Els nivells d'organització
1. Els nivells d'organització
Els nivells d'organització del cos humà
Nivell subatomic
Nivell d'organisme
Nivell atòmic
Nivell d'aparell
Nivell de sistema
Nivell molecular
Aigua
Nivell cellular
Nivell d'organ
Nivell de teixit
Proteïna1. Els nivells d'organització: La cèl ·lula
- Són éssers necessariament complexos: elevat nombre de
molecules diferents.
- Són éssers cellulars: unicellulars o pluricellulars.
Duen a terme les 3 funcions vitals :
- Es nodreixen.
- Es relacionen.
- Es reprodueixen.
cél-lule
teixit
aparell digestiu
organ
organul
feixci
cel-lules
O
H
H
C
C-C-N
molécula complexa
molecule
simple HO
H
H
organisme1. Els nivells d'organització
- Nivell subatomic
Protons
Neutrons
Electrons
Biosfera
Éssers vius i superfície terrestre.
1
- Nivell atòmic
Àtoms
- Nivell molecular
Molècules
Macromolécules
Comunitat
Poblacions d'éssers vius diferents que habiten
en el mateix medi.
Capacitat de dur a terme
funcions biologiques simples.
Interacció entre espècies: depredació,
parasitisme, simbiosi, etc.
Organuls cellulars
O
Mitocondris
Éssers vius de la mateixa espècie que viuen
en una àrea determinada.
Cloroplasts
GAMO
Nucli ...
Evolució, organització social.
Capacitat de dur a terme activitats
químiques complexes.
- Nivell pluricel-lular
Teixits
Òrgans
- Nivell cel-lular
La part més petita de matèria viva que pot existir
en el medi.
Aparells
Sistemes
Propietats biologiques complexes: intel-ligència, instint,
olfacte, vista, etc.
Cèl·lula: la part més petita de matèria viva capaç
de nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se.
- Nivell de població
Nivell atòmic - Els bioelements
2. Nivell atomic - Els bioelements
Els elements químics que es troben a la materia viva reben el nom
de BIOELEMENTS .
BioELEMENTOS
He
B
CINOF
Ne
ALI
Silp
S
CI
År
K
Ca
Sc
Ti
Mn Fe
Co
NA
Cu
En
Go
Ge
As
Se
Br
Kr
Rb
Sr
Y
Zr
Nb
M.
Tc
Ru
Rh
Pd| Ag
Cd
In
Sn
Sb
Te
Xe
Cs
Ba
La
HE
Ta
W
Re
Os
Ir
Pt
Au
Hg
Ti
Pb Bi
Po
At
Rn
Elementos primarios
Elementos secundarios
Oligoelementos
H
LA
Be
Na
Mg2. Nivell atòmic - Els bioelements
Es poden classificar segons l'essencialitat en :
- Bioelements primaris
:
son indispensables per a la
formació de biomolècules
organiques
(glúcids,
lípids,
proteines i àcids nucleics) . Són C, H, O, N, P i S.
- Bioelements secundaris: són la resta. Molts fan funcions
especifiques. Poden ser :
- Indispensables: no poden faltar perquè son imprescindibles i
es troben en tots els éssers vius. Són : Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I
- Variables: són els que poden faltar en alguns organismes.
Són Br, Zn ...Si els classifiquem segons l'abundància :
- Bioelements
plàstics :
són
11 (
C, H, O, N, P, S, Na, k, Ca, Mg
i
Cl)
que
constitueixen el 99% del pes de la materia
viva.
- Oligoelements: Proporció inferior al 0.1% i
indispensables
(funció
catalitzadora) .
Ex.
Fe (necessari per sintetitzar hemoglobina) , Zn
(s'associa a l'acció de l'hormona
de la
insulina), Cu, Li, Si, I, Co, Mn i F.
NO
HI
HA
UNA
RELACIÓ
DIRECTA
ENTRE
ESSENCIALITAT I ABUNDANCIA
Selenium
Magnesium
Potassium
Se
Mg
K
Sodium
lodine
Calcium
Na
Ca
Fluorine
Silicon
Zinc
F
Si
Zn
Tea
Sulfur
Iron
Chromium
S
Cr
Fe
Bioelements primaris
2.1 Els bioelements primaris
Els bioelements primaris són: Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O) i
Nitrogen (N), Fosfor (P) i Sofre (S) .
Aquests elements formen part de la materia viva en un percentatge molt
superior als restants gràcies a les seves propietats fonamentals :
- Són molt solubles en aigua. Circumstància
favorable per a ser incorporats a l'ésser
viu o ser-ne eliminat.
- Tenen un pes atòmic baix: C = 12, H = 1, O
= 16 i N = 14
- Formen enllaços covalents que proporcionen
gran estabilitat a les molécules.
Otros
4.0%
Calcio 1.5%
3.2%
Nitrógeno
Fósforo
1%
Potasio 0.4%
9.5%
Hidrógeno
Azufre 0.3%
Sodio 0.2%
Cloro 0.2%
18.5% Carbono
Magnesio 0.1%
Bioelementos primarios
Carbono (C), Hidrógeno (H),
Oxígeno (O), Nitrógeno (N),
Fósforo (P) y Azufre (S)
65.0% Oxígeno
Bioelementos secundarios
Sodio (Na), Potasio (K), Calcio (Ca),
Magnesio (Mg), Cloro (CI) y Hierro
(Fe)
L2.1 Els bioelements primaris
- Caracteristiques de l'àtom de carboni :
- El Carboni, és l'element quimic més important en biologia.
- Té valència 4: Té quatre electrons en la periferia - li permet formar
enllaç amb l'hidrogen de manera que constitueix una estructura
apolar: insoluble en l'aigua.
Els enllaços del carboni adopten una configuració tetraèdrica, això
fa que els diferents tipus de molècules del carboni tinguin
estructures tridimensionals diferents. Aquesta conformació espacial
és responsable de l'activitat biologica.
- Les combinacions del carboni amb altres elements permeten l'aparició
d'una gran varietat de grups funcionals que donen lloc a les diferents
families de substancies organiques. Així doncs, a partir del carboni i
un reduit nombre d'elements es poden formar una gran quantitat de
molecules diferents amb gran capacitat d'adaptació evolutiva.
- Forma part de tots els principis immediats (glucids, lipids, proteines
i àcids nucleics.
Grups funcionals
Hidroxil
Carbonil
Carboxil
Amino
Fosfat
O
- OH
-
C
- NH2
"0 -P-O"
- C-
H
/
OH
O
Alcohols
Cetones
Aldehids
Àcids
Amines
Ésters de P
Famílies de substancies que formen els grups funcionals
O=
O
=0
Bioelements secundaris
2.2 Els bioelements secundaris
Tenen funcions diverses en els organismes. Exemples :
- Sodi i potassi : intervenen en la transmissió de l'impuls nerviós.
- Magnesi: Component de molts enzims
- Calci : en forma de carbonat en les closques dels mol lusc i esquelet
d'animals vertebrats.
- Ferro : necessari per a l'hemoglobina de la sang
- Fluor : es troba a l'esmalt dentari
- Iode : per formar l'hormona tiroxina ...
POTENCIAL DE REPOSO
Na+
Canales regulados
por voltaje
Exterior
+30+
+
+ +
0-
mV
Membrana
-55 -
-70-
Interior
K+
CH2
CH3
CH2
H3C.
N
N=
Fall
N
N
H3C
CH3
O
OH
OH
O
Biomolecules o principis immediats
Biomolecules inorgàniques
3. Biomolecules o principis immediats
3.1 Inorganiques
Biomolecules
Simples
Oxigen molecular (O2)
Nitrogen molecular (N2)
Compostes
Inorganiques
Orgàniques
Aigua (H2O)
Glúcids, constituïts
per C, Hi O
Diòxid de carboni
(CO2)
Lípids, constituïts
bàsicament per Ci H
Sals minerals
(NaCI, CaCO3 ... )
Proteïnes, constituïdes
per C, H, O, Ni S
Àcids nucleics,
constituïts per C, H,
O, NiP
L'aigua: propietats i formes
3.1.1
L'aigua
a)
PROPIETATS DE L'AIGUA
- És la substancia química més abundant en la
matèria viva.
- La seva formula química és H20 (Està formada
per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen. )
% d'aigua en diferents materials
algues
95 %
OSSOS
20%
llavor
15 %
cos humà
63 %
dentina
10%
O-
H+
H+
Hi
ha
una
relació directa
entre
el
l'activitat
%
d'aigua
i
fisiologica d'un
organisme.3.1. 1 L'aigua
En la materia viva es pot trobar de tres formes :
- Aigua circulant : a la sang, a la saba ...
- Aigua intersticial : es troba entre les cellules adherida a la
substancia intercellular. (entre les cellules, formant teixits)
- Aigua intracellular: al citosol (interior de la cellula) i dels
orgànuls.
Arteries
Venes3.1.1
L'aigua
L'aigua és una molécula DIPOLAR: els dos electrons dels dos hidrogens
estan desplaçats cap a l'àtom d'oxigen.
- On hi ha l'oxigen apareix un pol negatiu i on hi ha els hidrogens
apareix un pol positiu.
- Entre les molecules d'aigua s'estableixen forces d'atracció
anomenades ENLLAÇ D' HIDROGEN.
=
+
H
II
+
H
H:
+
H
Enlace de hidrógeno
Enllaç d'hidrogen : atracció
entre l'hidrogen (+) i
l'oxigen (-) que s'estableix
entre dues molécules.
H
H
O
H
O
H
H
H
O
H
H
H
O
O
H
O
H
Puente de Hidrógeno
Aquestes
agrupacions duren
fraccions
de
segon, això permet
que l'aigua sigui un
fluid.
H3.1. 1
L'aigua
B) Características de l'aigua :
1. Elevada força de cohesió entre les seves molecules
És provocada pels ponts d'hidrogen existents entre elles,
cosa que la transforma en un liquid força incompressible.
Això permet a l'aigua :
- Donar volum a les cellules
- Actuar com a esquelet hidrostatic d'alguns invertebrats
- Proporcionar rigidesa i turgencia a les plantes.
2.
Elevada tensio superficial
La seva superfície oposa resistència a ser trencada. Això
permets que alguns organismes puguin surar a sobre l'aigua.
També permet que la saba bruta pugi per capillaritat en les
plantes.3.1. 1 L'aigua.
Caracteristiques de l'aigua :
3.
Elevada calor específica.
Quantitat d'energia necessaria per aconseguir elevar
la temperatura d'un gram d'aigua pura 1 ºC. De la
mateixa manera, la seva temperatura baixa amb més
lentitud que la d'altres liquids a mesura que va
perdent energia en refredar-se. L'aigua actua com un
regulador termic dels essers vius .
4. Elevada calor de vaporització
Quantitat de calor que cal donar a una
substancia per tal que passi a l'estat gasós.
Per tant, l'aigua actua com a refrigerant.
Ex: Suor. Quan suem l'aigua passa de liquid a
vapor i absorbeix el calor del nostre.
YOU'LL NEVER TAKE
ME IN LIQUID FORM!
amoebasiste3.1. 1
L'aigua.
Caracteristiques de l'aigua :
5. Elevada constant dielectrica:
CI
Na
HO
F
Na
CI
+
+
+
+
+
+
+
Sal
+
-
+
+
+
+
+
1
+
Pel fet de tenir molecules dipolars, l'aigua és
un gran dissolvent quimic. El proces de dissolució
és degut al fet que les molecules d'aigua, com que
són polars, es disposen al voltant dels grups
polars del solut i les envolten - l'aigua és el
dissolvent universal.
Agua
Funcions de l'aigua
3.1. 1 L'aigua.
C) FUNCIONS DE L'AIGUA
1.
FUNCIÓ DISSOLVENT: És el medi on es donen la major part de les reaccions
químiques que tenen lloc en el metabolisme i que fan possible la vida
de les cèl · lules dels organismes .
2. FUNCIÓ DE TRANSPORT: Una gran quantitat d'organismes utilitzen sistemes
de transport aquosos per a transportar substancies per el seu interior ( la
saba en plantes i la sang en animals )
3. FUNCIÓ ESTRUCTURAL : El volum i la forma d'una gran quantitat de
cellules depen de la pressió que exerceix l'aigua del seu interior sobre
les cobertes cellulars. L'aigua constitueix aproximadament el 70% d'una
cèl ·lula.3.1. 1 L'aigua.
C) FUNCIONS DE L'AIGUA
4. FUNCIÓ MECANICA ESMORTEIDORA: L'aigua exerceix una funció protectora en organs
especialment delicats que per diverses accions mecaniques podrien resultar
danyats. EX: liquid amniotic del fetus, liquid sinovial de les articulacions, el
liquid cefaloraquidi que envolta l'encefal I l'humor del globus ocular ...
5. FUNCIÓ DE TERMOREGULACIÓ: L'aigua, gràcies a la seva elevada calor específica,
evita o esmorteeix els canvis sobtats de temperatura en els liquids interns dels
organismes. La producció de suor també ens serveix per regular la temperatura
corporal
6. FUNCIÓ BIOQUÍMICA:
L'aigua participa en diverses reaccions quimiques
fonamentals per a la vida en les quals interacciona amb diversos components i
passa a formar part d'altres substancies quimiques
Destrucción
del cartílago
Aflojamiento
del
Ligamento
ligamento
O2
C6 H1206
Cartílago
Sinovial
Inflamación
sinovial
Energía
CO,
H2O
Articulación saludable
Lesión articular