Etapes de la història del periodisme: des de l'antiguitat fins a l'era digital

Etapes de la història del periodisme

Periodisme antic o artesà (1609 - 1789)

Periodisme antic o artesà (1609 - 1789): hi ha una activitat de recollida, reproducció i difusió de novetats en fulls impresos (impremta desenvolupada). És en una Europa en ple creixement, les Gasetes son els format per excel·lència i la que marca el model és la que es fa a França. França i Regne Unit és on mes es desenvolupa. A partir de meitat del segle es comença a fer periodics dedicats a la informació cultural o científicel concepte cientific està molt vinculat a les lletres i a la filosofía.

Periodisme modern o liberal (1789 - 1875)

Periodisme modern o liberal (1789 - 1875): Aquest periode està marcat per la revolució liberal que hi ha Anglaterra a finals del segle XVII i gairebé 100 anys després a França. Això afavoreix la fi de la tutela de l'Estat sobre les publicacions i apareix la lliure circulació de noticies. Els periodics esdevenen organs d'opinió i és un moment d'expansió del colonialisme. Apareixen aquí les agencies de noticies.

• La primera agencia de noticies del món és la francesa Havas.

En aquest moment es multiplica bastant la varietat de periòdics i la seva difusió i la figura del periodista s'associa a la d'escriptor i a la de polític. És un moment en el que es culmina la lluita per la llibertat d'expressió als països occidentals del nord.

Periodisme industrial (1875 - 1994)

Periodisme industrial (1875 - 1994): aquest periode esta marcat per la transformació industrial de la premsa.

• Moment d'extensió del telegraf, el telèfon, les cinc W.
• Aparició del ferrocarril: apassionats per la velocitat d'enviar d'un lloc a l'altre
• Context de societats urbanes i industrialitzades.

A nivell de premsa es diversifiquen els continguts i és un moment de professionalització dels periodistes i s'incorpora la fotografia a la premsa escrita. Als països més alfabetitzats, els diaris superen el milió de copies diàries. Però també hi ha una premsa molt present i amb molta importancia: la premsa obrera.

- 1888: neix La Vanguardia Barcelona és la capital mundial de l'anarquisme, i això es demostra amb la premsa obrera > és el moviment que li ha donat importancia a la cultura i l'educació.

Fins a la primera guerra mundial es un moment on el periodisme escrit es hegemonic fins que apareix el cinema. La causa de la pèrdua de la hegemonia de la premsa escrita és l'aparició de la televisió a nivell global.

Periodisme digital (1994)

Periodisme digital (aparició www. 1994 ... ): Als anys 90 es el moment de la revolució de les comunicacions que obra la epoca del periodisme digital. Els confliictes armats provoquen canvis en el flux de la comunicació i Internet.

Europa del segle XVII

L'Europa del segle XVII està marcada per grans contrastos i transformacions en una serie d'aspecte fonamentals i els podem classificar en 4 grups:

• Religió: Europa dividida, catolicisme (el papa) VS el Protestantisme (Marti Luter). El protestantisme es difon rapidament perquè ja ha nascut la impremta i Luter difon els seus pensaments per la zona imprimint.
• Economia: Al nord aposta pel comerc, pel desenvolupament dels mercats atlantics (Holanda, Anglaterra. Franca). Al sud el sistema economic està molt basat en el que passava a l'edat mitjana (model medieval).
• Política: absolutisme de França (es el paradigma) que vol dominar europa. Agafem el model frances i l'apliquem a arreu. En contraposició tenim la aparició dels primers parlaments, comencen a desenvolupar-se monarquies parlamentàries (Anglaterra, Holanda)
• Cultura: predomina la cultura barroca i és una època d'avenços cientifics a l'Europa del Nord.

És una Europa contradictòria que estava avançant cap a la modernitat. Però és un període marcat per la fam, per les guerres, per les males collites i per les epidemies.

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

La guerra dels trenta anys (1618-1648) Es presenta com una guerra religiosa per "decidir" quina fe era la que acabaria dominant, si el catolicisme o el Protestantisme - perquè qui lidera la fe, lidera la política. La Guerra te lloc a Alemanya. Hi participen l'imperi hispanic i de l'altra França, Holanda, Anglaterra, Suècia.

- L'any 1635 hi ha un gir dels esdeveniments França (que anava amb Anglaterra) es canvia de bandol. Mor Lluís XIII i el poder recau en les manes del Cardenal Richelier. La guerra s'acaba i deixa conseqüències clares:

1. Una afirmació de les monarquies absolutes
2. La creació de l'imperi de Suècia
3. La derrota del poder hispano-germànic

Seran els borbons, la dinastia que dominarà en aquest moment. El exponent màxim és Lluís XIV (el rei sol) à l'estat soc jo (sintetitza molt be el pensament de la monarquia absoluta).

El naixement del periodisme artesà a l'Europa del segle XVII

A l'Europa del segle XVII la situacio es basava en la divisio de les diferents ideologies

- Reforma - contrareforma - Absolutisme - parlamentarisme - Capitalisme mercantilista - Barroc PERIODIC: imprès que apareix a intervals regulars, amb un titol, dirigit a un public lector més o menys massiu, però en qualsevol cas indeterminat, anonim, per a informar-lo d'esdeveniments recents.

L'espai germànic i la premsa artesanal

L'espai germanic Condicions socials, economiques i polítiques que afavoreixen el sorgiment de la premsa artesanal periodica i diaria a l'espai germanic i als Països Baixos van ser:

1. Desenvolupament del capitalisme mercantilista
2. Avantatge invenció i rapida difusió de la impremta
3. Descentralització política, impuls urbà i rellevància dels poders locals
4. Situació geografica (franja diagonal entre Anvers i Venecia) i acces a informació
5. Divisió confessional, alfabetització comparativament alta i manca d'una autoritat religiosa central

Durant la Guerra dels 30 anys, hi va haver una progressió de les publicacions periòdiques:

• 1600 - 1610 > 3 periòdics nous
• 1610 - 1620 > 20 periòdics nous
• 1620 - 1630 > 37 periòdics nous
• 1630 - 1640 > 60 periòdics nous

Després d'un estancament, acabada la Guerra, entre 1670 i 1680 apareixen 54 periodics nous. TOTAL DE PERIODICS A L'ESPAI GERMANIC DURANT EL SEGLE XVII: mes de 200 titols, seixanta dels quals durant la Guerra dels 30 anys. En el segon terç de segle es calcula l'existència simultània de 60/70 periodics. Tiratges mitjans de 350/400 exemplars (amb mínims de 250 i màxims de 1500).

Funcions de la premsa i les Gasetes

31690 - Tobias Paucer (Alemanya) > Relationibus Novellis: primera tesi doctoral Funcions bàsiques de la premsa:

- Formar - Informar - Entretenir El primer model periodístic de la Historia > LES GASETES Neixen a Holanda entre el 1600 i el 1620. Es deien gasetes holandeses o fulls holandesos. Les seves caracteristiques eren: Periodicitat, Continuïtat i Diversificaciónontinguts El seu format era petit, amb portades decorades, textos a una columna gairebé sempre i recollien una relació de les informacions que començava cadascuna amb el nom de la ciutat d'origen i la data. El seu contingut estava caracteritzat per ser molt critic amb els monarques absoluts europeus. Durant el 1620, a Holanda, es creen moltes gazzetes, fent critica molt forta a les monarquies absolutes. Circulaven per tot el territori europeu, així doncs, les imprimeixen en frances, la llengua de la diplomacia, relacions internacionals fins que arriba a l'angles. Això es dona perquè els Països Baixos no hi havia censura. Tot i això, la llibertat d'expressiono era el mateix concepte que el que tenim a dia d'avui, mes aviat es tractava de llibertat d'impressió. Al 1635 en l'espai germanic apareix el primer diari: "EINKOMMENDE ZEITUNG". AI 1650 ja es publicaven 5 dies a la setmana. Tobias Peuser fa una tesis doctoral sobre la comunicació, el periodisme (les seves funcions sobretot). Els dos grans models son França (absolutista) i Anglaterra (llibertat d'impremta).

Característiques d'una gaseta

Com era una gaseta?

• Portades decorades, format petit, text a una columna
• Relació d'informacions: nom de la ciutat i data, cap ordre
• Augment de gasetes, copia de notícies d'altres gasetes, per tant es converteixen en resum de la resta
• Impreses per editors privats i distribuïdes per venedors ambulants. De vegades els impressors eren també redactors, que s'anomenaven gaseters
• Canvi quan són dirigides des dels estats absolutistes - privilegi d'impressió

La Gaceta Literaria ibérica:americana:internacional 30 CENTINOS LETRAS-ARTE-CIENCIA CONCEPTO DEL TEATRO SUMARIO Las letras capalolas CONVERSACIÓN CON UNA CAMISA NEGRA PERFIL DE ANTONIO ESPINA El Humanista de la Via Laietana

França: Model de Monarquia Absoluta

França: Model de Monarquia Absoluta El model que va predominar és el frances. Llíos XIII va veure el potencial de la informació com un mitja per restablir el règim i un vehicle de propaganda. Centralització i homogeneïtat. Estat com a titular del dret de la impressió i la informació. L'edició és un privilegi reial.

• La Gazette (1631): política L'any 1631 arribar a França la primera Gazetta autoritzada, com un prototip de premsa política, impulsada per Cardenal Richelier i feta per Theophraste Renaudot. El seu èxit va continuar fins la seguent centuria convertintse en el diari oficial: Gazette de France
• Le Journal des Scavants (1665): de caracter cientific
• Le Mercure Galant (1972): de caracter literari, entretingut i mundà

Anglaterra: Naixement del parlament

Anglaterra: Neixament dels parlament Al segle XVII a Anglaterra es van donar dues revolucions, la de 1642 i la de 1688, que van suposar una major llibertat religiosa y participació ciutadana. Anglaterra es va convertir en la primera monarquia parlamentaria a tota Europa.

• Weekly News from Italy, Germania, Bohemia the Palatinate, France and the Low Countries, conegut popularment com A Current of general News (1622), setmanari que tenia entre 8 i 24 pagines. Es considera el primer periodic de la historia d'Anglaterra.

Durant el Regnat de Carles I (1625-1649) la informació patia un gran control, ja que Mercurius Politicus era l'unic diari oficial. Sublevació d'Oliver Cronwell - guerra civil (1643 - 1648): Va convertir Anglaterra en una república anomenada Mancomunitat d'Anglaterra Caiguda de la República de Crownell fins 1658 i Restauració monarquica Carles II (1660 - 1685) > tornada al model absolutista

• Al 1662 es va aprobar la Licensing Act, llei restrictiva que li donava potestat per autoritzar o no textos, censura previa i un nou carrec el "inspector de premsa".