L'art medieval: romànic i gòtic, Escola Mare de Déu de la Salut

L'ART MEDIEVAL: ROMANIC I GÒTIC

A
3
EGO
LVX
E
0
BARTOLOMEE:S. MARIA.Tema 6: L'art medieval: Romànic i Gòtic

ÍNDEX

1. LA DIVERSIFICACIÓNTÍSTICA DE L'EDAT MITJANA

2

1. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

3

1. CARACTERÍSTICAS GENERALS DE L'ART ROMÀNIC

4

1. UNA ARQUITECTURA AL SERVEI DE DEU

4
4.1. Catedrals i esglésies.
4
4.2. Els conjunts monacals
5
4.3. L'arquitectura defensiva
6

1. L'ESCULTURA I LA PINTURA: ELEMENTS DE SACRALITAT

6
5.1. L'escultura
6
5.2. La pintura com a imatge sagrada
7

1. CARACTERÍSTICAS GENERALS DE L'ART GÒTIC.

8

1. L'ARQUITECTURA GÒTICA

8
7.1. Els edificis religiosos
8
7.2. Els edificis civils.
11

1. L'HUMANITZACIÓ DE L'ESCULTURA I LA PINTURA

11
8.1. Una escultura més realista
11
8.2. La diversitat pictórica
12
EXERCICIS
14
1Escola Mare de Déu de la Salut
Departament d'Humanitats

El dubte de sant Tomàs

s. XI. Monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos).
La importancia de l'espiritualitat medieval es
mostra a les obres artistiques on la senzillesa deixa
de banda la el realisme i la bellesa classica.

La diversificació artística de l'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana és una època que compren més de mil anys d'historia
de la humanitat on van sorgir múltiples estils artístics en funció
dels llocs geogràfics, la riquesa i la situació religiosa i política. La
fastuositat de l'Imperi Bizantí o l'aparició de l'Islam són diversos
exemples.
A la zona occidental d'Europa van sorgir dos estils artístics
clarament diferenciats en el temps però comuns a la zona geográfica,
el romànic i el gòtic.
A finals del segle X, acabades les onades d'invasions, Europa assoleix
una nova etapa d'estabilitat amb l'aparició del feudalisme i la
supremacia de l'Església com a institució i focus cultural.
L'aparició de les rutes de peregrinació a Roma, Jerusalem o
Santiago de Compostel·la va afavorir la comunicació i el moviment
de mestres d'obres i artistes. L'expansió d'ordres religiosos com els
benedictins o els cistercencs van contribuir a una uniformitat
d'estils des de les seves fundacions clau de Cluny o Cîteaux.
S'expandeix així el romànic, un art simple amb idees catequètiques.
A partir dels segles XI i XII la societat europea va viure millores tècniques i una evolució econòmica
que va permetre el ressorgiment de les ciutats com centres actius de vida i de comerç. Es va
desenvolupar una nova classe social, la burgesia. La nova prosperitat econòmica i comercial va fer
crear nous centres culturals a les ciutats, gràcies a les ordres mendicants. Les ciutats van esdevenir
grans centres on mostrar la riquesa de la nova classe social i així va aparèixer el Gòtic, un art grandiós
i urbà.
La creació d'escoles catedralícies i posteriors universitats van ser claus per l'expansió d'aquest art
que es va veure interromput per l'arribada de la crisi de la Baixa Edat Mitjana on les males collites,
la fam, les guerres i la
Pesta van dur a terme una
baixada demografica i
econòmica de les ciutats.
L'augment de la mortaldat
va provocar també un
canvi en la vivència
religiosa, molt més
sentimental i humana, fet
que es va reflectir en les
produccions artistiques.

Catedral de Burgos

1221-1260. La importancia de les ciutats, especialment si eren lloc de residencia reial, va mostrar la necessitat d'un art que mostres la força de les
ciutats i la importancia del comerç.
2Tema 6: L'art medieval: Romànic i Gòtic

Localització i evolució artística

L'art romànic es considerat el primer art europeu, ja que es va estendre des dels països escandinaus

• Santa Maria de Ripoll
• Sant Martí del Canigó
  Canterbury
• Santa María d'Eunate
• Sant Joan de la Penya
• Tolosa de Llenguadoc
• Sant Salvador de Leyre
  Paris
• Santo Domingo de Silos
• Roncesvalls
  Santiago de
  Compostel.la
  Périgueux
  Le Puy
  Ourense
  8
  Milà
  6 30
  Zamora
  7.
  4
  10
  Pisa
  Cardona
  Narbona
  Sant Pere
  de Rodes
  camí de Sant Jaume
  convergencia dels
  diferents camins
  de Sant Jaume
  catedral
  monestir
  església
  focus del Romanic
  El camí de sant Jaume i l'expansiódel romanic
  fins al sud d'Italia i la península
  Ibèrica, les illes Britàniques i
  l'Europa central. Una de les rutes
  d'expansió va ser a través de la
  ruta jacobea que portava en
  peregrinació fins a Santiago de
  Compostel·la.
  Tot i que és un estil amb moltes
  similituds entre els diversos
  espais
  geogràfics, també
  presenta gran
  varietat
  de
  peculiaritats
  nacionals
  i
  regionals.
  Dins del romànic hi ha tres etapes:
• Primer romànic (finals del s. X i durant el s. XI)
• Romànic ple (final del s. XI fins a mitjans del s. XII)
• Romànic tardà (mitjans del s. XII fins als primers anys del s. XIII
  L'art gòtic apareix a interior de França, al voltant de París, i des d'allà es va anar estenent per tota
  Europa occidental assimilant i adaptant-se en funció del país.
  En línies generals la seva cronologia és des de mitjans del s. XII i els s. XIV, però en funció dels diversos
  països i les seves evolucions culturals, s'estén durant més o menys temps arribant, en alguns casos,
  fins el s. XVI.
  Generalment distingim tres etapes:
• Període
  inicial
  (segona meitat del s.
  XII i inicis del s. XIII) on
  es produeix la seva
  evolució partint del
  romànic.
  centres de difusió del
  gòtic arquitectonic
  i escultoric
  ciutats i monuments
  Cambridge
  Wells
  . importants
  Bruges
  -
  expansió del gòtic
  meridional
  Gant
  .Amiens
  expansió del gòtic
  septentrional
  París
  Reims
  Chartres
  Praga
  Bourges
  Estrasburg
  Citeaux
  Lleó
  Albi
  Burgos
  Florència
  Guadalajara
  Avinyó
  Salamanca
  Siena
  · Poblet
  · Girona
  Toledo
  Tarragona [ Barcelona
  Assis
  Centres de difusió dels quatre
  estils pictorics
  València
  Palma
  gòtic lineal
  italogòtic
  gòtic internacional o
  cortesà
  gòtic flamenc
  Expansió de l'art gòtic
  ornamentació
  més
  exagerada.
  O
  Vézelay
  Cluny
  Tui
  O
  Moissac
  laca
  5
  Parma
  onArlès
  Colonia
• Període classic o ple
  (segles XIII i XIV)
  moment d'expansió de
  l'art.
• Milà
  Santes Creus
  .
  Periode
  final
  0
  flamíger (s. XV i inici
  del XVI) on es perd
  l'harmonia classica i
  mostra
  una
  Tours
  Poitiers
  3Escola Mare de Déu de la Salut
  Departament d'Humanitats

Característiques generals de l'art romànic

L'art romanic engloba tots els estils artístics de les escoles regionals dels segles XI i XII. Aquest art
designa una sèrie d'obres que, utilitzen l'arc de mig punt i la volta de canó i d'arestes i es podrien
veure com a derivació de l'arquitectura romana.
volta d'aresta
volta de canó
arc de
mig punt
Els elements típics de l'arquitectura romana es mantenen en el romanic
Mentre aquesta derivació amb l'art romà és clar en l'arquitectura, en l'escultura i la pintura del
Romànic els conceptes de realisme, naturalisme i proporcionalitat, propis del món antic,
desapareixen totalment. Es dona prioritat al valor i la qualitat dels materials, com ara l'or, l'argent o
les gemmes, i a la funció al·legòrica i simbolica de la imatge.
L'art romànic té la voluntat de mostrar la fe de l'Església cristiana i tot l'art es posa al servei de la
glòria de Déu amb una clara intenció catequètica. L'artista artesà feia els encarrecs d'ordres i
institucions seguint les normes feudals i qui pagava l'obra dictava el contingut.

Arquitectura al servei de Déu

L'estil fonamentalment religiós de l'art romànic fa que catedrals, esglésies i monestirs siguin les
edificacions més representatives del període. També trobem arquitectura civil de carácter defensiu,
els castells.
absis
girola
absidioles
creuer
portalada
lateral
transsepte
nau
central
torre
campanar
naus
laterals
Planta catedralícia romanica

Catedrals i esglésies

A partir de l'any 1000, el pelegrinatge va potenciar la
construcció de nombroses esglésies i catedrals amb
una arquitectura plena de simbología.
L'estructura era cruciforme, amb forma de creu, podia
ser creu grega (els braços d'igual llargària) o llatina
(braços desiguals) de forma que es va utilitzar el
transsepte, un braç curt que creua les naus principals.
On es creuen les naus centrals amb el transsepte hi ha el
creuer, cobert habitualment per un cimbori. Destaquen
el de la catedral de Zamora o l'església de Toro.
A la capçalera de l'església es situa l'absis, que sol ser
semicircular. Les esglésies de pelegrinatge prolongaven
les naus laterals creant el deambulatori o girola, que
donava la volta a l'altar major. En aquests absis sorgien
petites capelles anomenades absidioles. D'aquesta
manera, a través del deambulatori es facilitava el trànsit
4Tema 6: L'art medieval: Romànic i Gòtic
dels pelegrins que anaven a la cripta, on veneraven les relíquies, sense molestar a les celebracions de
l'altar major.
La nau central estava
coberta amb volta de canó
reforçada per arcs faixons.
Les naus laterals tenien
volta d'arestes. El pes de
les voltes obligava a que els
murs fossin amples i
massissos, amb
contraforts per sostenir
l'edifici. Per aquesta raó les
finestres acostumaven a
ser petites.
Tota església tenia
campanars, ja fos en torres
adossades, en torres al
costat de l'església o, en cas
d'esglésies petites, el
campanar era una
prolongació de la façana
anomenada espadanya.
arc de
mig punt
coberta
arc faixó
cimbori
volta de canó
nau central
torre
creuer
portalada
lateral
ar
former
altar
nau
lateral
transsepte
absis
absidiola
Parts de l'església romanica
A Italia el romànic va tenir particularitats com l'ús del maó i materials antics com marbres i la
separació dels tres edificis catedralicis com eren la catedral, el baptisteri i el campanar on destaca,
per la serva particularitat, la torre de la catedral de Pisa.

Els conjunts monacals

Utilitzant el mateix tipus de construcció els monestirs van fixar la distribució de totes les
dependencies que van conformar el recinte monacal. Als monestirs, pensats com una ciutat tancada
en si mateixa, tots els espais
importants (església, sala capitular,
dormitori, refectori, cuina, biblioteca,
etc.) es van estructurar al voltant
del claustre, un pati central
enjardinat (símbol de la vida en comú,
de recolliment i de l'oració) on els
monjos feien les seves meditacions
personals.
Sant Joan de la Penya
s. XI-XII. Una construcció incrustada a la muntanya on destaca el claustre a l'aire lliure a
l'abric de la penya que cobreix el recinte del monestir. Fou panteo dels reis d'Aragó.
Hi destaquen els conjunts de Sant
Joan de les Abadesses a Catalunya, el
monestir de Sant Joan de la Penya a
Aragó i el monestir de San Salvador de
Leyre a Navarra.
5