Models d'Infermeria: Florence Nightingale, Peplau i Rogers

MODELS D'INFERMERIA

Cures bàsiques infermeria aplicades a les necessitats de l'esser humà

C4.2. Cures bàsiques infermeria aplicades a les necessitats de l'esser humà

+1) Què és un model? Un model és una representació de la realitat.

Els elements essencials d'un model per a la practica d'Infermeria serien:

• Descripció de qui rep les atencions.
• Objectiu d'Infermeria.
• Definició de què és salut.
• Explicació de l'entorn.
• Delimitació del què fa la Infermeria.

El model no només explica aquests elements sino que els relaciona. S'ha de diferenciar del procés d'Infermeria, que es una forma de dur el model a la practica, és un instrument, no una teoria.Un model ha de contenir tots els elements essencials que es relacionen amb les atencions i, especialment, amb la seva planificació.

Quan el model conte tots els elements essencials s'utilitzarà de manera individualitzada en els enfocaments que cada malalt faci per solucionar els problemes de les atencions a les persones. Això servirà per garantir que es valoren i consideren tots i cada un dels diversos aspectes de les actuacions d'Infermeria necessaries per al pacient.

No hi ha cap impediment formal que prohibeixi utilitzar diversos models combinats, adaptant-los per a un ús especificerò s'ha de tenir present que el nou model obtingut de la unió de varis ens ofereixi una perspectiva total, no fragmentària o parcial.Es tractaria de desenvolupar un intrument que reculli i mesuri els nivells de les atencions que s'estan proporcionant.

Els models d'Infermeria ens seran utils també com a generadors d'idees que ens ajudin a definir d'una manera clara i contundent l'essencia del concepte d'Infermeria, alhora que delimitarem quines son les habilitats, coneixements, destreses, aptituds i actituds que es precisaran per a exercir- los correctament.

La Infermeria és, bàsicament, una ciencia practica. Això obliga a què les idees renovadores o innovadores s'originin precisament en la practica diària ja que, sinó, seran poc útils doncs seran irreals i poc adaptables a la quotidianïtat. Igualment, considerar només la practica sense una adequada base teorica no permetrà un desenvolupament harmonic que garanteixi una practica correcta i aplicable.Els models d'Infermeria son representacions de la realitat de la practica d'Infermeria en què es veuen els factors que hi intervenen i la seva relació entre ells. Serveixen per fer explicits els factors que influeixen en una situació d'Infermeria.

Tenen valor per a la pràctica diària, doncs:

• Serveixen com a nexe d'unió amb la teoria.
• Clarifiquen les nostres idees sobre situacions.
• Ajuden a les infermeres a usar un llenguatge comú i a comprendre's.
• Serveixen de guia per a l'activitat, la docencia i la recerca.
• Són un instrument que ens recorda aspectes de les atencions d'Infermeria que podem tendir a oblidar.Historicament, els models d'Infermeria s'han agrupat en quatre grans grups:

• Interacció (KING)
• Evolucionista (PEPLAU)
• Autocura (OREM, HENDERSON)
• Sistemes (ROY).2) FLORENCE NIGHTINGALE

Florence Nightingale

El primer model teòric d'infermeria va ser proposat a mitjans del segle XIX per Florence Nightingale, reconeguda com la fundació de la infermeria moderna. En aquest model, es defineix de forma innovadora la infermeria com una professió diferent de la medicina.

La seva teoria esta relacionada molt d'aprop amb la seva orientació filosofica sobre la correspondencia client-entorn i els principis i regles sobre els que es va fundar la pràctica de la Infermeria.

Reflecteix la preocupació predominant, quan el sanejament era el problema més greu de la salut. Nightingale creia que la malaltia era un proces reparador.Considerava que un entorn natural positiu (llum i ventilació adequada, calor suficient i control de les eliminacions i el soroll) influïa de manera saludable en els pacients. La funció primordial de la infermera seria proporciona aire fresc, llum, calor, condicions higièniques i tranquil litat per ajudar la naturalesa en el procés de curació. La seva contribució al desenvolupament de la teoria es troba en explicar el camp d'acció de la Infermeria com la relació pacient-entorn, i en iniciar les anàlisis estadístiques per a la salut i la Infermeria professional.3) HILDEGARD PEPLAU

Hildegard Peplau

Es relaciona amb una teoria parcial per a la practica de la Infermeria.

El seu treball reflecteix el panorama del model psicoanalitic contemporani.

És la primera autora que va agafar altres camps cientifics i els va relacionar amb la teoria d'Infermeria.

La seva influencia pel desenvolupament de la seva teoria s'enllaça amb el segon ordre de canvi de la Infermeria. El model de Peplau és de desenvolupament. També fa un fort èmfasi en la interacció.

Així el model de Peplau es pot catalogar com de relació interpersonal.4) MARTHA ROGERS

Martha Rogers

Va estar influïda per la teoria general de sistemes.

Destaca clarament la ciencia de la Infermeria contra l'art de la Infermeria en el seu disseny de l'ésser humà unitari com a centre de la disciplina de la Infermeria.

El model ha servit de base per a l'expedició d'altres conceptualitzacions de la Infermeria.

Va promoure l'experimentació que ha influït en la comunitat científica dels estudiosos de la Infermeria que estan investigant aquest model. El model de Rogers es pot catalogar com de camp d'energia.5) DOROTHEA OREM

Dorothea Orem

Va explicar l'atenció d'un mateix (autoatenció) com una necessitat humana.

Orem defineix la Infermeria com un servei huma i indica que el centre d'interès de la Infermeria és la necessitat de cada persona d'aconseguir i controlar contínuament les accions d'autocura per tal de mantenir la vida i la salut o recuperar-se de la malaltia o dels danys.

La contribució d'Orem al desenvolupament de la teoria és la definició addicional de la funció de la Infermeria en les necessitats d'autocura, i la continuació del seu treball buscant un suport empiric a través de l'experimentació i dels treballs anteriors.

El model d'Orem es centra en l'individu.6) IMOGENE KING

Imogene King

Creu que el pacient és un sistema personal dins un entorn, coexistint amb altres sistemes personals.

La infermera i el pacient es perceben l'un a l'altre i la situació, accionen i reaccionen, s'interaccionen i transaccionen.

Va definir la Infermeria com un proces d'interacccions humanes, entre la infermera i els clients, que es comuniquen per establir metes, exploren medis per aconseguir les metes, i després es posen d'acord en els medis que utilitzaran.

Parla de la Infermeria com d'una disciplina i d'una ciencia aplicada. El model de King es pot catalogar com de relació interpersonal.7) CALLISTA ROY

Callista Roy

Combina pensaments divergents, en perspectives convergents per explicar la interacció d'una persona amb l'entorn. Els humans són éssers biopsicosocials que existeixen dins un entorn. L'entorn i la identitat pròpia proporcionen tres classes d'estímuls: focal, residual i contextual. A través de dos mecanismes d'adaptació, un regulador i un altre cognoscent, un individu pot demostrar respostes adaptables (algunes amb èxit i alguna no) o respostes ineficaces que requereixen la intervenció de la Infermeria. La solidesa del model de Roy és el treball continuat que s'hi relaciona, aplicant-lo a l'educació, a la practica i a l'experimentació i als canvis continus en el model per introduir les creixents evidències empíriques. El model de Roy és un sistema.8) VIRGINIA HENDERSON

Virginia Henderson

El model de Virginia Henderson, els primers esbossos de la qual van ser publicats el 1955, es considera una filosofia, que defineix la professió d'infermeria: probablement, és el més estes en tot el món i el de major influència a Espanya, ja que és el que segueix en la majoria dels hospitals del país.

Enten que els homes tenien unes necessitats basiques, per mantenir la seva vida o assegurar el seu benestar, en va enumerar 14, similars a les necessitats de Maslow, però sense jerarquitzar, que han de ser satisfetes mitjançant una sèrie d'activitats que un individu sa és normalment capaç de realitzar per si sol.8) VIRGINIA HENDERSON

Necessitats de Maslow

Autorealització Autoestima Relació Seguretat Fisiologiques bàsiques8) VIRGINIA HENDERSON

Necessitats dels éssers humans per a Virginia Henderson

• Respirar
• Menjar i beure
• Eliminar residus corporals
• Dormir i descansar
• Moure's i mantenir una postura adequada
• Mantenir la temperatura corporal
• Vestir roba adequada
• Mantenir la pell íntegra i neta
• Evitar els perills ambientals
• Comunicar-se amb els altres
• Professar la seva religió, viure els seus valors i creences.
• Treballar i realitzar-se
• Jugar i divertir-se
• Aprendre i satisfer la curiositat8) VIRGINIA HENDERSON

Rol de la infermera en la malaltia

Quan emmalaltim, perdem aquesta capacitat d'autonomia i independencia, passen a ser dependents i ha de ser la infermera la que realitzi aquestes tasques de cures per suplir o ajudar el pacient que no ho pot fer; a més, ha de procurar que el malalt s'independitzi com abans millor.

En els casos de malaltia greu, la infermera substitueix de forma temporal el pacient en les activitats de cura. En molts altres casos, l'ajuda en el que el malalt no pot fer de forma independent i quan l'individu es pot cuidar per si sol se l'educa.

Considera el pacient com un individu que requereix ajuda amb vistes a la seva independencia.

Contempla la practica de la Infermeria de forma independent a la practica dels metges.8) VIRGINIA HENDERSON

Contribucions de Virginia Henderson

Ha identificat 14 problemes o necessitats que cal considerar, per ajudar a la recuperació del malalt. Contribucions seves son el disseny de les funcions autonomes de la Infermeria, accentuar les metes d'interdependencia per al pacient i crear conceptes d'autoajuda.

El model de Henderson es una filosofía d'Infermeria avui en dia.