Organització administrativa a Catalunya, Bombers de Catalunya

Organització Administrativa a Catalunya

floy 32. Organització administrativa a Catalunya. Comarques i municipis de Catalunya. Les entitats municipals descentralitzades. Altres divisions administratives: províncies, Àrea Metropolitana de Barcelona, parcs naturals, reserves naturals, espais d'interès natural

Bombers de Catalunyaflou 32. Organització administrativa a Catalunya

Organització Administrativa: Introducció

BOMBERS DE CATALUNYA 2flou 32. Organització administrativa a Catalunya Índex 1. COMARQUES I MUNICIPIS DE CATALUNYA 5 1.1. Comarques i vegueries 5 1.2. Municipis 7 2. ENTITATS MUNICIPALS DESCENTRALITZADES 10 3. ALTRES DIVISIONES ADMINISTRATIVES 13 3.1. Provincies 14 3.2. Àrea metropolitana de Barcelona 16 3.3. Pla d'espais d'interes natural

BOMBERS DE CATALUNYA 3flou 32. Organització administrativa a Catalunya Introducció Quan parlem de l'organització administrativa d'un territori, ens referim a l'estructura i al funcionament del sistema polític i administratiu que governa aquest territori. En general, els territoris solen estar organitzats en diferents nivells (nacional, regional, provincial, municipal, etc.) i solen comptar amb diferents organs de govern, com a executiu, legislatiu i judicial. Tot i això, en dependre de la política, l'organització administrativa d'un territori pot variar depenent de la forma de govern, el nivell de descentralització i la distribució de competencies entre els diferents organs i entitats administratives.

En aquest sentit, les competencies principals de l'administració son planificar i gestionar el territori, assegurar l'accés a serveis públics bàsics (educació, sanitat ... ), regular les activitats econòmiques, gestionar la cultura i el patrimoni i fomentar el desenvolupament local. Com veiem, cal que hi hagi una organització, ja que en depen la gestió dels serveis publics i la satisfacció de les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes.

L'organització administrativa de Catalunya es basa en la descentralització del poder i en l'au- tonomia regional, amb diferents nivells de govern i competencies especifiques per a cadascun. Oficialment, queda establerta a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ja que aquest document especifica tant l'estructura com les competencies dels diferents nivells de govern a aquesta comunitat autonoma, a més de ser la norma que regula l'autogovern d'aquesta comunitat autonoma. Prenent com a referencia l'Estatut, parlarem ara de les institucions de mes nivell:

• Generalitat: És el maxim nivell de govern a Catalunya i s'encarrega de la direcció i la gestió política. El seu president és elegit pel Parlament de Catalunya i nomena els membres del govern. Entre les competencies de la Generalitat hi ha l'educació, la cultura, la sanitat, la seguretat ciutadana, el transport i l'ordenació territorial.
• Parlament: Està format per un president i per 135 diputats elegits per sufragi universal. És l'organ legislatiu de Catalunya i com a tal entre les seves competencies hi ha l'aprovació de lleis i la supervisió de l'actuació del govern.

Les altres institucions les veurem en els apartats respectius.

BOMBERS DE CATALUNYA 432. Organització administrativa a Catalunya

Comarques i Municipis de Catalunya

Comarques i Vegueries: Història i Evolució

flou 1. Comarques i municipis de Catalunya 1.1. Comarques i vegueries Per comprendre l'impacte en el present que tenen les vegueries ens hem de remuntar al segle XII. Al segle X, després de la invasió musulmana de la península Ibérica, els anomenats «comtats catalans» eren unitats territorials dependents del rei dels francs. Ja al segle XII aquests comtats havien aconseguit la seva independencia dels francs, però estaven sotmesos al comte de Barcelona, que controlava la major part de la Catalunya actual. Es en aquest moment quan sorgeixen les vegueries per aconseguir un millor repartiment i control del territori, ja que eren la seu de la jurisdicció civil i penal aplicada pel veguer. Cal recordar que una vegueria era una zona administrada per un veguer en representació d'un comte. En aquest sentit, el veguer tenia la jurisdicció en aquesta zona, és a dir, tenia la potestat per aplicar el dret al territori.

Aquest model territorial es va mantenir vigent, encara que amb canvis en funció de l'època, fins al 1714, quan les vegueries es van substituir pels corregiments després de la implantació dels Decrets de Nova Planta, que també van abolir la Generalitat. Més tard, el 1833, Javier de Burgos va elaborar un nou sistema territorial basat en provincies, que van passar a substituir els corregiments a Catalunya. Mes endavant va esclatar la Tercera Guerra Carlina. Entre el 1874 i el 1875 es va restaurar la Generalitat, encara que la restauració borbonica i la fi de la guerra el 1876 van fer que tornes el centralisme a Espanya i, amb això, una nova abolició de la Generalitat. Aquest sistema es va mantenir fins al 1932, ja durant la II República, moment en que la Generalitat va posar en marxa un estudi per elaborar una nova divisió territorial. Quatre anys després, el 1936, va tenir lloc a la primera divisió territorial de Catalunya que establia comarques i vegueries en detracció del model de provincies. Aquesta divisió suposava la creació de 38 comarques i 9 «supercomarques» o vegueries. L'oficialitat d'aquesta distribució territorial va quedar abolida en acabar la Guerra Civil Espanyola i en imposar-se el Franquisme.

L'any 1987, després de la restauració democratica, va tenir lloc una nova divisió del territori per part de la Generalitat que va restablir les comarques, però no les vegueries. Un any mes tard, el 1988, va tenir lloc la primera d'una serie de modificacions. En aquest cas, es va modificar la divisió territorial per incloure les comarques del Pla de l'Estany, la Plana d'Urgell i l'Alta Ribagorça (41 comarques en total). El 1990 va tenir lloc una altra modificació que va servir per redibuixar alguns limits territorials mentre que la darrera modificació, de la mà de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006 (Llei Organica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya), ha tornat el debat sobre la incorporació de les vegueries. Encara s'han d'aprovar, per tant, no son actualment una entitat administrativa a Catalunya. Les 8 vegueries plantejades, juntament amb la seva capital, són: Àmbit metropolità (Barcelona), Alt Pirineu i Aran (Tremp), Camp de Tarragona (Tarragona), Comarques Centrals (Manresa),

BOMBERS DE CATALUNYA 5floy 32. Organització administrativa a Catalunya Comarques gironines (Girona), Ponent (Lleida), Terres de l'Ebre (Tortosa) i Penedès (Vilafranca del Penedès).

Proposta de Vegueries a Catalunya

Al mapa següent podem apreciar la proposta d'una manera més gràfica:

Alt Pirineu i Aran Girona Catalunya Central Ponent Barcelona Penedès Tarragona Terres de l'Ebre

Reorganització Territorial i Comarques Actuals

L'any 2000 va tenir lloc una proposta de reorganització territorial per part del Parlament català amb l'objectiu de fer més eficaç la prestació de serveis publics a la població que es va publicar en un informe conegut com a «Informe Roca». En línies generals proposava l'eliminació dels municipis que tinguessin menys de 250 habitants i l'agrupació dels que no superessin els 1000 habitants. A més, suggeria també la revisió de la divisió comarcal del 1936 amb la intenció de crear noves comarques i reajustar els municipis adscrits a les que ja existien. Les 6 comarques que es volien crear eren l'Alta Segarra, el Baix Llobregat Nord, el Segre Mitjà, la Selva Marítima, la Vall de Camprodon i el Moianes, tot i que finalment nomes se'n va incloure una, el Moianes, l'any 2015. D'aquesta forma arribem a les 42 comarques catalanes que hi ha actualment.

En l'actualitat, l'entitat que s'encarrega de coordinar i gestionar els serveis i les politiques publiques a les comarques son els consells comarcals. Per dur a terme la seva funció, tenen competencies en medi ambient, cultura, protecció civil ...

BOMBERS DE CATALUNYA 632. Organització administrativa a Catalunya

Mapa de les 42 Comarques Catalanes

flou Al mapa següent es poden apreciar les 42 comarques catalanes juntament amb la seva capital:

FRANÇA (FRANCE) VAL D'ARAN Vielha PALLARS SOBIRA ALTA RIBAGORÇA ANDORRA el Pont de Suert Sort = Puigcerdá CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL PALLARS JUSSA GARROTXA Tremp. . Ripoll Olot PLA DE L'ESTANY Banyoles SOLSONES Berga G OSONA la Bisbal d'Empordà A Santa Coloma de Farners rah R R SEGARRA MOIANES Cervera A PLA D'URGELL Mollerussa Tarrega VALLÈS ORIENTAL Granollers . SEGRIÀ URGELL ANOIA Igualada VALLES OCCIDENTAL Terrassa Sabadell MARESME -Mataró les Borges Blanques CONCA DE BARBERA GARRIGUES Montblanc ALT CAMP BAIX Valls LLOBREGAT PRIORAT BAIX PENEDES el Vendrell GARRAF Falset TARRAGONĖS TERRA ALTA Gandesa Mora d'Ebre Tarragona MEDITERRANIA BAIX EBRE · Tortosa ICGC Institut Amposta MONTSIA Cartografic I Geologic de Catalunya www.icgc.cat N PAÍS VALENCIA CC 0 10 2 30 km

Municipis de Catalunya

1.2. Municipis Els municipis son les entitats locals més basiques que trobem a l'organització del territori català. Son governats i administrats per l'ajuntament, que té la responsabilitat de gestionar els serveis i les politiques publiques d'àmbit local. Entre les competencies tenim la neteja, la gestió del transport public i residus i la promoció economica de la zona.

El 2022 existeixen 947 municipis. D'aquests, 314 pertanyen a Barcelona, 241 a Lleida, 208 a Tarragona i 184 a Girona. El municipi més poblat és el Barcelonès (Barcelonès, Barcelona) i el menys poblat és Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà, Barcelona).

• Els municipis de Barcelona: Alt Penedès: 27 municipis, Anoia: 33 municipis, Bages: 30 municipis, Baix Llobregat: 30 municipis, Barcelonès: 5 municipis, Berguedà: 31 municipis (part dels seus municipis pertanyen a la província de Lleida), Garraf: 6 municipis, Maresme: 30 municipis, Moianès: 10 municipis, Osona: 50 municipis (part dels seus municipis pertanyen a la província de Girona), Vallès Occidental: 23 municipis i Vallès Oriental: 39 municipis.

BOMBERS DE CATALUNYA 7 0 BERGUEDÀ GÓN) Solsona NOGUERA Vic. BAIX EMPORDA ·Balaguer BAGES Manresa Molà SELVA Lleida ALT PENEDES Vilafranca del Penedès Sant Feliu de Llobregat" BARCELONÈS . Barcelona RIBERA D'EBRE BAIX CAMP Reus Vilanova i la Geltrú MAR la Seu " d'Urgell RIPOLLÈS Figueres GIRONĖS . Girona