Geografia física de Catalunya: orografia, hidrografia i clima per Bombers

Geografia física de Catalunya

Orografia, hidrografia i clima

floy 30. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls. Hidrografia: rius, torrents, llacs, embassaments, conques. Costa: cap, golf, illa, delta. Clima i distribució territorial. Divisió fitogeografica a Catalunya Bombers de Catalunyaflou 30. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls BOMBERS DE CATALUNYA 2flou 30. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls

Índex

1. OROGRAFIA
2. Serralades i serres
3. Valls
4. HIDROGRAFIA
5. Conques, rius i afluents
6. Estanys i embassaments
7. COSTA
8. Caps
9. Golfs
10. Illes i arxipèlags
11. Deltes
12. CLIMES I DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL
13. Condicionants del clima
14. Els climes a Catalunya
15. DIVISIÓ FITOGEOGRAFICA

BOMBERS DE CATALUNYA 3flou 30. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls

Introducció a la Geografia Física

La Geografia Física es refereix a l'estudi de les características naturals i geogràfiques d'un territori, en aquest cas, Catalunya. Conèixer el medi físic on s'ubica i desenvolupa una població ajuda a comprendre fenòmens demografics com ara la densitat de població, i economics, com el valor major o menor d'una activitat economica determinada.

En aquest sentit, per comprendre la realitat geografica catalana ens focalitzarem en l'estudi de diferents aspectes que veurem al llarg d'aquest tema. Comencarem amb l'orografia del terreny posant èmfasi a les serralades, serres i valls i despres tractarem la hidrografia centrant-nos en les conques, els rius, els llacs i els embassaments. Continuarem parlant de la costa i dels caps, golfs i deltes associats a ella, a mes de les principals illes i arxipelags propers i en acabat passarem pels climes que es donen a Catalunya i de la seva distribució territorial. Per acabar, acabem el tema fent referencia a la divisió fitogeografica, és a dir, a la vegetació.

BOMBERS DE CATALUNYA 430. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls

Orografia de Catalunya

flou 1. Orografia En general podem afirmar que el territori català, que s'estén des dels Pirineus fins a la vall de l'Ebre, s'estructura al voltant de tres unitats morfo estructurals, que son els Pirineus catalans i les serres associades, la depressió o la vall central i les serralades costaneres catalanes. Totes van sorgir durant l'orogenesi alpina, tret de l'eix axial dels Pirineus i la part nord de la serralada costanera catalana, que són fruit de l'orogènesi herciniana, encara que després van ser modificats durant l'orogènesi alpina.

PIRINEOS CATALANES PREPIRINEOS (SIERRAS ASOCIADAS) DEPRESIÓN O VALLE CENTRAL CORDILLERAS COSTERO CATALANAS

A consequência d'aquesta configuració orografica, la regió compta amb importants cims tant als Pirineus catalans com a la serralada costanera catalana. Els mes destacats son, per ordre:

• Al Pirineu català: Pica d'Estats (3.143 m), Puigmal (2.913 m), el Pic de Peguera (2.982 m), Puigpedrós (2.911 m), Monteixo (2.905 m), Tossa Plana de Lles (2.898 m), Montsent de Pallars (2.881 m), Tuc de Maubermé (2.880 m).
• A la serralada costanera catalana: Turó de l'Home (Montseny) (1.712 m), Matagalls (1.694 m).
• El relleu de Catalunya presenta serralades amb serres associades i valls que hem de conèixer i recollim a continuació.

BOMBERS DE CATALUNYA 5flou 30. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls

Serralades i serres

Pirineus Catalans

La principal serralada que es troba a la regio es la que formen els Pirineus. Amb els seus 430 quilòmetres de longitud estesos d'est a oest, aquest sistema muntanyós és el més gran que es pot trobar a la península Ibérica i s'estén des del cap de Creus, a la Mediterrania, fins al Cantàbric. El límit geografic per la seva banda occidental és discutit, ja que no hi ha una interrupció entre els Pirineus i les Muntanyes basques. Alhora, les Muntanyes Basques es fonen a la serralada cantàbrica fent que la unió d'aquests tres accidents geogràfics doni lloc a més de 1.000 quilò- metres de cadena muntanyenca.

En aquest tema, però, ens centrarem exclusivament en els Pirineus catalans, ja que el territori català s'estén des d'ells fins a la vall de l'Ebre. Presenta una altitud mitjana d'uns 2000 metres, encara que alguns dels seus cims arriben a superar els 3000 metres. D'altra banda, encara que més endavant tractarem més en profunditat els rius, hem de citar que per aquesta zona dels Pirineus discorren cinc rius que, amb la seva acció, han modificat el relleu de manera significativa i, amb això, han donat lloc a una gran diversitat morfologica i paisatgística. En concret, aquesta subdivisio dels Pirineus es correspon amb els vessants meridional i oriental de part oriental d'aquesta serralada i alguna petita part del vessant septentrional a la zona de la Vall d'Aran. Tot el relleu d'aquesta zona s'ha vist afectat, com la resta dels Pirineus, pel darrer periode glacial anomenat Würm. Els relleus mes afectats són els que presenten alçades superiors als 2.700 metres, ja que a partir d'aquesta altitud la morfologia glacial es manté en el temps gairebé de manera continuada. Les zones més occidentals, com les de la Vall d'Aran, i les zones de les capçaleres dels grans rius, com a Cerdanya amb el riu Segre, són, en especial, les més afectades per l'erosió de les glaceres.

Els Pirineus catalans, com els Pirineus en general, estan formats per dues unitats morfo estruc- turals: l'eix axial i les cadenes de serres prepirinenques.

L'eix axial fa referencia al nucli central de la serralada on es registren les altures mes grans. Aquest nucli està compost per materials molt durs com el granit o la pissarra a la part inferior, però a mesura que ascendim apareixen materials més fràgils i nous com les calcàries. Els materials de la part inferior, principalment granit, han donat lloc a un batolit (gran massa de roques ignies la profunditat de les quals no es pot observar) que s'esten fins a la Mediterrania des dels Pirineus i que serveix de suport per a les altres estructures. Tot i que ja hem esmentat que va sorgir durant l'orogènesi herciniana, aquesta configuració actual és consequència de l'orogènesi alpina i de l'acció erosiva posterior. D'altra banda, el tipus de relleu que hi predomina és el fracturat, que dona lloc a blocs elevats i enfonsats erosionats pel pas del temps i l'acció d'agents externs com la pluja, els rius o el vent. Fruit d'aquest tipus de relleu hi trobem un gran nombre de massissos, serres i altres elevacions de terreny menors. Entre ells en destaquen dos:

• Massís del Canigó: Està ubicat en territori frances, concretament a l'extrem oriental dels Pirineus i el seu cim és de 2.784 m.
• Massís del Puigmal: Està ubicat a la frontera entre Espanya i França situat a la zona central dels Pirineus catalans, concretament a l'Alta Cerdanya. El seu cim arrodonit se situa a 2.910 metres d'altitud i això la converteix en la segona muntanya més alta de Girona.

BOMBERS DE CATALUNYA 630. Geografia física de Catalunya Orografia: serres, serralades, valls

Serres Prepirinenques

flou Pel que fa a les serres prepirinenques, també anomenades serres interiors, formen una paret de calcària que discorre de manera paral·lela a l'eix axial pel sud que finalitza en la depressió de l'Ebre. Com diem, la calcaria es el material predominant, encara que tambe trobem altres materials tous com els gresos o les margues. Aquesta composició dona lloc a plecs molt marcats característica dels relleus alpins.

S'hi poden distingir tres seccions o sectors: l'occidental, el central i l'oriental.

La secció occidental és, sens dubte, la més complexa de les tres, ja que presenta tres zones ben definides: les serres interiors (entre elles destaca la de Turbó o la de Sant Gervas), la depressió central i les serres exteriors (entre elles destaca el massís del Montsec, el seu cim es troba a la part catalana i es el Tossal de les Torretes, amb 1.677 metres, encara que també destaquen la serra de Montsec d'Ares i la de Montsec de Rubies). Tota la zona es un bon exemple de relleu alpi.

La secció central es localitza a la vall del Segre i a la del Llobregat. En aquest sector, el relleu també és de tipus alpi i també està format per tres regions. En aquest cas, les serres exteriors i les depressions són secundàries, ja que el principal relleu que trobem són les serres interiors que solen estar associades a l'eix axial dels Pirineus (entre elles destaca la serra del Cadí, ubicada al Prepirineu català al nord de Lleida. Entre els seus cims destaca el de Vulturó, amb 2.648 metres i el del Pedraforca amb els seus dos pics: el Pollegó Superior, amb 2.506 metres, com a cimera nord i el Pollegó Inferior, amb 2.445 metres, com a cimera sud).

Finalment, la secció oriental es localitza a les valls dels rius Ter i Fluvià. És el sector més inte- ressant en l'àmbit geografic, ja que va presentar vulcanisme tal com es pot apreciar a la zona d'Olot, on trobem la majoria dels volcans. Les serres que formen aquesta secció no segueixen una única orientació. Les serres septentrionals, entre les quals destaca la de Malforat, presenten una adreça E-O mentre que a les meridionals l'orientació és NO-SE entra les quals destaca la de Finestres. És en aquestes darreres on el vulcanisme va tenir lloc gràcies als blocs elevats i enfonsats que han sorgit a consequència del relleu fracturat que presenta la zona.

Serralada Litoral Catalana

Son un conjunt de massissos i serres que s'estenen durant uns 250 quilòmetres al llarg de la costa, des dels Ports de Beceite fins a l'Empordà. Tenen una direcció estructural NE-SO i reben el seu nom perquè es diferencien dos conjunts parallels a la costa que estan separats per una depressió prelitoral formada pel riu Llobregat. La seva base es l'antic massís hercinià format per granit, encara que la majoria de les estructures presenten roques sedimentàries que es van plegar a consequència de l'orogènesi alpina. El llarg periode d'erosió va fer que només quedin les roques mes resistents mentre que els rius han esdevenint valls fluvials entre les falles.

El primer d'aquests conjunts, anomenat Serralada Prelitoral, es l'alineació interior. Es troba al nord-est del Llobregat i es va originar durant l'orogenesi herciniana, tot i que la distribució actual respon a l'orogenesi alpina posterior. A la zona nord predominen els materials metamorfics, com la pissarra, mentre que a la zona sud predominen les calcàries i els materials sedimentaris. Suposa el limit septentrional de la serralada litoral catalana i entre els seus relleus hi ha el Massís del Montseny amb el cim mes alt: el Turo de l'Home, amb una altitud de 1.712 metres. Altres unitats de relleu de la Serralada Prelitoral son les serres de les Guilleries, el Montsant o Els Ports.

BOMBERS DE CATALUNYA 7