Document de l'Institut Obert de Catalunya sobre Elements de la Imatge 1. El Pdf explora els principis fonamentals de la imatge en l'art, utilitzant exemples visuals de pintures com les de Francisco de Zurbarán i Salvador Dalí per il·lustrar conceptes com el volum, la llum, el clarobscur i la perspectiva. Aquests apunts d'Art són adequats per a estudiants universitaris.
Mostra di più29 pagine
Visualizza gratis il Pdf completo
Registrati per accedere all’intero documento e trasformarlo con l’AI.
Dibuix artistic. Departament d' Arts
Cristina Calderón Puig
ioc
institut obert
de catalunya
Generalitat de Catalunya
Departament
d'Ensenyament
1La imatge de la portada correspon a una fotografia de la web Suyin's Art
Concepció, recerca, disseny, desenvolupament i publicació a càrrec de Cristina Calderón Puig,
Revisió 10 de gener de 2023.
2Sobre els continguts del lliurament
Dibuix artistic és la materia obligatoria de la modalitat del Batxillerat artistic.
Un llenguatge universal perquè representa un mitjà d'anàlisi i coneixement i
l'enllaç entre la idea i la seva representació grafica. Tanmateix resulta un
primer pas en la resolució de projectes i propostes artístiques. Això fa que
els diferents tipus de dibuix s'apliquin a la resta de matèries ..
També és una eina d'expressió i de comunicació, que projecta la nostra visió
del món, no només a través de l'estudi atent i analític, sinó també gràcies a la
nostra imaginació, reinventant la realitat. El llenguatge gràfic revela una
necessitat creativa en l'ésser humà, evolucionant al llarg de la historia de la
humanitat.
Els continguts de la materia de Dibuix artistic estan basats en diferents
lectures i recerques de llibres generals. Tanmateix recullen i comparteixen
part dels sabers i materials que altres companyes del Departament d'Arts de
l'IOC han confeccionat a les seves aules. Aquests materials esdevenen, així,
col·laboratius i interdisciplinaris.
El seu temari està supeditat i configurat segons el currículum vigent publicat
pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya LOMLOE,
setembre de 2022.
3Índex de continguts
4Anàlisi d'obres d'art. Elements d'anàlisi en una obra pictórica o dibuix.
Exercitar-nos en l'analisi d'imatges contribueix a la millora de la nostra mirada. Si som capaços d'entendre
com es construeix una imatge i quins elements condicionen el seu missatge també els sabrem aplicar a les
nostres creacions.
Els elements formals principals que descriurem en una imatge seran els següents:
Factura, línia, modelat, llum, color, perspectiva, composició.
Sovint, quan realitzem una imatge, no aconseguim comunicar allò que volem expressar. Possiblement és
perquè ens falten eines comunicatives, d'expressió grafica. I és que per a comunicar plasticament, no és tan
important el domini del dibuix a nivell realista, sinó el domini d'estrategies per a fer-nos entendre mitjançant
la imatge.
A continuación es mostren elements formals principals que observem en qualsevol tipus d'imatge
bidimensional, per tal d'analitzar-la i entendre els mecanismes que l'autor ha emprat, per tal de comunicar allò
que vol expressar.
Alguns autors han emprat tècniques de dibuix molt senzilles i bàsiques, i en canvi molt entenedores, amb un
clar domini del llenguatge visual.
tomar el SOL
y pasear es
GRATIS
Imatge publicada a: www.pinterest.es/juanjosaez/la-boutique-de-juanjo-sáez/
51.1 Factura
La Factura és un dels elements més determinants en obres pictòriques i que més distingeixen als artistes
plàstics, creant un estil i llenguatge personal. Així podem identificar sovint un pintor pel tipus de factura.
Entenem per factura el mode o disposició de la pinzellada o el traç distintiu del seu autor, i la
superfície que en resulta. És doncs un tractament particular de la matèria pel qual l'artista
registra a l'obra la seva empremta personal.
No sempre és possible apreciar la factura si no observem directament l'obra.
81.2 Línia
Segons Wassily Kandinsky, la línia és el producte d'un punt mobil, sorgeix amb el moviment, mitjançant la
destrucció del repòs màxim del punt. L'estatisme del punt es transforma així en la dinâmica de la línia. I la
mobilitat es fa condició primària del canvi.
Des del punt de vista de les dimensions la línia és unidimensional. A l'antiguitat quan coincidien escriptura i
disseny, la línia era l'element primer, i encara avui els nens comencen la seva relació amb la plastica a través
d'ella.
La línia pot ser abstracta, no definir àrees, tant com pot ser perímetre d'elles, establint figures
simples o complexes, geomètriques i figuratives, i es presenta sota diferents variables sempre
d'acord amb la seva tensió direccional. Existència o no de línies o contorns
Dibuix de cap d'home, Alberto Giacometti, 1960.
9Detall del traç de Giacometti.
Aquesta ampliació ens permet observar el traç de Giacometti, i observar com la línia construeix els
personatges que representa, però no únicament com a línia de contorn (en el seu dibuix els contorns no estan
clarament delimitats) sinó com element de construcció del volum de la figura.
1.3 Modelat
Es tracta de la representació o no del volum, aconseguit mitjançant graduacions de color o de llum, amb
contrastos suaus (sfumato) o violents (clarobscur), i amb perspectives forçades com l'escorç.
El modelat, com sabem, és la creació d'un passatge visual progressiu que va des del valor alt de la
llum al valor baix de l'ombra, amb la qual cosa es suggereix el volum en els objectes.
10St Casilda, pintada per Francisco de Zurbarán, entre 1630 i1635
Detall on podem observar el volum de les robes representat per gradacions de llum i clarobscur.
11Cristo de San Juan de la Cruz, Salvador Dalí, pintura a l'oli sobre tela, 1951.
12El punt de vista de la figura de Crist representat és, contràriament a com s'acostuma a representar en les
obres religioses, molt elevat, gran una perspectiva zenital on la figura es representa en escorç. És a dir, amb
les parts del cos representades escurçant-les, segons les regles de la perspectiva.
131.4 Llum
En l'aspecte artistic la llum es basa en un testimoni visual que difereix del físic. La llum apareix com a fenomen
autosuficient o com a qualitat propia dels objectes. Malgrat tots els coneixements racionals sobre la llum, es
perceben els objectes clars o foscos com si aquests continguessin la claredat o la foscor i no com a reflexió i
absorció dels raigs lluminosos.
La llum influeix sobre el color pigmentari provocant canvis en ell; en realitat provoca una variable que resulta
de la barreja entre el color del pigment i el color de la llum que sobre ell cau. Així la llum incandescent, de vela,
fluorescent, de gas de mercuri, etc., pel color que li és propi, accentua, canvia o neutralitza el color del
pigment.
La llum pot ser natural o artificial (d'estudi), procedent de l'ambient (clara, serena), d'un focus
concret (làmpada, sol) o sorgida del mateix objecte.
Zona il·luminada
Penombra
Ombra pròpia
Reflex
Ombra projectada
14Autorretrat, Rembrandt, 1661.
15Rembrandt es considera un dels grans mestres de la il·luminació. De fet, fotografs i escenògrafs estudien la
seva obra, i trobem un tipus d'il·luminació que farà honor a aquest pintor. La il·luminació Rembrandt.
Llum principal
il luminant una
part del rostre
Petit triangle
il· luminat a la galta
L'ombra del nas, ull i
galta connecten
Zones poc
definides per estar
poc il luminades
Es tracta d'un estil d'il·luminació on llums i ombres estan perfectament definides, normalment amb gran part
del rostre a l'ombra.
161.5 Color
Recorda el que a Dibuix Artistic I Bloc 1 vàrem observar sobre teoria del color: organització, cercle cromàtic,
gammes, colors harmonics o oposats ... Caldria repassar la unitat.
Si analitzem els colors d'una obra, hem de descriure els següents aspectes:
Diferenciar si l'obra és en blanc i negre o monocromatica, o en color (policromática).
Si és en color:
La o les gammes emprades (freda, càlida),
Les tonalitats principals,
Les relacions entre colors oposats o complementaris (si n'hi ha),
El que aquests cerquen (destacar figures, objectes ... ),
La relació amb la llum i modelat (colors plans o matisats),
El valor simbòlic del color. Allò que es vol expressar.
a)
b)
0
gamma
cálida
gamma
freda
colors
complementaris
colors
anàlegs
17La Sargantain, 1907, de Ramon Casas.
L' obra de Ramon Casas ens mostra un fons de valor molt baix i temperatura freda, sobre el que destaca una
figura femenina mitjançant el contrast de valor, molt més alt. D'altre banda, aquesta figura es de tonalitats
càlides, per la qual cosa s'enfatitza el contrast amb el fons fosc.
El color està modelat a la part de la vestimenta, està matisat i per tant adquireix molt de volum en aquesta
zona, contrastant amb el fons pla.
Hi ha una certa complementarietat entre el rosat de les galtes i el verd de la vestimenta. També trobem una
altre parella de complementaris entre el blau i el taronja que s'intueix darrera del fons negre.
18El violinista Blau, Marc Chagall,
Aquesta obra de Marc Chagall ens permet observar per una banda, que hi ha una tonalitat dominant, en
aquest cas el blau, per la qual cosa predomina la gamma freda. Però per altre banda, hi ha un contrast generat
per tons càlids (vermells, ataronjats ... ) sobre el personatge principal, que fa que destaqui damunt el fons blau.
Aquesta relació entre el blau i el taronja, de complementarietat, crea un contrast i una vibració, on destaquen
la figura humana, l'instrument musical i les flors. Finalment, per damunt de tots, destaquen la lluna, el colom i
la mà, per tenir el valor més clar que la resta.
Els colors són matisats ja que estan modelats.
A nivell simbolic, els colors ens situen en una escena onírica, com un somni, ja que els colors són irreals
(subjectius), i per tant
191.6 Perspectiva:
Metode de representació d'una extensió espacial profunda en una superfície plana, utilitzant efectes
optics com ara l'aparent disminució de grandària dels objectes i la convergência de línies paral·leles
quan s'allunyen de l'espectador.
Si analitzem la perspectiva d'una obra, hem de descriure si hi ha:
Interès o no per la representació de l'espai (hi ha profunditat en la imatge o és plana)
Desinterès per l'espai i profunditat (características dels fons).
Si hi ha voluntat de representar l'espai quin o quins tipus de perspectiva s'utilitzen: lineal,
intuïtiva, frontal, obliqua, aèria, axonomètrica ...
Imatge A: Frontal de Esquius - Pintura al temple sobre tabla
Caspar David Friedrich
Perspectiva atmosférica
el color perd saturació i intensitat en
la mesura en que s' allunya
Imatge B
Imatges A i B:
Perspectives d'importância jeràrquica.
Absència de perspectiva. Els elements
organitzats per franges horitzontal
superposades.
20