Neuropsicologia del llenguatge: bases neuronals i àrees cerebrals

Aspectes generals del llenguatge

El llenguatge es un sistema de comunicació simbolic que es manifesta a través de les llengües.

Les llengües són sistemes estructurats de simbols que expressen idees a través de les paraules i l'escriptura.

L'expressió del llenguatge es realitza mitjançant els organs efectors musculars de les extremitats superiors i del sistema bucofonatori.

Els sistemes motors voluntaris regulen el llenguatge des del Sistema Nervios Central.

Bases neuronals del llenguatge

El llenguatge és una activitat simbòlica que es localitza bàsicament en àrees d'associació del cortex cerebral.

Dues grans àrees del llenguatge

ANTERIOR àrea expressiva producció LOCALITZACIÓ: BLOC MOTOR

POSTERIOR àrea receptiva comprensió LOCALITZACIÓ: BLOC SENSORIAL

Àrea anterior del llenguatge

· Situada en el pol anterior del cervell. · Lòbul frontal. · S'encarrega de la motivació lingüística, la iniciativa per al desenvolupament de qualsevol activitat lingüística de tipus expressiu, l'articulació de les paraules i de l'escriptura.

Àrea prefrontal medial o cingulada

Processos motivacionals. Iniciativa en la comunicació oral i escrita.

Àrea de Broca

zona dels cortex premotor, AB 44: Coordinació de la musculatura per a la parla i l'escriptura.

zona dels cortex prefrontal, AB 45: Adequació de l'expressió del llenguatge oral i escrit. Construcció morfosintactica.

Cortex motor primari

Segueix les instruccions del cortex premotor i de l'area prefrontal. Posa en marxa els moviments de la parla i de l'escriptura.

Àrea posterior del llenguatge

· Situada en la zona posterior del cervell. · Lòbul parietal, temporal i occipital. · S'encarrega de la regulació del llenguatge comprensiu.

Lòbul temporal

Àrea de Heschl: recepció llenguatge oral. 3ies Àrees secundàries iàrea de Wernicke: dotar de significat el llenguatge oral i escrit a partir d'una analisi fonologica i semantica (transformació de la informació auditiva en unitats de significació).

Lòbul occipital

Àrea 17: Identificació visual del llenguatge escrit (lectura i escriptura). Àrees 18 i 19: anàlisi perceptiu (gnosi) de les paraules escrites i llegides.

Lòbul parietal

Persones cegues: utilitzen aquesta area quan llegeixen (somatosensorial) Àrea supramarginalis (AB 40) i Area angularis (AB 39): centre lectura. Integració d'estímuls visuals i auditius que permet la comprensió de la lectoescritura. Decodificació de la grafia en so (lectura) i codificació del so en la grafia (escriptura).

Sistemes neuronals de la lectura

La lectura necessita dels 2 sistemes

Sistema anterior de la lectura

Circumvolució frontal inferior (àrea de Broca, AB 44 I 45) Participa en l'articulació de les paraules que llegim. I en l'analisi morfosintactic de les paraules.

Via lectora fonològica

Quan ja hem apres de llegir, no utilitzem aquesta via, passem directament a la lectora lexica Regió parietotemporal (gyrus angularis, AB 39 i zones posteriors del cortex temporal superior) Decodificació de les grafies en sons. Lletra a lletra. Precisió lectora.

Sistema posterior de la lectura

Via lectora lèxica

Regió occipitotemporal (àrees visuals primaries, AB 17, i secundàries, AB 18 i 19, zones temporals posteriors): via de la forma de les paraules. Participa en la identificació rapida, automatica de les paraules com un tot. Fluencia lectora. Per entendre el text necessitem velocitat Com una imatge

Principals àrees del llenguatge

1. Àrea prefrontal
2. Àrea de Broca
3. Àrea motora primària
4. Area de Heschl
5. Àrea de Wernicke
6. Arees Supramarginalis i Angularis
7. Cortex visual d'associació

Altres estructures relacionades amb el llenguatge

Fascicle arquejat

Fibres que connecten l'area de Broca amb la de Wernicke

Tàlam

Xarxa associativa de les arees del llenguatge. Funció reguladora. Nucli pulvinar: integració de les aferències visuals i acústiques.

Ganglis basals (GB)

Regulació de la fluidesa verbal. Coordinació de les sequencies motores del llenguatge oral i escrit.

Cerebel

Coordinació dels moviments d'articulació del llenguatge oral i escrit (com els GB). Moviments mes precisos relacionats amb l'articulació dels sons.

Tronc encefàlic

Vies motores facilitadores de les eferències motores del llenguatge i de l'estat d'alerta necessari.

Patologia del llenguatge

Classificació de la patologia del llenguatge

Trastorns de la parla

Logopeda

Trastorns del llenguatge o afàsies

Alèxies

Incapacitat per la lectura

Agrafies

Dislexia -> disfunció de la lectura, no s'ha pogut aprendre, es del desenvolupament

Trastorns de la parla (logopèdia)

Disfèmia - Tartamudeig

Defecte d'elocució que afecta la fluïdesa de la parla. Repetició de síl-labes i paraules i pels bloquejos espasmodics que interrompen el discurs verbal. L'origen és una incognita però s'observen desequilibris en les vies extrapiramidals.

Disàrtria

Excepte si pasa en l'area 44? Trastorn de l'articulació de les paraules d'origen neurologic degut a debilitat o incoordinació de la musculatura implicada. Lesions del sistema nervios central, els nervis periferics o la musculatura bucofonatòria.

Dislàlia

Trastorn de l'articulació i combinació dels sons de les paraules causat per lesions periferiques o falta de maduració. Es diferencia de la disartria en què en les dislàlies no existeix un trastorn en el sistema nervios. Per ex. Sigmatisme, rotacisme, ieisme

En comptes de si diuen shi Per exemple la "r" En comptes de llet diuen iet

Disglòssia

Trastorn de la pronunciació causats per lesions o malformacions dels organs de la parla d'origen no neurologic. Labials, dentals, linguals, mandibulars, palatals.

Disfonia

Trastorn que afecta la intensitat, el to o el timbre de la veu causat per un desordre vocal de tipus laringi o respiratori. Causes anatomiques, fisiologiques o psíquiques.

Trastorns del llenguatge

Les AFASIES son les principals alteracions del llenguatge consequencia d'algun tipus de dany cerebral adquirit. No es tracta d'un problema perceptiu o motor. Es produeix un deteriorament en la producció i/o comprensió lingüística tot i que la severitat de l'alteració depèn de la zona lesionada.

Les afasies s'agrupen segons els simptomes en les SÍNDROMES AFÀSIQUES.

Principals paràmetres d'avaluació del llenguatge

Quan avaluem algu ho mirem TOT, pero a l'examen nomes pregunta aquestes

Paràmetre d'avaluació del llenguatge expressiu

Broca amplitud del llenguatge espontani, estructura sintàctica i gramatical, fluïdesa verbal, estructura melòdica, gestualitat i prosòdia expressiva.

Llenguatge comprensiu

Wernike comprensió auditiva, comprensió de l'entonació i la prosòdia, comprensió del significat simbolic (refranys, metàfores).

Repetició

Fibra que uneix broca i Wernike de pseudoparaules (paraules sense significat), de paraules i d'oracions.

Denominació

Si falla per broca, si dones pistes, ho troben rapidament, si falla per darrere, no. d'objectes reals, de dibuixos i fotografies (visuoverbal). a partir de definicions (verboverbal).

Lectura

fluïdesa lectora oral i silenciosa, precisió lectora, comprensió lectora, paralèxies (errors en la lectura).

Escriptura

grafomotricitat (còpia), audiognosi (dictat), composició escrita, paragràfies (errors en l'escriptura).

Càlcul

concepte de número, capacitat pel càlcul, capacitat de resolució de problemes (aritmètics).

Altres alteracions

trastorns sensorials, motors i d'altres (memoria, atenció ... ).

Patologia del llenguatge: Afàsies

Conciencia del deficit Video 1 i 2

Afàsia de Broca

AB 44 i 45 Anterior

Parla en afàsia de Broca

No fluida, escassa, telegrafica. Disartria:dificultat de pronunciació

Comprensió auditiva en afàsia de Broca

Relativament preservada. Dificultats en components gramaticals mes complexes

Denominació en afàsia de Broca

Anómia Alterada. Millora amb claus

Repetició en afàsia de Broca

Alterada

Lectura en afàsia de Broca

Alterada la lectura en veu alta. Comprensió lectora similar a l'oral

Escriptura en afàsia de Broca

Alterada Relativament preservada, pot escriure frases simples i paraules

Lesió en afàsia de Broca

Frontal inferior esquerre, extensió cap a la ínsula i substància blanca

Afàsia de Wernicke

Video 3 Anosognosia: No son conscients del deficit

Parla en afàsia de Wernicke

Fluida, parafàsica, paragramàtica. Ben articulada.

Comprensió auditiva en afàsia de Wernicke

Alterada

Denominació en afàsia de Wernicke

Alterada, errors parafàsics Neologismes

Repetició en afàsia de Wernicke

Alterada

Lectura en afàsia de Wernicke

Alterada la lectura en veu alta i la comprensió lectora

Escriptura en afàsia de Wernicke

Alterada

Lesió en afàsia de Wernicke

Temporal superior posterior esquerre

Afàsia de conducció

Video 4

Parla en afàsia de conducció

Fluida, parafàsies freqüents. Possible disprosòdia per pauses

Comprensió auditiva en afàsia de conducció

relativament preservada

Denominació en afàsia de conducció

Alterada, gravetat variable

Repetició en afàsia de conducció

Alterada Fascicle arquat entre wernike i broca Parafasia verval semantica i morfologica

Lectura en afàsia de conducció

Alterada la lectura en veu alta. La comprensió lectora pot estar preservada

Escriptura en afàsia de conducció

Alterada

Lesió en afàsia de conducció

Cortex supramarginal esquerre o cortex temporal auditiu i insular i substância blanca subjacent Fascicle arquat entre wernike i broca

Afàsia global

Parla en afàsia global

No fluida, escassa. Estereotípies. Possible mutisme en fase aguda

Comprensió auditiva en afàsia global

Alterada

Denominació en afàsia global

Alterada

Repetició en afàsia global

Alterada

Lectura en afàsia global

Alterada la lectura en veu alta. La comprensió lectora pot estar preservada

Escriptura en afàsia global

Alterada

Lesió en afàsia global

Amb hemiplegia: lesió extensa perisilviana esquerre; sense hemiplegia: doble lesió frontal i temporo-parietal