Morfologia: Els determinants i l'ús dels numerals en català

institut d'estudis baleàrics

CURSOS A DISTANCIA |Nivell C1 Morfologia. Els determinants

1. L'article

Formes d'ús general:

singular plural masculí el / l' els els datils, els ullals ... el cel, el iot, l'estiu, l'interès, l'hostal ... femení la / l' les fonts, les eines ... la mar, la intrusa, l'harmonia, l'orella ...

1.1. Formes d'ús restringit

• L'article "salat" s'usa en el parlar colloquial del dialecte balear, en algunes poblacions de la Costa Brava i a Tàrbena:

plural masculí es (sos) femení sa / s' ses

Atenció !: en el llenguatge informal és incorrecte utilitzar les formes de l'article "salat" (es / sa) amb els noms i expressions en que s'han usat tradicionalment les formes de l'article general ( el / la):

l'any passat, la setmana que ve, l'endemà, a l'instant, a la fi, a la llarga ... a les bones, a les males, a les totes, a l'antiga, a la baixa, a la deriva ... a la dreta, a l'esquerra, a l'aire, el nord, el sud ... el món, la mar, el cel, la pagesia, l'amo ... Maria de la Salut, el Toro, la Corunya, l'Almudaina, la Seu, l'Església, el Ram, els Reis ... l'infern, el Bon Jesús, la Puríssima, la Mort ... fruita del temps, blat de les Índies ...institut d'estudis baleàrics CURSOS A DISTANCIA |Nivell C1 el doble, el triple ... la una, les dues ...

Les llengues romaniques crearen l'article a partir dels demostratius llatins ILLU i IPSU. La majoria se serviren de la primera forma, però el sard va partir de la segona, com localment l'occità; el català les usà totes dues. En l'època medieval s'usaven per tot el territori català, però, ja des dels primers moments en que el català accedeix a l'escriptura, l'article que s'hi utilitza és el derivat d'ILLU (probablement per la forta influencia que en aquells moments exercia la llengua occitana) i es aquesta la forma que s'anà generalitzant en els usos formals. En la llengua col·loquial, però, la coexistencia dels dos articles continuava i, quan les Illes Balears van ser repoblades després de la conquista de Jaume I, amb la llengua catalana hi arribaren tots dos. E En el territori continental, a poc a poc, l'ús de les formes el/la anà desplaçant es/sa i actualment només es conserven com a formes vives, però en regressió (fora de la toponímia), a determinats indrets de la Costa Brava, entre Blanes i Cadaqués. Un proces semblant es va seguir a la localitat mallorquina de Pollença, on ha desaparegut l'ús de l'article es/sa. A la resta de les Illes Balears, l'article el/la és el que s'utilitza sempre en els usos formals (escrits i parlats), però en els usos informals l'article es/sa es generalitzà, encara que no arriba a fer desapareixer l'us de les altres formes. Antoni I. Alomar i Joan Melià, Proposta de model de llengua per a l'escola de les Illes Balears.

• Les formes antigues de l'article masculí lo/los s'usen en el parlar col·loquial del dialecte nord-occidental i a Pollença darrere la preposiciónb:

singular pluralinstitut d'estudis baleàrics CURSOS A DISTANCIA |Nivell C1 masculí lo / el / l' los/els femení la / l' les

La forma lo s'usa despres de pausa davant consonant i entre consonants. Entre vocal i consonant s'usa el. Los s'usa darrere consonant i després de pausa. Darrere vocal s'usa els:

lo camp, tot lo dia, devora el llit los colors, enten los problemes, darrere els homes

1.2. Punts d'atenció

• Una de les funcions de l'article es la substantivació d'altres categories (funció que comparteix amb altres determinants). De manera que, si acompanya qualsevol partícula, aquesta esdevé un substantiu:

El perquè de tot plegat. El sí no és definitiu. Ens menjarem les madures, i les verdes, les guardarem. No podia aguantar el riure.

• S'usa l'article davant els determinants possessius tonics que precedeixen el nom i amb alguns determinants indefinits (altre, mateix, tot) i numerals:

la teva tia, els nostres arxius, l'altra guitarra, les mateixes coses, tot el sementer, el

• L'article acompanya el relatiu qual / quals i, en certes construccions, els relatius que i qui:

Ha desaparegut l'ordinador amb el qual treballava. Aquesta és la que m'agrada més. Els qui vulguin podran berenar.

• En determinades expressions no s'usa l'article davant el nom:

a casa / a ca nostra, a ciutat, a escola, a missa, a muntanya, a pagès, a plaça, a taula, a vila, (jugar) a pilota, (jugar) a cartes, en mar, en terra ...institut d'estudis baleàrics CURSOS A DISTANCIA |Nivell C1

• En l'expressió del temps, l'article acompanya l'any llevat de quan indicam una data completa:

Va partir l'any 1964. Va partir el 1979. Va partir el 16 de desembre de 1993. Tampoc no acompanya els dies de la setmana quan ens referim a l'immediat passat o venidor:

Hi aniré dilluns. Va arribar dissabte. Però: El dijous (o Els dijous) anam a classe de piano.

• Bastants noms propis de lloc porten article:

Castelló de la Plana, l'Alguer, la Jonquera, les / ses Salines, el Conflent, el Llobregat, l'Havana ...

1.3. L'article personal

masculí en / n' / el / lo / l' na / n' / la / l' en Bernat, n'Antoni, el Serafí, lo Pere, l'Emili ... na Clara, n'Aina, la Glòria, l'Úrsula ... a

Els articles en / n' i na | n' eren antigament formes de tractament (El rei En Jaume). Ara s'usen com a articles personals (amb noms propis de persona i noms d'animals i objectes personalitzats) a les Illes Balears. Al Principat predomina un sistema mixt: en davant noms masculins comencats en consonant, i en els altres casos el, l', la. En els llocs on es mante l'article lo, aquesta es també la forma que es fa servir com a article personal masculi davant consonant. L'article personal s'usa sobretot en registres informals i nomes quan ens referim a algu en tercera persona:

He vist en Xesc avui de matí. Na Joana feia feina en un supermercat. Aniran de viatge amb n'Eusebi. Però:institut d'estudis baleàrics CURSOS A DISTANCIA |Nivell C1

Maria, vine aquí! Aquest nin nom Sebastià. Al País Valencia no s'usa generalment l'article personal.

1.4. Contraccions

Contraccions d'articles amb preposicions i amb el mot ca.

Contraccions Exemples Però! a+el= al a+els= als Si vas al bosc, digues-ho als a l'amic pares. a El Punt (periodic) de+el= del de+els= dels És del fill dels amos. de l'amo d'Els Pets (grup de música) d'El Temps (revista) per+el= pel per+els= pels pels doblers. per El quadern gris (obra de Josep Pla) a+es= as a s'animal de+es= des des ports. de s'hospital per+es= pes Corria pes carrer / pes carrers. per s'Arenal ca+en= can Estava a can Jaume. ca n'Ernest ca+el= cal ca+els= cals cal teu germà, cals cosins ca l'escultor ca+es= cas cas teu germà, cas cosins ca s'america

1.5. Construccions incorrectes

Les construccions de caracter neutre o intensificador amb l'article lo son sempre incorrectes:

Incorrecte Correcte *lo que ha dit el que ha dit / això que ha dit / allò que ha dit / les coses que ha dit ... *lo qual la qual cosa / cosa que ...institut d'estudis baleàrics CURSOS A DISTANCIA |Nivell C1 *lo bo les coses bones / el que està bé ... *lo seu les seves coses / el que és seu ... *lo més aviat possible tan aviat com puguis / com mes aviat millor ... *lo fàcil que és com és de facil / tan fàcil com és ... *lo bé que ho fa que bé que ho fa *a lo millor per ventura / tal vegada *per lo menos com a minim / almenys etc.

2. Els demostratius

La dixi

Hi ha elements lingüística que s'usen per fer referencia al lloc, el moment o les persones de la situació comunicativa, de manera que el seu significat ve donat en cada cas per la situació específica en què es troben els parlants. Aquesta referencia s'anomena dixi i aquests elements, díctics, i són, entre d'altres, els pronoms personals, les desinències verbals, alguns adverbis i locucions adverbials, els possessius i els demostratius:

[Les expressions avui, te (t'), allà mateix, aquesta, i la desinencia de la forma verbal esperaré (que inclou una noció de temps futur i la presencia d'un subjecte en primera persona singular) només poden interpretar-se en un determinat context, el seu significat depen del temps, del lloc i de les persones de la situació comunicativa.]

Podem parlar de dixi personal (referencies a les persones), dixi temporal (referencies al temps), dixi espacial (referències al lloc) i dixi discursiva (referències a elements del mateix discurs).

Els demostratius

Determinants / pronoms Pronoms Adverbis Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Proximitat respecte a la primera persona aquest est / este aquesta esta aquests estos aquestes estes açò ací Proximitat respecte aqueix eix / eixe aqueixa eixa aqueixos eixos aqueixes eixes això aquí a la segona persona Proximitat respecte aquell aquella aquells aquelles allà / allí a la tercera persona

A bona part del català oriental aquest es pronuncia "aquet" quan no va davant vocal. La forma aquests es pronuncia "aquets". Tambe existeix el plural aquestos (aquests), no recomanable en els registres mes formals. Als parlars baleàrics es fa el plural aqueixs (aqueixos), pronunciat "aqueis".

2.1. Remarques

• Modernament, excepte en el cas dels parlars valencians (est / eix / aquell ... ), hom no fa la distinció entre la proximitat (en l'espai o en el temps) a la primera persona i la proximitat a la segona persona. Així, les formes aquest / aqueix, aquesta / aqueixa, açò / això, etc.,

De tota manera, sembla recomanable l'ús de les formes aqueix / aqueixa ... , per fer referencia a la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o als objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu:

Desitjo tant conèixer aqueix lloc de que tant em parles a la darrera carta!

• En el discurs (dixi discursiva), els demostratius designen o bé la persona o cosa de què s'ha parlat en primer lloc, abans que una altra (aquell ... ), o bé la persona o la cosa de què s'ha parlat en darrer lloc, fa poc, o de què es parlarà tot seguit (aquest ... ):

Una de les peces clau per a l'existencia dels exercits és l'obligatorietat del serveiinstitut d'estudis baleàrics CURSOS A DISTÀNCIA Nivell C1 militar. En aquest sentit, els joves, tot questionant aquesta obligació, podem contribuir d'alguna manera a la lluita per la pau i el desarmament.

• El demostratiu va davant el nom que determina, però quan el nom porta article, el demostratiu hi queda posposat (la construcció pot tenir un valor pejoratiu):

Demanau-li, a l'home aquest, d'on ha sortit. . Els pronoms en la forma femenina, sobretot la forma aquesta, prenen en el registre col·loquial un valor genèric:

Aquesta sí que m'és bona! No la sabia, aquesta! Cap com aquesta! travis Baleàrico

3. Els possessius

Els possessius, com els demostratius, son elements dictics, ja que es relacionen amb les persones del discurs.

singular plural femení masculí femení 1a persona (jo) meu meva/meua meus meves/meues formes febles mon ma mos mes teu teva/teua teus teves/teues 2a persona (tu) formes febles ton ta tos tes 3a persona (ell/ella) seu seva/seua seus seves/seues formes febles son sa SOS ses 1a persona (nosaltres) nostre nostra nostres nostres 2a persona (vosaltres) vostre vostra vostres vostres 3a persona (ells|elles) seu seva/seua seus seves/seues llur llurs