L'Antic Règim, Revolució Industrial i Revolucions Liberals

L'Antic Règim

L'antic règim va sorgir a l'Europa Occidental durant l'edat moderna al s.XVI i acaba a finals del s.XVIII, gràcies a l'alçada de poder que va fer la Burgesia. Es caracteritzava en els conceptes: Una societat dividida en estaments, els privilegiats (noblesa i clergat) que no pagaven impostos i els no privilegiats (burgesia i classes populars) que sí pagaven impostos. A més tenien un sistema polític absolutista, on el rei (privilegiat) prenia les decisions més importants, era qui rebia els impostos dels no privilegiats i tenia tots els poders polítics (el judicial, legislatiu i executiu) i tots els poders militars. També es caracteritzava per tindre una natalitat molt elevada (d'un 40%), una mortalitat també molt elevada (d'un 30-35%) sobretot el que era la mortalitat infantil molt elevada (d'un 200%), una esperança de vida molt baixa (d'uns trenta anys) i un creixement natural de la població anual, que apenes hi superava el 2%. Tenien el feudalisme com a sistema econòmic, tot i que estaven en procés de canviar aquest sistema per un capitalista.

Privilegiats i No Privilegiats

PRIVILEGIATS monarca absolut alt clero i noblesa de cort noblesa burgesia i baix clero NO PRIVILEGIATS classes populars urbanes i pagesos

Origen del terme Antic Règim

Els francesos van ser els primers en anomenar l'Antic Règim, per referir-se al període que van viure abans de, i pel que va sorgir, la Revolució Francesa (una revolució liberal). Tot i que aquest sistema socio-economic va estar per diversos llocs de l'Europa occidental a l'edat mitjana, com Portugal, Espanya o Anglaterra, hi era denominat com Monarquia autoritària o absolutista.

Referències de l'Antic Règim

• Wikipedia. 2024. Antic Règim. Wikipedia: l'enciclopedia lliure. URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim (consultat el 23/09/24
• Llibre: Historia del mon contemporani:García, E. Gomis, P. Latorre, F. González, J. Ramírez, G. Sebastián, R. 2012. História del món contemporani. Barcelona, ECIR.
• Historia, Local y Social. 2021. Antiguo Régimen y la Ilustración: URL: https://abenaxara.com/antiguo-regimen-ilustracion

La Burgesia

Va ser una classe social de l'edat mitjana la qual estava formada especialment per comerciants, artesans lliures i persones que no estaven sotmeses als senyors feudals. Al principi, durant l'Antic Règim, formaven part del tercer estat, el grup més nombrós. Amb el seu treball i els impostos que pagaven, juntament amb altres no privilegiats com els camperols, sostenien tots els estaments privilegiats. A poc a poc la burgesia va anar guanyant importancia fins a passar a ser dalt de la piramide, durant la revolució industrial. Va acabar dividint-se en tres grups: la gran burgesia (formada per banquers, rendistes i propietaris de grans fabriques), la mitjana burgesia (composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants), i finalment, la petita burgesia (petits comerciants, botiguers).

Evolució de la Burgesia

La burgesia va començar a prendre forma i conformar-se com a classe social durant l'Antic Regim, des del segle XV fins al XVIII. En la revolució industrial van passar a ser a dalt de la piramide, convertint-se en els propietaris de les fabriques. En aquesta nova època ja no hi havia un monarca, i per tant tenien bastant més poder que abans. Això ho van aconseguir gràcies a les revolucions impulsades per ells, amb les quals volien aconseguir un liberalisme economic i polític. Els burgesos no eren senyors feudals, tampoc serfs o camperols. Eren comerciants, artesans i prestadors; que tenien una posició econòmica i jurídica, la qual, els permetia ocupar un esglaó (que a poc a poc van anar escalant) dins de la societat medieval.

Revolucions impulsades pels burgesos

Les revolucions impulsades pels burgesos eren fruit de la marginació política i que patien. Podríem dir que també patien una marginació econòmica, però més aviat era una marginació per part de les normes de la monarquia les quals restringien els seu poder i infravaloraven els seus coneixements. La gran diferencia amb els nobles era que ells sí que pagaven impostos, per tant, mantenien als rics. Segons els burgesos, ells sí haurien de tenir poder polític ja que ells sí tenien estudis per gaudir d'aquest privilegi. No els semblava just que per ser fill d'un noble poguessis tenir-ho tot sense esforç. Aquesta situació els molestava molt, i va ser la raó principal del perquè van voler iniciar tantes revolucions. Es volien assegurar que els seus coneixements i estudis podrien fer-los adquirir poder, i ho van aconseguir. Durant el segle XV fins al XVIII elspobres mantenien a qui vivia millor i, doncs, molta gent vivia en la miseria. Totes aquestes idees es passaven als més joves a través dels més grans. L'educació que rebien els fills dels burgesos van començar a difondre idees de llibertat, igualtat i ús de la raó per accedir al coneixement. L'educació va esdevenir un element fonamental per promoure entre la classe burgesa un canvi de mentalitat, i va donar els seus fruits.

Referències de la Burgesia

Gatell Arimont, C., Gibaja Velázquez, J.C., Palafox Gamir, J., & Risques Corbella, M. (2024). Gayubas, A., & Etecé, E. (2024). Burguesía - Qué es, origen, tipos y más. Concepto. Retrieved 09 27, 2024, de https://concepto.de/burguesia/ Kiss, T. (2018, Agost 17). Enciclopedia Humanitats. Burgesia. Retrieved Septembre 20, 2024, de https://humanidades.com/burguesia/ Real Academia Espanyola. (2014, Octobre). Retrieved Septembre 20, 2024, de https://dle.rae.es/burgues%C3%ADa Trepat, C .- A., Feliu, N., Fuentes, C., & Otón, J. (2016). HISTORIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1ª ed.). Jaume Reula i Xavier Hernandez.Il .lustració

La Il·lustració

La il·lustració és un període filosofic i cultural, es va difondre sobretot entre la burgesia i la classe intellectual. On l'essencial era tenir una gran set de coneixement. Acaba sent un moviment més conegut com el segle de les llums, és més conegut així, ja que segons els seus protagonistes, ara es gaudeix d'eines intellectuals capaces de clarificar i il.luminar totes les questions o problemes. La il·lustració promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme filosofic politic i economic en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Origen i expansió de la Il·lustració

Les idees que van sortir va ser poc després de la Revolució Anglesa. Va néixer a la segona meitat del segle XVII fins a meitat del segle XIX, a Anglaterra i a les Províncies, posteriorment es va difondre a França, algunes regions d'Italia i els Estats alemanys. Més tard es va expandir per una gran part d'Europa. Aquest moviment es va enfocar més en les grans capitals europees com: París, Viena, Berlín, Sant Petersburg, Madrid o Lisboa i ciutats portuàries com: Anvers, Londres o Hamburg.

Idees fonamentals de la Il·lustració

Les idees fonamentals abastaven diferents àrees del pensament polític, economic i social. Els principis més destacats podem dir uns quants com que l'interès pel saber (filosofia) , impulsa l'estudi de les humanitats i de les ciències experimentals i exactes. Lluitaven contra la ignorancia i el fanatisme, ja que els il·lustrats tenen un interès immens per saber (avui dia podrien ser els filosofs). També feien servir la crítica com una eina per argumentar, la qual es van basar en la idea de David Hume. D'altra banda, utilitzaven l'educació com a mitjà per poder entendre i difondre la raó. Finalment, tenim una gran tolerancia religiosa i creença en la moral laica, és a dir, que son independents de qualsevol organització o confessió religiosa. Defensen l'antropocentrisme, que destaca la importancia de l'individu, i posa a l'ésser humà com a mesura de totes les coses. Es mira pel bé de l'ésser humà, deixant de banda qualsevol cosa religiosa.

Idees polítiques de la Il·lustració

Les idees polítiques que n'hi havien en aquell moment eren: el Racionalisme i progrés, la separació de poders, la tolerancia religiosa i el contracte social que és un acord realitzat a l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un Estat en relació amb els drets i deures dels seus ciutadans.La raó és una actitud que consisteix a aplicar normes i la logica per tenir les capacitats d'establir inferències (és un procés on deriva una conclusió a partir d'unes premisses).

La Crítica

Crítica És un judici de valor personal i subjectiu que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una producció humana que pot ser literària, plàstica, musical o periodística, entre d'altres, pot ser usat en el llenguatge informal en el sentit de desacord o d'oposició a l'objecte de crítica.

Participants de la Il·lustració

Les persones que van participar/crear aquest moviment van ser John Locke Wrington, Regne Unit (1632-1704), Montesquieu La Brèda, França (1689-1755), Jean-Jacques Rousseau Ginebra, Suïssa, (1712-1778), Voltaire París, França, (1694-1778).

Referències de la Il·lustració

Buxadera i Vilà, J. (n.d.). DOSSIERS D'HISTORIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Buxa web. Recuperado 09 27, 2024, from http://www.buxaweb.cat/dossiers/anticregim.htm Cortada, J., Ferreres, E., Llorens, J., Pantaleón, M., Alcoberro, A., & Castillo, J. (2016). Historia del món contemporani (primera ed.). Teide. Viquipedia. (2024). Il·lustració. Viquipedia. Retrieved September 27, 2024, from https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3

Liberalisme Econòmic

El liberalisme economic es basa, principalment, en un mercat lliure, sense intervencions de l'estat, un mercat que s'autoregula gràcies a la llei de l'oferta i la demanda. És un sistema economic en què els mitjans de producció són, en majoria, propietat privada i en què són dedicats a la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis amb el fi de treure el benefici màxim. S'entén com a propietat privada els mitjans o béns dels quals la persona propietaria pot disposar, sempre respectant els limits posats per l'estat. Els recursos naturals, la mà d'obra i els bens capitals són factors de producció claus, és a dir, els recursos necessaris per la producció.

Adam Smith i la "mà invisible"

Adam Smith amb les seves idees va pensar que l'economia havia de ser regulada sense que l'estat pugui intervenir, segons aquesta idea la llibertat econòmica seria més igualitaria entre tots. Totes aquestes idees van ser recollides i explicades per Smith en el seu llibre "L'assaig sobre la natura i causa de les riqueses de les nacions" (1776), escrit i publicat a Londres. Al llibre no es parla directament del capitalisme, ja que aquest terme és posterior i va acabar de madurar a arrel de les teories d'aquest llibre, però sense cap dubte és el pare d'aquest sistema economic. Un dels conceptes més importants i que encara segueix en l'economia actual és el concepte de la "mà invisible", la qual es una metafora que descriu el mecanisme que fan servir les persones que descriu com el estat no pot entrar dins de l'economia i de forma "indirecta" el que fa és deixar que tothom pugui vendre i comprar de una forma mesurada sense que l'estat pugui fer res al respecte , aquest concepte va aparèixer en l'època de Smith i fins a l'actualitat arriba.

Portada del llibre de Adam Smith

AN INQUIRY INTO THE Nature and Caufes OF THE WEALTH OF NATIONS. By ADAM SMITHE, LL. D. 154 P. R. S. IN TWO VOLUMES voL .. .. LONDON: PRINTED FOR WA STEARAN ; AND T. LADILE, IN THE ETMASO.