Diapositives de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya sobre neuropsicologia del llenguatge. El Pdf explora les bases neuronals del llenguatge, distingint entre àrees anteriors i posteriors del cervell, amb un focus en l'anatomia i les funcions de l'escorça cerebral, ideal per a estudiants de Psicologia a nivell universitari.
See more23 Pages
Unlock the full PDF for free
Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.
El llenguatge es un sistema de comunicació simbolic que es manifesta a través de les llengües.
Les llengües són sistemes estructurats de simbols que expressen idees a través de les paraules i l'escriptura.
L'expressió del llenguatge es realitza mitjançant els organs efectors musculars de les extremitats superiors i del sistema bucofonatori.
Els sistemes motors voluntaris regulen el llenguatge des del Sistema Nervios Central.
El llenguatge és una activitat simbòlica que es localitza bàsicament en àrees d'associació del cortex cerebral.
ANTERIOR àrea expressiva producció LOCALITZACIÓ: BLOC MOTOR
POSTERIOR àrea receptiva comprensió LOCALITZACIÓ: BLOC SENSORIAL
· Situada en el pol anterior del cervell. · Lòbul frontal. · S'encarrega de la motivació lingüística, la iniciativa per al desenvolupament de qualsevol activitat lingüística de tipus expressiu, l'articulació de les paraules i de l'escriptura.
Processos motivacionals. Iniciativa en la comunicació oral i escrita.
zona dels cortex premotor, AB 44: Coordinació de la musculatura per a la parla i l'escriptura.
zona dels cortex prefrontal, AB 45: Adequació de l'expressió del llenguatge oral i escrit. Construcció morfosintactica.
Segueix les instruccions del cortex premotor i de l'area prefrontal. Posa en marxa els moviments de la parla i de l'escriptura.
· Situada en la zona posterior del cervell. · Lòbul parietal, temporal i occipital. · S'encarrega de la regulació del llenguatge comprensiu.
Àrea de Heschl: recepció llenguatge oral. 3ies Àrees secundàries iàrea de Wernicke: dotar de significat el llenguatge oral i escrit a partir d'una analisi fonologica i semantica (transformació de la informació auditiva en unitats de significació).
Àrea 17: Identificació visual del llenguatge escrit (lectura i escriptura). Àrees 18 i 19: anàlisi perceptiu (gnosi) de les paraules escrites i llegides.
Persones cegues: utilitzen aquesta area quan llegeixen (somatosensorial) Àrea supramarginalis (AB 40) i Area angularis (AB 39): centre lectura. Integració d'estímuls visuals i auditius que permet la comprensió de la lectoescritura. Decodificació de la grafia en so (lectura) i codificació del so en la grafia (escriptura).
La lectura necessita dels 2 sistemes
Circumvolució frontal inferior (àrea de Broca, AB 44 I 45) Participa en l'articulació de les paraules que llegim. I en l'analisi morfosintactic de les paraules.
Quan ja hem apres de llegir, no utilitzem aquesta via, passem directament a la lectora lexica Regió parietotemporal (gyrus angularis, AB 39 i zones posteriors del cortex temporal superior) Decodificació de les grafies en sons. Lletra a lletra. Precisió lectora.
Regió occipitotemporal (àrees visuals primaries, AB 17, i secundàries, AB 18 i 19, zones temporals posteriors): via de la forma de les paraules. Participa en la identificació rapida, automatica de les paraules com un tot. Fluencia lectora. Per entendre el text necessitem velocitat Com una imatge
Fibres que connecten l'area de Broca amb la de Wernicke
Xarxa associativa de les arees del llenguatge. Funció reguladora. Nucli pulvinar: integració de les aferències visuals i acústiques.
Regulació de la fluidesa verbal. Coordinació de les sequencies motores del llenguatge oral i escrit.
Coordinació dels moviments d'articulació del llenguatge oral i escrit (com els GB). Moviments mes precisos relacionats amb l'articulació dels sons.
Vies motores facilitadores de les eferències motores del llenguatge i de l'estat d'alerta necessari.
Logopeda
Incapacitat per la lectura
Dislexia -> disfunció de la lectura, no s'ha pogut aprendre, es del desenvolupament
Defecte d'elocució que afecta la fluïdesa de la parla. Repetició de síl-labes i paraules i pels bloquejos espasmodics que interrompen el discurs verbal. L'origen és una incognita però s'observen desequilibris en les vies extrapiramidals.
Excepte si pasa en l'area 44? Trastorn de l'articulació de les paraules d'origen neurologic degut a debilitat o incoordinació de la musculatura implicada. Lesions del sistema nervios central, els nervis periferics o la musculatura bucofonatòria.
Trastorn de l'articulació i combinació dels sons de les paraules causat per lesions periferiques o falta de maduració. Es diferencia de la disartria en què en les dislàlies no existeix un trastorn en el sistema nervios. Per ex. Sigmatisme, rotacisme, ieisme
En comptes de si diuen shi Per exemple la "r" En comptes de llet diuen iet
Trastorn de la pronunciació causats per lesions o malformacions dels organs de la parla d'origen no neurologic. Labials, dentals, linguals, mandibulars, palatals.
Trastorn que afecta la intensitat, el to o el timbre de la veu causat per un desordre vocal de tipus laringi o respiratori. Causes anatomiques, fisiologiques o psíquiques.
Les AFASIES son les principals alteracions del llenguatge consequencia d'algun tipus de dany cerebral adquirit. No es tracta d'un problema perceptiu o motor. Es produeix un deteriorament en la producció i/o comprensió lingüística tot i que la severitat de l'alteració depèn de la zona lesionada.
Les afasies s'agrupen segons els simptomes en les SÍNDROMES AFÀSIQUES.
Quan avaluem algu ho mirem TOT, pero a l'examen nomes pregunta aquestes
Broca amplitud del llenguatge espontani, estructura sintàctica i gramatical, fluïdesa verbal, estructura melòdica, gestualitat i prosòdia expressiva.
Wernike comprensió auditiva, comprensió de l'entonació i la prosòdia, comprensió del significat simbolic (refranys, metàfores).
Fibra que uneix broca i Wernike de pseudoparaules (paraules sense significat), de paraules i d'oracions.
Si falla per broca, si dones pistes, ho troben rapidament, si falla per darrere, no. d'objectes reals, de dibuixos i fotografies (visuoverbal). a partir de definicions (verboverbal).
fluïdesa lectora oral i silenciosa, precisió lectora, comprensió lectora, paralèxies (errors en la lectura).
grafomotricitat (còpia), audiognosi (dictat), composició escrita, paragràfies (errors en l'escriptura).
concepte de número, capacitat pel càlcul, capacitat de resolució de problemes (aritmètics).
trastorns sensorials, motors i d'altres (memoria, atenció ... ).
Conciencia del deficit Video 1 i 2
AB 44 i 45 Anterior
No fluida, escassa, telegrafica. Disartria:dificultat de pronunciació
Relativament preservada. Dificultats en components gramaticals mes complexes
Anómia Alterada. Millora amb claus
Alterada
Alterada la lectura en veu alta. Comprensió lectora similar a l'oral
Alterada Relativament preservada, pot escriure frases simples i paraules
Frontal inferior esquerre, extensió cap a la ínsula i substància blanca
Video 3 Anosognosia: No son conscients del deficit
Fluida, parafàsica, paragramàtica. Ben articulada.
Alterada
Alterada, errors parafàsics Neologismes
Alterada
Alterada la lectura en veu alta i la comprensió lectora
Alterada
Temporal superior posterior esquerre
Video 4
Fluida, parafàsies freqüents. Possible disprosòdia per pauses
relativament preservada
Alterada, gravetat variable
Alterada Fascicle arquat entre wernike i broca Parafasia verval semantica i morfologica
Alterada la lectura en veu alta. La comprensió lectora pot estar preservada
Alterada
Cortex supramarginal esquerre o cortex temporal auditiu i insular i substância blanca subjacent Fascicle arquat entre wernike i broca
No fluida, escassa. Estereotípies. Possible mutisme en fase aguda
Alterada
Alterada
Alterada
Alterada la lectura en veu alta. La comprensió lectora pot estar preservada
Alterada
Amb hemiplegia: lesió extensa perisilviana esquerre; sense hemiplegia: doble lesió frontal i temporo-parietal