Tema 02.1: Derechos y Deberes de Ciudadanía y Normativa Administrativa

GENERAL ESTUDIS

Grup: ICS - AUXILIAR ADMINISTRATIU Professor/a: ALEXIS Data: 05/04/2025

TEMA 02.1 - DRETS I DEURES

Normativa administrativa

• Drets i deures de ciutadania
• Principis rectors
• Organització administrativa de la Generalitat de Catalunya
• Principis generals
• La competencia administrativa: concepte i alteracions
• El sector public empresarial
• Els consorcis i les fundacions

Drets i deures de ciutadania

Abans d'abordar els drets i deures de ciutadania, interessa fer una breu introducció sobre l'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA ( EAC), principal norma institucional catalana, que es la que confereix als ciutadans de Catalunya els drets i deures de ciutadania.

Així, l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), igual que els estatuts de la resta de comunitats autonomes, és una disposició normativa que la Constitució espanyola (CE) configura amb els trets basics següents:

a) L'estatut és la norma constitutiva de la comunitat autonoma, ja que, com es despren dels articles 143, 146 i 151 CE, és mitjançant la seva aprovació que es crea l'ens autonomic, de manera que els estatuts son normes complementàries a la Constitució quant a la determinació i la concreció de l'estructura territorial de l'Estat.

b) Segons el que preveu l'article 147.1 CE i recull l'article 1 EAC, l'Estatut és la norma institucional de Catalunya com a comunitat autonoma i noGENERAL D'ESTUDIS GENERAL ESTUDIS online resta sotmesa a cap altre limit que no sigui el respecte a la Constitució espanyola com a única disposició de rang jurídic superior a la qual resta subordinat.

En consequência, l'Estatut d'autonomia de Catalunya és la norma que conté els aspectes fonamentals de la regulació del sistema polític i jurídic de Catalunya, és a dir, tot allò que, com es recull amb mes detall seguidament, està relacionat amb el que és basic per a l'organització de l'autogovern: la determinació i la regulació del principi d'autonomia, la definició del marc institucional, el subsistema de fonts, la definició i l'abast competencials, les relacions juridiques i de poder que en deriven, les relacions amb l'Estat, el finançament i els procediments de reforma.

c) Finalment, l'Estatut d'autonomia de Catalunya és una llei orgànica i, per tant, es una norma estatal, de manera que l'Estat el reconeix com a part integrant del seu ordenament jurídic.

Això no obstant, tot i tractar-se d'una llei organica, podem afirmar que es tracta d'una disposició clarament atípica, atès que a més del quorum qualificat que, d'ordinari, es requereix per a l'aprovació d'aquesta mena de normes, els estatuts d'autonomia reclamen un consens en la seva elaboració que fa necessari el concurs de les institucions de l'Estat i de la comunitat autonoma, en el nostre cas, de Catalunya. És per això que sovint s'ha emprat l'expressio de disposicions paccionades per referir-se als estatuts d'autonomia, ates que si no es mitjançant un proces negociador i de pacte la seva aprovació no es pot fer efectiva. Les mateixes prevencions cal aplicar al procediment de reforma estatutaria, la qual cosa impedeix que l'Estat pugui modificar els estatuts de forma unilateral.

En definitiva, l'Estatut d'autonomia de Catalunya es concep com una norma que forma part de l'anomenat bloc constitucional, que porta a terme importants funcions constitucionals de manera subordinada a la Constitució.

Des de la perspectiva de les matèries que s'hi regulen, l'Estatut d'autonomia de Catalunya parteix d'una concepció amplia de la definició constitucional dels estatuts, com a norma institucional bàsica i, en consequência, a més de constituir la Comunitat Autonoma, regula els seus elements estructurals fonamentals (essencialment les institucions d'autogovern i les competencies), 1 de 33GENERAL D'ESTUDIS GENERAL ESTUDIS online les relacions amb la seva ciutadania (especialment en regular els drets i els deures) i l'encaix -parcial- de la Comunitat Autonoma amb l'Estat (en regular les relacions de Catalunya amb l'Estat). En aquest sentit, doncs, inclou mes contingut que el minim necessari que estableix l'article 147.2 de la Constitució.

Drets i deures de la ciutadania

Es troben regulats en el titol I de l'EAC. Aquest titol s'organitza en cinc grans blocs amb els conseguents capítols, dels quals els tres primers estableixen la relació de drets i deures que mereixen especial atenció per a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, classificats en les categories que s'analitzen seguidament.

Drets i deures de l'àmbit civil i social

Al capítol I -el mes prolix de tot el títol-, es descriuen els drets i les obligacions de l'anomenat àmbit civil i social següents:

• Dret de les persones (art. 15) a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació.
• Dret en l'àmbit de les families (art. 16). Tothom te dret a rebre prestacions socials i ajuts publics per atendre les carregues familiars.
• Dret dels menors (art. 17) a l'atenció integral necessaria per al desenvolupament de la seva personalitat i el seu benestar.
• Drets de les persones grans (art. 18) i, en concret, a exercir-los sense que puguin ser discriminades a causa de l'edat.
• Dret de les dones (art. 19), singularment, a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits publics i privats.
• Dret a viure amb dignitat el proces de la mort (art. 20) amb un tractament adequat i a expressar, i que sigui respectada, la seva voluntat anticipada.
• Drets i deures en l'àmbit de l'educació (art. 21). Relatius a l'alumnat, a les mares i als pares, als docents i als centres d'ensenyament.

2 de 33GENERAL D'ESTUDIS GENERAL ESTUDIS online

• Drets i deures en l'àmbit cultural (art. 22), a l'acces en condicions d'igualtat i al desenvolupament de les capacitats artistiques, i deure de respectar la cultura i preservar-la.
• Drets en l'àmbit de la salut (art. 23). D'igualtat i gratuïtat en l'accés, en l'elecció de professional medic i centre sanitari i d'informació.
• Drets en l'àmbit dels serveis socials (art. 24). A més dels de l'àmbit de la salut, es té dret a l'atenció adequada i a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna.
• Drets en l'àmbit laboral (art. 25), a la formació, d'accés gratuït als serveis d'ocupació, a percebre subsidis, al treball amb seguretat i als drets del treball.
• Drets en l'àmbit de l'habitatge (art. 26). D'accés a l'habitatge digne.
• Drets i deures en relació amb el medi ambient (art. 27), a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuos amb la salut, a la protecció davant la contaminació, a la informació mediambiental, i deure de preservar el medi.
• Drets dels consumidors i usuaris (art. 28), a la protecció de la salut i davant conductes abusives, i a la informació veraç i entenedora dels productes i serveis.

Drets en l'àmbit polític i de l'Administració

El capítol II afecta allò relacionat amb l'àmbit polític i de l'Administració i regula l'exercici dels drets següents:

• De participació (art. 29) en els afers public en condicions d'igualtat, a l'elecció de representants, a la promoció i presentació d'iniciatives legislatives, etc.
• D'accés als serveis publics i a una bona Administració (art. 30) en condicions d'igualtat, dret al tracte imparcial i objectiu i a la promoció de consultes populars.
• A la protecció de les dades personals (art. 31), a tenir-hi accés, a examinar-les i a obtenir-ne la correcció.

Drets i deures linguistics

3 de 33GENERAL D'ESTUDIS GENERAL ESTUDIS online Per últim, el capítol III concreta els drets i deures lingüística següents:

• De coneixement i ús de les llengües (art. 32), a la no-discriminació per raons linguistiques i a l'eficacia i la validesa plenes dels actes jurídics fets en qualsevol llengua.
• Davant les administracions publiques i les institucions estatals (art. 33). Dret d'opció lingüística i de recepció de la documentació oficial en la llengua elegida.
• Dels consumidors i usuaris (art. 34) a l'atenció oral i escrita en la llengua escollida, i deure de disponibilitat de les entitats, les empreses i els establiments.
• En l'àmbit de l'ensenyament (art. 35). Dret a rebre l'ensenyament en català, llengua que normalment s'ha d'utilitzar com a idioma vehicular, deure de conèixer les dues llengues oficials, dret a no ser discriminats i dret al suport lingüístic
• En relació amb l'aranes (art. 36). A l'Aran, totes les persones tenen el dret de coneixer i utilitzar l'aranes i de ser-hi ateses oralment i per escrit per les administracions.

En aquest punt, cal fer una breu referencia a la Sentencia 31/2010, dictada pel Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel grup parlamentari del Partit Popular en el Congrés dels Diputats, en relació amb nombrosos preceptes de l'EAC, entre els quals alguns dels aquí esmentats.

La Sentencia ha interpretat que les previsions de l'article 33 destinades a garantir el dret d'opció linguística dels ciutadans davant l'Administració periferica de l'Estat a Catalunya, davant l'Administració de justicia a Catalunya i davant els organs constitucionals i els organs jurisdiccionals d'àmbit estatal resten sotmeses al fet que siguin prèviament establertes i definides per la legislació estatal.

També ha interpretat l'article 34 en el sentit que el deure de disponibilitat lingüística de les entitats privades, empreses i establiments no pot suposar per a aquests, els seus titulars o els seus treballadors una imposició individual, immediata i directa de l'ús del català.

4 de 33GENERAL D'ESTUDIS GENERAL ESTUDIS online I, quant a l'article 35, ha declarat que és legitim que el català sigui el centre de gravetat en l'àmbit de l'ensenyament, però que el castellà també n'ha de ser llengua vehicular.

5 de 33GENERAL ESTUDIS online:

GENERAL D'ESTUDIS

Principis rectors

El capítol V del títol I de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix i regula els principis rectors que, juntament amb els previstos a la Constitució (art. 53.3 CE), han d'orientar les polítiques impulsades pels poders publics del país, de manera que en l'exercici de les seves competencies i en compliment del que preveu l'article 39 EAC, els poders publics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessaries per garantir-ne l'eficacia plena.

Així mateix, el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors han d'informar la legislació positiva, la practica judicial i l'actuació dels poders publics, i els referits principis són exigibles davant la jurisdicció, d'acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions.

Ara bé, a diferencia dels drets i les llibertats, els principis rectors no garanteixen per si mateixos un contingut juridic directament protegit i exigible. Tanmateix, això no significa que no es produeixin efectes jurídics, ja que del seu reconeixement estatutari se'n pot deduir una obligació de comportament dels poders publics que, necessariament, ha de ser coherent amb els mandats i les directrius que es dedueixen d'aquest reconeixement.

La incorporació a l'Estatut d'autonomia de Catalunya d'uns principis rectors informadors de l'acció pública comporta que, a l'hora d'aplicar les polítiques publiques que vulguin impulsar la Generalitat i els ens locals en l'exercici de les seves competencies, els hagin de prendre en consideració i actuar-hi de manera consequent amb uns nous referents explicits. Això pot significar la introducció d'un element que condiciona les opcions polítiques, i els principis rectors, en posar l'èmfasi sobre determinats aspectes, poden influir sobre les actuacions de les institucions en un sentit o en una direcció concretes i, per tant, minimitzar o impedir l'adopció d'altres alternatives.

En qualsevol cas, a l'hora d'identificar els principis rectors que havien de disposar d'un tractament singular dins l'Estatut d'autonomia de Catalunya es van cercar principis compartits àmpliament per totes les forces polítiques, de manera que en la seva aplicació hi cabessin diverses alternatives.

Els principis rectors estan recollits en 14 articles (del 40 al 54), que afecten les matèries següents:

• Protecció de les persones i les famílies.

6 de 33