dues causes poden ser:

Per una aturada respiratoria: hi ha circumstancies en les quals es produeix una aturada respiratoria i el cor continua funcionant de tres a cinc minuts fins que l'absència d'oxigen origina un cessament de la funció cardíaca. Entre les possibles causes d'una aturada respiratoria hi ha intoxicacions, obstrucció de la via aèria, per asfixia, trastorns del sistema nervios central, traumatismes toràcics, etc.

Per una aturada cardíaca: provoca la manca d'oxigen en organs vitals com ara el cervell, produint-se a l'instant l'aturada respiratoria. Entre les possibles causes d'una aturada cardíaca hi ha trastorns del ritme cardíaco atacs cardíacs com a consequència d'una obstrucció de les arteries del cor, que provoquen una angina de pit, un infart i l'ACR.

La majoria d'ACR (més d'un 80%) en els adults son per causa cardíaca.

Dada: La majoria de victimes d'infarts aguts miocardi (IAM) mor durant la primera hora i abans d'arribar a l'hospital, per la qual cosa és del tot necessari que la població tingui coneixements bàsics en suport vital basic, ja que amb una actuació rapida i eficaç es pot arribar a salvar mes d'una vida fins a l'arribada dels serveis especials d'emergencia.

Protocol SVB

Un cop identificada la situació d'emergencia, i després de valorar tant la víctima com l'entorn cal posar en marxa el protocol de suport vital.

LA CADENA DE SUPERVIVENCIA

La cadena de supervivencia es una successió de quatre passos o baules que s'han de seguir i posar en marxa de manera rapida i ordenada quan es presencia una aturada cardiorespiratoria o se'n preveu l'aparició imminent, i que condicionen la major probabilitat de supervivencia de la víctima, amb el menor risc de sequeles.

El temps té una importancia vital, ja que les possibilitats de recuperar-se d'una possible aturada cardiorespiratoria disminueixen cada minut que passa.

1. ALERTA IMMEDIATA: reconèixer rapidament la possible aturada cardíaca i respiratoria i trucar al 112. És a dir l'activació del sistema d'emergencies.

Recordeu que quan es truca al 112 s'ha d'informar de:

• La identificació de qui truca.
• El motiu de la trucada.
• La localització del lloc del succés.
• El nombre de víctimes i el seu estat.
• Els possibles riscos afegits.
• Les mesures que s'estan adoptant.

2. RCP bàsica: és l'execució de maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica, per part de qualsevol testimoni de l'ACR poc després d'haver avisat, que substitueixin la circulació i la respiració, afavorint una oxigenació d'emergencia. (si els testimonis no en saben, l'operador telefonic li indicará com actuar).

3. DESFIBRIL·LACIÓ RAPIDA: actualment l'existencia de desfibril ladors externs semiautomatics (DEA o DESA) fa més accessible aquesta anella especialment a les autonomies que ja n'han autoritzat l'ús per personal no medic. Aquests dispositiu desfibril ladors d'accés public permeten recuperar els batecs.

4. SUPORT VITAL AVANÇAT I ATENCIÓ POST-REANIMACIÓ: aquesta quarta baula/anella és el darrer pas de la cadena de supervivencia i pretén la restauració de les funcions vitals interrompudes, per part de l'equip especialitzat. Uns minuts després que passi el problema, cal aplicar tècniques per estabilitzar la via aèria, col·locar vies o administrar farmacs. TOT això ho realitzaran els professionals sanitaris.

Tipus de suport

Suport Vital Basic (SVB): fa referencia a les dues primeres baules/anelles de la cadena de supervivencia: Alerta immediata i la Reanimació cardiopulmonar (RCP) basica. L'aplica personal no sanitari.

Suport Basic amb DEA: el fa un equip entrenat, fent servir material especialitzat i farmacs, i oferint cures postreanimació. El desfibril lador extern automatic pot ser utilitzat pel personal sanitari, les persones que tinguin la formació necessaria i qualsevol persona que, encara que no tingui la formació, el pugui utilitzar amb finalitats terapeutiques.

Suport Vital Avançat (SVA): teniques complexes que aplica personal sanitari.

La reanimació cardiopulmonar (RCP): és el seguit de pautes i maniobres estandaritzades i de desenvolupament sequencial, la finalitat de les quals és: primer, substituir i, després, restablir la respiració i la circulació espontànies per aportar oxigen al cervell fins que arribi el suport vital avançat.

La reanimació cardiopulmonar (RCP)

Es el conjunt de maniobres destinades a restablir les funcions vitals, momentaniament interrompudes per una aturada cardiorespiratoria.

• La RCP substitueix la respiració i la circulació sanguínia aturades.
• Manté la funció cerebral fins que es recuperin la respiració i la circulació espontànies.
• Augmenta les possibilitats de supervivencia de la víctima.

Com s'ha de fer la RCP

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers_auxilis/reanimacio/

Com NO s'ha de seguir la cadena de supervivencia:

https://www.youtube.com/watch?v=Z8o3Apv4FYg

L'algoritme de SVB per a persones adultes

Comprova si està conscient. Si respon. Esta conscient, llavors:

• Deixa la persona en la posició en la qual estava.
• Continua amb l'avaluació urgent.
• Demana ajuda.
• Reavalua periòdicament el seu estat.

Si no respon. Està inconscient, llavors:

• Col·loca la víctima en decúbit supí.
• Obre-li la via aèria.

Obre la via aeria amb la maniobra front-mento

Posa una mà al front de la víctima i els dits de l'altra subjectant-li la part ossia del mento. Empeny suaument el front cap enrere, i alhora eleva el mento

Davant la sospita de l'existencia de possibles traumatismes cervicals es fa la maniobra d'elevació de la mandíbula. Consisteix a fixar el cap en una posició estable, però sense fer hiperextensió, tot evitant que es desplaci en qualsevol direcció, i elevar la mandíbula fent traccio cap amunt, sense estendre el coll

Es parteix de la posició front-mentó.

Aplica la comprovació veure, escoltar i sentir:

Si respira amb normalitat:

• Buscar qualsevol lesió potencialment mortal, com per exemple una hemorragia greu, i tractar-la si és necessari.
• Col·loca-la en posició lateral de seguretat.
• Sol·licita assistència professional 112.
• Vés reavaluant la respiració periodicament.

Si no respira o si no ho fa amb normalitat: truca al 112. Si no tens clar que la respiració sigui eficient, actua com si no ho fos.

Truca al 112 per activar l'alerta.

Transmet la informació a l'operador o operadora. Segueix les seves pautes i instruccions:

• Per al reconeixement de l'ACR.
• Per aplicar la RCP.

Mantén-te al costat de la víctima. Indica a algú que vagi a buscar un desfibril·lador. Inicia la RCP.

RCP

Si es fan insuflacions, s'apliquen 30 compressions toraciques. Si no s'insufla, es fan 100 compressions per minut.

1.Col·loca la víctima en decúbit supí sobre un pla dur. 2.Situa't de manera que puguis fer força des de dalt. 3.Col·loca el talo de la ma dominant al centre del torax i el de l'altra ma sobre la primera. 4. Amb els braços completament estirats, flexiona els malucs, deixant caure el pes del tronc sobre el torax de la víctima. 5.Relaxa la pressió un moment, però sense separar les mans del seu pit. 6.Repeteix els cicles de compressió/relaxació amb una freqüència d'una mica menys de dues compressions per segon.

https://www.youtube.com/watch?v=Q77Wa-yaK_k (1 minut)

Entre 100 i 120 compressions per minut sense interrupcions

Evita lesionar a la víctima:

• Les compressions poden lesionar la víctima. Les lesions més frequents són les fractures de les costelles o de l'estèrnum. Podràs reduir aquest risc si:

Exerceixes pressió sobre el torax verticalment i no obliquament. Comprimeixes l'estern i no les costelles Evites les compressions sobtades. Evites comprimir el torax i l'abdomen.

RCP en infants i lactants

La compressió del pit es fa en el mateix lloc i amb la mateixa frequencia que en persones adultes. Però en infants i lactants varien alguns detalls.

• Es comença amb 5 ventilacions de rescat abans d'iniciar les compressions.
• Compressió toracica en infants: (nens i nenes no adolescents) es comprimeix amb el taló d'una sola mà.
• Compressio toracica en lactants: menors d'un any, es comprimeix amb dos dits.
• Si no hi ha ningú que et pugui ajudar, aplica 1 minut de reanimació abans d'abandonar la víctima per trucar al 112. Moltes aturades en aquestes edats són per asfixia, i amb les ventilacions i reanimació hi ha mes probabilitats que es recuperi. Però si has presenciat l'aturada i ha estat sobtada (per transtorn cardiac), cal trucar al 112 abans de començar la reanimació.