El Franquismo en España (1939-1975) de Vedruna Palamós: Apuntes

EL FRANQUISME (1939-1975)

AUTARQUIA

"DESARROLLISMO"

CRIS

FINAL

SUPORT A L'EIX

AILLAMENT INTERNACIONAL

OBERTURA INTERNACIONAL

PLANES DE DESARROLLO

1940

1945

1950

1965

9900

1975

1947

1964

1970

1942

ILhi da Successid

1558

Fundació

Llei General d'Educació

1971

1991

Entrada al fom

Monetad Internacional

1962

Constitutiva

de les Corts

Espanyales

Condirana ONU

I satinada

Vaga de

tramves de

Barcelona

7953

1950

Execució de

Lluis Companys

Pactes

1964

1966

59.45

arb e/s ELIA.

Concordat

Plan de

Estabilización.

Creaci4 BETA |

to fasda la revista

infantil Cevell Fort

Ley Orgânica

del Estado

1975

1939

Fi Gueno Civil

Feno de los Españoles.

İLlei de Referendur

arvo la Santa Stu

Creació de la SEAT

Creació del SDEUB

Mort de France

Marna Verda

A l'hora de classificar el franquisme com a sistema polític ens trobem amb algunes dificultats. La primera és el seu caracter canviant ja que anirà evolucionant per adaptar-se als canvis que es produeixen al seu voltant i en la política internacional. El segon problema el tenim en el moment que intentem definir la seva ideologia política ja que es tracta d'un règim personalista basat en el caracter del dictador. El líder acumularà tots els poders de l'Estat, com cap altre personatge de la historia d'Espanya. Mostrarà trets de caracter totalitari per intentar controlar totes les esferes de la vida social i per tant tindrà força semblances amb el feixisme italia i altres estats totalitaris com l'Alemanya nazi de Hitler i la URSS d'Stalin: presentarà un enquadrament de les seves bases en un partit únic, intervindrà en l'economia per tal de controlar-la, i perseguirà els opositors a les seves idees censurant també la premsa i l'opinió dels ciutadans. De tota manera, el personalisme del líder dibuixarà una ideologia pragmatica més difusa i menys rígida que altres estats totalitaris: Franco permetrà una gran influencia de l'Església Catolica i tindrà un caracter marcadament tradicional -contrariament a l'anticlericalisme i modernisme que presentaran Italia, Alemanya i la URSS.

ANYS BLAUS I POSTGUERRA (1939-49)

Ja durant la guerra, Francisco Franco havia anat acumulant tot el poder a les seves mans ja que havia estat nomenat cap suprem de l'exercit o Generalísimo, cap del partit únic Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, i cap de la cruzada contra el comunisme i l'ateisme, beneït per l'Església catolica espanyola. Era el líder indiscutible del bandol rebel.

En acabar la guerra, el 9 d'agost de 1939 es va publicar la nova llei sobre l'organització de l'Estat que ratificava el que s'havia establert en el govern de 1938. Aquest control absolut del poder executiu es va estendre cap al poder legislatiu, i també cap al judicial, militaritzant els tribunals i depurant els jutges civils de la magistratura.

Per reforçar aquest lideratge, l'aparell de propaganda del règim va desplegar multitud d'estrategies per refermar la figura de Franco. Aquesta propaganda laudatoria pretenia enaltir el dictador com a unificador dels espanyols i salvador de la patria i ser present en tots els aspectes de la vida quotidiana. Simbols, lemes, cartells, rètols, imatges, retrats, actes multitudinaris, l'escola, premsa, radio i finalment la televisió, van ser algunes de les eines utilitzades per aconseguir-ho.

Assemblea de Catalunyal

1973

1940

Beunid dn Mutic.

Conflictes laborals

Atemptat contra Carrero Blancol

1974

d'arbaixadors

Govern d'Arias Navarro

Creacid de Convergência

Democrática de Catalunya140ESPANA

PLAZA

DEL

GENERALÍSIMO FRANCO

Historia 2n de Batxillerat - 1 -

H

La propaganda laudatòria buscava la unificación les tendencies politiques que havien portat a Franco al lloc on era, però també cercava la subordinació absoluta dels vencuts a la guerra. El nou règim va imposar una política de terror i repressió a les zones on havien tingut més oposició: les regions agràries del sud, les conques mineres i les zones industrials. El principal objectiu polític durant la postguerra va ser la persecució i eliminació de qualsevol vestigi de desafecció com a principal garantia de la supervivencia de la dictadura.

Davant d'aquesta repressió i execució d'opositors, al final de la guerra més de mig milió de persones van optar per l'exili. En un primer moment tots van travessar la frontera francesa, però després seguiran camins diferents. Una part dels soldats republicans va tornar rapidament per Hendaia, on eren detinguts i reclosos en camps de concentració, on hauran d'estar-se mentre es duguin a terme els processos d'investigació sobre la seva col·laboració amb la república. Davant la gran quantitat d'investigats, s'habilitaven places de braus i camps de futbol com a presons improvisades. D'altres que es volien quedar a França, van ser reclosos per les autoritats franceses en camps per a refugiats improvisats on hagueren de suportar condicions infrahumanes. Quan França va declarar la guerra a Alemanya en el context de la segona guerra mundial, molts d'aquests exiliats es van incorporar a l'exercit frances per seguir la seva lluita contra el nazisme. Seran perseguits per la Gestapo alemanya i alguns foren deportats als camps de concentració i d'extermini nazis. D'altres seran repatriats a Espanya per ser jutjats, com Lluís Companys detingut a la seva residencia de La Baule les-Pins el 13 d'agost de 1940, entregat a les autoritat espanyoles el 29 d'agost, empresonat i torturat a Madrid fins el seu judici a Motjuic el 14 d'octubre. El dia 15 fou afusellat.

Alguns exiliats buscaran la seguretat que Europa no els podia donar travessant l'Atlantic i dirigint-se cap a Amèrica, amb Mexic com a principal destinació.

Els vencuts que no havien fugit i s'havien quedat a Espanya es van trobar davant d'un règim que va adquirir les características d'un Estat policial militaritzat. Les forces d'ordre public es van duplicar passant de 298.000 a 658.000 efectius en la década inicial del franquisme. A més, els tribunals de justicia es van militaritzar i per tant es va aplicar el Codi de Justicia Militar que era molt mes estricte que el Codi de Justicia Civil i preveia condemnes molt mes dures provocant el restabliment de la pena de mort que havia estat suprimida per la legislació republicana.

Mes de 400.000 espanyols van passar per la dramatica experiència deser detinguts, torturats i sotmesos a interrogatoris i judicis sumaríssims. Es van condemnar a mort més de 70.000 persones, de les que 25.000 van ser afusellades. Els que van poder escapar de la pena de mort eren condemnats a llargues penes de reclusió, treballs forçosos, desterraments, inhabilitacions per a exercir càrrecs públics, confiscacions de béns, ...

Per poder perseguir les activitats en contra del règim posteriors a la guerra civil, van complementar la Ley de Responsabilidades Políticas de 1939 amb la nova Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo de 1940.

Una altra eina de repressió va ser la depuració de funcionaris que al mateix temps permetia proporcionar consistencia al nou aparell estatal. Aquells que eren considerats poc afins al règim franquista eren apartats dels seus llocs i foren substituïts per excombatents o expresoners franquistes, així com per personal ideologicament afí que havia superat examens patriotics. Damunt de tots planava un clima de delació, recel i persecució protagonitzada per les noves bases franquistes.

- 2 - Historia 2n de Batxillerat

Vedruna Palamós

L'oligarquia terratinent, industrial i financera no tan sols va recuperar les seves propietats, sino que es va beneficiar de la política economica intervencionista del franquisme. Aquesta elit va acumular enormes beneficis enmig de la miseria general. Franco es va consolidar com el líder indiscutible de les classes mitjanes a qui assegurava ordre i respecte als valors tradicionals d'Espanya. Els nous funcionaris sorgits de les depuracions van incrementar aquesta capa de suport al règim.

Censura i repressió cultural

Per si no n'hi havia prou, es va reduir la llibertat d'expressió al mínim a causa de la presencia aclaparadora de la censura, controlada majoritàriament pels eclesiàstics catòlics. Es van destruir llibres i arxius considerats perillosos; es van prohibir autors, obres i fins i tot temes (vagues, accidents, ... ); es van revisar totes les edicions escolars; es van retallar pellicules, obres de teatre i es van prohibir cançons.

Aquesta censura i repressió cultural va ser significativa a Catalunya, ja que el règim tenia la idea de potenciar la unitat d'Espanya i va aplicar una política molt agressiva de descatalanització i de reespanyolització de Catalunya, amb l'objectiu de fer desapareixer la identitat nacional del país. Evidentment es van prohibir i perseguir totes les organitzacions polítiques, sindicals i civiques, especialment les obreres, democràtiques i nacionalistes.

Prohibició de la llengua catalana

Però també va fer grans esforços per fer desaparèixer la llengua catalana i la va perseguir activament en tots els àmbits publics. L'esperança del franquisme era que si la llengua només es parlava en espais domèstics i privats, acabaria morint. El STERES ESPAÑOL HABLA ESPAÑOL IFRANE 2 català va ser prohibit en l'administració pública, l'ensenyament, els noms de persones, noms d'organitzacions, les marques comercials, els noms d'empreses, a la premsa, radio, cinema, editorials, ...

D'altra banda es van prohibir tots els simbols d'identitat catalans com la senyera, l'himne, i fins i tot es van prohibir les sardanes i es van retirar monuments de personatges de la historia de Catalunya.Es va ordenar el canvi dels noms dels carrers que s'havien de dedicar al Generalísimo i als herois de guerra de règim, així com el canvi dels noms d'algunes poblacions com San Baudilio (Sant Boi), San Quirico (Sant Quirze), Sardañola (Cerdanyola) ...

Els anys blaus del franquisme

Aquesta etapa que s'inicia acabada la guerra es coneguda com els anys blaus del franquisme ja que tot aquest nou sistema de relacions va acompanyat d'una retorica nacionalista espanyola basada en la ideologia i la imatge feixista del falangisme espanyol; els seus uniformes blaus, les seves desfilades marcials, els seus himnes, les seves banderes i els seus emblemes van inundar tots els racons d'Espanya. Es feien demostracions d'ordre en actes publics i escenaris espectaculars. Es va fer obligatoria i oficial la salutació "a la romana" i tots els lemes de la liturgia falangista com "Arriba España" "Una, Grande y Libre" o "Presente".

Aquesta uniformització de totes les tendencies conservadores en un sol Movimiento Nacional, va deixar palesa la voluntat de Franco de perpetuar-se en el poder, i aprofitarà la postguerra per establir les bases polítiques i ideologiques de la seva autocracia.

Si be en aquesta primera etapa el falangisme va ser molt present i important, també es va veure obligat a compartir el protagonisme amb els altres sectors conservadors que havien col·laborat en l'ascensió del dictador. Aquests grups de poder són les anomenades famílies del règim: l'exèrcit, la Falange i l'Església.

Historia 2n de Batxillerat - 3 -

H

Franco permetrà espais limitats de protagonisme a aquestes famílies però sempre subordinades a la seva direcció. Cada sector aporta uns principis que són basics per configurar la ideologia del règim: el nacionalpatriotisme, el nacionalsindicalisme i el nacionalcatolicisme.

L'exèrcit i el nacionalpatriotisme

L'exercit és el simbol i garant del nacionalpatriotisme, una visió unitarista i tradicionalista d'Espanya que Franco assumia com a pròpia. Les seves bases seran la defensa de la integritat territorial, el valor espanyol i el sacrifici per la patria. Qualsevol que no segueixi aquest patró serà titllat de separatista i no s'acceptarà cap indici de particularisme regional i aquest afany uniformitzador els conduirà cap al pensament únic.

!

De fet va ser el puntal basic a partir del que s'organitzarà el nou sistema politic gracies a la fidelitat militar vers el dictador. La majoria dels oficials s'havien sumat al bandol franquista abans de la guerra. Franco va incloure un gran nombre de militars als seus primers governs -vora un 40% dels ministres. Encara que als anys cinquanta la xifra es va reduir, al llarg del franquisme l'exercit ocupa com a minim els tres ministeris de defensa. El dictador va promocionar els comandaments més joves que li eren més fidels i va convertir en el seu home de confiança, a partir de 1951, a l'Almirall Luís Carrero Blanco. Tot i aquesta presencia militar durant tot el règim a les altes instàncies, també van existir desavinences amb la política pronazi dels primers anys i la corrupció de l'administració, i per aquests motius alguns generals van conspirar sense èxit contra Franco a partir de 1943.

La Falange i el nacionalsindicalisme

La Falange sera el puntal ideologic d'aquest nou règim polític. Aportarà el nacionalsindicalisme com a un dels elements més nous de l'ideari franquista. De caracter antiliberal, antimarxista i !