Documento de Ies Pare Arques sobre Tema 6: Els Espais Del Sector Secundari. El Pdf, de Geografía para Bachillerato, analiza la geografía industrial de España, las materias primas, la minería y las fuentes de energía, tanto renovables como no renovables, y la producción de electricidad.
Ver más18 páginas


Visualiza gratis el PDF completo
Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.
L'espai industrial compren el territori on es troba la industria, que transforma matèries primeres en productes utilitzant energia. La geografia industrial estudia les interaccions entre la indústria i el seu espai.
El territori afecta la localització i características de la indústria pels recursos que oferix: naturals com matèries primeres i energia, i humans com mà d'obra i clima social.
La indústria influïx en el territori on s'implanta:
L'espai industrial és dinamic i heterogeni, amb canvis que no afecten igual a tot el territori.
Les matèries primeres son recursos transformats en productes.
a) Les d'origen organic provenen d'éssers vius, subministrades per l'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, destinades a la indústria agroalimentaria i altres. Espanya és deficitària en cotó, lli, llana de qualitat, cuir fi i fusta.
b) Les d'origen geologic provenen de l'escorça terrestre, subministrades per la mineria. Inclouen minerals, roques i productes energetics.
Els minerals es troben en formacions paleozoiques i conques terciàries.
Els minerals metal·lics s'utilitzen en industries basica i mecanica. En Espanya, la seua producció és baixa per tancament de mines, i s'importen majoritàriament. La pujada de preus impulsa noves explotacions de coure, zinc, plom i or. La contestació social ha paralitzat projectes d'explotació d'urani i terres rares.
Els minerals industrials s'utilitzen en diferents industries. En Espanya, destaquen la sal, quars, caolí i sepiolita. Alguns s'exporten i altres s'importen.
Les roques presenten una localització heterogènia.
La mineria espanyola afronta diversos problemes, necessitant una política marcada per la Unió Europea.
Els problemes inclouen l'exhauriment de filons, baixa qualitat, dificultat d'extracció i preus alts comparats amb països amb mà d'obra mes barata, causant crisi i dependencia externa.
La crisi es gestiona amb reconversió, tancant mines i perdent llocs de treball, amb ajudes per activitats alternatives com el turisme del patrimoni miner, i millorant la competitivitat mitjançant recerca i tecnologia.
La dependencia externa provoca un comerç de minerals deficitari, que es busca pal·liar amb el reciclatge de metalls.
Els problemes mediambientals de la mineria son nombrosos, per això s'exigix l'Avaluació de l'Impacte Ambiental abans d'atorgar concessions. Destaquen: la sobreexplotació de minerals, el consum d'aigua, la contaminació i la producció de residus, que requerixen tecnologies netes i la seua valorització. També cal recuperar arees mineres abandonades.
La degradació del patrimoni miner es deu a la seua escassa valoració. Inclou restes d'activitats mineres passades, que tenen un gran valor historic. Cal rehabilitar i aprofitar turísticament, convertint-les en museus o centres d'interpretació.
L'energia primaria prové de fonts naturals sense transformació. En Espanya, la producció d'energia primaria va començar amb el carbó, que va ser superat per l'energia nuclear i ara per les energies renovables. El consum, des dels anys 60, s'ha basat en el petroli i el gas natural. L'autoabastiment energetic és baix, hi ha una dependencia energetica que es basa en importacions costoses. No obstant això, des del 2005, la situació ha millorat gràcies a l'eficiencia energética i les energies renovables.
Són recursos que s'exhaurixen per produir energia, alteren el medi ambient i generen dependencia externa. Són les més utilitzades per la seua alta producció d'energia contínua i competitivitat: carbó, petroli, gas natural i energia nuclear.
El carbó es una roca combustible negra, formada per restes vegetals durant milions d'anys.
Tradicionalment, s'ha utilitzat en les industries siderúrgica i cimentera, calefaccions domestiques i producció d'electricitat. Les indústries es localitzaven a prop de les mines, en la costa amb carbó importat o a prop de grans ciutats.
La producció de carbó va augmentar durant la crisi del petroli per reduir la dependencia del cru, però va declinar per la baixa qualitat, la disminució de la demanda i les altes emissions de CO2.
A partir del 1990, la Unió Europea va promoure una reconversió que va tancar mines i va ajudar a zones afectades a buscar alternatives. La reconversió va acabar el 2018 amb el tancament de mines no competitives. Actualment, nomes extrau carbó la mina de San Nicolás en Asturies, per la qual cosa s'ha d'importar de Colombia, Rússia, EUA i Australia.
El consum de carbó ha disminuït des del 2005 per l'augment del gas i energies renovables, amb una tendencia a continuar degut al tancament de centrals que no complien les exigències mediambientals de la UE.
El petroli es un oli mineral fosc format per hidrocarburs, resultat de la descomposició d'animals i plantes marins o lacustres.
En Espanya, el petroli es destina principalment a derivats en refineries per al transport i la indústria (gasoil, gasolina, querosè) i a indústries petroquímicas. Les centrals i refineries es localitzen en la costa, excepte Puertollano.
La producció de petroli en Tarragona és insignificant, per la qual cosa cal importar-ne de països del Proxim Orient, Africa, America Llatina i Europa.
El consum ha crescut des dels anys 60, amb fluctuacions degudes al preu del cru i crisis econòmiques (1980, 1991, 2008, COVID-19).
Actualment, el petroli és la principal font d'energia a Espanya, però se'n preveu un descens per la substitució pel gas i l'augment de biocombustibles i vehicles electrics.
El gas natural és una barreja d'hidrocarburs gasosos, predominant el metà. Es troba en jaciments subterranis, sol o amb petroli.
S'usa per obtindre derivats petroquímica, calor en industries i llars, i producció electrica en centrals tèrmiques i de cogeneració.
La producció interior és mínima, centrada en Cadis i La Rioja, i s'ha d'importar de països com EUA, Algeria, Nigeria, Qatar, Noruega i França, tant liquid com gasós.
L'energia nuclear de fissió prove de la fissió d'atoms d'urani. Principalment, produïx electricitat en set centrals nuclears. També s'utilitza en medicina.
Actualment, no es produïx urani a nivell nacional, i la demanda es cobrix amb importacions de Níger, Rússia, Australia i Namíbia.
El consum nuclear, iniciat el 1969, es manté estable des del 1987 per l'oposició pública a la dependencia d'urani i tecnologia, els riscos d'accidents i l'emmagatzematge de residus radioactius. El seu futur és incert, amb debat entre els que la rebutgen i els que la defensen per les millores en seguretat i la no emissió de CO2. Les previsions indiquen una disminució en el mix energetic.
Procedixen de recursos inesgotables; causen menys alteracions mediambientals, són autóctones i possibiliten l'autoabastiment, i tenen una dispersió elevada que permet utilitzar-les en llocs diversos. Son l'energia hidraulica i les noves fonts d'energia alternatives.
L'energia hidroelectrica es produïx amb el salt de l'aigua d'un embassament o riu. La seua principal funció és generar electricitat. Les centrals hidroelectriques utilitzen aigua d'embassaments en preses. L'aigua fa girar turbines connectades a generadors que